LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA,
1996
| articulo
Introducció
L'escola Elisava va ser fundada l'any 1961 com a escola d'art i disseny dins la Institució Cultural del CIC, reunint un nombrós grup de personatges destacats de la cultura catalana d'aquell moment, sota l'impuls d'un conjunt d'arquitectes, dissenyadors i teòrics preocupats per l'activitat projectual. Cal
tenir present que la primera cristal·lització de l'interès pel disseny en el si de la societat catalana de la
postguerra va tenir lloc entre el 1957 —data de la
creació, d'una manera gairebé domèstica, de l'Institut de Disseny Industrial de Barcelona
(IDIB)— i el 1960 —amb la
constitució de l'Agrupació de Disseny
Industrial (ADI/FAD), dins del Foment de les Arts Decoratives, considerada com
l'entitat pionera del disseny a Catalunya.
L'escola
Elisava, en la seva constant preocupació per la
pedagogia del disseny, ha anat reformant, any rere any, els seus Plans
d'Estudis. De totes aquestes propostes didàctiques hem recollit els sis Plans d'Estudis que ens semblen més significatius de l'evolució pedagògica de l'Escola.
Al
llarg de la seva existència, l'escola Elisava
desenvolupà diferents Plans d'Estudis d'acord amb l'evolució de la societat, els seus sistemes de producció i també segons la seva pròpia experiència pedagògica.
En una
primera etapa, l'Escola ja es va definir com un centre d'ensenyament del
disseny, si bé els aspectes purament artístics tenien una acusada presència.
Aquesta
etapa, que podríem qualificar de pionera en l'ensenyament del disseny,
coincideix amb la recuperació de la
consciència de disseny per part de la indústria catalana.
El
primer Pla d'Estudis del curs 1961-1962 responia a la necessitat de crear un
espai per a l'ensenyament del disseny.
En
aquest sentit s'intenta recuperar la tradició catalana anterior a la guerra i des d'ella transcendir l'eixorca realitat
del país i connectar amb una Europa en plena reconstrucció econòmica i cultural.
El Pla
reflecteix una certa vacil·lació en els continguts, comprensible si tenim en compte que es tractava
d'endinsar-se en un camp verge. Si bé denota els
esforços que es van realitzar per definir una àrea de coneixement pròpia del
disseny, en realitat manifesta, des d'una perspectiva actual, una notable
indefinició.
A
partir de l'any 1968, l'escola Elisava orientà el seu ensenyament de manera exclusiva cap al disseny, i així es va definir com la primera escola estrictament de disseny de l'Estat
espanyol. Aquest fet va permetre definir amb més precisió la formació dels
estudiants en el camp del disseny.
El
projecte de disseny s'enriqueix amb la incorporació de noves i rigoroses metodologies i el procés de disseny seguia unes etapes formalment molt coherents que conduïen necessàriament a la configuració de la «bona forma». El disseny tenia
naturalment una dimensió estètica que tanmateix quedava diferenciada dels cànons marcats per la tradició artística.
Amb
l'objectiu de reforçar aquesta vessant
metodològica s'incorporen a la plantilla docent professors amb
formació universitària i, poc
després, professionals que provenien de les primeres promocions
d'Elisava.
Al
llarg dels anys setanta l'Escola va adquirint el format a partir del qual s'ha
anat definint pedagògicament. En aquesta època, l'Escola inicià la seva projecció internacional, assistí a nombrosos
congressos i destacats dissenyadors europeus i americans la visitaren i hi col·laboraren.
Aquesta
etapa responia bàsicament a la urgència de
determinar un model d'interpretació i de
comportament del fet del disseny i en aquest sentit es fixen i es van assentant
les primeres fites tant en el pla doctrinal com de pràctica projectual. Així el Pla
d'Estudis de 1974 ja reflecteix de manera explícita aquesta voluntat de renovació. Per
primera vegada l'espai projectual adquireix un paper central en la pedagogia
del disseny i al seu entorn se situa una pluralitat de continguts agrupats en
sis àrees conceptuals homogènies. Els professors coordinadors de cada àrea, conjuntament amb el director de l'Escola, formen el consell directiu
d'Elisava.
