Aquest volum de Temes de Disseny ja era pràcticament acabat quan ens va sorprendre la terrible i sobtada mort de l'Enric Bricall, a causa d'una malaltia.

Val a dir que ens costa pair la seva definitiva absència en les reunions del Consell de redacció de Temes de Disseny, no tant perquè participés físicament en totes, sinó perquè des de bon començament va tenir ben clar que una publicació d'aquest tipus era una de les contrapartides teòriques i de recerca fonamentals que havien d'esser presents en una tasca educativa i cultural de les dimensions que havia d'agafar l'Escola Elisava. I d'això ja fa més de deu anys.

I amb la seva voluntat i la seva tossuderia, s'hi va posar —com amb tot— a fons. La seva formació en lleis i en economia i la seva vocació d'humanista donaven amplitud i fondària a les seves reflexions, que feia amb absoluta humilitat i que incloïen l'aportació de les institucions, el paper deis polítics, la missió de les empreses o els camins de la cultura actual, tots ells elements imprescindibles ja que constitueixen el context on es desenvolupa la quotidianitat del disseny.

De l'Enric Bricall s'han dit i es poden dir moltes coses, però n'hi ha algunes que el distingeixen per damunt deis seus contemporanis: el convenciment de la nécessitat d'im­pulsar un ensenyament de disseny diferenciat i la voluntat apassionada i sense cap tipus de limitació egoista per portar-lo a terme. La coherència entre pensament i acció —guia­da aquesta per uns principis ètics que no dubtava a explicitar— feien que la seva vida fos, en aquest sentit, absolutament transparent.

L'Enric Bricall fou un home fidel; fidel a tot, a les seves creences, a les persones que estimava, a les que l'envoltaven. De la mateixa manera que ell era fidel, demanava, pot-ser exigia, que els altres ho fossin, no precisament a ell, sinó a les tasques amb les quals s'havien compromès.

La relació emotiva que establia amb les persones la traspassava a les institucions. L'Enric Bricall tenia molt ciar que les institucions són les que sustenten les col·lectivitats i els països, perquè veia les persones a través de les institucions i les institucions a través de les persones. A les tasques i projectes en què creia, hi dedicava una atenció total, un treball apassionadament esforçat.

Només per mitjà de la comprensió d'aquesta fibra íntima de la seva personalitat es pot entendre amb tota la seva extensió el seu lliurament a la Institucíó Cultural del CIC i a l'Escola Elisava.

L'Enric Bricall era un home d'aquest país. Era, sense personalismes, sense manifestacíons fàcils, sense simbologies estridents, pregonament català i catalanista.

Compromís, passió, fidelitat, humanitat, ètica, conceptes ara en desús, el definien. Com omplir el buit que ens deixa i continuar el carmí per ell encetat, és ara el repte que tenim i el compromís que hem assumit.


Temes de Disseny


Podem afirmar l'omnipresència que l'acte del consum ha assolit en l'actualitat, fins a arribar a definir la pròpia societat contemporània. Des de l'impacte de la Revolució Industrial, al desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses i al dels nous espais comercials, es crearà progressivament una nova situació que comportarà certs canvis socials i l'adopció de nous plantejaments vinculats a les pràctiques del consum. Existirà, però, des de sempre una forta correlació entre la dinàmica social i les diferents ofertes comercials proposades als consumidors. No obstant això, serà en aquests darrers anys que es donarà una clara tendència vers l'èmfasi en la contextualització dels productes en espais comercials estratègicament projectats.

Avui, els consumidors són ubicats i exposats a uns entorns altament persuasius, plens d'elaborada informació, que busquen estimular la seva sensibilitat i potenciar el consum de determinats productes, mitjançant la seva preferència. És sota aquesta lògica que els espais comercials s'han convertit en elements determinants, en un sistema de consum que mou i desplaça significats —des dels béns als seus consumidors— amb la mediació del punt de venda.

El primer apartat ens mostra els diferents desenvolupaments dels espais comercials, des de la seva importància com a elements de socialització, fins a arribar a les actuals tendències de vincular la compra i el consum a veritables formes de lleure. Certament, és des d'aquesta dimensió que podem parlar de les propostes comercials com a estructures culturals que integren i focalitzen aspectes culturals, econòmics i socials, de qualsevulla comunitat. Des d'aquesta lògica s'analitzen les diferents tipologies comercials que darrerament s'han configurat al voltant del consum a partir d'una creixent necessitat de diferenciació: l'oferta cada vegada es defineix més des del disseny d'unes estratègies globals que han comportat l'establiment de diferents fórmules comercials (des del punt de venda monoproducte, al de l'especialització temàtica...), prenent terreny i rellevància al producte i a la seva tradicional centralitat. Situant el punt de venda com a importantíssim element mediador.

En el tercer apartat, reprenent el caràcter de mediació amb el consumidor, es presenten un seguit de projectes que per les seves estratègies i plantejaments innovadors han adquirit un fort protagonisme dins l'actual oferta comercial existent en el context internacional. Els projectes escollits responen a tipologies comercials diferents amb l'objectiu d'il·lustrar la possibilitat de coexistència de distintes respostes comercials, en relació amb diversos productes i serveis, en funció de certes opcions estratègiques. Com a complement s'han volgut presentar un seguit de breus respostes a un qüestionari-fax enviat a algunes de les més destacades marques comercials existents en el panorama nacional i internacional.

Espero que el conjunt d'aportacions presentades sigui útil per reflexionar entorn de la complexitat del repte que suposa el disseny del punt de venda com a plataforma fonamental, no solament en l'aproximació del producte i del consumidor, o en la fidelització del client amb l'empresa productora. Desitjaria que el seguit de reflexions que s'ha presentat mostrés la veritable dimensió sociocultural existent en els espais comercials, com a espais de relació i interacció cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana. No és menystenint el seu paper i la seva omnipresència, ni tendint a la
seva banalització categòrica, que podrem comprendre el protagonisme cabdal assolit com a veritable expressió cultural de la nostra societat.

Joan Vinyets i Rejón