DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA,
1995
| articulo
L'arquitectura avantguardista polonesa de 1918-39 amb relació a les tendències contemporànies europeesEl 1918, Polònia recuperà la seva
sobirania després de gairebé 150 anys d'estar subjecta a les potències veïnes.
Aquell any, que també assenyalà la fi de la Primera Guerra Mundial, va ser
l'inici d'un desenvolupament excepcionalment intensiu, si bé desequilibrat. La
reconstrucció, des de les destrosses de la guerra, i les noves necessitats d'un
Estat que de moltes maneres havia de començar des de zero, necessitava els
arquitectes que havien d'afrontar un volum sense precedents de projectes de
construcció. La realització d'aquests projectes requeriria un exèrcit de professionals
ben preparats. Abans que la Universitat Tècnica de Varsòvia, de recent creació,
els pogués proporcionar, el país va haver d'emprar l'experiència de la
generació anterior d'arquitectes que, en absència d'un Estat polonès, havien
adquirit la seva educació en diversos centres acadèmics europeus com Viena,
Dresden, Karlsruhe, Graz o Darmstadt. Un grup assenyalat estava constituït per
graduats de les universitats russes, especialment de Sant Petersburg. També hi
havia un grup més reduït de graduats de Moscou. Aquesta generació, educada sota
la influència de l'historicisme i l'eclecticisme, va ser capdavantera, i això
explica la naturalesa conservadora de l'arquitectura polonesa a la primera fase
del desenvolupament després de la guerra, és a dir; als anys vint. Aquests
arquitectes, que van crear les seves obres en un país ja independent, van
desenvolupar una varietat de tendències importants, de caràcter molt
tradicional, que van sobresortir i van dominar el panorama de l'arquitectura
polonesa d'aquella època.
La primera d'aquestes tendències va
ser una direcció que es relacionava moderadament amb l'estil pseu-do: una
tendència decorativa que es desprenia de la Secessió (Art Nouveau). Un exemple
n'és l'obra de Jan Koszczyc-Witkiewicz, especialment el seu edifici de la
biblioteca de l'Escola Superior de Comerç (Wyzsza Szkola Handlowa) a Varsòvia
(1926) i la Planta Experimental de la mateixa Escola (1925). I també l'obra de
J. Czajkowski, autor del Pavelló Polonès de l'Exposició de París de 1925. La direcció
que representaven s'anomenava sovint «cristal·lina». Mostrava analogies perceptibles amb l'expressionisme alemany, especialment
amb algunes obres de Höger o Sharoun. Les tendències expressionistes també
s'articulen clarament a l'obra de L. Wojtyczko, especialment a la seva llar per
als professors de la Universitat jagiel·lònia, a Cracòvia, del començament dels
anys vint, i a les obres de W. Nowakowski, exemplificades per la casa residencial
a Cracòvia construïda el 1929.
L'altra tendència important de desenvolupament
fou l'anomenat «estil pairal», amb referències clares a la tradició
arquitectònica polonesa. Els cossos dels edificis eren coberts amb teulades de
quatre vessants i l'accés a l'interior sovint era a través de pòrtics de quatre
columnes amb frontons triangulars. Es poden veure exemples notables d'aquest
estil a la casa individual a Zoliborz, Varsòvia, de K. Tolloczko (1925);
l'Ajuntament de Slonim, de J. Beill (1925), o l'estació de trens a Gdynia, de
R. Miller (1926).
1. Jan Koszczye-Witkiewicz, Escola Superior de Comerç de Varsòvia (1926). 2. J. Czajkowski, pavelló polonès de l'ExposiciÓ de París (1925).
3. W. Nowakowski, casa residencial a Cracòvia (1929).
4. K. Tolloczko, casa particular a Zoliborz, Varsòvia (1925).
5. J. Beill, ajuntament a Slonim (1925).
6. A. Szyszko-Bohusz. Banc General d'Estalvis a Cracòvia (1925).
La tercera direcció típicament
tradicionalista va ser el «pseudo-classicisme acadèmic, que feia referència
especialment al pal·ladianisme en la seva versió russa. El seu màxim exponent
fou A. Szyszko-Bohusz, graduat de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg.
