Aprofitant l'Encuentro Mundial de las Artes celebrat a València l'octubre de 2000, en aquest article es fa una anàlisi descriptiva de l'empobriment progressiu en el coneixement de la tipografia (entesa en l'accepció tipus de lletra d'impremta) per part dels dissenyadors gràfics, de la indiferència general mostrada en cinc-cents cinquanta anys de lletra impresa i de la descolonització que ha provocat la informàtica dels origens històrics i estilístics de les fonts disponibles segons les companyies venedores, per acabar assenyalant la paradoxa que l'usuari de la xarxa s'ha adonat, per primera vegada en mig mil·lenni, que hi ha moltes lletres d'impremta diferents.