LA PRESENTACIÓ DEL CONEIXEMENT A INTERNET,
2001
| articulo
Llenguatges, guies d'estil, eines i disseny a InternetEl disseny a Internet, tant pel que fa
a webs com a documents
finals, està suposant un nou espai
creatiu per a molts professionals. El disseny de productes a la xarxa, però, demana mètodes i coneixements
que, en alguns aspectes, difereixen de les formes de treball habituals. La
necessitat -o no- de conèixer els llenguatges
de programació, l’especificitat de les guies d'estil o guies tècniques i el rol que tenen les eines es converteixen en
camp de batalla de professionals, equips de treball i sector industrial.
Introducció
Fa pocs dies va aparèixer a la secció «Negocios» del diari El
País una oferta
laboral prou representativa del gruix d'anuncis semblants que es poden trobar a
les pàgines dominicals de tota la premsa. Resumint-to
una mica, traient el nom de l'anunciant i traduint-lo al català, l'anunci deia més o menys això:
«Necessitem, a causa del nostre gran creixement com a fabricants de
continguts, un cap de projectes de disseny i interfície per a la seu de Madrid. Treballarà en equip amb el departament de continguts i
de programadors i es responsabilitzarà de dissenyar la interfície dels usuaris,
la integració de continguts i
desenvolupar la navegabilitat de les seves webs. Pensem en una persona
creativa, amb una experiència mínima de dos anys i un coneixement perfecte
d'HTML i XML...»
El sector necessita caps de disseny
que, ens especifica, són els responsables de
definir com i de quina manera els usuaris poden accedir als continguts, quines
interfícies (bàsicament gràfiques i textuals) es
trobaran i de quina manera podran utilitzar tot el sistema. La definició de la feina no hauria de sorprendre cap dissenyador
amb un mínim d'experiència en el món editorial o
les arts gràfiques, acostumat a
definir quina portada, contraportada, compaginació o tipografia es trobarà l'usuari d'un llibre (o contingut) o com serà la portada i llibret d'un disc o d'un vídeo (o contingut multimèdia). El que espanta segurament és el coneixement perfecte d'HTML i XML. En altres anuncis
més breus, aquesta llista poc ampliar-se amb
coneixements perfectes de programes com Flash 4.0, Photoshop 5.5 i ImageReady
2.0, DreamWeaver 3.0, Shockwave i Director 7.0 o VRML, CCS i DHTML i un
possible etcètera que incorpori
programes específics de tractament d'àudio o vídeo, llenguatges de control de bases de dades o sistemes
de retorn d'informació dels usuaris.
Pot ser que el disseny a Internet
sigui, segons les empreses del sector, l'ús de diferents programes informàtics
relacionats amb els camps tradicionals dels mitjans de comunicació: animació, fotografia, vídeo, disseny gràfic, imatge infogràfica? O, més encara, el coneixement i la utilització de llenguatges de programació com HTML, XML, DHTML? Si el cap de Disseny
de l'empresa anunciadora ha de treballar formant equip amb els departaments de
continguts i programació, per què es demana que ell sigui també un perfecte coneixedor dels llenguatges
informàtics? La mateixa empresa demanaria als
candidats que s'hi incorporessin com a informàtics que tinguessin un ampli coneixement de tipografia,
metodologia del disseny o que sabessin alguna cosa de teoria del color o retòrica de la imatge?
Més enllà de les possibles
confusions o indefinicions del sector, més enllà de la sospita que sovint, més que voler una persona capacitada per assumir la
conceptualització i realització d'un projecte, es cerca un maquetador o un tècnic muntador especialitzat en una eina -tot
i que el perfil de la plaça laboral es
disfressi de dissenyador gràfic-, més enllà de les anades i vingudes del sector, es pot tenir una lleugera sospita que
aquest espai o mitjà que coneixem com
Internet té, o pot ser que
tingui, característiques pròpies que estan redibuixant el que suposa
dissenyar. Tant si es tracta d'un projecte global de comunicació d'un web corporatiu com d'un petit producte
que es transmeti i creï per ser vist a la
xarxa. La feina de disseny en el camp de la comunicació a través de les
xarxes informàtiques pot ser que
respongui a característiques noves que ens
demanin noves estratègies i mètodes de treball.
