13
LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA,
1996
| Editorial
LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVAEl 1996 se celebren els 35 anys de la
fundació de l'escola Elisava, inicialment creada com a escola d'art i
disseny dins de la Institució Cultural del
CIC. Més de tres dècades representen una trajectòria considerable per a una institució dedicada a la pedagogia del disseny, a causa de la
joventut de la disciplina a
tot arreu i, especialment, al nostre país.
L'escola Elisava va ser la primera que
va iniciar aquests estudis i és, actualment,
una de les més actives, si no la més activa. Són, doncs, trenta-cinc anys de progressió ininterrompuda, tot i que amb les vacil·lacions inicials que són de rigor quan es comencen uns estudis inèdits en el nostre àmbit cultural.
Es fundà per la coincidència d'ideals i d'aspiracions de tot un conjunt de promotors culturals,
d'intel·lectuals, d'arquitectes i de dissenyadors
interessats a desenvolupar la cultura del disseny i la seva
pràctica com una activitat moderna i necessària; es fundà, també, com una
necessitat de posar fi a la quarantena
cultural a què ens obligava
la dictadura.
En aquells anys, la creació d'uns estudis com els de disseny
representava tota una innovació. Cal tenir
present que la primera cristal·lització de l'interès pel disseny en el si de la societat catalana de la
postguerra va tenir lloc entre el 1957—data de la creació, d'una manera quasi
domèstica, de l'Institut de Disseny Industrial de
Barcelona (IDIB)— i el I960 —amb la constitució de l'Agrupació de Disseny
Industrial (ADI/FAD), dins el Foment de les Arts Decoratives, considerada com
l'entitat pionera del disseny a Catalunya.
EI 1968 l'escola Elisava orientà els seus ensenyaments cap al disseny de
manera exclusiva, en una pruïja de
concentració i de delimitació dels esforços que va permetre donar als seus estudiants uns
ensenyaments més precisos i
coherents. Aquest fet, junt amb una ferma voluntat de superació, va fer que l'Escola oferís una formació professional molt acurada i que es convertís en un centre de referència a Catalunya i a l'estranger.
Ja durant els anys setanta, nombrosos i destacats dissenyadors europeus van
visitar l'Escola, i des d'aleshores s'ha enfortit la seva projecció internacional.
Sense voler marcar uns períodes gaire precisos ni sistemàtics, sí que volem ressaltar que, en termes generals, s'hi poden destacar algunes èpoques que cal distingir; moments en què predominen o s'accentuen
uns aspectes per sobre dels altres.
En una primera etapa, a partir d'uns
inicis necessàriament vacil·lants en què no es distingeixen prou bé les disciplines d'art i de disseny, s'arriba
a una definició d'un àmbit específic d'ensenyament. Durant aquests anys, de
manera paral·lela, dins la societat catalana es pren consciència de
l'existència de la professió de dissenyador, amb diverses especialitats.
En una etapa posterior, hom comença a treballar dins
el marc definit anteriorment. L'Escola aposta clarament per inscriure's dins
les tendències que eren hereves del funcionalisme i del racionalisme dels anys
trenta, tot mantenint el seu compromís amb el conjunt de la societat.
Durant els anys vuitanta, l'Escola
experimenta els canvis que s'han esdevingut a l'Estat
espanyol amb la instauració de la democràcia, i incorpora les noves tendències
que existeixen internacionalment en el camp de les idees sobre el disseny. De
l'unitarisme racionalista hom passa a la pluralitat eclèctica.
L'abandonament de la utopia social, que en el disseny anava lligada al
compromís polític dels dissenyadors i al funcionalisme, marca el final d'una
època. Durant aquesta etapa, l'Escola, com tot el país, accentua la seva
obertura vers l'exterior, alhora que consolida la seva posició com a centre escolar a Barcelona.
Els anys noranta, la pedagogia del
disseny sembla que vulgui recuperar un cert rigor en els processos, sense
abandonar el pluralisme formal i metodològic de l'etapa anterior. El disseny,
durant aquests anys ha penetrat en sectors molt amplis de la societat, a voltes de
manera superficial, com sempre passa quan les coses s'estenen, però en
definitiva arribant a la seva majoria
d'edat.
En aquest context d'expansió de la
disciplina, altres escoles s'afegeixen a les que ja
existien, però l'escola Elisava manté la seva supremacia, ara reforçada amb el
reconeixement del seu nivell universitari.
