10
NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ,
1994
Un diàleg entre materials i ambient. Dissenyar la protecció: observació, models, solucions en la tasca del Centre de Recerques de l'Institut Europeu de DissenyLa solució per a
tot problema específic de disseny requereix per part del grup de treball que
l'afronta la possessió segura d'un patrimoni de reflexions i de tries
metodològiques generals. El disseny d'un objecte, d'un sistema, d'un procés
productiu pressuposa un quadre d'orientació global, la validesa del qual va mes
enllà de les ocasions de disseny puntuals i no indica les solucions
específiques, sinó el camí conceptual que cal seguir en la recerca de respostes
concretes.
Per al Centre de
Recerques de l'Institut Europeu de Disseny (CRIED), aquests dos pols (la
«brúixola» conceptual i l'especificitat dels problemes) són representats respectivament
per la metodologia biònica i per la recerca aplicada. La primera és el resultat
d'una activitat de recerca i de recull que va fer els primers passos l'any 1976
i que ha anat precisant-se i aprofundint-se durant els anys successius fins a
constituir un conjunt coherent i un desenvolupament continu d'informacions, de
dades, de metodologia de treball, que giren al voltant de l'observació de la
natura i de les estructures materials del món animal i vegetal. Aquesta
observació, acurada i selectiva, serveix per a identificar (considerant
l'origen de tot problema de disseny específic) unes dererminades solucions —de
forma, de material, de procés— existents a la natura perquè responen a
exigències particulars.
De l'observació
d'aquests «objectius naturals» (esquelets d'animals, troncs vegetals, sistemes
de circulació i distribució de líquids alimentaris, processos d'intercanvi
entre organismes i ambient) no se'n deriven uns préstecs immediats de solucions
formals o funcionals: l'atenció es concentra més aviat en les relacions entre la
forma natural i la distribució de la matèria dins l'«objecte», en les relacions
entre les parts constitutives d'un membre articulat o d'un conjunt d'òrgans i,
sobretot, en la manera com les parts, la qualitat i la distribució del
material, la subdivisió i la coordinació dels diversos elements col·laboren en
la solució d'un problema funcional identificat com a central.
No es tracta, per
tant, de treure un suggeriment específic de la natura, sinó de construir, sobre
la base de l'observació de les dades naturals, un model de referència per a la
solució d'un problema. El model no és un objecte, és la premissa per a arribar
a la definició d'un objecte, per a delinear-ne les característiques d'una
manera adequada als requisits. El disseny pròpiament dit, en aquest punt,
encara no ha entrat en joc, ha trobat només el seu quadre de referència. El
disseny conserva de ple la seva importància precisament perquè no es converteix
en una «còpia» més o menys refinada de la natura, sinó que troba en aquesta
natura un terreny concret de base.
Al final de
l'operació, quan el disseny es duu a la pràctica en la definició articulada,
constructiva fins i tot en el sentit tècnic, d'un objecte artificial inspirat
en la metodologia biònica, el patrimoni conceptual de conjunt resulta alhora
enriquit per l'experiència d'una nova solució específica: el cercle es tanca, i
de la recerca aplicada n'entren al cercle informacions metodològiques generals,
precioses per al patrimoni de cultura del disseny que constituirà la base de les
recerques futures.
La metodologia
biònica s'interessa, doncs, en les funcions abans que en els objectes naturals
en si, és un terreny de recerca de les relacions entre els objectes i de la
interacció entre l'ambient i els materials dels quals són fets els objectes. El
camp concret del disseny que té com a funció protegir (protegir una
construcció dels agents atmosfèrics, una part del cos humà dels cops, una
porció de territori de la contaminació acústica) és particularment apte per a
il·lustrar la multiplicitat i la riquesa de solucions que aquests instruments
conceptuats permeten de desenvolupar.
Dissenyar la
protecció en termes de diàleg entre els materials i l'ambient significa, abans
que dissenyar objectes, dissenyar l'estratègia per a restablir un equilibri.