Llenguatges, sistemes i protocols
Potser per entendre quin conjunt de tasques s'estan englobant sota el terme disseny, en l'entom de la comunicació interactiva, cal recuperar el que Gené Youngblood anomena metadisseny en els entorns informàtics, és a dir, el resultat de l'esforç d'idear i definir el context a través del qual es podran crear productes interactius amb contingut. Aquest metadisseny comprèn des de les característiques i el disseny de plaques base, microxips o tubs de raigs catòdics fins als teclats, el disseny de ratolins d'un o dos o tres botons o, finalment, l'aparença visual, els colors, el llenguatge i les representacions gràfiques que s'utilitzen, a través de la pantalla, perquè els usuaris puguin comunicar-se amb l'ordinador o amb altres ordinadors a través de la xarxa. A aquest esforç que va des de l'arquitectura de les màquines per part d'enginyers informàtics, fins a la comunicació amb els usuaris, per part dels especialistes
de diferent procedència, que formen el
col·lectiu dels HO (Human-Computer Interaction),
cal sumar-hi, amb Internet, tot el conjunt de nous protocols, codis i
condicions que marquen les característiques finals
que ha de complir qualsevol producte per encabir-se a la xarxa, ser un web o
ser un document que es pugui obrir des d'un navegador.
El metadisseny marca quines activitats
són possibles en un entorn i el seu grau de modularitat,
i intenta, en principi, no determinar com seran aquestes. Aquest primer nivell
de disseny, doncs, se centra en la conceptualització, la definició i la
realització dels codi i les eines
que han de possibilitar la realització de projectes.
La constatació directa d'aquest context, tant en una determinada aparença gràfica com en la determinació de les pautes
de producte, s'evidencia només obrint un
document web des d'un navegador qualsevol. Al contingut que haguem accedit, com
ara un formulari d'Hisenda, la seu de l'Ajuntament o un museu de joguines, se
sumaran tota una sèrie d'informacions i
continguts situacionals inimaginables en qualsevol altre entorn comunicatiu:
barres de navegació, textos, simulacions
de botons en relleu, icones i pictogrames, logotips que es mouen i rellotges
digitals. Informacions que envolten el contingut que hem cercat, que denoten la
presència de dissenys previs, decisions tecnològiques i contextos comercials.
Quan l'any 1994 es defineix el WWW,
s'assumeixen els sistemes operatius existents, Windows, Macintosh, Unix, etc.,
s'assumeixen les formes de diàleg amb
l'ordinador -teclat i ratolí per utilitzar
eines o donar respostes al sistema, monitor com a retorn visual, documents de
text com a format bàsic de contingut-, a
partir dels quals s'establiran les bases d'un llenguatge comú per poder transmetre informació entre ordinadors, s'utilitzés el sistema operatiu que s'utilitzés.
 És una proposta de mínims, molt ambiciosa: aprofitar tot el que ja existeix, quedar-se amb allò de comú que tothom pot oferir i elaborar les normes bàsiques, codis, que permetin la màxima operarivitat entre sistemes. Neix el sistema de protocols de connexió entre ordinadors i servidors, i neix també el llenguatge HTML, que no és altra cosa que un conjunt de marques, ancoratges o tags que s'associen a documents de text realitzats amb un processador de textos i que s'envien mitjançant programes i utilitats d'un ordinador a un altre a través de la xarxa telefònica. Així doncs, tot i que
conceptualment es basen en les mateixes tecnologies i els principis hereus de
les teories pròpies del camp de l'HCI, de la interacció de les persones amb i a
través de les màquines i els programes, Internet marca un punt i a part en la
tradició dels productes interactius desenvolupats fins aleshores sobre disc dur
o estampats en CD-ROMs. La tecnologia adoptada de transmissió, la xarxa
telefònica, permet una velocitat de transferència irrisòria —2, 3, fins a 7 k/s
amb mòdems estàndards- respecte a la que es podia obtenir el 1994 des d'un
CD-ROM de doble o quàdrupla velocitat -300/600 k/s- i quasi ridícula respecte a
un disc dur. Aquesta limitació tècnica s'associa a la decisió, i alhora la determina,
d'adoptar la pàgina de text com a unitat mínima de contingut pròpia de la xarxa
en detriment del concepte de node o espai pantalla amb unitats bàsiques de
contingut multimèdia.
