CREATIVITAT, COMUNICACIÓ I MERCAT,
2000
| articulo
Persona i procés creatiusLes persones creatives
posseeixen un seguit de característiques específiques de caire divers. Així es
presenten els resultats d'una investigació que ha tingut com a objectiu
conèixer les diferències pel que fa als trets de la personalitat entre els
creadors de diferents àmbits, i alhora aprofundiren la percepció que aquests
creadors tenen sobre si mateixos, sobre els creadors en general i sobre els
processos de creació. La investigació està basada en la realització de diversos
qüestionaris de personalitat i de procés realitzats per a diferents tipus de
subjectes creadors; artistes i pintors, inventors de productes patentats,
dissenyadors, dibuixants de còmics i actors
Paper de la creativitat en la societat actual
i futura
La creativitat és la clau de les societats i de les organitzacions futures; sense creativitat no hi ha desenvolupament personal ni social. Innovació, creativitat, canvi, millora,
qualitat... són algunes de les paraules que sentim constantment tant en l'àmbit
de l'educació com a l'empresa. Reflecteixen una nova perspectiva, un nou eix
sobre el qual plantejar la producció, el coneixement i la formació. Els
congressos, les jornades i els seminaris a l'entorn d'aquests nous referents se
succeeixen. El progrés i el desenvolupament, tant personal corn social,
dependran cada vegada més de la inventiva i de la capacitat creadora de les
joves generacions. Si bé l'experiència sempre serà un suport valuós, el cert és
que els nous programes demanen idees noves.
Es parla de creativitat com d'un tema de
moda. I la creativitat no ha de ser moda com quelcom de passatger. En qualsevol
cas, hauria de ser una moda permanent, una constant transformació del mitjà per
adequar-lo a les necessitats canviants de la nostra societat. L'home és un
ésser en evolució i comunicació. La creativitat li fa possible dur a terme
aquesta faceta de superació constant. Sense creativitat no és possible un canvi
valuós, O dit d'una altra manera: si l'home no fos creatiu, viuríem encara a
les cavernes.
Portem més d'un segle parlant d'imaginació
creadora i gairebé mig estudiant la creativitat. Una part de la societat ha
pres consciència de la importància de la creativitat en les activitats més
creadores, com ara l'art, la literatura, els invents o el màrqueting. Però
aquesta visió ja ha quedat superada. Es fa necessari veure la creativitat no
com una disciplina acadèmica, ni com un conjunt de tècniques o l'expressió de
teories psicològiques, sinó com quelcom viu que és en cada ésser humà, un valor
social que cal desenvolupar, com l'educació, la salut o la integració dels més desafavorits.
Per R. Marín (1984), la creativitat forma part de la societat contemporània com
una opció de valor davant la qual hom ha de prendre consciència, coneixement,
acceptació, fins a integrar-la en el comportament habitual.
Al nostre país hi ha persones dedicades a
l'estudi de la creativitat com a objecte de coneixement. Això és el que s'ha dut
a terme des de la psicologia i la pedagogia durant les últimes dècades. Uns
altres s'han dedicat a la fructífera tasca de difondre-la i aplicar-la en
l'àmbit de l'empresa i de la realització personal. I un tercer grup està
constituït pels que tenen una professió basada en la producció creativa; estan
al marge de teories i aplicacions: simplement creen. Si volem avançar en el
desenvolupament teòric, estratègic i pràctic de la creativitat, cal una aposta
comuna d'aquests tres col·lectius. Els creadors han estat forca al marge del
que pensen els teòrics. Aquest treball és un intent d'apropar-nos al seu
pensament, les seves opinions i els seus interessos.
La creativitat no pot quedar-se a l'aula o al
taller. Ha de sortir al carrer, arribar a tota ocupació i a tothom, impregnar
la vida dels ciutadans, a banda de la seva activitat professional. Hi ha
creativitat en el periodisme, la política, l'ensenyament, el disseny, el còmic,
la pintura, en la gestió empresarial, el màrqueting, l'administració, la
invenció de patents, etc. Qualsevol activitat humana és susceptible de millora
per mitjà de la incorporació d'idees originals, innovadores, creatives.
En el primer fòrum sobre Innovació i Empresa,
organitzat per la CEOE i l'Associació per al Progrés de la Direcció, amb la
col·laboració del Ministeri d’Indústria, es va arribar a un seguit de
conclusions. La societat espanyola encara no és conscient que el seu futur
depèn de la capacitat de creació dels seus homes de ciència i d'empresa, una idea que
no ha arrelat encara entre nosaltres amb la profunditat necessària, malgrat que
als mitjans de comunicació de massa es comença a sentir que cal ser més
creatius o que cal desenvolupar i potenciar la creativitat. En aquests mitjans
es parla de l'emissió d'espots publicitaris perquè un mateix faci «fotografies
creatives», o d'«innovacions en marxa» en promocionar una determinada marca
d'automòbils. I tampoc no ha arrelat a la indústria, ni a les finances, ni als
centres d'ensenyament, ni, evidentment, a la nostra classe política, que no és
conscient que la definició d'una política científica és tasca priotària d'un
govern. A la vegada, s'afirma que la investigació i el desenvolupament s'han
d'incorporar d'entrada al concepte d'empresa.
Durant la revolució agrícola (que va
predominar des del neolític fins al segle XVIll), la terra era la font de
riquesa principal. A la revolució industrial (des del segle XVIll fins als
nostres dies), la font de riquesa principal d'un país ha estat la mineria i la
seva transformació. La diferència entre països rics i països pobres és en el
seu potencial industrial i en com es distribueix entre la població aquest
potencial. Doncs bé, mirant cap al tercer mil·lenni, la riquesa més gran dels
pobles no residirà ja en els béns procedents del camp, ni en la seva
transformació tecnològica, sinó en les persones, en la capacitat creativa dels
treballadors. En la segona onada, afirma Toffler, el treballador és una
despesa, mentre que la maquinària i els productes són béns. En la tercera, la
que ens arriba amb les telecomunicacions de la informació, l'home és el bé,
mentre que la màquina es converteix en despesa. L'empresa, la institució
educativa o el país que posseeixi persones amb iniciativa, inventiva, capacitat
creativa i innovadora progressarà amb un ritme més elevat. La persona creativa
serà un bé social.
Avui dia no es pot concebre una campanya
publicitària o comercial al marge de la creativitat. La competitivitat és el
motiu que impulsa l'interès creixent per la creativitat en les organitzacions,
tant productives com de servei. També arribarà a l'escola. La creativitat és un
valor creixent.
Ja va intuir R. Marín les conseqüències
d'aquesta revolució teleinformàtica quan va escriure (Marín, 1984:7): «Cada un
de nosaltres, com a part de la societat, hem de construir el futur de tots.
Això és en el fons educar; preparar per enfrontar-se amb el demà». En l'era de
la noosfera en què estem entrant, la creativitat és la qualitat més valorada.
Però, què en sabem, de les persones i els processos creatius? Miraré
d'exemplificar-ho amb un breu apunt.