Els estímuls (o les agressions) de l'ambient envers l'objecte de la protecció
tendeixen de fet a alterar un equilibri preexistent. L'objectiu del disseny és
permetre (mitjançant un producte, un sistema, un procés) restablir l'equilibri amb
l'ambient, a favor de l'objecte de protecció.
En l'activitat del
CRIED, aquest filó particularment fecund de resultats és representat per una
gamma de dissenys que va del món de l'arquitectura al del packaging, incloent-hi
tota la gamma de les tecnologies productives i dels usos.
En el cas del
sistema dissenyat l'any 1991 per a La
Magona d'Itàlia (figs. 1 i 2), la protecció s'aplica a les
construccions preexistents com una segona pell, una pell constituïda per la
composició de plafons modulars autoportants, que se superposa a les parets
existents i no solament en reforça les condicions de resistència als agents
atmosfèrics, sinó que també n'augmenta les qualitats estètiques. Com tota pell
natural, afegeix les funcions comunicatives a les funcions primàries de
protecció, acceptant una varietat de textures superficials i de colors
que permeten la realització d'una gamma rica de variants: una protecció
«personalitzada» adequada als nivells estètics requerits per l'arquitectura.
També en l'àmbit
arquitectònic es mostra un altre disseny de protecció (figs. 3 i 4): una altra
barrera, la làmina d'acer com a material base, encara que aquesta vegada
l'objectiu no es refereix pas a l'arquitectura, sinó al territori. Es tracta
d'una barrera acústica destinada a aïllar el soroll del trànsit viari. El model
biònic en el qual es basa la solució adoptada és el de les estructures
cel·lulars, que suggereix la possibilitat d'interposar força barreres a la
propagació del so adaptant, al mateix temps, la forma de les barreres a la
varietat imprevisible de les configuracions del territori.
El concepte de
protecció, però, no s'acaba en el de barrera: es lliga i se sobreposa a una
altra funció, una de les més riques en aplicacions en el món del disseny: la
funció de l'embalatge. Embalatge, en un sentit ampli, com a sistema que
custodia l'objecte de protecció; per tant, també «embalatge» del cos humà. El
casc per a motociclistes, constituït per una sèrie de seccions articulades
(figs. 5 i 6), extreu de l'observació de la natura i de les lleis de la
mecànica un concepte de disseny inèdit: la protecció no pas com a interposició
de defenses rígides, sinó com a optimització de la dissipació de l'energia. Tal
com passa amb les plaques òssies del crani dels nadons, les seccions del casc
en cas d'impacte es desplacen les unes sobre les altres i desenvolupen una
protecció eficaç precisament gràcies a la seva capacitat de canviar de forma.
Protegeixen el cos segons unes característiques —adaptabilitat, elasticitat,
canvi de forma— típiques dels teixits corporis, que constitueixen per si
mateixos un «embalatge» eficient per al conjunt.
Una altra
característica fonamental del model natural de la protecció és l'acoblament
eficient dels diversos materials, del qual resulten la flexibilitat, la
lleugeresa i la resistència. Dissenyar un acoblament eficient (fig. 7) equival
a donar vida a un material nou, que en aquest cas farà d'embalatge per a
articles pesants i particularment fràgils i que també es pot emprar per a fer-ne
contenidors de transport o estructures per a exposicions temporals.
 1. Catàleg CRIED, fitxa «La pell de l'edifici».
2. Catàleg CRIED, fitxa «La pell de l'edifici». Una «pell» autoportant que s'adapta als edificis, protegint-ne i renovantne fins i tot la imatge, formada per plafons modulars equipats units per un sistema simple de juntes i rivets. (Disseny d'Eduardo Sesti de Azevedo i Riccardo Zarino; per encàrrec de La Magona d'Italia; 1991.) 3. Catileg CRIED, fitxa «Protecció acústica ambiental».  4. Cataleg CRIED, fitxa «Protecció acústica ambiental». Una barrera contra la contaminació sonora del trànsit que es preocupa també de l'impacte estètic i ambiental de l'estructura de protecció. (Disseny de Carla Pantoja Giuliano i de Yang Young-Wan amb Giuseppe Bazzo; per encàrrec de La Magona d'Italia, Florència, i Porta Siderurgica, Buccinasco; 1990.)