A aquest espai de text, amb
grans restriciions qualitatives, s'hi poden encabir imatges de poca qualitat,
fortament comprimides, així com altres fitxers de contingut audiovisual. A més,
Internet es basa en la comunicació entre usuaris que es transmeten els seus
propis continguts o els deixen en un servidor perquè qualsevol usuari pugui
accedir-hi, a diferència dels productes off-line, que mantenen l'estructura de comunicació unidireccional
pròpia dels mitjans tradicionals, en què els autors creen un contingut que una
productora/editorial estampa sobre un suport que es reprodueix en un tiratge i
es ven individualment.
Les guies d'estil: definició d'un context definició d'un espai creatiu
D'aquesta primera xarxa de l'any 1994 fins ara, Internet ha canviar molt, tant per la seva implementació en el mercat i la creació de nous perfils d'usuaris, com per la millora de les possibilitats de desenvolupament de projectes i productes. Per la millora de velocitat i capacitat de transferència, per la millora d'eines i llenguatges, que permeten un més gran espai creatiu o d'autoria. Una referència vàlida, deslligada de fabricants i productes, per seguir les pautes de l'evolució del mitjà pel que fa a les especificacions i les possibilitats tècniques són les recomanacions que, puntualment, publica el W3C, el World Wide Web Consortium,1 fundat per Tim Berners-Lee des del MIT, en col·laboració amb el CERN, el suport de la Comissió Europea i un conjunt d'unes quatre-centes institucions mundials més. Aquestes recomanacions o especificacions tècniques intenten marcar una pauta comuna, tant en el desenvolupament de protocols de comunicació, com d'especificacions de llenguatge que puguin ser assumibles per tots els fabricants implicats en les tecnologies de les comunicacions per xarxes. En el camp específic del
disseny, aquestes recomanacions marquen els paràmetres susceptibles de ser
modificats per l'usuari pel que fa a l'establiment d'un format i
l'estructuració dels continguts propis. El conjunt de principis definits, en
l'àmbit de la programació informàtica, en el llenguatge HTML i les seves variants posteriors, que afecten el
disseny d'aspectes visuals, l'organització, l'estructuració i la realització
dels continguts, s'agrupen creant el que s'anomenen guies d'estil de disseny a
Internet.
Aquestes guies d'estil
defineixen, en certa manera, les construccions sintàctiques que es podran
produir en cada llenguatge de programació. L'anunciant que demana un coneixement perfecte d'HTML o XML està demanant
que el dissenyador conegui la llengua que servirà per construir els seus
projectes.
Bert Bos, cap de l'equip de
disseny del W3C, defineix com a pautes de disseny del consorci, per damunt d'altres
consideracions, la facilitat d'ús, l'eficiència, la facilitat de manteniment,
la connectabilitat, l'accessibilitat, la simplicitat i l'economia de
recursos.'' Això s'ha traduït, per exemple, tornant al món real, en el fet de
no considerar el valor tipogràfic un factor fonamental de la comunicació d'un
text. Si en una pauta de disseny es marca, per exemple, que el text és una
Garamond itàlica, cos 14 amb un interlineat normal i justificació a l'esquerra,
quan aquestes especificacions es passin al codi HTML, el programa les traduirà
al seu llenguatge propi: assegurarà que el contingut del text sigui llegible
per qualsevol ordinador que disposi d'un navegador; la característica associada
al text Garamond itàlica 14 només serà recognoscible per qui disposi en el seu
ordinador de la mateixa font. Qui no disposi de la font instal·lada llegirà el
text amb una de semblant d'un cos semblant, segurament una Times New Roman o
una serif pròpia del sistema operatiu. El cos de lletra s'haurà traduït a un
cos 1, 2, 3 o 4, en una escala pròpia d'HTML. La justificació a l'esquerra es
mantindrà, però si no marquem pautes més específiques, l'ample de paràgraf,
així com la longitud i la compaginació amb la resta d'elements de la pantalla
es podran modificar.
En canvi, el text s'haurà
pogut visualitzar des de qualsevol ordinador del món que estigui connectat a la
xarxa i el temps i el volum d'informació transferits a través dels telèfons
hauran estat mínims.