L'edifici més representatiu d'aquest grup és sens dubte l'edifici del Banc
General d'Estalvis (Powszechna Kasa Oszczednosci) a Cracòvia, de Szyszko-Bohusz
(1925), que mosrra àmplies analogies amb el classicisme rus. Un altre exponent
d'aquesta direcció va ser M. Lalewicz, autor de l'edifici del Banc Estatal
d'Agricultura (Panstwowy Bank Rolny) a Varsòvia (1926-27). Es va adoptar un
estil similar a l'edifici del Govern Provincial i al del Parlament Silesià a
Katowice, que es van construir basats en els dissenys de Wojtyczko, Wyczanski,
Zalewski i Jurkiewicz els anys 1924-29.
Tot i això, el corrent més
característic a l'arquitectura oficial d'aquell període, i el més popular per
als edificis estatals, va ser l'anomenat «classicisme modernitzat». Aquesta
arquitectura es caracteritzava pel monumentalisme de la forma simplificada
d'orientació clàssica, que sovint emprava grans divisions verticals recolzades
en plints rústics massissos. Apareixien cornises de corona prominents, mentre
que els detalls dels ordres arquitectònics es negligien o se simplificaven
extremadament. Els exemples d'aquell estil són els edificis del Ministeri de
Religions i d'Educació Pública a Varsòvia, de Z. Maczenski (1927-30); el
Ministeri de Transports a Varsòvia (1928) i el Banc Nacional d'Economia (1928-31),
de R. Swirczynski; el Museu Nacional a Varsòvia, de T. Tolwinski (1927-34); o
el Sindicat de la Siderúrgia Polonesa a Katowice, de T.
Michejda i L. Sikorski (1931). Aquesta tendència va sobreviure a l'arquitectura
dels edificis públics fins a gairebé la fi dels anys trenta, i els exemples més
importants en són; els edificis de les Corts Municipals a Varsòvia, de B.
Pniewski (1935-39); la biblioteca de la Universitat Jagiel·lònia a Cracòvia, de
W. Krzyzanowski (1937-39); o el Museu Nacional a Cracòvia, de B. Szmidt, J.
Juraszynski i J. Duninicki (1936-39).
L'arquitectura d'avantguarda es va
desenvolupar contra aquest fons, parcialment oposada a les quatre direccions
esmentades i amb gairebé total independència. La formació dels seus fonaments
teòrics va dependre molt, com en el cas d'altres països europeus, dels
processos innovadors en les arts plàstiques. S'ha d'emfasitzar la contribució
d'aquells artistes polonesos nascuts a Rússia, que van estudiar a Moscou, que,
al contrari de la més conservadora Sant Petersburg, sempre havia estat un camp
fèrtil per als conceptes d'avantguarda. Edgar Norwerth, Wladyslaw Strzeminski i
Katarzyna Kobro n'eren els exponents. Havien tingut l'oportunitat de connectar
amb l'experiència d'avantguarda de les arts plàstiques russes del 1910-14, i
també en el període de després de la Revolució d'Octubre russa. El 1919,
Strzeminski va estudiar amb Kazimierz Malewicz i després va ser el seu ajudant.
També havia conegut personalment Tatlin i d'altres grans constructivistes russos.
Després que Polònia hagués recuperar la sobirania, aquests artistes van tornar
a la seva pàtria, amb tota la seva experiència juvenil. Mieczyslaw Szczuka i
Teresa Zarnowerowna també eren artistes polonesos influïts pels conceptes
artístics russos innovadors. El primer es va inspirar en les obres constructivistes
de Tatlin i Rodchenko; la segona mostra fortes influències del suprematisme de
Malewicz en la seva recerca de la forma arquitectònica universal. L'únic
contacte real entre aquests ambients va tenir lloc en dues ocasions diferents.
La primera va ser una visita de Malewicz a Varsòvia el 1926 per acompanyar una
mostra de la seva obra. Les seves idees suprematistes es reflectien, fins a
cert punt, en les doctrines promogudes pels grups avantguardistes d'artistes i
arquitectes polonesos, especialment el «Blok» i el «Praesens». Les disposicions
abstracto-geomètriques creades per Malewicz, els anomenats «planites» i
«arquitectons», eren els prototipus de les formes arquitectòniques modernes;
van ser molt significatives en el procés de la formació d'un nou llenguatge
arquitectònic i, així, la seva influència en la recerca formal avantguardista
va ser enorme. Els innovadors conceptes arquitectònics russos eren ben coneguts
entre l'avantguarda polonesa i els van acollir inicialment
amb un entusiasme que es reflectia en nombroses publicacions en polonès. Tot i
això, es va abandonar el dinamisme constructivista després, quan es va objectar
que era massa formalista. Es van criticar les idees formals en què es basava el
concepte de la casa comunal; les idees de desurbanització també van fer sorgir
dubtes. L'atenció dels arquitectes avantguardistes polonesos es va concentrar
principalment en les idees dels funcionalistes que venien dels centres de
l'Europa Occidental, com ara la Bauhaus o De Stijl. També cal recordar, tot i
això, que la Bauhaus mateix devia molt als racionalistes russos que s'agrupaven
al voltant de l'INKHUK de Moscou. Així, podríem parlar d’un impacte secundari
que van tenir aquelles idees sobre l'avantguarda polonesa, a través de l'Europa
Occidental.
