LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA,
1996
| articulo
Una evocacióLa meva presència com a professor a l'Escola fou després d'uns primers anys d'experiència. L'Escola havia arrancat, el nucli bàsic del professorat estava constituït i els alumnes hi participaven de forma molt il·lusionada. La meva presència coincidí amb la moda per l'economia. No hi havia institució que no considerés necessari fer reflexions sobre la importància de l'economia, que explicava gran part de les coses. Es a dir, es produïa un binomi necessari entre disseny i economia, i l'Escola volia ser sensible a aquesta nova realitat. Elisava apareixia de manera il·lusionada, innovadora i amb un equip de professors entusiasta, juntament amb uns alumnes expectants i exigents. Encara recordo la potència innovadora de Jordi Pericot i Jordi Berrio i l'encant il·lusionat de Bricall, que és de les poques persones que en vint-i-cinc anys no ha perdut encara la mateixa cara, la intensitat de la il·lusió en les coses que fa.
La meva preocupació era com introduir criteris econòmics en un món de creativitat i d'especulació estètica i utilitària com és el disseny. En primer lloc, vaig intentar desenvolupar la noció que existeixen uns límits tecnològics en el desenvolupament de les actuacions de disseny i que aquests límits tecnològics estan caracteritzats, després de la revolució industrial, per un doble criteri: les produccions en sèrie i el consum de masses. Aquestes idees tan elementals i desenvolupades amb precisió de detalls historiogràfics possiblement ajudaven a establir una primera noció del límit o condicionament en el desenvolupament de les polítiques de disseny o en els fenòmens de disseny en el camp del concret.
Així mateix m'interessava molt parlar del tema dels imperatius econòmics, és a dir, la limitació econòmica que sempre ha de condicionar a la creativitat perquè no sigui una follia o una fuga endavant.
No voldria fer una declaració pretensiosa de la meva presència a l'Escola, que fou fugissera i que, en última instància, consistia a fer unes simples classes de comptabilitat perquè els alumnes entenguessin bé la noció de cost, de com es forma un escandall, la idea d'amortització de les inversions que s'han fet i, fins i tot, la idea del benefici esperat en funció del nou producte que es vol llançar.
Crec que aquestes idees, que poden semblar simples i elementals, sempre eren seguides amb un cert interès perquè segurament donaven les pautes cal·ligràfiques de les limitacions en què s'ha de desenvolupar una política de disseny. El màxim que pretenia, des del punt de vista de fer glosses pretensioses, era la citació de Chomsky, que per cert estava molt de moda en aquells moments, en què s'assenyala que «només dels condicionaments pot sortir la creativitat".
En aquells moments a l'Escola es coïa la il·lusió dels començaments, la frescor de les idees noves, la incorporació lliure de noves persones, i això tenia com a resultat una magnífica relació personal i ambiental entre els qui hi col·laboràvem. És curiós d'observar que quan s'intenten cercar les millors energies personals sense dogmatismes, i posant en primer pla la capacitat de coneixement i seducció de les persones que han de participar en el projecte, els resultats poden ser i han de ser francament positius.
Per acabar, només diré que durant el temps que vaig col·laborar a l'Escola no hi va haver cap tipus de mediatització externa; al contrari, era un estímul a la llibertat, a la creativitat i a l'estimulació mútua en la relació professor-alumne. Es cert que aquestes circumstàncies es produeixen en poques oportunitats, però potser és bo recordar-ho en homenatge als que es van sacrificar més perquè aquesta idea i aquesta Escola fossin possibles.
|
Sobre l'autor
LLUÍS ARMET
Economista. Primer Tinent d'alcalde de
l'Ajuntament de Barcelona.
Relacionat 07 EL DISSENY EN ELS JOCS OLÍMPICS. UN LLEGAT PER A BARCELONA, 1992 | articulo LLUÍS ARMET Notes sobre una dècada de disseny urbà a Barcelona 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JOSEP MARIA MONTANER Fills d'Elisava |