L’ordinador s’ha incorporat a la pràctica de les disciplines de disseny sense que se n’hagi avaluat abans l’impacte sobre la creativitat i la innovació. Les eines informàtiques utilitzades en disseny han estat preses, i encara ho segueixen estant, d’altres disciplines que exigeixen més precisió i control, sense tenir en compte que l’inici de l’activitat creativa el que més necessita és ambigüitat, abstracció i imprecisió. Per tant, la ideació és fa amb eines manuals tradicionals com ara els esbossos i les maquetes, i l’ordinador s’utilitza principalment per presentar les idees i no per dissenyar-les. Els avantatges que pot aportar al procés de disseny es dilueixen en la complexitat a nivell d’interfície i en la lògica particular del llenguatge requerit per comunicar-se amb l’ordinador. Aquest article planteja un nou enfocament de l’ús de la virtualitat en el procés de disseny. Critica la informàtica actual i planteja nous mètodes per incorporar l’ordinador al disseny de manera que enriqueixi les eines manuals tradicionals sense imitar-les ni simular-les.