Supòsits teòrics sobre la persona creadora
La persona creativa és aquella que sap mirar on d'altres ja van mirar i veure-hi el que ells no van veure. Maslow estava convençut de que el problema de la creativitat era el de la persona creadora i afirma amb encert que el problema de la creativitat se centra i es resol en la persona. En ella cal buscar l'origen i l'explicació de qualsevol acció humana. Però aquesta afirmació ens deixa ran insegurs com abans, ja que la persona és una realitat tan complexa com el mateix procés creador, si no més. Vet aquí algunes de les preguntes que m'assalten amb més insistència: en què es diferencia la persona creativa de la que no n'és? Quins components psicodinàmics diferencien les persones? Què és el que diferencia unes persones de les altres perquè unes emmagatzemin reconeixement social pel seu treball i d'altres se submergeixin en l'autodestrucció? Hi ha diferències entre la persona corrent i la creadora? De quina manera influeix en els trets de personalitat l'activitat professional? La categorització és un mètode eficaç per
abordar la complexitat. Per això em permeto d'introduir una primera
classificació respecte de la persona creadora, que espero que contribueixi a
clarificar algunes diferències fonamentals. Si valorem la capacitat creadora de
la persona a partir de les seves manifestacions (les obres o el comportament),
estem prenent l'acceptació social com a criteri. Es a dir, la realització
creativa no dependria solament de la capacitat creadora de la persona, ni de
l'originalitat o utilitat de les seves idees, sinó també de la consciència
social que se'n tingui. Molts escriptors, pintors, científics, inventors,
polítics, etc, van haver d'esperar anys i fins segles perquè es
reconegués el seu talent. Galileu, Servet, Luter, Freud, Lautrec, Van Gogh o El
Greco van ser durant un temps incompresos i fins i tot perseguits per les seves
idees. Molts altres van quedar en les ombres de l'oblit, malgrat la seva obra.
Alguns van deixar records nefastos pels seus crims: van ser creatius
Robespierre, Statin, Hitler i Jack l'Esbudellador?
Aquestes reflexions ens ajuden a comprendre
millor la complexitat del problema inicial. Algú es podria preguntar si abans
d'assolir el reconeixement social no eren creatius. Sí que n'eren, ja que la
seva obra era la mateixa, però no hi havia consciència col·lectiva del seu
valor. Mentre que la intel·ligència és una aptitud personal immanent, la
creativitat és, a més, una actitud i un atribut social perquè necessita
comunicar-se en algún moment del procés. Una creativitat que no s'expressa, que
no es comunica, és una entelèquia, una ficció. Allò creatiu és un terme
correlatiu entre el personal i el social. Tal com la filiació o la maternitat
es necessiten mútuament i no s'és mare en sentit ple fins que no es té el fill
-el qual no concebem sense fer referència als progenitors-, la creativitat rau
en la persona; el seu producte o manifestació, tanmateix, no acaba en si
mateix, llevat del cas de l'autorealització, sinó que ha de ser comunicat a un
col·lectiu institucional o social.
Un exemple ens ajudarà a comprendre-ho
millor. Ningú no dubta que Amèrica existia abans que la descobrís Colom. Però,
podríem parlar d'ella com quelcom real? Existia de debò per a nosaltres abans
del seu descobriment? Qualsevol descobriment científic és això: mostrar,
expressar alguna cosa que estava oculta al coneixement. Abans no existia, com
tampoc no existeix el diamant fins que és extret de la terra i es poleix,
encara que sospitem que es troba sota els nostres peus. La persona és un
diamant en brut que cal polir i depurar mitjançant la pràctica creativa. Miquel
Àngel deia que «l'obra és dins del marbre; l'única cosa que cal és trobar-la i
treure-la». Trobar-la!, quina expressió tan senzilla de pronunciar, i que n'és
de difícil d'assolir. Un descobriment, invent, creació, etc, no és tal fins que
no es realitza.
Per bé que tot ésser humà és creatiu en
potència, pocs arriben a destacar, a polir aquest diamant de la creativitat que
porten a dins; i encara que sigui així, aquest pot presentar una gamma enorme
de reflexos. El seu valor vindrà donat, doncs, per aquests reflexos; és a dir,
pel valor social que s'atribueixi a les seves idees o realitzacions. Tenint en
compte, per tant, el potencial personal, l'àmbit en el qual aquest es manifesta
i el reconeixement social, diferencio quatre categories o grups de persones
segons com s'hi manifesti la creativitat:
1. El geni creador: qualitats excepcionals per a la creació. 2. La
persona creadora: creativitat en realitzacions de valor.
3. La
persona creativa: potencial creatiu no explotat plenament.
4. La
persona pseudocreativa: creativitat enganyosa o contrària a valors.
El geni creador
Els genis o creadors nats són persones dotades de qualitats excepcionals per a la creació, capaces de generar idees radicalment noves en un o diversos camps. Tenen una creativitat emergent, és a dir germinal, i donen lloc a múltiples idees innovadores al llarg de les generacions següents. La seva creativitat rau tant en les seves aptituds específiques com en l'actitud d'implicació i lliurament a l'obra, que acaba obsessionant-los. Vet aquí que de vegades es comportin com persones absents de la realitat quotidiana. Encara que alguns estudis dubtin de l'equilibri mental del geni creador, nosaltres creiem que posseeixen una extraordinària salut mental, bé que la seva obsessió per una idea els porti a comportaments desajustats. Viuen en el món de Ics idees i no sempre troben baixada l'escala a la nostra realitat, per la qual cosa, de vegades, la baixen rodolant o de formes pintoresques. No és l'objecte d'aquest treball fer una anàlisi de les persones eminents; remeto el lector interessat als estudis de R. S.Albert (1983) i D. K.Simontonf (1984). Hi ha hagut persones excepcionals en tots els
camps del saber i de la cultura. La seva contribució al desenvolupament de la
humanitat ha estat fonamental fins al punt que sense aquesta aportació s'hauria
endarrerit el progrés. Ells han marcat la història de la cultura i de les
institucions. Trobem exemples de genis creadors en la religió (Buda, Moisès,
Jesús, Mahoma), en la filosofia i el desenvolupament del coneixement (Plató,
Aristòtil, Kant, Hegel, Kuhn), en el saber científic (Galileu, Newton,
Einstein, Hawking), en els invents i descobriments (Edison, Nobel, Darwin,
Curie, Pasteur, Cajal), en l'art (Fídies, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel,
Picasso, Dalí), en composició musical (Beethoven, Bach), en la literatura
(Calderón, Cervantes, Goethe, Mann). La llista d'autors es podria estendre a
diversos centenars. En els nostres dies es podria utilitzar, com a criteri
social i extern, el premi Nobel. No deixa de ser un reconeixement a les
persones altament creadores.