Aquesta
estructura bàsica perdurarà fins ben
entrats els anys vuitanta, si be a cada curs, com era habitual, el Pla
d'Estudis era retocat en funció de l'experiència pedagògica i especialment en aquella època, en que es produïen
importants canvis socials i polítics. Una
etapa certament conflictiva plena de complexitats i canvis. En el seu afany d'aprofundir la tasca pedagògica i adequar-la al nou context, l'escola Elisava fa l'esforç no solament d'adaptar els Plans d'Estudis, sinó també d'obrir les portes a una multiplicitat d'activitats
extraacadèmiques: conferències, taules
rodones i simposis, que van situant l'escola Elisava com un dels puntals de la
cultura del disseny a Catalunya.
Aquest
esforç, emmarcat dins una conjuntura econòmica favorable i dins l'assentament definitiu de la democràcia, comporta una major necessitat de disseny i, per tant, del seu
ensenyament.
L'any
1986 Elisava presenta un nou Pla d'Estudis que intenta donar resposta a aquesta
nova sensibilitat social. Per atendre la nova demanda professional, l'Escola
crea un quart curs, que manté una forta
vinculació amb el món
professional, i realitza nombrosos projectes de caràcter professional, molts dels quals després han estat produïts. Paral·lelament s'amplia l'oferta cultural amb la creació de nous serveis. Així, l'any 1986
es crea el Servei de Publicacions, punt de referència clau tant per a estudiants com per a professionals. Més tard, el 1989, neix el Centre de Documentació, que actualitza el sistema d'informació existent fins aleshores a Elisava i desenvolupa una nova base de dades
plenament adient a les necessitats actuals. Avui dia el Centre manté contactes permanents amb gairebé totes les
institucions de disseny del món.
El
1989 Elisava posà en marxa els estudis de post-grau mitjançant diversos tallers i amb la participació d'alguns dels dissenyadors europeus més destacats.
A partir d'aquestes experiències es van
desenvolupar els cursos de màster i de
postgrau que actualment es realitzen. L'Escola també ha estat l'amfitriona dels cicles de conferències a les tres edicions de la «Primavera
del Disseny», un dels esdeveniments de disseny més importants del sud d'Europa. També organitza
regularment cicles de conferències amb la
intervenció de professionals destacats provinents de diversos camps.
Dins
l'apartat de relacions internacionals cal destacar, a més de la participació en programes
d'intercanvi privats amb diversos centres europeus i americans, la integració d'Elisa va en tres programes Erasmus: el primer, coordinat per la
Universitat de les Arts Industrials de Hèlsinki; el
segon, coordinat pel Heury van de Velde Institut d'Anvers, i un de tercer,
coordinat per la Hochschule für Gestaltung de Linz.
D'aquesta
manera, l'escola Elisava deixa constància que la
seva tasca docent va més enllà de la mera transmissió de
coneixements, i explicita la voluntat de conjuntar teoria i pràctica professional, recerca i formació projectual,
i les funcions de divulgació, informació i investigació, indispensables per assolir un nivell universitari.
Aquestes
circumstàncies han permès
desenvolupar un programa capaç de respondre
als nous requeriments de la societat postindustrial.
Actualment,
com a conseqüència de la seva trajectòria docent i investigadora desenvolupada al llarg dels trenta-cinc anys de vida de l'Escola i de les nombroses aportacions
dels aproximadament 250 professionals i professors que componen el seu cos
docent, l'escola Elisava s'ha adscrit a la Universitat Pompeu Fabra i els seus
cursos obtenen la consideració d'estudis universitaris.
|
Sobre l'autor
JORDI PERICOT
Director de l’escola Elisava des de l’any 1968 fins a l’any 1986. Doctor en Història de l’Art i Llicenciat en Filosofia. Catedràtic de Teoria de la Imatge de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona y catedràtic de
Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. [...]
Relacionat 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JORDI PERICOT Una permanent experiència pedagògica 13 LA CULTURA DEL DISSENY, PAS A PAS. 35 ANYS DE L'ESCOLA ELISAVA, 1996 | articulo JORDI PERICOT Introducció |
