ECODISSENY: UNA NOVA CULTURA DEL DISSENY,
1995
| articulo
Disseny ecològic: 02 InternacionalCada vegada que em demanen d'escriure sobre el tema ecològic, sorgeixen
sensacions, idees, imatges, preguntes... cap a on anem? Què és el que em
demanen realment?
Una de les maneres de començar a saber on som, doncs, és fer una mica
d'història.
Com va néixer aquest
tema? Què és O2?
El 1987, a
Milà, dissenyadors de diverses nacionalitats, decidits a encarar la
problemàtica ambiental dels productes dissenyats, van crear una associació
internacional anomenada O2, nom derivat de la sigla que designa la molècula
d'oxigen.
És prou simptomàtic que O2 hagi nascut a finals dels vuitanta, i a Milà:
passa poques vegades en la història d'una ciutat que moltes forces conflueixin
sinèrgicament. Va passar a París, a començament de segle (en pintura,
escultura, etc); va passar a Milà els anys vuitanta en el disseny... i la
ciutat va prendre la «forma» internacional a la qual havia tendit sempre (és
part del caràcter primordial de l'habitant de la zona de la Llombardia), però que
no s'havia manifestat amb tanta força fins aleshores.
El que s'havia sembrat durant els anys posteriors a la Segona Guerra
Mundial va donar fruits, o, més ben dit, flors, en aquells anys... Hi arribaven
projectistes de tot el món, per atzar o intencionadament, atrets per la
possibilitat concreta de fer disseny —per fi, el disseny deixava de ser
un «somni industrial» per fer-se realitat— amb el suport d'una base solidíssima
que va crear el substrat que calia per al seu creixement: l’artesanat italià, la
capacitat de saber fer-ho i «com fer-ho» (know-how); tot unit amb un
perfeccionament de les tecnologies productives i amb la invenció de materials
nous que eliminaven els límits productius tradicionals (creant-ne d'altres que
es mostraren importants amb el pas dels anys); la possibilitat d'investigar, de
provar, d'inventar i de produir per a un mercat en expansió que desitjava
novetats, estimulat per la publicitat i moltes exposicions com la Fira del Moble, Euroluce,
etc.
A més, eren els anys divertits, plens d'optimisme i d'il·lusió, en què tot
era permès (...se non sono mati non gli vogliamo!). Aquesta dècada és, a
més, un període que no tan sols va veure créixer l'atenció del món industrialitzat envers els problemes ambientals, sinó que
també va coincidir amb un canvi evident en l'evolució del disseny. Van néixer
plegats el moviment postmodern i una sèrie d'explosions d'estils i de
formalismes gairebé frenètics. Era comprensible, per tant, que uns dissenyadors
comencessin a dirigir la seva atenció a temes de més contingut amb la intenció
de contribuir als canvis en la societat, una societat que ja començava a donar
senyals d'alarma:
- La cultura yuppie, que s'havia estès en molts nivells, i el que havia estat el símbol d'aquells anys començava a omplir-se «de buit» («el no-res que avança»).1 - El consumisme, que havia assolit
nivells inimaginables, començava a fastiguejar i no podia sostenir il·limitadament
les raons del mercat.
- La ceguesa de la indústria (procés
en curs) no preveient i proveint d'oxigen renovat una situació d'aquesta mena.
- La il·lusió capitalista-liberal de
poder alleugerir la pressió econòmica amb el procés dels mercats del bloc de
l'Est després de la caiguda del mur de Berlín el 1989.
- Els guanys com a únic
objectiu per ser aconseguit pel capitalisme liberal internacional.
- La invasió del món amb
objectes/productes de qualitat cultural baixa.
- El disseny (i els dissenyadors)
sotmès i domesticat de nou per fer-ne un instrument més de vendes o màrqueting
o de l'estilisme formal pur.
- Etcètera, etcètera.
Així, des de les primeres trobades, els projectistes d'O2 van començar a fer reflexions. Cada setmana arribaven informacions noves, s'hi discutia, s'hi encaraven... Paral·lelament, la dinàmica de la convergència de persones i d'idees, concentrades a Milà, va prendre una altra forma: de centrípeta canvià a centrífuga, ja que alguns dissenyadors del grup començaven a emigrar; i així, en molt poc temps, O2 va néixer en uns quants països europeus: Dinamarca, Anglaterra, França, Àustria, Itàlia i, més tard, Holanda. Gràcies al suport fermíssim del Govern danès, s'organitza O2 Internacional
per tal de coordinar les activitats del grup i es pot generar una estratègia
internacional que era molt necessària per a afrontar les situacions que es
presentaven.