La persona creadora
Seria un greu error tenir presents únicament els creadors eminents quan mirem d'aproximar-nos a la «persona creadora». Tampoc em sembla encertat centrar l'anàlisi biogràfica recorrent només a aquests personatges, ja que això ens donaria una imatge distorsionada de la persona creadora. La persona creadora és la que ha posat de manifest la seva creativitat mitjançant la realització d'obres valuoses i considerades com a tals per una comunitat. Els genis destaquen de forma notòria i tenen una projecció universal; però també hi ha una plèiade de creadors el mèrit dels quals ha estat reconegut per la història, bé sigui general, nacional, regional o local. El diccionari de personatges famosos ens proporciona un bon referent científic per delimitar aquesta segona categoria, si n'ometem els homes i les dones genials, ja inclosos en l'apartat anterior. La història ha reconegut l'obra creativa de molts milers de persones. Però n'hi ha moltes que van dur a terme creacions o innovacions valuoses encara que no hagin creuat la frontera de la fama. En definitiva, anomeno persona creadora la que ha expressat la seva creativitat amb realitzacions de valor, ja sigui en un pla productiu, inventiu o innovador. La persona creativa
M. I. Stein (1987:420) diferencia creativitat
amb majúscules i creativitat amb minúscules. La primera, referida a les
realitzacions valuoses, i la segona, a la vida quotidiana. N'hi ha que, com
Taft, parlen de creativitat freda i calenta, i com Maslow, de creativitat
primària i secundària. Tots semblen tenir present que entre la creativitat
manifesta i la potencial existeixen certes diferències. Per això parlo de
persona creadora i persona creativa.
La persona creativa és la que té la
potencialitat i possibilitat de crear, generar i comunicar idees o realitzacions
noves. En aquest sentit, predomina la creativitat expressiva, la del nen,
l'escolar i l'adolescent, com també la creativitat del professional que mira
d'aplicar la inventiva, l'enginy, l'originalitat i la innovació a la seva
feina. Un potencial del qual tots estem dotats i que expressem de forma
diferent, sense ultrapassar moltes vegades la mera expressivitat. La persona
creativa és aquella capaç de mirar on d'altres ja van mirar i veure-hi el que
ells no van veure. El component actitudinal juga un paper important en aquesta
creativitat.
La persona pseudocreativa
No sempre el potencial creador s'orienta envers la realització d'obres valuoses per a una societat. En ocasions, l'enginy i la inventiva s'han aplicat a la destrucció de valors i de cultura consolidada, a generar corrupció, tergiversació, encobriment, manipulació; en suma, s'han desenvolupat idees, realitzat plans o inventat instruments al marge de les consideracions ètiques del moment. La creativitat ha de respondre a principis ètics? Com es pot qualificar les persones que apliquen les seves idees a la destrucció? Què es pot pensar dels refinats invents de tortura, del sadisme en la forma de prolongar la mort de Ies persones, dels experiments realitzats amb dones i nens durant la Segona Guerra Mundial, de la inventiva aplicada al terror i al terrorisme, de l'enginyós sistema de rentatge de cervell emprat en algunes dictadures, de l'aplicació de l'energia amb fins destructius...? Heus aquí alguns dels múltiples exemples en els quals l'ésser humà ha aplicat la seva imaginació per destruir els seus semblants. No tindria cap inconvenient a acceptar com a
creatives aquestes accions si no les considerés contràries a la semàntica
intrínseca d'allò «creatiu». Creativitat significa crear, donar vida o sentit a
quelcom nou, construir, fer créixer (en llatí crescere), desenvolupar,
sempre en sentit constructiu amb relació a determinats valors socialment
acceptats. Perquè la creativitat no és únicament un procés personal, sinó també
social. Aquest procés culmina amb la satisfacció personal i la sanció de la
comunitat a la qual va dirigit.
De la mateixa manera que educar consisteix,
en el seu sentit més profund, a «ajudar a ser persona», allò creatiu duu el
segell de la intencionalitat constructiva. Per això, quan els estímuls o les
actuacions no s'adeqüen a les creences socials, els qualifiquem com a
deseducatius o antieducatius, encara que algú els realitzi dins del sistema
educatiu o fins i tot dintre de l'aula. Per bé que pot donar-se encara en
algunes cultures, no considerem «educatiu» el càstig físic i moral per no saber
la lliçó; no és educatiu treure l'alumne fora de l'aula perquè sigui
indisciplinat; no és educatiu expulsar un alumne pel seu mal comportament. Si
bé és cert que es considerava educatiu en altres èpoques, avui ho qualifiquem
com a deseducatiu, antieducatiu o contrari a l'educació.
G. Heinelt (1979) i S. de la Torre (1981)
s'han referit a la pseudocreativitat com a concepte que explica els
comportaments que evidencien una falsa creativitat. «Els esforços per
despertar, fomentar i reconèixer el comportament creatiu poden donar pàbul a
una pseudocreativitat, és a dir, una creativitat fingida, bé sigui un engany
conscient o inconscient.» Si hom ha de ser original «a qualsevol preu», «per
damunt de tot», molt probablement caurà en l'esnobisme i tan sols haurà vorejat
el vertader sentit d'allò creatiu. S. de la Torre (1981:118), en l'article
«Manipulación de la creatividad», amplia aquest concepte en afirmar: «La
pseudocreativitat amaga ostentació, falsia, crisi d'identitat, etc. Aquesta
seria la forma més descarada de manipular la creativitat, ja que no es
tractaria de reduir-la a alguns dels seus components, sinó a buidar-la del seu
significat intern, tot emplenant-la d'aparent novetat». Aquí és on encaixa,
doncs, la persona pseudocreativa, en l'explotació de la maldat, en la fal·làcia
i en l'esnobisme.
Amb aquesta clarificació inicial respecte de
la creativitat personal, sabrem on situar-ne el tema. Aquest treball se centra
en les persones creadores i, per tant, en aquelles que han posat de manifest la
seva creativitat amb idees o obres de valor.
He tractat amb anterioritat els supòsits
teòrics de la personalitat creadora, a «Vías integradoras de acercamiento a la
creatividad» (S. de la Torre, 1982). En l'article presento una anàlisi
sistemàtica de teories de la personalitat creadora i les característiques que
d'altres estudis han atribuït a la persona creadora. En altres
publicacions (1984, 1993), abordo el tema de la creativitat des d'una perspectiva
psicològica, en la qual l'atenció se centra en la persona creativa. A «Educar
en la creatividad» (1987), dedico un capítol a descriure quatre perspectives
d'anàlisi de la personalitat creadora, d'acord amb el mètode (inductiu,
deductiu) i el nivell de consciència (conscient, subconscient). Les aportacions
de E. Barron respecte de la disposició a l'originalitat, de D. McKinnon sobre
el talent creador, la preconsciència de L. S. Kubie i la psicodinàmica de
l'investigador creatiu de D. C. McClelland constitueixen quatre referents clau
pel que fa a la investigació de la personalitat creadora.
Els estudis d'A. Roe, M. L Stein, H. Gough,
F. Barron i McKinnon sobre la persona creadora són ja clàssics. Més recentment
comptem amb les aportacions de R. S. Albert, D. K. Simonton, S. G. Isaksen, J.
Glover, R. Ronning i C. Reynold (eds.), A. Mitjans i M. Csikszentmihalyi.
Ben poc més s'ha avançat amb relació a la
naturalesa o les característiques de la persona creadora. La metodologia
biogràfica deixa molts interrogants per aclarir, ja que es basa en dades
indirectes, subministrades per terceres persones. L'autobiografia és molt més
rica en vivències, significats i atribucions, però en tenim molt poques.
