Ves al contingut. Salta a la navegació Cat | Eng | Esp

ELISAVA TdD

Seccions

JORDI PERICOT


Director de l’escola Elisava des de l’any 1968 fins a l’any 1986. Doctor  en Història de l’Art i Lli­cenciat en Filosofia. Catedràtic de Teoria de la Imatge de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona y catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Director de la revista Temes de Disseny.  Ex-professor de Teoria de la Imatge de la Universitat Autònoma de Barcelona. Promo­tor de la Pedagogia del Disseny a Catalunya des de l’Escola Elisava. Mem­bre del Consell de Redacció de Pu­blicacions Elisava. Membre del Consell de Disseny de la Generalitat de Catalunya.
Autor de Servirse de la imagen (Ariel, Barcelona, 1989)
Estratègies de la propaganda política (Barcelona, 1997),  Mostrar para decir: la imagen en contexto (Barcelona, 2002) i de nombrosos articles sobre disseny i comunicació.



Articles



01 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1986

JORDI PERICOT
Per una anàlisi pragmàtica de la imatge




13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996

JORDI PERICOT
Una permanent experiència pedagògica




13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996

JORDI PERICOT
Introducció




13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996

JORDI PERICOT
Introducció




06 PEDAGOGIA DEL DISSENY, 1991

JORDI PERICOT
Límits pedagògics del disseny modern




14 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1997

JORDI PERICOT
Transitar pels mons posibles




02 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1988

JORDI PERICOT
El disseny i les formes artesanals


Design and craftsmanship

In this paper we intend to analyse and consider the impact of present technologies on the sphere of industrial design. especial in what refers to the overcoming of the traditional dichotom between «craftsman process and industrial pracess of production»

With the advent of new technologies, industry is ready to appropiate many values which it had been unable to adapt to its system before. and which it had been forced to reject. from feeling of impotence. in the name of a particular kind of functionalism that was presented as a universal value.

Among these changes one may mention the disappearance of the old problem of ornamentation applied to industrial object without betrayrng, therefore, the inherent qualities of the mass produced objects. Another aspect that is definitely overcome by these changes is the rigidness that results from a preestablishe industrial design of unique objects, to which the individual has to adjust. The new forms of computenzed production have enable the creation of flexible objects in continual construction, in the search of individual participation and compromise.

[...]


23 INNOVACIÓ I DISSENY, 2006

JORDI PERICOT
El dissenyador com a formalitzador i comunicador de valors


 La constant exigència de nous productes  per part del consumidor fa que la innovació esdevingui el motor principal dels canvis de quota de mercat entre les empreses competidores. Amb aquest objectiu, el procés d’innovació i disseny ocupa un espai central dins l’empresa per tal d’interrelacionar i coordinar tots els seus agents productius.

El dissenyador, coneixedor dels valors socials i culturals, però també de les possibilitats tècniques de l’empresa, incideix en cadascuna de les fases del procés d’innovació i, a través del producte, es responsabilitza de la formalització i comunicació dels valors culturals que activen el procés d’innovació.


[...]


08 DISSENY, EINA DE FUTUR, 1993

ANNA PAPIOL CONSTANTÍ, JORDI PERICOT, JORDI BERRIO
Introducció




19 REPTES ACTUALS DEL DISSENY. DISSENY I LLENGUATGE VISUAL, 2002

JORDI PERICOT
El disseny i les seves responsabilitats per al futur


Seria ingenu voler definir com serà el disseny en el futur, encara que només sigui d'aqui a unes dècades. L'única cosa que podem fer és analitzar les idees generals sobre les quals es fonamenta la història del disseny, projectar-hi els grans esdeveniments que estan marcant el comportament social i deduir-ne els efectes en el camp dels projectes del disseny. Per aquesta exposició hem triat com a constant el tradicional binomi simbòlic-unitari que implica una societat jeràrquicament dividida en classes. Evidentment, en el transcurs de la història del disseny l'equilibri entre aquests valors ha anat variant en funció dels corrents culturals i ideològics que predominaren socialment en cada època.

Actualment, el fenomen de la globalització ha accentuat aquesta divisió. D'altra banda, els greus conflictes polítics i militars que la humanitat està vivint pronostiquen grans canvis econòmics i socials que, sens dubte, obliguen a una redefinició de la pràctica del disseny.



[...]