Actualment, l'escola Elisava és una
institució que ofereix nombrosos cursos i serveis als estudiants i als
investigadors. El nucli fonamental el tenim en la mateixa Escola, que imparteix
els estudis que condueixen a l'obtenció del titol de Graduat
Superior en Disseny. L'ensenyament queda completat per l'Escola de Disseny
Bàsic, dedicada a la formació professional secundària. Disposa,
també, del Servei de Publicacions, el Centre de Documentació, el Centre de
Disseny Assistit per Ordinador i l'Institut de Recerca del Disseny.
Creiem que es pot afirmar sense mancar a la veritat que l'escola Elisava
constitueix una institució amb una experiència pedagògica, científica i
professional molt difícil d'aconseguir; una institució que ofereix a la societat catalana un complex de serveis
especialitzats molt diversificat; i, finalment, una institució que ha assolit
una situació consolidada com cap altra.
Aquest volum pretén ser una glossa de
trenta-cinc anys del
treball continuat d'un grup de professors, estudiants i personal
d'administració que, de manera incansable, han anat consolidant l'escola
Elisava, actualment una de les institucions més prestigioses de l'ensenyament i
la cultura del disseny.
|
Continguts
13
LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA,
1996
| articuloJOAN TRIADÚ Al cap de 35 anys 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo Elisava TdD Plans d'Estudis 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JORDI BERRIO Relació de les activitats extracurriculars 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JOSEP M. FORT MIR, MIQUEL MALLOL ESQUEFA, JOAN VINYETS I REJÓN, DANIEL ZAMPA CANCELO La reflexió dels professors Lògicament, el quadre de professors s'ha anat renovant i enriquint amb noves incorporacions que, recollint el bagatge pedagògic d'Elisava, aporten reflexions sobre el quefer pedagògic, com sempre vinculat a les exigències de la nostra realitat: Josep M. Fort, Miquel Mallot, Joan Vinyets i Daniel Zampa. 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo ENRIC BRICALL Elisava, la continuïtat d'una presència renovada 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JOAN LLUÍS FUMADÓ Reflexions sobre arquitectura i disseny amb motiu dels 35 anys d'Elisava 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo AMPELLO BUCCI, EMMA DENT COAD, ENZIO MANZINI, VICTOR MARGOLIN, ALESSANDRO MENDINI, JOHN THACKARA L'adhesió d'uns amics 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JULI CAPELLA, QUIM LARREA 35 anys d'Elisava. Una vida excitant 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo Elisava TdD Plans d'Estudis 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo MAI FELIP, PERE ARIÑO, RAMON BENEDITO, PEPE CALVO, VICTÓRIA COMBALIA, MODEST MASSIDES, RAMON ORIOL, XAVIER RUBERT DE VENTÓS, JOSEP M. SUBIRACHS L'opinió dels professionals 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo ANNA CALVERA, ANNA CASANOVAS, FRANCESC ORENES I NAVARRO La reflexió dels professors Aquesta tasca de debat pedagògic continu al si d'Elisava es fa palesa amb la reflexió feta per alumnes de l'Escola que n'han esdevingut professors: Anna Calvera, Anna Casanovas i Francesc Orenes. 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo NORBERTO CHAVES, JOSEP M. MARTÍ I FONT La reflexió dels professors Aquesta preocupació per la pedagogia transcendeix als àmbits professionals, que assumeixen el compromís de transmetre el seu bagatge de coneixements a les noves generacions de futurs professionals. En aquest sentit, tenim el diagnòstic i la proposta pedagògica d'un professional, teòric del disseny, Norberto Chaves, i del professor Josep M. Martí. [...]13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo Elisava TdD Relació de professors 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo BERTA ANTICH El centre de documentació Elisava 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JOSEP MARIA MONTANER Fills d'Elisava 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JORDI PERICOT Introducció 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JORDI BERRIO Introducció: reflexions sobre la cultura del disseny 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo MARIA ROSA FARRÉ La reflexió dels professors 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JORDI PERICOT Introducció 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo ANNA PAPIOL CONSTANTÍ El servei de publicacions 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo ALEX BLANCH Relacions internacionals 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo LLUÍS ARMET Una evocació 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo ANNA PAPIOL CONSTANTÍ Introducció 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JORDI PERICOT Una permanent experiència pedagògica |