Com a intenció de definició, podem dir que O2 és el primer grup europeu de
projectistes que elabora investigacions dirigides a l'impacte ambiental de la
producció industrial.
De tots els conceptes essencials a la cultura del disseny ecològic: eficiència,
durabilitat, multifuncionalitat, intercanviabilitat, prefabricació,
possibilitat de desacoblament, tres temes han estat especialment importants per
a O2: materials, reciclatge i educació.
Per mitjà de seminaris, conferències i exposicions realitzades, O2 ha pogut
aprofundir aquests temes; per exemple, l'experiència duta a terme al costat del
centre d'investigació de l'empresa Montedison (materials plàstics) i la Domus Academy, que
ha donat lloc a un material nou, el neolite, presentat a la Triennal de Milà. Aquesta
investigació ha permès entrar en una àrea característica d'aquests temps, la projecció
de materials, contràriament que en temps passats, quan les propietats dels
materials es determinaven d'una manera natural i no es podien calcular i
projectar d'acord amb les necessitats, sinó que calia adaptar-s'hi. En l'acte
de projectar, per tant, el material es posa al bell mig del reciclatge, referit
a materials reciclats o reciclables i a la projecció d'instruments adaptats al
reciclatge.
En aquest punt del discurs (i de l'experiència), mitjançant la participació
en molts cursos, seminaris, congressos —europeus i extraeuropeus—, apareix una
sèrie flexible i enorme de preguntes:
- Per què el disseny ecològic es veu d'una manera «especial»? - Per què, sobretot als països
centreuropeus, es fa tan rígid i sol basar-se en una densa trama de regles que
gairebé constitueixen un manual d'ús, una mena de recepta de laboratori (ni tan
sols una recepta de cuina on encara hi ha espai per a la creativitat i el
plaer) que a la fi ens donarà el nou paradís terrenal on tots serem feliços i
estarem satisfets als braços de la mare Terra?
- Per què hi ha aquesta
polarització: o sotmetre's a la utopia ecologista neoromàntica-panteista o
l'enduriment de la conducta mitjançant normes tan rígides que treuen a l'home
la possibilitat de la dimensió poètica i creativa?
- Dit altrament: per què es fa de
l'ètica un moralisme de caràcter gairebé religiós?
- Per què s'arriba a engabiar l'home
amb reglamentacions/instruccions d'ús que generen esterilitat?
- Per què el resultat d'algunes
trobades ecologistes (congressos o altres) és l’avorriment?
Segurament és una pretensió enorme intentar respondre a aquestes preguntes; encara més gran si no volem caure en un enunciat ideològic, si l'entenem com una sèrie de principis pre-confeccionats per a respondre a la realitat, forçant-la. En aquest moment, tan sols intueixo uns intents de resposta:
- Coincideixo àmpliament amb l'arquitecte Clino Castelli sobre la necessitat urgent d'arribar a crear un llenguatge; la introducció de valors fonamentalment estètics que representin la primícia ètica i donin la possibilitat de transformar els productes (i les seves tipologies) per mitjà d'una iconografia rica per al disseny. - Concebre el disseny ecològic no
pas com un mític camp aïllat, sinó com a part integrant d'un tot, més
ampli i articulat. En aquests anys de vida professional, es fan cada cop més
clares l'evolució dels anys vuitanta cap als noranta (és cert que per a definir
l'un i l'altre caldria un altre article) i la necessitat d'operar com a
projectista no tan sols per al producte singular, sinó al si d'una estratègia
de projecte (i gairebé d'observació de la vida), que algú designa com a direcció
de disseny... I això també és un altre article.
1. Ende, M., The Never-ending
Story.
|
Sobre l'autor
MARÍA SÁNCHEZ
Llicenciada en Disseny Gr à fic i
Industrial per la Facultat
d'Art de la
Universitat Nacional de Cuyo (Argentina). Membre fundadora
del grup internacional ambientalista de disseny O2. Instal · lada a Mil à , ha col · laborat amb
dissenyadors, entre d'altres amb Sottssas, i en diverses [...]
Relacionat 11 ECODISSENY: UNA NOVA CULTURA DEL DISSENY, 1995 | articulo FRANCESCO TRABUCCO Dissenyar la qualitat natural 11 ECODISSENY: UNA NOVA CULTURA DEL DISSENY, 1995 | articulo JORDI MONTAÑA Ecodisseny: noves formes de produir i dissenyar. Els nous reptes |