L'entrevista permet un major coneixement de la persona, però ja no és possible
amb els que van desaparèixer. D. K. Simonton recorre a la metodologia
historiomètrica, en què s'empren com a variables rellevants l'educació rebuda,
l'edat de la producció, la funció social, el lideratge i la situació
geogràfica.
A. Mitjans (1990, 1993, 1995) planteja la
creativitat en termes de construcció personal. Com més va més m'afegeixo a
aquesta perspectiva global. La creativitat és tal en tant que contribueix a
configurar l'estructura de la personalitat i en facilita el desenvolupament. La
creativitat no és quelcom que es trobi dins nostre com una part de la persona,
sinó que és la projecció de la persona sencera amb les seves tendències,
inclinacions, tensions, remors, creences, expectatives i tota la càrrega
emocional que s'hi conté. També, és clar, són fonamentals els vessants cognitiu
i volitiu. La crearivitat és un procés de personalitat,
L'autora (1993:12) fonamenta el caràcrer
personològic de la creativitat en els supòsits següents:
1. En la creativitat s'expressa el vincle del cognitiu amb l'afectiu, que és la cèl·lula essencial de regulació del comportament de la persona. 2. La
creativitat està associada a la presència d'un conjunt divers d'elements
estructurals, entre els quals destaquen les formacions/motivacions de la creativitat.
3. La
creativitat està associada a la presència d'importants indicadors i expressions
funcionals de la personalitat.
4. La
comprensió de la crearivitat està associada a les categories de subjecte i
personalitat.
5. La
creativitat és expressió de configuracions personològiques específiques que
constitueixen formes variades d'expressió de la personalitat.
Les anàlisis empíriques han fragmentat considerablement la visió global de la persona defensada pel corrent humanista. En un afany per identificar trets i factors, hem relegat la consciència i el jo que la sosté a un pla secundari, en tant que la consciència és la guspira que engega el motor del jo, vinculat de forma inextricable a l'esfera cognitiva, afectiva i conativa. La formació de la voluntat acció (constància, esforç, responsabilitat, persistència, etc.) és fonamental en la construcció de la persona i no menys en les diferències respecte de l'activitat creadora. És com analitzar el fenomen de les imatges
que veiem per televisió des dels seus múltiples vessants materials. Tots ells
tenen una cerra influència en la imatge que veiem a la pantalla, però quina és
l'explicacíó
fonamental que va fer possible la televisió? Qualsevol comandament o circuit
pot bloquejar la imatge. Des d'un positivisme optimista algú podria donar per
vàlida l'observació següent: «La televisió s'explica per l'interruptor de la
llum, ja que les imatges apareixen i desapareixen segons si l'engeguem o
l'apaguem».
La relació causa-efecte és manifesta, encara
que això contribueixi una mica a explicar el fenomen televisió. També trobem
una alta correlació entre l'edat d'un nen i la seva alçada, i, tanmateix, una
variable no influeix en l'altra, ja que són de naturalesa totalment diferent.
L'observació no és garantia de veracitat; senzillament constata simultaneïtat o
no en l'ocurrència dels fets.
Pot ser que estiguem aplicant el mateix
esquema de la televisió al comportament creatiu? Espero que no. El descobriment
clau de la televisió ha estat el de les ones hertzianes. Aquest descobriment és
el que explica millor per què arriben les imatges a la nostra pantalla del
televisor o la música a la nostra ràdio. Com explicar la creativitat personal?
Això és el que em porta a buscar indicadors arrelats a la persona.
Malgrat que sempre és possible parlar
d'aspectes diferencials tant en la persona com en el procés creatiu, segons el
tipus d'activitat realitzada, constatem que són mes els trets compartits que
els diferenciadors. Això avala el supòsit que les persones creadores posseeixen
qualitats que poden ser estimulades i desenvolupades.
J. A. Cabezas (1993), després de l'estudi
sobre un grup heterogeni de pensadors, músics, místics, pintors, psicòlegs,
etc, destaca els trets següents, els quals són reflex d'aquesta visió global de
la personalitat creadora de què parlava:
1. Sensibilitat perceptiva. Sensibilitat als problemes, a les deficiències, a les errades i llacunes, a les millores, una idea en la qual coincideixen Torrance, Guilford i tothom qui ha investigat sobre la persona creativa. La sensibilitat és un indicador actitudinal de la creativitat. D'aquí deriva la nostra afirmació: persona creativa és aquella que sap mirar allà on altres ja van mirar i veure-hi el que ells no van veure. La seva sensibilitat cap als problemes els altera la percepció. 2.
Autonomia i independència de criteri. Volen ser ells mateixos i defugen
tota regla que els coarti. La dependència és un dels enemics més forts de la
creativitat perquè es basa en una inclinació natural: cerca la seguretat i defuig
les responsabilitats. Tanmateix, no tots són d'aquesta mena. Les persones
creadores destaquen precisament per la seva independència i per tenir criteri
propi, tal com entre els animals n'hi ha que prefereixen el grup, el camí
conegut (com ara les ovelles), o que van per lliure i per llocs arriscats (com
ara les cabres).
3.
Bona imatge d'ells mateixos. Els creadors tenen una clara consciència
d'ells mateixos, de qui són, què volen, fins on voleu arribar, i s'avancen així
als coetanis. Entre els que després sobresurten en un àmbit professional,
resulta freqüent trobar que ja a la infantesa tenien inclinacions o afeccions
per aquesta activitat. L'autoimatge és com el motlle de les nostres
expectatives, el vestit del nostre jo, el rostre de la nostra consciència. La
persona creadora sempre té una autoimatge positiva, constructiva, valuosa
d'ella mateixa. Creu en les seves possibilitats i lluita per assolir les seves
metes.
4.
Alt nivell d'aspiracions i exigències. Sense tensió diferencial no hi ha
canvis ni en la naturalesa ni en Ics persones. Els creadors es caracteritzen
per fixar-se meres altes, per distanciar-se del real, del que ja tenen, per
aspirar a més. Sense aquest desnivell entre el que tenim i el que desitgem,
entre la realitat dominada i la utopia desitjable, no és possible el canvi ni
la millora. Per això, els creadors tenen aspiracions elevades, realitzen plans
que ultrapassen les possibilitats presents, s'arrisquen, però a la vegada
s'esforcen a atènyer els seus propòsits. Com més gran és la distància entre el
que tenen i el que desitgen, més satisfacció obtenen en assolir-ho. Viuen en un
repte constant amb ells mateixos.
5.