5. Catàleg CRIED, fitxa «Casc per a motociclistes».
6. Catàleg CRIED, fitxa «Casc per a motociclistes». La protecció dels teixits més delicats del cos humà inspirada per la solució natural del problema mecànic de la distribució de la pressió del xoc:
el desplaçament de les seccions mòbils de l'estructura de protecció. (Disseny de Carlo Bombardelli amb Ricardo Dall'Acqua, Maurizio Maurian, Mario Martinuz, Massimo Mutti; amb la col·laboració del Laboratorio CSI Montedipe, Bollate; 1986.) 7. Catàleg CRIED, fitxa «Materials acoblats flexibles». Un acoblament que, de fet, és un material nou, gràcies a les seves característiques de resisténcia, lleugeresa i flexibilitat d'ús i gracies a la
facilitat amb què potser inserit en formes i aplicacions diferents. (Recerca de Luisa Morfini, Jan Puylaert, Elisha Lewi, Franco Lodato; per encarrec de La Magona d'Italia; 1988.) Algunes recerques del CRIED s'han ocupat d'embalatges en el sentit més
estricte de la paraula; contenidors, les característiques tècniques dels quals
són específicament funcionals per a ser usats en una categoria determinada de
mercaderies. Per exemple, el packaging destinat a la fruita (figs. 8 i
9), partint de l'estudi dels «packagings naturals» de les beines, dels
grifolls dels cítrics, de la disposició interna de les llavors de les magranes,
crea un sistema particularment eficaç en la confecció abans que en la
conservació i el transport. La cèlebre broma de Bruno Munari (que a Artista
e designer descrivia l'any 1966 les taronges i els pèsols com un exemple de
packaging) adquireix
el sentit d'una indicació concreta, divertida i fecunda alhora; de la forma, i
de la fruita en neix la forma del seu embalatge.
Protegir, un cop més, no significa quedar-se vinculat a un material rígid,
sinó escollir una forma de protecció segons la situació i, per tant,
dirigir-se, si és el cas, fins i tot a un material de consistència variable,
elàstic en el sentit literal i tècnic de la paraula. És el cas de l'envàs per a
una línia de productes cosmètics (figs. 10 i 11), que es dilata segons la
quantitat de producte contingut. És una idea que prové de l'observació dels teixits
vegetals i del cos humà, la capacitat dels quals de variar la forma segons les
situacions d'ús és un dels avantatges principals des del punt de vista del
disseny: significa estalvi d'espai en l'emmagatzemem i en el transport,
dimensions mínimes després de l'ús, reversibilirat completa de la forma i, per
tant, possibilitar de ser reutilitzat respectant l'economia i l'ambient.
El concepte de protecció, però, adquireix el seu valor més ampli quan els
sistemes de protecció del territori entren en joc. Ja no es tracta de crear
barreres flexibles o eficients, sinó de fer interactuar la natura i
l'artificial creant sistemes pròpiament mixtos; en el projecte d'arrels
artificials destinat a la consolidació dels pendents inestables (figs. 12 i
13), un conjunt d'elements lleugers s'oposa al fenomen de l'erosió repetint a
escala sistemàtica l'efecte de les arrels de les plantes, substituïdes per un
conjunt acuradament calculat d'estructures lleugeres ancorades i connectades per
fils, xarxes i teles inserits en el terreny que s'ha de protegir. La protecció
ja no és una cosa externa, sinó una cosa intrínseca (encara que artificial) al
terreny mateix.
L'anàlisi dels sistemes naturals portada a les últimes conseqüències
suggereix projectes que són al mateix temps revolucionaris i estan en línia amb
les solucions naturals més habituals; el drenatge de l'aigua salina que causa
la desertització del territori (i d'aquesta manera es protegeix el terreny) es
fa mitjançant la instal·lació d'una sèrie d'«arbres sintètics» (figs. 14 i 15)
que repeteixen d'una manera sistemàtica el procés d'absorció de l'aigua i
d'evaporació —inspirat per l'acció coordinada dels aparells de les arrels i de
les fulles dels vegetals—, dels intercanvis gasosos que s'esdevenen a les
brànquies dels peixos i als pulmons dels mamífers, reproduïts amb mètodes i
materials artificials.
