L'entorn WWW ens dota de diverses eines de tipus gnoseològic, com el suport digitalitzat i hipertextual, per a la representació i la transmissió del coneixement en forma no solament lineal, sinó també multilineal i simultània. També ens proporciona la possibilitat d'una forma de comunicació en temps no real i espai físic no comú diferent de la comunicació presencial predominant. Són necessaris enginyers del coneixement que dissenyin conscientment els nous paradigmes: els textos multilineals i simultanis, així com les noves formes de comunicació telemàtica.

Aquest article tracta dels serveis culturals WWW a partir de tres eixos fonamentals: les concepcions de la interfície (amb un esment especial a les metàfores subjacents i l'ús d'icones); la utilització de recursos expressius (en la seva relació amb els procediments preweb i molt especialment amb la tipografia); i, en darrer lloc, la problemàtica relacionada amb la direcció i gestió dels projectes (sobretot, la formació de les persones relacionades).

Els sistemes electrònics interactius estan generant formes específiques de transmissió de coneixements. Com sempre que apareix un nou mitjà, algunes d'aquestes formes es deriven dels mitjans preexistents, mentre que d'altres són originals. En aquest article resumirem la nostra visió d'aquest procés i l'aplicarem a diversos exemples d'aplicacions interactives off-line i on-line per tenir finalment una primera idea del que la comunicació audiovisual interactiva en general i la connectivitat en xarxa en particular poden afegir als processos de transmissió de coneixements.

La paraula i, a través de l'escriptura, la comunicació verbal en la seva totalitat, són part integrant de la comunicació visual, que avui dia no està determinada únicament pels suports impresos, sinó també pels mitjans i suports digitals d'aparició recent. La pantalla de l'ordinador ha irromput com a nou suport gràfic i intel·lectual que aspira a l'hegemonia cognitiva. Que la pantalla hagi substituït els suports tradicionals indueix a reflexionar i a reconsiderar els fonaments que han determinat l'evolució dels sistemes escrits de comunicació en els darrers cinc-cents anys. Aquest canvi no sols afecta qüestions de configuració formal, sinó que també incideix en aspectes ergonòmics en funció de la llegibilitat, en els hàbits de lectura, en l'accessibilitat a la informació, en l'estructuració dels continguts i en la particular atenció a la potencialitat expressiva de la paraula, entesa en la seva faceta visual. S'ha plantejat un nou mecanisme cultural que està col·locant els fonaments d'una tecnocultura que condiciona actualment la dimensió humana.

El disseny a Internet, tant pel que fa a webs com a documents finals, està suposant un nou espai creatiu per a molts professionals. El disseny de productes a la xarxa, però, demana mètodes i coneixements que, en alguns aspectes, difereixen de les formes de treball habituals. La necessitat -o no- de conèixer els llenguatges de programació, l’especificitat de les guies d'estil o guies tècniques i el rol que tenen les eines es converteixen en camp de batalla de professionals, equips de treball i sector industrial.

La qualitat d'un lloc web depèn en gran part de l'aplicació de coneixements clàssics de disseny i il·lustració. Aquest tipus de regles ja han estat tractades en obres anteriors, per la qual cosa l'autor pot consultar Fernandez-Coca (1998), Bou (1997), Matas (1997) o Ribas (1997). En aquest article incidiré en algunes regles de disseny interactui per a aquelles persones que ja tenen una bona base gràfica (composició d'elements, simetria, distribució de formes, etc), però desconeixen els aspectes relatius a la part viva (mòbil, animada) de les pàgines web. Farem algunes pinzellades conceptuals i aplicatives en els temes següents: zones sensibles, economia i redundància, ergonomia, conjunció de text i d'imatge, hipereext i animació limitada. No entraré en d'altres aspectes de guió t disseny relatius a la gestió de l'argument i la navegació, l'ambientació d'aplicacions, els criteris de producció i el control de qualitat de les aplicacions multimèdia.

Discussió dels elements i components d'un sistema de navegació en un hipertext. S'exposen les bases lògiques dels enllaços i de la navegació hipertextual, s'argumenta quina és l'arquitectura bàsica d'un sistema d'informació hipertextual i s'advoca a favor d'un model determinat per a hipertextos amb propòsits informatius.

Els problemes de desorientació que genera la navegació hipertextual es poden solucionar amb eines d'ajuda a la navegació eficients com, per exemple, sumaris, índexs o mapes de navegació. En aquest article s'analitzen les principals eines d'ajuda a la navegació que s'utilitzen en la web d'internet aprofundint en aquelles que utilitzen la representació del coneixement per realitzar la seva funció. També proposen noves formes per fer mapes de navegació i afavorir l'accés i la comprensió de la informació per a entorns hipertextuals d'ensenyament-aprenentatge.