Ves al contingut. Salta a la navegació
30
CAT | ENG | ESP

ELISAVA TdD

Seccions
30 Interior Design. L'experiència de l'espai, 2014 | Editorial

Interior Design. L'experiència de l'espai






El projecte d ’espai interior necessita sens dubte noves aproximacions  com a conseqüència dels profunds canvis socials, econòmics i tecnològics de les últimes dècades. La ràpida mutació del nostre entorn exigeix una velocitat de resposta que el disseny d ’interior ha d’equilibrar amb el seu innegable valor simbòlic i la seva responsabilitat social. El llegat del moviment modern, que en gran mesura ha dominat el disseny d ’interiors de l’últim segle, no sembla ser suficient per atendre aquestes noves realitats, subjectes a una transformació constant i aparentment imparable. En aquest sentit, es fa necessària una reflexió sobre el concepte mateix de disseny d’interiors, que pugui aportar claus per comprendre’n els àmbits d’actuació i els nous reptes als quals cal donar resposta.

L’expressió anglesa amb la qual titulem el present número monogràfic, interior design, està àmpliament acceptada en molts altres àmbits lingüístics per definir aquesta disciplina. L’elecció d’aquest títol és fruit d’un consens al voltant d’aquests termes, dins un context on les fronteres entre disseny d ’interiors, arquitectura i urbanisme són cada cop més permeables, però on el concepte d’interior design transmet uns valors projectuals vinculats a l’ambient, la percepció i el detall identificables a qualsevol escala o entorn al qual s’apliquin. D’altra banda, el subtítol “l’experiència de l’espai” apel•la a l’experiència com a valor que ultrapassa la forma física de les coses i que a més fa participar del projecte elements com la comunicació gràfica, el producte, la interacció, la llum o els sentits, per tal d'eixamplar la concepció de l’espai més enllà de simplement allò construït.

El número 30 d ’ELISAVA Temes de Disseny proposa repensar què significa projectar l ’espai al segle xxi  i quins elements nous cal implementar al projecte, independentment de l’àmbit de cadascun d’ells (habitatge, retail, contract…). D’aquest procés de repensar en resulten tres enfocaments fonamentals que tots els articles presentats recorren amb més o menys intensitat. D’una banda, una reflexió sobre el projecte mateix d’espai com a element amb valors simbòlics i representatius capaços de reflectir una tradició, una cultura o la creativitat d’un autor concret, alhora que amb potencial per transformar i millorar el context. En segon terme, una aproximació als vincles entre interior design, espai i societat, centrant-se en els usos i funcions que d’ells se’n deriven, als quals el disseny d’espai ha de donar respostes variades (flexibilitat, seriació, concreció, tipologia, models…) que responguin a les exigències dels nous contextos i necessitats locals i globals. Finalment, una atenció a la implicació de les noves tecnologies i els nous materials en la conformació de l’espai, en un àmbit que augmenta constantment en complexitat i en el qual participen cada cop més agents d’altres àrees de la creativitat i del coneixement.

En conseqüència, els articles es poden englobar en tres grans blocs temàtics.

Jacqueline Power planteja la importància de la disciplina de l ’interior design des d ’una aproximació conceptual i filosòfica. Defineix rigurosament el concepte de interior design segons s’entén i es treballa en la disciplina del disseny interior/arquitectura interior i reflexiona al voltant de l’espai com a element determinant en la relació del subjecte amb el seu entorn. L’autora considera els valors de “representació”, “ocupació” i “ benestar” i s’aproxima a la “interioritat”, entesa com a categoria mental prèvia o independent de la producció d’espais.

Més endavant, Ramon Faura es qüestiona en el seu article la relació de l ’autor amb el projecte mateix, reflexionant sobre els valors que el rastre d’aquesta autoria aporta a l’espai construït. Mitjançant una sèrie d ’exemples històrics i contemporanis, el text rastreja el vincle entre el “subjecte creador” i els condicionants externs i les eines disciplinàries de projecte, alhora que es planteja repensar el sentit del concepte mateix “projecte d’autor”.

Dani Freixes, des de la pràctica profesional, ens presenta una mirada personal al voltant de la disciplina de l ’interior design, de la qual la seva pròpia obra n’és un referent. Amb una redacció directa, amb frases que semblen aforismes, l’autor vincula la seva experiència personal amb els nous reptes o fins i tot dificultats que amenacen el projecte d ’espai en l’actualitat. Per acabar, Freixes planteja possibles línies d’actuació i recomanacions per als futurs professionals basades essencialment en la necessitat d’una mirada crítica de l’entorn i en el dubte com a virtut en el procés creatiu.

En un segon bloc, l’article de Pepa Casado introdueix el context social en el qual es desenvolupa la nostra reflexió. No podem pensar en el disseny d ’espai sense prestar atenció directa als seus usuaris. Així, a mesura que el concepte de família canvia, que les ciutats creixen i que es transformen els estils de vida, canvia el que exigim a l’espai i als productes. En aquest sentit, l’autora presenta una interessant classificació dels models de família existents avui dia, amb necessitats i preferències diferents i que, per tant, demanen formes diverses d ’ habitar. Aquestes noves estructures socials obren el camí a una major experi- mentació projectual que, al marge de les vies oficials o el mercat, permet propostes més obertes i adaptades a una altra forma d’entendre la llar i l’habitatge.