Fermesa i constància en el treball. Aquest és un tret que emergeix amb
força en tots els estudis de personalitats creadores. L'ocurrència o idea
original pot ser fruit de l'atzar i de la improvisació, però l'elaboració
posterior per convertir-la en realització valuosa exigeix dedicació. Aquest
tret sol associar-se a les fases primera i última del procés creatiu. A la primera,
perquè tota idea valuosa sol anar precedida d'una preparació específica. Ja ho
expressà Benavente: «Quan a algú se li acut una idea bona, és que abans hi ha
pensat molt». I a l'última, perquè és la fase d'elaboració, fins a fer-la
atractiva i valuosa. Aquells que només vegin en la creativitat una dimensió
agradosa, espontània, divertida,
és que l'estan reduint al seu nivell expressiu. No s'ha d'amagar a l'estudiant
aquesta altra cara si de debò volem desenvolupar la creativitat en tota la seva
dimensió social. El geni comença les grans obres, però només la constància les
acaba
Amb aquesta succinta revisió de la literatura passo a descriure la investigació sobre la persona i el procés creatius que es va dur a terme amb una mostra de cent creadors. Plantejament i objectius de la investigació1
L'interès del present estudi rau en el fet que per primera vegada a Espanya s'aborda un treball sobre la personalitat creadora i el procés creatiu en diferents ocupacions, tals com la pintura, el disseny, el còmic, el teatre i ets productes patentats. Ens interessa saber si hi ha diferències entre personalitat i procés creador a partir de la percepció dels mateixos creadors i dels resultats d'instruments estandarditzats com el 16 PF; si la creativitat és una o múltiple segons camps d'activitat diferenciats; si es confirma l'existència de les tres dimensions, cognitiva, afectiva i tensional o conativa, en el procés creador. En definitiva, si la creativitat és un potencial general o factorial. Els interrogants principals, a la vegada que
objectius sota els quals investiguem sobre la persona creadora, són:
- Existeix un perfil de la personalitat creadora que la diferenciï de la població general? - Es
donen diferències significatives en els trets de personalitat entre els
creadors d'àmbits diferents?
-
Quins trets atribueixen els creadors a les persones creatives? Com les
caracteritzen?
- De
quins atributs es creuen més dotats ells mateixos?
-
Quines situacions predominen en el procés creatiu?
-
Quin moment del procés adquireix major rellevància per als creadors?
- Es
diferencien components cognitius, afectius i tensionals en cada un dels moments
del procés?
-
Quin
component preval en cada moment?
Disseny,
instruments i mostra
Per tal d'aclarir aquests interrogants, es va plantejar la recollida d'informació de persones que havien dur a terme activitats de valor social reconegut. En aquest treball, doncs, el creatiu ve prefixat com la «producció nova», per tal com estem parlant de professionals adults. En aquest sentit, vam seleccionar una mostra de persones destacades en diversos àmbits professionals, que després indicaré. Ens interessa, seguint els models de McKinnon i Barron, obtenir informació directa de les persones creadores a l'entorn del procés i Ics característiques personals, tal com són percebudes per elles mateixes. Vam aplicar un disseny expostfacta demanant
als subjectes de la mostra que contestessin diversos qüestionaris de
personalitat i de procés. Una anàlisi correlacional entre les diverses puntuacions
ens n'indicarà el grau de correspondència. S'aplicarà també una comparació de
mitjanes entre àmbits professionals i entre moments del procés creatiu, així
com una comparació de perfils. Això ens donarà una resposta numèrica als
nostres interrogants, que després haurem d'interpretar.
Per recollir informació sobre els trets de
personalitat, es va passar el qüestionari 16 PF de Cattell, en la seva forma C.
L'abundant literatura existent sobre ell, tant en anglès com en castellà, ha
permès de validar el qüestionari a un nivell acceptable. Vegeu sobre això la
monografia de N. Seisdedos (1991).
El Qüestionari sobre el Procés Creatiu (QPC),
elaborat per S. de la Torre, consta de 18 ítems, entre els quals els tres
primers (1-3) fan referència a dades personals: ocupació, edat i activitats
professionals. Les qüestions 4-11 pretenen recollir informació sobre el fet
concret de la innovació o l'àmbit en el qual han destacat, així com sobre el
temps que els va comportar. Aquestes qüestions primeres són introductòries i de
referència. Els ítems 13, 14 i 15 recullen característiques anteriors,
concomitants i posteriors a la idea creadora. L'ítem 16 és una llista de
situacions i estats emocionals (check list) que el subjecte ha de
situar en un dels tres moments del procés: abans, durant o després de tenir la
idea innovadora. Aquests estats i situacions fan referència a les tres
dimensions esmentades anteriorment: cognitiva, afectiva i tens tonal, les quals
es presenten de forma alternativa i latent a través de les trenta expressions
que al·ludeixen a l'estar emocional del subjecte. Ens ha ajudat en l'elaboració
el treball de B. Ghiselin, R. Rompel i C. W. Taylor (1980) «Check list del
proceso creativo». Els ítems 17 i 18 són sengles escales del tipus Likert amb
quatre valors per evirar que el subjecte se situï enmig. Se li donen trenta
qualitats que els investigadors han atribuït als creadors, perquè les puntuï
segons si les considera més o menys pròpies de les persones creatives. Aquests
atributs o adjectius, amb connotacions cognitives, afectives i
conativotensionals, respecten l'esquema alternatiu referit al procés. Els
trenta trets de l'ítem 18, amb igual escala, es refereixen a les qualitats que
reconeixen en ells mateixos.
Al qüestionari s'adjunta un escrit amb el
text següent: «Coneixedors que ha contribuït al servei de la societat amb el
seu poder creatiu, sol·licitem la seva col·laboració en la investigació que
estem duent a terme a la Universitat de Barcelona per clarificar el procés de
creació de les persones que han contribuït amb alguna innovació valuosa.
Aquesta clarificació tindrà com a finalitat desenvolupar les capacitats
creatives en l'àmbit educatiu, essent vostè un col·laborador eminent en
aportar-nos la seva experiència. No dubtem que ho entendrà d'aquesta manera,
per la qual cosa ens avancem a donar-li les gràcies». El qüestionari es
lliurava personalment mitjançant una entrevista sol·licitada prèviament, i si
era possible se'n mantenia una altra amb qui hagués respost el qüestionari.
La mostra es componia de cent creadors de
reconegut prestigi professional a la ciutat de Barcelona, distribuïts en cinc
àmbits professionals. La mostra, però, no era homogènia en cada àmbit atesa la
dificultat de trobar persones que estiguessin disposades a respondre'ns: 45
artistes o pintors, 20 inventors de productes patentats, 18 dissenyadors, 12
dibuixants de còmics i 5 actors.
Tots ells reuneixen la característica
d'«haver volgut respondre els qüestionaris», tret que defineix la població, ja
que hi va haver mes del 20 % de persones que es van negar a respondre o ho van
fer de forma incompleta o inadequada. Els resultats només seran representatius,
doncs, en aquest tipus de població, ja que pressuposen una actitud oberta i de
col·laboració que no trobem en tots els subjectes, sobretot en el cas dels
inventors. En ells trobem unes reticències absents en altres tipus de creadors,
a causa probablement del temor que algú s'apropiés de la seva patent. Alguns
dels que van contestar el Qüestionari sobre el Procés Creador (QPC) es van
negar a respondre el qüestionari de Cattell 16 PE «perquè no volien
despullar-se en públic». En aquest sentit, només 65 creadors van contestar
aquest qüestionari de personalitat.
Els criteris d'elecció dels subjectes de la
mostra, encara que amb variacions a cada categoria, responien a la idea de
comptar amb persones destacades en el seu àmbit professional. No pretenien
buscar genis, sinó professionals que havien fet palès el seu potencial creatiu.