Les versions actuals dels
llenguatges HTML, la programació en llenguatge JAVA, DHTML, XML, VRML, etc.,
possibiliten l'ampliació dels paràmetres susceptibles de ser dissenyats i més
control de l'estructuració i la forma del contingut, però augmenten també la
pèrdua de segments d'usuaris -tots aquells que no han actualitzat els seus
programes de navegació o que disposen d'equipaments que, pel que fa al
maquinari no responen a les necessitats d'aquests avenços-, suposeu un augment
important de la quantitat d'informació que es transmet per la xarxa, que
s'emmagatzema i es processa i, finalment, disparen el cost de producció.
L'anunciant del diari El
País de l'altre diumenge cercava, segurament, una persona que, des del
disseny, fos capaç de discernir, entre el garbuix de possibilitats que ofereix
actualment la xarxa, la combinatòria que doni un
millor equilibri entre totes les fitxes en joc. Creativament, amb criteri.
Les guies d'estil: Carmencita o la
buena cocinera
Durant molts anys, les famílies d'aquest país es podien dividir en dos grans grups: els que havien rebut dels seus pares el receptari Sabores i els deixebles de Carmencita o la buena cocinera. De fet, els dos llibres no diferien gaire: els dos van incorporar sense fer soroll els cubs Maggi, la margarina i els congelats. El dos són bons compendis de la cuina tradicional i tenen un percentatge alt de sentit comú i d'economia domèstica. Del pa sec se'n fan sopes; del pollastre sobrant, croquetes, i els dies de festa, canelons o carn d'olla. Internet té alguna cosa que recorda lleugerament l'olor del Sabores i el Carmencita..., i segurament és aquest aspecte d'estar per casa, de contingut sense acabar del tot, que s'adapta a l'ordinador de cadascú, però que mai no acabes d'estar segur d'estar percebent com tocaria. La mateixa pàgina, d'un dia
a l'altre, varia, es modifica, s'actualitza sense que consti enlloc quant temps
romandrà, qui l'ha variada o si pot desaparèixer al cap de poques hores. Amagat
sota l'única informació d'una direcció, podem estar accedint a la biblioteca
nacional del Congrés dels Estats Units o a la pàgina personal d'un empleat de
la biblioteca del Congrés dels Estats Units que ens explica la seva passió pels
gats urbans o la música salsera.
A diferència de qualsevol
altre mitjà de comunicació, fins i tot, els mateixos interactius off-line, la comunicació a través de
la xarxa permet l'accés a la publicació, amb costos molt reduïts, d'un gruix de
població com no hi havia hagut mai. I tot aquest material publicat, tots
aquests textos, fotografies, dietaris o dibuixos poden ser compaginats,
tractats visualment, dissenyats gràficament per part dels seus creadors. A
partir de les guies tècniques publicades pels especialistes de la pro gramació
o del disseny, amb les descripcions de les capacitats de cada llenguatge, han
aparegut tot un seguit de guies d'estil per al disseny de webs sencers o de
documents web que retornen el regust del Carmencita. L'origen el podem trobar en
publicacions amb voluntat de ser serioses, en versions electròniques de llibres
d'estil de grans corporacions o empreses que, per la seva qualitat o importància,
han marcat una certa pauta o referència. És el cas, per exemple, de la clàssica
guia d'estil de Macintosh,5 o de la Universitat de Yale o, fins i
tot, de la NASA.
Yale C/AIM Web Style Guide6
El Center for Advanced Instructional Media, de la Universitat de Yale, publica en la seva seu a Internet, des del 1996, el llibre d'estil que han desenvolupat en forma de recomanacions per al disseny de seus a Internet. És interessant constatar la confluència de diferents fonts o tradicions: l'edició de text i el camp de la publicació tradicional. Les herències de l'HCI, definitòries dels principis d'interacció i diàleg amb l'usuari, i l'adaptació a les capacitats tècniques del llenguatge HTML. i variants.   Els aspectes previs, el
disseny d'interfície i el disseny de la seu plantegen la necessitat d'adequació
del nostre projecte a l'entorn interactiu, entenent-se en un sentit ampli: des
de l'estructuració de continguts a la valoració dels públics multiculturals
propis de la xarxa o a la necessitat de determinar la caracterització tècnica
del projecte. El disseny de pàgines, caracterització de gràfics i
caracterització de multimèdia, enllacen amb els conceptes tradicionals de
compaginació i edició de text, adaptant-se a les limitacions del mitjà.