L'altre esdeveniment important de la
història dels contactes entre l'avantguarda polonesa i la russa va ser
l'Exposició de Construcció Moderna de Moscou el 1927, on també van ser-hi
presents els arquitectes polonesos. Aquell va ser, realment, el debut de
l'avantguarda polonesa a l'escena internacional.
Les idees proposades pel grup «Blok»
van fer un paper important en el desenvolupament de l'avantguarda polonesa que
les publicava en una revista del mateix nom. Van fundar la revista el 1924, i
l'editava Mieczyslaw Szczuka. A més dels del ja esmentat Malewicz, s'hi
publicaven articles i dissenys de celebritats europees, com Mies van der Rohe,
Theo van Doesburg, Piet Mondrian, Thomas Gerrit Rittveld, vant Hoff, van
Esteren o Wills. Tan sols la llista de noms mostra una influència
excepcionalment important de l'avantguarda holandesa, especialment de De Stijl.
Els seguidors polonesos del «Blok» postulaven una arquitectura funcional,
mentre intentaven combinar el radicalisme social amb la innovació artística. Es
va emfasitzar amb força l'utilitarisme, les analogies amb les màquines i el món
de la tecnologia. L'any 1926 va portar un cisme dins el «Blok»; el resultat va
ser la formació d'un nou grup, el «Praesens». Hi havia molts ex-seguidors del
«Blok» entre ells, a més d'un grup d'arquitectes joves com ara Szymon Syrkus,
Bohdan Lachert, Jozef Szanajca, i Barbara i Stanislaw Brukalski. Van editar una
revista trimestral amb el mateix títol (de fet, tan sols es van editar dos
números), en què van publicar treballs de Malewicz, van Doesburg, Mondrian, Oud
i altres. «Praesens» tenia una orientació positivament funcionalista. Les idees
que emfasitzaven eren les de l'utilitarisme, la industrialització de
l'arquitectura, la prefabricació i l'estandardització dels elements de la
construcció, i els problemes socials i econòmics de la construcció. La majoria
dels socis eren positivament esquerrans, la qual cosa es manifestava de manera
especial en la dedicació als problemes socials importants, com habitatge
assequible per als pobres, la construcció de guardaries i centres pre-escolars,
asils per als indigents i serveis sanitaris barats i assequibles per a tothom.
Els patrocinadors per a aquestes accions eren, entre d'altres, l'Institut de la
Seguretat Social, l'Associació d'Urbanitzacions per a Treballadors o la
Cooperativa d'Habitatge de Varsòvia. Tot i això, el radicalisme d'aquests punts
de vista i accions es va mantenir dintre dels límits del sistema real i no van
arribar mai als extrems de construir les cases comunals. La idea no era la
«construcció» d'una societat nova i un tipus d'home nou, sinó la perfecció del
sistema existent i l'anivellació de les seves inconveniències. Així, no era una
arquitectura de la revolució, encara que la seva naturalesa general estava,
sens dubte, influïda per idees socials progressistes. El «Praesens» va
esdevenir el nucli de l'avantguarda arquitectònica polonesa, ja que no tan sols
va crear una arquitectura nova, sinó que també va lluitar per propagar les
idees innovadores dins el CIAM, del qual eren cofundadors. Una manifestació de
l'adhesió dels arquitectes polonesos a les activitats internacionals va ser el
fet que cinc equips polonesos van competir per l'adjudicació de l'edifici de la
Societat de les Nacions a Ginebra el 1927.
7. M. Szczuka, investigació teòrica per a un sistema espacial (1924).
8. M. Szczuka, projecte per al monument de la llibertat (1923).
9. T. Zarnower, sistema espacial (1924).
10. B. Lachert, J. Szanajca, S. Hempel, projecte del concurs per a la construcció de la
Societat de les Nacions de Ginebra (1927).