Ricardo Guasch, Txatxo Sabater i Àlex Malapeira plantegen la mutació de l’entitat familiar, la nova operativitat a la feina i la manca de recursos financers disponibles com a causes per pensar en estructures habitacionals reversibles, adaptables i coparticipades. El text proposa la indeterminació, complementació, apropiació i desjerarquització com a “mecanismes” projectuals que poden ajudar a resoldre el disseny de l’espai interior —dins l’àmbit de l ’habitatge i de l'espai de treball—, superant la concepció funcionalista tradicional. A partir d’una mirada a la definició antropocèntrica de l’espai i els comportaments dels seus usuaris, les possibilitats per resoldre el disseny de l’espai interior es multipliquen i generen projectes molt més interessants. L’article a més relaciona aquesta visió amb la investigació i la docència, aportant exemples pertinents de projectes de màster desenvolupats a ELISAVA.

Jada Schumacher i Nicole Koltick ens parlen de com la tecnologia pot entrar al nostre espai habitat. Schumacher ens explica que l’aparició de superfícies de revestiment interior il•luminades permet pensar en una nova manera més flexible d ’il•luminar els espais interiors. La influència de la llum als entorns de les nostres vides és innegable i el fet que avui dia la llum d’interior no depengui ja d’artefactes lumínics tradicionals obre un ventall de solucions en les quals les noves tecnologies —i especialment els LED— poden aportar nous atributs “decoratius”.

La recercadora Nicole Koltick mostra una sèrie de projectes de recerca engegats des de la plataforma Design Futures Lab, que busquen noves maneres
d'interactuar amb l’espai. Amb equipaments tecnològicament complexos i amb el suport d ’altres disciplines com la microbiologia, els projectes proposats apel•len a aspectes sensorials elementals de l ’ésser humà, i plantegen possibilitats de relació amb l ’espai construït més intenses i complexes que les merament formals.

Els últims dos articles demostren com els temes tractats en els blocs precedents de- canten cap a exemples concrets de disseny, en dos àmbits en ple creixement en la societat actual: el disseny urbà i el retail. Elena Montanari ressalta l’evolució en les darreres dècades d ’un enfocament experimental en el disseny de l ’espai urbà (places, carrers i parcs) que incideix en la millora de la seva qualitat com a “ llocs habitats”. La transformació de les pràctiques, instruments, tecnologies i materials tradicionals històricament relacionats amb el disseny d’espais públics, així com l’aliança amb els llenguatges artístics, la integració de mitjans no arquitectònics i la inclusió d’estratègies interdisciplinàries es contextualitzen en la dinàmica evolutiva de les ciutats europees, i es representen perfilant les tendències més preeminents o prometedores per potenciar l ’experiència espacial de les estances urbanes contemporànies. S’estableix d ’aquesta manera un paral•lelisme directe entre disseny d ’interior i disseny d’espai urbà “habitable”.

Finalment, l ’article de Rut Martín planteja un nou enfocament per dissenyar l ’espai de consum. Amb una especial atenció a la ràpida evolució dels models de consum i de la tecnologia, s’analitza l ’experiència de compra contemporània en termes d ’usuari, béns i entorns. L’autora apunta la necessitat consegüent de buscar una estratègia sostenible en tot disseny d ’espai comercial, no només centrada en aspectes econòmics, sinó que incorpori el respecte vers el context cultural, el procés de producció, la societat i el medi ambient.

En un moment en què, com s’indicava a l’inici, les noves tecnologies i els nous contextos socials semblen demanar noves respostes a l’interior design, el present número de ELISAVA Temes de Disseny proposa recuperar el projecte com a mitjà de vincular l’individu amb el context, integrant-hi la complexitat per millorar i transformar l’experiència de l’espai.

 


 



Continguts



30 Interior Design. L'experiència de l'espai, 2014

Rut Martín
Cap a un nou model de retail



30 Interior Design. L'experiència de l'espai, 2014

Elena Montanari
Realçar les estances de la ciutat

Els grans blocs que Monika Gora col.loca a boscos i places són objectes misteriosos (Jimmys, 2004), tot i que la clara referència metfòrica a la figura d'una roca, que a la natura es fa servir com a banc, convida instintivament a seure.


30 Interior Design. L'experiència de l'espai, 2014

Jada Schumacher
La monarquia de la llum



30 Interior Design. L'experiència de l'espai, 2014

Nicole Koltick
Amb l'espai, ja no dins d'ell

Tashia Tucker i Design Futures Lab, Re-Surface. Desenvolupament de cel·lulosa bacteriana i instal·lació de paret. © 2013, Nicole Koltick.


30 Interior Design. L'experiència de l'espai, 2014

Ricardo Guasch, Alex Malapeira, Txatxo Sabater
Indeterminació, complementació, apropiació, desjerarquització

Ma. Teresa Pérez Moreno, oficines de la Torre Agbar, Barcelona, Postgrau de Disseny de l’Espai de Treball, 2013.


30 Interior Design. L'experiència de l'espai, 2014

Pepa Casado D'Amato
Home in progress



30 Interior Design. L'experiència de l'espai, 2014

Dani Freixes
Dubtes raonables

Dani Freixes, Vicente Miranda, Eulàlia González, Vicenç Bou, Sala dels contes del Parc temàtic Felifonte, Castellaneta Marina, Itàlia, 2003.


30 Interior Design. L'experiència de l'espai, 2014

Ramon Faura Coll
Arquitectura d'autor? Sí, per descomptat

Alejandro Aravena | ELEMENTAL, Dues imatges de la urbanització Villa Verde a Constitución (Xile), construïda el 2010: abans i després de la intervenció dels habitants. El disseny reserva un espai per a la incertesa. Fotografia: Cristián Martinez.


30 Interior Design. L'experiència de l'espai, 2014

Jacqueline Power
Espai interior