En aquest sentit, voldria remarcar que la nostra investigació té el mèrit i la limitació
de referir-se a persones normals, persones que viuen de la seva feina de cada
dia, si bé aquesta li exigeix certa capacitat creativa. Trobem creativitat en
totes les professions, per bé que en algunes la capacitat creativa és com
l'eina bàsica de treball, com l'habilitat mecanogràfíca per a l'administratiu.
Així doncs, en va intentar que les persones
corresponents al grup dels artistes pintors haguessin exposat la seva obra en
alguna galeria important de Barcelona. El grup dels dissenyadors pertany
majoritàriament a la Fundació BCD, centre de disseny de prestigi reconegut a
Catalunya, i hi figura entre d'altres la mateixa directora, com també directors
de centres de disseny i algun professor de la facultat de Belles Arcs. Els
inventors amb patents, més difícils d'accedir-hi, s'han localitzat per mitjà
del Butlletí Oficial de la Propietat Industrial. Els dibuixants de còmics
pertanyen a publicacions i editorials de còmics (El Papus, Sal y Pimienta,
Interpubli, Norma, entre d'altres). El Perich o Cesc, que compten amb la
seva tira habitual en diversos diaris i revistes, són prou coneguts de la
població espanyola. Els actors, que estaven representant una obra de teatre a
Barcelona, han preferit romandre en l'anonimat.
Discussió de resultats: característiques de
la persona creadora
El perfil de la persona creadora (16 PF)
Pel que fa al perfil de personalitat de l'investigador creatiu estudiat per Cartell, es constata un predomini en els factors d'intel·ligència, introversió, autosuficiència, caràcter més bohemi, més radicalitat i menor estabilitat emocional. Quant al perfil general de la nostra mostra, constatem que la variabilitat es manté dins dels límits normals, encara que el perfil no coincideix amb el de la població espanyola general. La diferència que trobem en els creadors de
la nostra mostra, comparats amb la població general espanyola descrita per
Seisdedos (1991), és que presenten unes puntuacions més elevades en:
- Dominància (E): agressiu, autoconfiar, independent, competitiu i obstinat. -
Sensibilitat (I): més sensible a tot el que l'envolta.
-
Imaginació (M): destaquen singificativament respecte de la població
general.
-
Autosuficiència (Q3): independent i ple de recursos.
D'altra banda, en els trets següents introdueixen també alguna diferència, amb una puntuació més baixa que la població espanyola mitjana: - Reservat (A): són més crítics i tenen capacitat per aïllar-se. -
Superego (G): despreocupats i menys lligats a les normes socials.
-
Adaptable (L) a condicions noves.
-
Senzillesa (N) i seguretat (O): mostren en això un comportament més
natural, difícil de manejar però amb una forta autoafirmació i satisfacció pel
que fa.
Si la diferència entre creadors (com a mostra global) i població general es poc accentuada, ja que es mou en els límits normals, això es podria deure a l'efecte compensatori de les posicions extremes. En fer la mitjana dels resultats de grups heterogenis, les diferències disminueixen. Argumentem aquesta interpretació en el fet que els perfils dels diferents grups professionals introdueixen posicions més allunyades del perfil mitjà. Els actors, per exemple -malgrat l'escàs
nombre de subjectes-, accentuen més que d'altres professions els factors
atribuïts a la persona creativa: dominància (K), baix superego (G), emprenedor
(H), imaginatiu (M) i baixa integració (Q3).
Els artistes s'aparten de la població en
general en tres factors: sensibilitat o premsia (I), imaginació o autia
(M) i autosuficiència (Q2).
Els inventors, de la seva banda, destaquen en
dos factors principalment: intel·ligència (B) i suspicàcia o protensió (L), i
són més desconfiats i difícils d'enganyar.
Els dissenyadors superen la mitjana de la
població en dominància i imaginació i destaquen lleugerament respecte als
factors de senzillesa (N) i autosuficiència (O).
Què podem concloure d'aquests resultats?
Doncs que evidencien l'existència de diferències, però no justifiquen la
defensa d'un perfil de personalitat diferencial. La persona creadora destaca en
aquells aspectes que tenen relació amb la utilització de la imaginació, amb la
consciència sobre ell mateix i amb la seva obertura al mitjà, però coincideix
amb la resta de la població en altres característiques. No sembla existir una
personalitat prototip del creador, sinó que és l'àmbit en que té lloc la
creativitat el que marca la persona, o tal vegada aquesta se sent atreta per
unes activitats determinades, d'acord amb les seves característiques personals.
Això no obstant, sí que podem extreure
determinats trets que estan més d'acord amb les conductes creatives. El seu
coneixement ens proporciona pistes fonamentades i rigoroses si de debò volem
estimular la creativitat en els joves. El desenvolupament de la creativitat no
s'ha de reduir al domini de les tècniques denominades «creatives», ni a la mera
espontaneïtat, sinó que un pla de formació creativa hauria de tenir en compte
alguns dels trets destacats en el present estudi, tals com la dominància, el
baix superego, la sensibilitat, l'adaptació a situacions noves, la imaginació,
la senzillesa, l'autoafirmació i l'autosuficiència. Aquests trets es
completaran amb d'altres que després exposaré. Fomentar el desenvolupament
d'aquestes actituds i habilitats és obrir un camí a la creativitat. La
creativitat real va més enllà de la conceptual. La creativitat és una, les
seves manifestacions, múltiples.
Què opinen els creadors sobre ells mateixos i
sobre els altres creadors?
Reprenent els interrogants que formulàvem en
començar el treball, cal que ens preguntem: quins trets atribueixen els
creadors a les persones creatives? De quins atributs es creuen més dotats ells
mateixos?
El conjunt dels trets i les característiques
que els creadors atribueixen a les persones creatives permet construir el model
o imatge que tenen de la persona creadora, de l'ideal a què aspiren. Sens dubte
es tracta de trets que tenen quelcom d'utopia, de desig, d'aspiració, però que
ens permeten de construir el perfil de com veuen la persona creadora, bo i
sabent que en certa manera hi estan projectant alguna cosa d'ells mateixos. Els
trets més destacats han estat, doncs: imaginatiu, intuïtiu, original, sensible,
independent, amb iniciativa, intel·ligent, enginyós, preparat, emprenedor,
d'idees variades, agut, tenaç i no convencional. Si ens fixem en els primers
qualificatius, veiem una correspondència entre el 16 PF i les respostes donades al
nostre qüestionari. Tot un programa per a la intervenció educativa, coincident
amb el que trobem en d'altres investigacions.
 De quines característiques es creuen més
dotats els creadors? Ens ha semblat interessant contrastar la imatge que els
creadors tenen del prototip de creador i la que tenen d'ells mateixos.
Coincideixen ambdues imatges? En què es diferencien? Quines deficiències
reconeixen en ells mateixos? Què els separa de l'ideal creador? Segons que es
desprèn del nostre estudi, les qualitats que valoren més en ells mateixos han
estat: sensibilitat als problemes, abstracció, imaginació, curiositat
intel·lectual, amb intuïció, oberts a l'experiència, adaptables a allò nou, de
pensament independent, amb sentit de l'humor, amb agilitat associativa,
somiador, idealista, constància en el que inicia, autònom i sense dependències.