11. H. Oderfeld, S. Syrkus, projecte del concurs per a la construcció de la Societat de les Nacions de Ginebra (1927).
Les característiques formals de
l'arquitectura avantguardista polonesa indiquen una convergència amb els trets
formals visuals que existien a l'arquitectura funcionalista de l'Europa
Occidental. Hi ha hagut nombrosos intents de síntesi de tots els trets formals
de l'arquitectura d'avantguarda dels anys vint i trenta. Sembla que la
presentació més succinta del repertori d'aquests mitjans el va oferir els anys
vint el mateix Le Corbusier, les idees del qual aviat serien molt populars a
Polònia. La seva experiència fins aleshores i les seves deduccions el van dur a
presentar els cinc principis de l'arquitectura moderna. Són:
1.
La casa recolzada sobre pilons (és a dir, planta lliure).
2.
Un pla lliure.
3.
Façanes lliures.
4.
Franges horitzontals de finestres.
5.
Un terrat pla amb terrassa enjardinada.
Els quatre primers principis són conseqüència de la introducció de la construcció d'esquelet, i no haurien estat possibles aplicant els mètodes tradicionals de construcció. Cal afegir que els cossos dels edificis de Le Corbusier tenien la forma geomètrica de cubicoides, amb superfícies externes llises, normalment blanques. Aquests trets van ser, possiblement, la raó per la qual els opositors a la nova arquitectura s'hi referien amb menyspreu com l'estil «capsa d'havans», «arquitectura blanca», etc. Encara que el resum presentat per Le Corbusier té mèrit —en primer lloc per la seva claredat i concisió— tot i això és inevitablement superficial, com a conseqüència de la naturalesa popular de les seves publicacions. Com a tal, no pot reivindicar una generalització dels trets específics plàstics i artístics de l'arquitectura més moderna dels anys vint i trenta. Entre molts intents d'una síntesi
d'aquesta mena, un exemple extraordinari n'és la sistematització feta per Hans
Sedlmayr a La revolució de l'art modern, en què abastava tots els
fenòmens avantguardistes a les arts plàstiques. L'autor aïlla quatre trets
bàsics de l'art més actual, els quals, significativament, es manifesten de
manera més singular a l'arquitectura d'avantguarda d'aquella època. Són:
1. Un desig de puresa. 2.
Tendències geomètriques (no-orgàniques i constructivistes).
3.
L'absurd com a refugi de la llibertat.
4.
Propensions primitivistes.
A més a més, Bohdan Lisowski, un investigador polonès de l'arquitectura del segle xx, va intentar formular les característiques primàries de l'arquitectura d'avantguarda de començaments del nostre segle que eren presents als conceptes d'espai i a les consideracions visuals. Afirma que la característica més important d'aquesta arquitectura és la predilecció per l'anomenada «llibertat de formacions». Aquesta característica és més clarament visible en les següents manifestacions: 1. La penetració dels espais (és a dir, la comunicació entre l'espai tancat i els voltants). 2.
La multiplicitat visual (és a dir, igual intensitat visual de totes les
vistes d'una composició arquitectònica).
3.
La simplicitat, la concisió i la claredat de les formacions,
caracteritzades per
a) L'ús de grans plans homogenis, b) L'aversió al decorativisme,
c) L'eliminació d'ornamentació per afavorir els dissenys i
les textures.
4. El tractament com a variables de les característiques externes regionals. Aquest resum, basat en algunes generalitzacions de S. Giedion i H. Sedlmayr, és una de les millors caracteritzacions formals de l'arquitectura avantguardista dels anys vint i trenta. La majoria d'aquestes característiques
es poden trobar fàcilment a l'arquitectura avantguardista polonesa de l'època que
ens ocupa. No és fàcil, tot i això, contestar la pregunta sobre si aquests
trets formals esmentats es van concebre en un centre o un altre per ser
subsegüentment exportats a altres àrees. Lamento dir que potser no sigui
possible trobar una resposta inequívoca a la pregunta sobre si les idees
avantguardistes a l'arquitectura polonesa es van formar sota la influència de
conceptes europeus orientals o occidentals. Més aviat hem de suposar que hi va
haver una independència relativa de l'esdeveniment de conceptes anàlegs
(malgrat les condicions completament diferents), una circulació i penetració
mútua d'idees d'un centre als altres i, finalment, un encontre constant
d'influències contrastants provinents de diverses direccions.