Més enllà de la possible
utilitat pràctica d'aquest manual d'estil, mes enllà de la possible utilitat de
qualsevol manual d'estil fora del context per al qual ha estat creat, és
interessant constatar l'acceptació dels principis definitoris de l'HTML com a
vàlids força anys més tard: qualsevol projecte de seu a la xarxa s'estructura a
partir de documents finals textuals; els mitjans audiovisuals són annexos
gràfics i sonors que complementen les informacions textuals i que es defineixen
pel seu pes (mida en funció dels bites d'informació que ocupa el fitxer) i per
les condicions específiques tècniques que requereixen: una imatge JPG la veurà
qualsevol ordinador, tot i que, un de baixa qualitat, no en podrà modificar els
colors. Un GIF té una quantitat de colors limitats però que es poden precisar
amb un alt grau d'exactitud. Un vídeo requerirà que l'usuari incorpori un
programa complementari al seu ordinador, igual que un fitxer de so, una animació
feta amb Flash o Shockwave. En canvi, si l'animació no té so i està creada com
a GIF animat, no es requerirà de l'usuari cap software addicional.
  Un dels problemes afegits -o potser,
una de les grans virtuts- d'aquest entorn és la poca durabilitat de qualsevol principi o recepta que es vulgui marcar. Cada tres o
quatre mesos hi ha aspectes tecnològics que cal
revisar, noves pautes o variacions dels codis de programació, variacions en els formats i protocols de
transferència que possibiliten reconsiderar el
projecte i començar de nou.
Amb una voluntat menys estructurada i
academicista, i acceptant la condició de receptari
de cuina, hi ha tot un reguitzell de guies d'estil publicades tant en paper com
directament en llocs web que pretenen donar fórmules magistrals per a qualsevol situació que se'ns presenti. Es pot comprovar fent
una cerca des de Yahoo o Alta vista com aquesta: web, style, guide, design.
 Les eines o el software per dissenyar continguts a Internet Si el contingut d'Internet és sobretot textual, els programes propis d'Internet haurien de ser processadors de textos. Programes que incorporin els ancoratges invisibles de l'HTML al text que es veurà a la pantalla. De fet, una bona part dels programadors informàtics continuen treballant així, assignant propietats al text i donant les ordres de programació, ja siguin d’HTML, JAVA o XML. Per la majoria de mortals, no
programadors, el treball directe sobre el programa es força carregós i críptic, demana un aprenentatge elevat dels
llenguatges de programació i del seu ús. Les empreses de software han desenvolupat eines que permeten construir documents en HTML amagant-ne
el codi, presentant a pantalla només allò que l'usuari visualitzarà. Un bon
exemple d'aquests programes és Macromedia DreamWeaver,7 on el
control de la qualitat final de les pantalles es pot realitzar sense saber
pràcticament res sobre llenguatges de programació.
  El programa que genera el codi de programació,
en aquest cas DreamWeaver, es
converteix en l'eina bàsica de treball per crear seus i continguts per a la
xarxa. En el seu ús més directe -organitzar pantalles, establir codis de color,
distribuir espacialment els continguts, etc.-, esdevé una bona eina de
maquetació i de creació de prototips. Al seu voltant, però, cal sumar-hi un
paquet important d'altres eines en funció de la complexitat del projecte que es
vulgui realitzar: un programa de tractament d'imatge fotogràfica, un altre
d'imatge gràfica, eines per tractar, crear i guardar sons o programes i
utilitats per realitzar animacions i vídeos.
La temptació de confondre
el disseny amb el coneixement i l'ús d'aquestes eines esdevé un hàbit arrelat
en moltes empreses i professionals del sector. L'aprenentatge del que es pot
fer amb DreamWeaver més la lectura ràpida d'algun receptari de disseny aplicat
estan donant l'aparença visual de la majoria de pàgines que es poden trobar a
la xarxa. I, de fet, la majoria d'anuncis que apareixen als diaris oferint
feina de dissenyador de webs responen força a aquest model. Ens apareix així el
llistat sencer de programes de moda del sector Dreamweaver, Flash, Shockwave,
Photoshop, Illustrator, Premiere, etc.