La coincidència de trets em duen a afirmar
que això que anomenem creativitat comporta alguns trets diferencials en la
persona. Constatem, mitjançant la triangulació d'instruments i referents
personals diferenciats, que la creativitat requereix una formació que no es
troba en els aprenentatges acadèmics actuals, que no es preveu en els currículums
escolars, que el professorat encara no ha assimilat.
Les tres vies d'aproximació a la persona
creadora (el qüestionari de Cattell, el qüestionari d'atribució extrínseca de
trets i el qüestionari d'atribució intrínseca o d'autoqualificació) conflueixen
en una descripció semblant. Per si aquests resultats no fossin suficients per
convèncer-nos de quins són els atributs més rellevants de la persona creadora,
l'anàlisi correlacional ens proporciona una taula en la qual aquests trets
mantenen entre ells altes correlacions.
 Aquestes qualitats i aquests atributs ens proporcionen el retrat general de l'individu creador: imaginatiu, intuïtiu, original, sensible, independent i amb curiositat intel·lectual. Repon al que en sabem. Tanmateix, els trets menys valorats en l'entorn escolar són la tenacitat i la constància. Interessa de ressaltar aqnesta qüestió perquè, quan es pregunta als creadors pel motiu del seu èxit, ells indiquen novament aquestes qualitats, inclosos els artistes. Diferències introduïdes per l'activitat
professional
A la taula 3 es resumeixen les diferències més rellevants entre les activitats professionals, pel que fa a les qualitats que cadascú atribueix a les persones creatives.  Per bé que hi ha característiques generals com les que hem destacat anteriorment, l'activitat professional introdueix diferències i matisos que cal tenir en compte. Les diferències més acusades es troben entre els inventors de patents i els dibuixants de còmics. Això posa de manifest que l'activitat creativa dels uns i els altres, el material diferent amb el qual treballa cadascú, porta a conductes, creences i valors diferents en les persones. Així, els inventors són més detallistes, pràctics i emprenedors. Els dibuixants, per la seva part, valoren més el comportament inusual, infreqüent, en una paraula sorprenent. Perquè ells han de sorprendre. Els artistes puntuen més alt la qualitat de
«sensible». que els inventors. Els dibuixants de còmics es consideren més
independents que els dissenyadors, tal vegada perquè aquests es guien per
patrons estètics que minven la seva lliure expressió. Resulta curiós constatar
que:
1. Les diferències entre els cinc grups són escasses. 2. Aquestes diferències
s'aprecien bàsicament en valorar les qualitats creatives en d'altres persones.
3. No
trobem diferències significatives entre els grups professionals estudiats en
valorar aquestes qualitats en ells mateixos.
Discussió de resultats: el procés de creació
Quines situacions o estats emocionals predominen en el procés creatiu? Quin moment del procés -abans, durant, després- adquiereix major rellevància per als creadors? Fs diferencien components cognitius, afectius i tensionals en cada un dels moments del procés? Quin component preval en cada un d'ells? Responem amb les descripcions fetes pels creadors. 1. Abans de venir-los la idea que busquen: s'amunteguen les idees, els ballen mil imatges, fan moltes associacions, els vénen idees insòlites, els assalta una idea, tenen pressentiments, ànim agitat, estat nerviós, atenció dispersa. 2.
Durant la ideació: lliurat a la seva idea, atenció aguda, control de
l'atenció, estar nerviós.
3.
Després de la ideació: té satisfacció interior, està content, sent
alleujament, se sent satisfet, frisós de comunicar-ho, té la imaginació
relaxada, assossec i tranquil·litat, es troba optimista, està tranquil, pensa
en els resultats.
Tots aquests trets apareixen en més d'un 35 % dels casos. Els nervis, per exemple, són presenrs abans i durant la ideació. D'això es desprèn: 1. El reconeixement d'almenys tres moments en el seu procés de creació, caracteritzat cada un d'ells per estats emocionals diferents. 2.
Abans del procés predomina un estat tensional en el qual semblen fluir
mil idees. Cognició i sentiment cooperen per dur a l'inconscient aquelles idees
que fluctuen en el preconscient o subconscient.
3. En el moment de la ideació,
en contra de qualsevol altra suposició, sembla predominar el control, l'atenció
aguda, la cognició sobre el sentiment i la tensió. No s'al·ludeix a la
intuïció, ni a la idea sobtada, ni a l'aparició inesperada i mancada d'esforç.
És el moment de màxima consciència, segons el parer dels creadors enquestats.
4. El
moment posterior sembla caracteritzar-se pel predomini d'un estat emocional de
satisfacció interior, optimisme, alleujament, desig de comunicació. És un estat
de calma i tranquil·litat.
La taula de percentatges d'aparició dels trets abans, durant i després sintetitza el predomini de cada un d'ells en els diferents moments del procés. Algun tret, com ara l'atenció dispersa, és propi d'una situació anterior; d'altres poden presentar-se abans i durant, com és el cas de múltiples associacions, excitació, atenció exploradora, etc. Altres, ai contrari, són més propis de la situació posterior: tranquil·litat, satisfacció, desig de comunicació. Determinats estats psicològics són presents en els tres moments amb un percentatge elevat d'ocurrència: té la ment clara, pensa en els resultats.   Tenint en compte el percentatge d'aparició dels trets en els tres moments, l'ordre de les ocurrències és abans, durant i després. Si ens fixem en la consideració que per als
creadors té cada moment, el primer presenta una major atenció, que disminueix
progressivament, llevat de casos determinats, com patents i actors. A la
vegada, els artistes i inventors manifesten més expansió en qualificar el
procés que no pas els actors i els dibuixants de còmics, que són més moderats.
Quin pes tenen en cada moment del procés les
dimensions subjacents cognitiva, emocional i tensional? Quines diferències introdueixen
els camps professionals? Reponem amb els resultats següents.
La presència mitjana de trets caracteritzats
com a cognítius té un valor de 7,97; els pertanyents a la dimensió emocional,
6,61; i tensional, 6,88. Els valors més alts es corresponen amb el moment
anterior i amb les dimensions tensional i cognitiva.
Un ràpid cop d'ull al perfil posa de manifest
l'heterogeneïtat existent entre els diferents àmbits professionals dels nostres
creadors respecte de les dimensions prevalents en cada moment del procés. Els
actors presenten menys sensibilitat als factors psicològics del procés, si
exceptuem la dimensió cognitiva durant la representació teatral. Si fem atenció
a la mitjana general de tots els grups, advertim dos blocs de variables.
Pel que fa a altres variables externes
relacionades amb el procés de creació, destaquem els comentaris següents.
Sobre la curiositat pel tema, hi ha
diferències acusades entre els cinc grups. En còmic manifesten curiositat pel
tema el 66 %; dels artistes, el 44 %; d'inventors, el 30%, í dels dissenyadors,
només el 22 %. En la dedicació a estudiar el tema, les diferències més acusades
es donen entre actors (80 %) i dibuixants de còmics (25 %).
Quant a la recerca de millores útils,
destaquen els inventors, amb el 60 %, mentre que els artistes només
l'assenyalen el 20% i el dibuixants de còmics, el 16%. En general, es mantenen
constants en la seva idea, sense defallir, especialment els inventors: 60 %.