Tan sols es pot veure un desenvolupament dinàmic de l'arquitectura avantguardista a Polònia als anys trenta, que és precisament quan es van reprimir per decisió política les idees arquitectòniques innovadores tant a Alemanya com a la URSS. Dels centres d'avantguarda europeus, tan sols en quedaven dos: França i Holanda. Això podria ser la raó de la popularitat de les idees holandeses i franceses en l'arquitectura avantguardista polonesa dels anys trenta. A Polònia, es podien distingir dos centres capdavanters d'arquitectura moderna: un era Varsòvia i l'altre, Katowice, el municipi més gran de l'Alta Silèsia. Varsòvia era la seu de tots dos grups avantguardistes principals, el «Blok» i el «Praesens»; també era territori d'arquitectes tan notables com els esmentats Brukalski, Syrkus, Lachert i Szanajca. També aquí hi havia un dels dos centres principals d'educació arquitectònica, és a dir, el Departament d'Arquitectura de la Universitat Tècnica de Varsòvia, on es forjaven idees avantguardistes. Als anys trenta, es van fer nombroses realitzacions arquitectòniques a Varsòvia, caracteritzades per molts dels trets abans esmentats de l'arquitectura avantguardista d'aquella època. En el camp de la construcció residencial hi va haver: la unitat multiresidencial a Saska Kepa, de H. i S. Syrkus (1937); la casa residencial al carrer Katowicka, de B. Lachert i J. Szanajca (1928-29); una torre de B. i S. Brukalski al carrer Niegolewskiego (1927-28); les cases per als funcionaris de la Institució de la Seguretat Social, de S. Brukalski i J. Szanajca (1935); o els edificis de la Cooperativa de l'Habitatge de Varsòvia a Zoliborz, de B. i S. Brukalski (1935), clarament influïts pels exemples alemanys o holandesos. En el camp dels edificis públics hi ha, entre d'altres: l'edifici de Correus al carrer Nowogrodzka, de J. Puterman (1935); l'Hospital Infantil, de R. Miller (1930-32); l'edifici de la Institució de la Seguretat Social, de J. Jankowski (1930); l'edifici «Prudential», de M. Weinfeld (1933, reconstruït després de la guerra en estil real-socialista); o les cases de les Curses de Cavalls a Sluzewiec, de Z. Zyberk-Plater (1938-39). Al segon centre important del
desenvolupament de l'arquitectura avantguardista polonesa, Katowice, hi va
haver nombroses realitzacions els anys trenta amb un nivell d'excel·lència comparable
al de l'Europa Occidental. Cal esmentar la casa residencial alta al carrer
Wojewodzka, d'E. Chmielewski (1930); l'anomenat «gratacel», de T. Koslowski i
S. Bryla (1931-32) —la primera torre residencial de Polònia—, i la residència
per a treballadors de ferrocarrils (1931) i el xalet al carrer Bratkow (1931),
ambdós de T. Michejda. El camp de la construcció residencial també és
representat per un nombre de cases a l'anomenat Districte Sud de Katowice. Els
edificis públics estan representats, entre d'altres, per l'Oficina Municipal a
Katowice-Janow, de T. Michejda (1930-31); la Inspecció Alimentària, de T.
Koslowski (1931); la Institució Silesiana Tècnico-Científica, de J. Dobrzynska
i Z. Loboda (1928-32); l'Ajuntament (1929-30); la Casa dels Insurgents, de Z.
Rzepecki (1937); la Ràdio Polonesa, de T. Lobos (1938); o la Biblioteca
Silesiana, de Tabenski i Rybicki (1934). Altres realitzacions interessants en
idioma avantguardista, dispersades per tot el país, són: l'edifici de la
Institució de la Seguretat Social a Gdynia, de R. Piotrowski (1935); el Saló
del Mercat a Gdynia, de S. Reychman (1935); la pensió «Pàtria», a Krynica, de
B. Pniewski (1934); el sanatori «Wiktor»,a Zegiestow, de Z. Wardzala (1937); o
el sanatori per a tuberculosos a Istebna (1929-37) i l'edifici del Banc Estatal
d'Estalvis a Poznan (1937), de J. Dobrzynska i Z. Loboda (1929-37). Un exemple
interessant d'arquitectura industrial és la sitja a Gdynia, de B. Szmidt
(1937). La majoria dels exemples citats es caracteritzen pels trets abans
esmentats d'arquitectura avantguardista europea, la qual cosa corrobora
l'opinió que tenien una faceta comuna, i alhora mantenien les específicitats
locals. Així, podem veure franges horitzontals de finestres a l'estil de Le
Corbusier, façanes lliures i plans asimètrics, teulades planes amb terrats
enjardinats, sòlids platònics senzills que es penetren mútuament de manera
cubista o suprematista, el rebuig a l'ornamentació, la penetració de l'espai
