NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ,
1994
| articulo
Disseny i ambient, estratègia i projeccióEl repte que es presenta
per a la fi del mil·lenni és, sense cap dubte, la construcció d'un món
artificial compatible amb el medi natural. Aquesta afirmació, que fins fa pocs
anys hauria estat la visió romàntica d'un ambientalista utòpic, avui dia baixa
del nivell de les idees al de les accions. Les iniciatives són diverses,
sobretot de caràcter legislatiu, i duen la cultura material a produir unes
respostes ecològicament vàlides. A més, les metodologies per a la valoració de
l'impacte ambiental es mostren útils també per a la planificació del territori.
Tot
i això, malgrat les investigacions importants que s'han dut a terme, les
tecnologies disponibles per al reciclatge i la recuperació de materials
contaminants no són capaces de superar la tendència a la degradació del
planeta, per la qual cosa, en lloc de preocupar-se per tecnologies noves, es
tractaria d'introduir una posició nova en la cultura del projecte. Fins ara,
projectar volia dir enfocar un problema en el temps i l'espai, i resoldre'l
d'una manera absoluta i definitiva, emprant processos metodològics més o menys
cartesians entre la ciència i l'art, en què el control d'un cert nombre de
vincles s'estableixen en una fase aïllada d'anàlisi parcial del problema
objectiu. Les respostes projectuals, consegüentment, defineixen el món
artificial en un equilibri estàtic amb el medi natural.
El
medi evoluciona permanentment i es transforma per mitjà de fenòmens d'avenç i
de progrés, o de retrocés i de regressió; per tant, no és un vincle del
projecte a què s'hagi de fer referència, sinó més aviat un conjunt de variables
complexes i dinàmiques a gestionar en què cal aprofundir els paràmetres
d'anàlisi del problema i amplificar el camp d'actuació del projectista.
Un
primer intent d'aproximació en aquesta direcció és el projecte dut a terme amb La Magona d'Itàlia, una
empresa productora de laminats pre-lacats interessada a entrar en el mercat
zootècnic. Els temes amb què es van encarar són els sistemes de construcció per
a la cria de bestiar boví per al sector industrial làctic.
Els
primers arguments de què es va tractar per a definir una estratègia de projecte
duien a una anàlisi (encara en un procés convencional de projecció) dels
problemes específics dels estables. Una cria de vaques lleteres necessita espais diversificats per a protegir
els animals, edificis per a l'extracció dels productes i un tractament primari
per a la seva conservació. A més, remmagatzemament i el tractament dels residus
representen problemes greus per a la gestió de l'ambient. Així, es planteja un
cicle productiu d'una gran complexitat.
Aquest tema representa un moment de reflexió
vers una concepció ulterior de la metodologia biònica aplicada al projecte, que
fins ara ha estat entesa com la traducció de models naturals en clau per a una
lectura morfològica i estructural per tal de treure'n informació útil i innovadora
per a la projecció.
Hom recorre a la noció del cicle en la natura
a fi de comprendre les dinàmiques productives de l'empresa zootècnica i, per
tant, hom busca ampliar les interpretacions possibles del món natural per
plantejar un mode nou de projectar el que és artificial.
Partint de la idea del cicle de la matèria,
es basa el concepte de recursos renovables en què els components de la biosfera
es transformen per tal de generar unes altres entitats (fig. 1). Els àtoms
passen contínuament d'una forma a una altra en processos anomenats organització
i mineralització.
 Aquests processos cíclics de transformació constitueixen uns sistemes d'equilibri dinàmic: cadascuna de les variacions es compensa en la natura quan arriba a un nou equilibri cíclic. En aquests termes, doncs, projectar significa
gestionar la complexitat fenomenològica que condiciona el naixement, el
creixement i la mort d'un producte per establir un sistema de valors que es
tradueixi en nous criteris de projecció ecològicament compatibles i
econòmicament factibles.
El descobriment de la complexitat ha estat el
centre del debat filosòfic dels últims anys i ha dut a un canvi en
l'epistemologia de la ciència contemporània. Edgard Morin, per exemple, proposa
un mètode que «ens requereixi pensar sense tancar mai els conceptes, partir les
esferes tancades, comprendre la multidimensionalitat, pensar amb la
singularitat, amb la localitat, amb la temporalitat. No oblidar mai la
totalitat integradora».