La idea font o intuïció de la innovació els
va venir, als del còmic, després d'una experiència vista o viscuda en el 58 %
dels casos; als dissenyadors, en el 27 %, i als actors, en el 20%. Als actors
els va venir després d'estudiar el tema en el 80 % dels casos, als inventors en
el 60 %, als artistes en el 35 %, i els dissenyadors i dibuixants de còmics en
el 33 % dels casos. La ideació té a veure, doncs, amb l'activitat
professional.
Destaquem també que la idea principal no sol
venir durant el descans, tret dels artistes, els quals tampoc no insisteixen en
aquest aspecte.
Més del 50 % dels enquestats pensen
desenvolupar més la seva innovació i posar-la en pràctica, aspecte en què
destaquen els inventors amb un 85 % dels casos. En la comprovació de la
innovació, hi ha diferències significatives entre els inventors i la resta de grups.
En el grup d'inventors arriba al 60 %, mentre que els artistes, dissenyadors,
dibuixants de còmics i actors es queden en el 22%, 27%, 16% i 0%,
respectivament. És ben clar que la naturalesa del producte requereix
comprovació segons l'activitat de què es tracti.
Conclusions
La creativitat és una en la seva naturalesa i plural en les seves manifestacions: unitat en pluralitat. Les diferències de personalitat trobades en les diferents activitats professionals (artistes, inventors, dissenyadors, dibuixants, actors) diversifiquen, sense disgregar-lo, el concepte únic de creativitat que és implícit en totes elles. El mateix podem dir del procés creatiu. Les diferències són acusades entre els camps analitzats, però es dóna molta coincidència en els estats psicològics. En totes les professions es constaten els tres moments i les dimensions subjacents al procés de creació: factors cognitiu, afectiu i tensional. Un cop fetes aquestes consideracions de caràcter general, formulem de la manera més succinta les conclusions següents, amb les degudes reserves pel reduït nombre d'alguns dels subgrups. 1. Si bé no podem afirmar que existeixi un perfil específic de la personalitat creadora que es diferenciï clarament de la població general, trobem certes característiques que ens ajuden a identificar-la, tals com dominància, sensibilitat, imaginació, autosuficiència, reserva, adaptació, senzillesa, seguretat, despreocupació de les normes socials... en un grau major a la població. Aquesta escassa diferència es pot deure a l'efecte compensatori de posicions extremes en fer-ne la mitjana. 2. La
triangulació dels resultats obtinguts mitjançant el qüestionari 16 PF,
l'heterovaloració i l'autoavaluació dóna major consistència i validesa als
mateixos resultats. Aquests, amb diferències naturals provinents de
l'instrument, ens permeten construir un retrat aproximat del tipus de persona
que hem de formar si volem fer-ne un adult creatiu. Són individus imaginatius,
intuïtius, originals, sensibles, independents, amb iniciativa, enginyosos,
preparats, emprenedors, de moltes idees, aguts, tenaços, poc convencionals,
etc. El conformisme i la creativitat rarament es troben junts.
3.
Del que s'ha dit es desprèn que la creativitat és quelcom més que
pensament. Sentiment, tensió i cognició interactuen en qualsevol activitat
humana. L'educació en i per a la creativitat és a l'equilibrí entre el
coneixement, l'afectivitat i l'acció. Ensenyar a pensar, a sentir i a prendre
decisions, aquests són els fonaments per construir la creativitat personal.
4. En
el procés de creació de qualsevol àmbit professional es constaten almenys tres
moments: anterior, concomitant i posterior a la ideació, i en tots tres hi ha
implícits factors cognitius, emocionals o afectius i tensionals. En contra del
que pogués semblar, el moment anterior és més important per als creadors que el
moment pròpiamenr ideatiu, i evidentment que el posterior.
En tots ells interactuen, segons que afirmàvem a la conclusió anterior, les tres dimensions de la personalitat: cognitiva, afectiva i tensional. Concloem aquest treball reconeixent que la
persona creativa és aquella que sap trobar sempre alguna cosa nova en allò
idèntic, com va escriure Kirst, o com va dir M. Fustier: el creador té
l'audàcia d'abandonar allò idèntic per anar a allò diferent.
Què podem fer des de l'educació per estimular
la creativitat? Trobem la resposta en un savi creador del nostre segle, A.
Einstein: «L'art més importat d'un mestre és saber despertar en els seus
educands l'alegria de crear i de conèixer». Així doncs, allò creatiu ha de
passar pel coneixement, l'actitud personal i l'acció.
Com afirma R. Marín (1989:5) a imfomiación
para la creatividad, «en un món en canvi accelerat, per enfrontar-se
al futur no n'hi ha prou a extrapolar les tendències del present, sinó que cal
construir-lo, inventar-lo. La creativitat ja no és un luxe d'uns privilegiats,
sinó una exigència quotidiana. [...] Les nacions i els individus que obren els
camins dels seus descobriments científics, de la innovació tecnològica, de la creació
artística, i en general tots aquells que són capaços de generar nous productes,
idees, institucions i valors, són els que marquen el pas de la història».
Però per aconseguir-ho és necessari formar
per a la creativitat. «Des de la societat i des del sistema educatiu hi ha una
demanda creixent de formació per a la creativitat.»
La major part dels trets atribuïts a la
persona creadora els trobem també en qui més ha destacat en l'estudi, la
promoció i el desenvolupament de la creativitat al nostre país: Ricardo Marín
Creativo.
1 Ha col·laborat en la realització empírica
d'aquesta investigació el Dr. Tomàs Fresneda.
|
Sobre l'autor
SATURNINO DE LA TORRE
Catedrátic de Didáctica i Innovació Educativa en la Universitat
de Barcelona.
Relacionat 17 CREATIVITAT, COMUNICACIÓ I MERCAT, 2000 | articulo Elisava TdD Llibres 17 CREATIVITAT, COMUNICACIÓ I MERCAT, 2000 | articulo Josep Maria Ricarte Línies de recerca en la comunicació persuasiva En la comunicació creativa, el camí comú forma part del desig d'anar cap endavant que sempre ha tingut la humanitat, un desig interioritzat i vital. És cl camí que traça la intel·ligència, en el qual la creativitat és un viatge i el seu destí és trobaria veritat i la bellesa. Perquè, precisament, allò que la creativitat pretén és harmonitzar la recerca amb la trobada. Un recorregut per una nova intel·ligència creadora, que se'ns apareixia amb un paper protagonista com a dinamitzadora de la societat futura, que ja no és la societat del saber, sinó la societat del saber saber de la metacognició. I un bagatge atractivament confús en què es barregen la psicologia, l'epistemologia, l’hermenèutica, l’observació sociològica i, per descomptat, l’heurística. En aquest punt se situa la creativitat i la seva resposta a la demanda d'un nou model social, econòmic i tecnològic de presa de decisions i d'investigació de sistemes. Avui més que mai, la creativitat és un joc d'equilibris, d'harmonia. D'aquesta sempre renovada intel·ligència creativa, mixtura de pensament, d'intel·ligència, de percepció i d'intuïció, de lògica i de racionalitat, de fets i de sentiments. |