efectuada per vidrieres amples i grans superfícies planes de parets, efectes de
textura i una abstracció de la composició de cossos i façanes. Els trets
específics locals, més presents a l'Alta Silèsia, són: finestres agrupades (més
aviat en franges horitzontals que no pas en verticals); finestres de xamfrà; protuberàncies
en plans semicirculars, amb vidrieres generoses i que sobresurten amb força de
les façanes; balcons amb extrems arrodonits, d'una o dues bandes; parets
senzilles, al mateix temps que el cos és fortament segmentat; les formes
anomenades «marines», com ara les baranes als terrats-terrassa i a les escales
o les petites finestres rodones per il·luminar cambres de servei. Es poden
veure també la majoria de característiques generals descrites per Sedlmayr,
especialment el desig de puresa, les tendències geomètriques i les tendències
primítivistes. La naturalesa innovadora de la majoria d'aquestes realitzacions
es pot veure no tan sols al pla formal: també són totalment modernes en
l'aspecte tècnic, és a dir, en la construcció, els materials i la tecnologia
aplicada. L'estructura de càrrega de la majoria d'aquests edificis consisteix
en esquelets d'acer soldat, emplenats amb rajoles estructurals lleugeres de
fang o de formigó. Els dissenys funcionals també eren totalment moderns, basats
en els últims desenvolupaments en ergonomia, higiene i la física de la
construcció. Així, es pot concloure que la producció de l'arquitectura
avantguardista polonesa del període entre guerres, i especialment dels anys
trenta, va assolir un nivell comparable als alts nivells que predominaven tant
a l'Europa Occidental com a l'Oriental, ja que mantenia una relació clara amb
els conceptes innovadors que s'hi creaven.
Per a Polònia, aquesta arquitectura va
ser una resposta tangible, específica i racional a nombrosos problemes socials
importants. Hi mancava la floritura revolucionària o l'ambició de reconstruir
el món. No va ser ni utòpica ni experimental en cap sentit, ja que les seves
característiques formals i tècniques semblen haver encaixat bé dins l'ambient
domèstic contemporani. No era, tampoc, una importació ni una transferència
automàtica de qualsevol dels centres avantguardistes europeus, ja que va poder
desenvolupar nombrosos trets exclusius i específicament locals. Es pot
considerar una traducció creativa de la inspiració i els estímuls del món
exterior, enriquida amb elements nadius únics. En això, no es diferencia de
l'arquitectura polonesa de qualsevol altra època. Polònia, a causa de la seva
situació única entre l'Est i l'Oest, sempre havia estat el gresol d'Europa, on
diverses idees es fonien per produir nous valors. El que es va aprendre de
l'experiència d'aquesta època ha estat ben utilitzat per contribuir al
desenvolupament posterior. Al mateix temps, l'arquitectura d'aquella època és
un capítol tancat, i no hi ha retorn possible. La imaginació dels arquitectes
polonesos s'inspira en altres fonts i està absorta en altres problemes. I, tot
i això, ¿qui sap si un dia aquest capítol tancat es tornarà a obrir?
12. H. i S. Syrkus, casa multiresidencial a Saska Kepa, Varsòvia (1937).
13. B. Lachert, J. Szanajca, casa residencial al carrer Katowicka a Varsòvia (1928-29).
14. B. i S. Brukalski, torre al carrer Niegolewskiego a Varsòvia (1927-28).
15. S. Brukalski, J. Szanajca, casa per als funcionaris de la institució de la Seguretat Social a Varsòvia (1935).
16. B. i S. Brukalski, edificis de la Cooperativa de l'Habitatge a Zoliborz, Varsòvia (1935).
17. M. Weinfeld, edifici "Prudential" a Varsòvia (1933).
18. J. Dobrzynska, 2. Loboda, sanatori a Istebna, Silèsia (1929-37). Façana nord.
19. J. Dobrzynska, 2. Loboda, sanatori a Istebna, Silèsia (1929-37). Façana sud.
|
Sobre l'autor
ANDRZEJ NIEZABIETOWSKI
Professor associat de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat T è cnica de Sil è sia a Gliwice, Pol ò nia.
Relacionat 09 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1993 | articulo ANDRZEJ NIEZABIETOWSKI Idees sobre la valoració del treball arquitectònic. Bases teòriques de la crítica de l'arquitectura 12 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1995 | articulo JOSEP MARIA MONTANER El racionalisme com a mètode de projectació: progrés i crisi |