La qualitat del disseny ambiental hauria
d'introduir el principi d'«entropia negativa dels productes». És a dir, proposa
un objecte que, amb relació a un sistema, es converteixi en agent organitzador
d'energia. Per tant, els models de producció, distribució i consum entren a
l'àmbit del projecte no pas com a vincle que cal seguir, sinó com a entitat
flexible amb la qual s'ha de dialogar. Cada vegada més es fa necessari indagar
sobre tot el procés de l'objecte projectat i dissenyar-lo no tan sols dintre
d'una realitat productiva, tecnològica i cultural que prevegi un «futur
millor», sinó dissenyar sistemes capaços d'adoptar mecanismes de mutació
dirigits cap a un possible estalvi energètic.
De l'anàlisi interna del problema, de les
infraestructures i de les dinàmiques productives de l'empresa zootècnica, s'ha
ampliat el camp de recerca, intentant comprendre allò que hem anomenat el
sistema de llet, investigant el procés del producte principal de l'empresa: la
llet. El sistema consisteix en les fases i en els processos de l'elaboració i
la transportació de la llet, fins a arribar al consum del producte acabat (fig.
2).
 L'anàlisi segueix un criteri energètic de valoració i s'evidencien principalment alguns punts de discontinuïtat en el procés productiu i distributiu de la llet. Un dels punts fonamentals d'aquesta discontinuïtat és la cadena del fred, un procés que consisteix a mantenir constantment la temperatura de la llet a 4 ºC, des de la fase d'extracció fins a arribar a la central de transformació i distribució, on el producte és pasteuritzat i envasat. La llet munyida s'eleva a temperatures de 35 ºC, immediatament es refreda a 4 ºC, s'hi manté gairebé quatre hores i, finalment, s'escalfa a la temperatura de 150 ºC per al producte envasat per a conservació llarga (fig. 3).  La cadena de fred pot identificar-se com la línia de trobada entre dues modalitats d'empreses diferents (zootècnica i central de transformació i distribució) amb operacions que impliquen un gran ús d'energia i de mitjans. Aquestes consideracions recondueixen l'anàlisi cap a esferes legals i econòmiques (fig. 4) per identificar pressupòsits relatius a intervencions de tipus estratègic, és a dir, la subdivisió d'empreses i la constitució consegüent de models empresarials nous com a factors de transformació cap a una dinàmica nova per al sector dels làctics.  Aquesta subdivisió consisteix en la pasteurització in situ: eliminant la cadena de fred i aprofitant la temperatura de la llet munyida (35 ºC), s'obté una reducció de l'ús d'energia en tot el procés aproximadament d'un 40%. Això fa més possible l'ús d'energia solar o
bioenergia, ja que l'obtenció de la temperatura necessària per al nou procés de
pasteurització (fins a 115 ºC)
redueix la complexitat de les instal·lacions, que ara representen uns costos
prohibitius.
Les instal·lacions, els equipaments i els
edificis de l'empresa zootècnica componen un sistema que es transforma
contínuament. Els ramats augmenten i disminueixen; les condicions
climatològiques, el tipus de cria òptima (sigui lliure o tancada) i les
tècniques d'alimentació varien (figs. 5 a 8).
    Cal un sistema constructiu mòbil que permeti
la composició i la reorganització successiva de tipologies arquitectòniques, i
plantes capaces d'adaptar-se a les exigències noves el control de les quafs no
tenim nosaltres els projectistes.
En aquest sentit, el projecte és la definició
d'un camp d'acció no acabat i amb evolució possible.
En la cultura del projecte, és important
viure amb móns diferents: la interdisciplinarietat, el contrast de punts de
vista per a fer néixer un producte que provoqui una reacció en el model
sòcio-econòmic establint uns nous equilibris energètics que es transformin en
el temps i tendeixin cap a un nivell superior d'evolució. Es dibuixa un canvi
estètic que transcendeix l'aspecte formal, funcional, simbòlic o d'eficàcia del producte,
enfocant l'atenció sobre la qualitat energètica del món artificial. La intenció
és, doncs, ampliar el camp d'acció del dissenyador, que ha de trobar el seu
espai en un fòrum de decisió multidisciplinària, capaç de produir mecanismes de
gestió responsable del medi per a reconvertir la societat productora de residus
en un model sòcio-econòmic ecològicament responsable.
El projecte és d'Eduardo Sesti De Azevedo,
Anna Cavalcanti, Marina Nova i Cario Bombardelli.
|
Sobre l'autor
EDUARDO SESTI DE AZEVEDO
Arquitecte
per la Universitat
de Porto Alegre. És coordinador de projectes del Centro Ricerche - Istituto
Europeo di Design.
Relacionat 10 NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ, 1994 | articulo GABRIEL SONGEL Natura, disseny i innovació: proposta metodològica 10 NATURA, DISSENY I INNOVACIÓ, 1994 | articulo WERNER NACHTIGALL Creació de forma i biònica: disseny biològic |