8. Catàleg CRIED, fitxa «Embalatge per a una conservació llarga».
9. Cataleg CRIED, fitxa «Embalatge per a una conservació llarga». Una segona pell, una segona closca, un packaging artificial que
manté l'eficiéncia dels packagings naturals que desenvolupen les mateixes funcions, amplificant-ne les capacitats segons les necessitats de la distribució en el mercat modern. (Disseny de Maria Clara Ortiz amb Sergio F. Grijalva; 1990.)
10. Cat÷àleg CRIED, fitxa «Contenidor elàstic». 11. Catàleg CRIED, fitxa «Contenidor elàstic». El màxim de volum i el mínim de superfície: la idea (no la forma) d'aquest contenidor per a productes cosmètics ve de l'analisi de les bombolles de sabó i dels teixits cel·lulars: la forma varia segons la quantitat del producte contingut i segons la forsa amb que la mi prem l'envas. (Disseny de Jorg Cruel, Anna Luiza de Sa Cavalcanti, Luis Roberto Marques de Silveira; 1992.)
12. Catàleg CRIED, fitxa «Arrels artificials». 13. Catàleg CRIED, fitxa «Arrels artificials». Les «arrels artificials» són l'aÏllament d'una qualitat específica de les arrels naturals (la capacitat d'ancorar el terreny protegint-lo dels esllavissaments), desenvolupat eficaçment per l'ús de materials adequats que s'insereixen íntimament en els materials naturals (terra, pedres) no pas per alterar-ne la naturalesa, sinó per defensar-la i preservar-la de la descomposició. (Disseny de Luis Roberto Marques da Silveira amb Ottavio di Blasi; assessorament de Marina Nova; 1992.)
14. Cátaleg CRIED, fitxa «Arbre sintètic». 15. Cátaleg CRIED, fitxa «Arbre sintètic». Desvesa mínima d'energia, avantatge màxim per a l'ambient: l'«arbre sintètic» duu a terme un drenatge eficas de l'aigua salina del terreny fent-ne possible la fertilització i permetent la recuperació de la sal; un projecte que, per damunt de tot, és un mètode complet de descripció de la modalitat deplantació dels arbres artificials i de l'excavació del terreny. (Disseny de Don Carson, University of Canberra, amb Marina Nova; assessorament de Marco Madella, Museo Archeologico di Como, i Carlo Tognoni;1992.) |
Sobre l'autor
CARMELO DI BARTOLO
Dissenyador Industrial i Director de
l'Instituto Europeo di Design de Milà. Creador del Centre de Recerca
d'Estructures Naturals. Autor de Models
biònics.
Relacionat 10 NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ, 1994 HERMANN HAKEN Sinergia: quins són els principis bàsics de l'autoorganització a la natura? 10 NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ, 1994 W. HENNICKE JÜRGEN Lleuger i ampli. Aspectes sobre el disseny i la construcció d'àmplies estructures lleugeres 10 NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ, 1994 YVES COINEAU, BIRUTA KRESLING Biònica i disseny: testimoniatges de l'evolució d'aquest acostament 10 NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ, 1994 SILVIA PIZZOCARO Una metàfora darwiniana. Objectes, sistemes artificials i mutacions tecnològiques en una perspectiva evolutiva 10 NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ, 1994 ENZIO MANZINI Physis i disseny. Interaccions entre natura i cultura 10 NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ, 1994 GILLO DORFLES El disseny entre l'objecte natural i l'objecte artificial 10 NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ, 1994 EDUARDO SESTI DE AZEVEDO Disseny i ambient, estratègia i projecció 16 DISSENY, TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ, CULTURA, 2000 JORDI FARRÉ, ENRIC SAPERAS La televisió: una finestra oberta al món? 10 NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ, 1994 GABRIEL SONGEL Natura, disseny i innovació: proposta metodològica 10 NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ, 1994 WERNER NACHTIGALL Creació de forma i biònica: disseny biològic |