L'empresa que cercava un
dissenyador amb coneixement perfecte d'HTML i XML, planteja una situació força
més atractiva del sector: cal que el dissenyador conegui el llenguatge dels
seus productes, com un dissenyador industrial cal que conegui els materials amb
els quals treballa, però cal també, que continuï sent dissenyador i que pugui
treballar formant equip amb informàtics
i especialistes de contingut. En els sis/set anys de WWW, s'han desenvolupat
centenars d'eines, dotzenes de variants de llenguatges i milers d'utilitats
específiques. Controlar aquest material, conèixer-ne les especificacions i
triar-ne el millor segurament està be que continuï sent part de la feina dels
informàtics, i que la tria final es faci amb un dissenyador al costat.
1.Entrevista de Perer
Broderick a Gene Youngblood, Millenium
Film journal, tardor/hivern
(1986-1987). Defineix metadisseny com «la creació de context
sense contingut, com especificació i límit dels
possibles continguts que es poden encabir en aquell context». També de Yongblood: «Cinema and the Code». A: Computer Art in Context, Leonardo, ISAST, Pergamon Press, pp. 27-30.
2.
Aquesta bifurcació entre les produccions d'interactius off-line respecte
a interactius on-line és considerada sovint, des de les productores,
editorials i dissenyadors de multimèdia, com a pas enrere, en recuperar tant
explícitament conceptes vinculats al món de l'edició textual en detriment de
l'espai audiovisual (i les retòriques) guanyat en els últims anys pel sector.
Les possibilitats multirnèdia d'Internet l'any 1994 són semblants a les que es
podien tenir en els anys vuitanta en off-line. A les limitacions de recursos tecnològics cal sumar-hi
els dubtes i reticències que ha mantingut el sector editorial respecte a la
producció a la xarxa per la seva impossibilitat de rendibilitzar, a curt
termini, els productes.
3. W3C,
<:http://vww.w3.org/consortium>. A partir d'aquesta adreça principal es
pot accedir a la majoria de recomanacions, informes previs dels diferents
equips de treball, equips de treball i informació sobre les organitzacions,
principis i estructura de treball del consorci. «La W3C fou creada |...|
desenvolupant protocols comuns que promouen la seva evolució (d'Internet) i
asseguren la seva interoperabilitat». Tot i la seva voluntat internacionalista
i de referència, igual que l'ONU, el W3C té un espai d'actuació sovint més
testimonial que electiu, davant dels grans monstres corporatius de les empreses
del sector.
4. Bos,
Bert (2000). «What is a good standard? Art essay on W3C’s design principles».
A: <http://www.w3.org/consortium>. Aquests principis, per altra banda, són hereus
d'aquells que, uns anys enrere, Xerox, Macintosh i companyia van marcar en el
disseny de qualsevol entorn interactiu.
5.Versió
electrònica actualitzada al web de la seva, ka clàssica, Macintosh Human Interface Guidelines, Apple Computer Inc, Addison-Wesley Publishing, Reading, MA. 1992. A: <http.//developper.apple.com/ techpubs/mac/HiGuidelines/HIGuidelines2.html>.
La versió de Microsoft es pot trobar a: The Windows Interface Guidelines for
Software desing, Redmon,
WA: Microsoft press, 1995.
6. Yale
Web Style Manual. A:<http://info.med.yale.edu/caim/manual7contents.html>.
Creat per P. J. Horton. La versió en llibre: Web Style Guide BasicDesign
Principles for Creating Web Sites,
Yale Univ. Press, 1999.
7.Un programa es pot dir »teixidor de somnis»?, se'n
diu. Adreça electrònica de Macromedia: <http://www.macromedia.com>. En aquests moments és segurament,
l'eina de creació de documents HTML més ben considerada pel sector.
|
Sobre l'autor
PERE FREIXA I FONT
Llicenciat en Belles Arts i professor
associat en Comunicaci ó Audiovisual a la
Universitat Pompeu Fabra. Codirector del Postgrau Emes i Idees pet a la
Interactivitat a Internet
de l'IDEC.
Relacionat 18 LA PRESENTACIÓ DEL CONEIXEMENT A INTERNET, 2001 | articulo Elisava TdD Llibres 18 LA PRESENTACIÓ DEL CONEIXEMENT A INTERNET, 2001 | articulo EDUARDO HERRERA FERNÁNDEZ La pantalla com a nou suport de la imatge de la paraula |