Ves al contingut. Salta a la navegació
21
Cat | Eng | Esp

ELISAVA TdD

Seccions
21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

Impacte econòmic del disseny a Catalunya i Espanya

Aquest article vol mostrar al lector els resultats més rellevants obtinguts de l'anàlisi del disseny des d'una perspectiva econòmica amb la que s'ha tractat de valorar, d'una manera global, l'impacte del sector disseny en termes de Valor Afegit Brut (VAB) i d'Ocupació sobre l'economia de Catalunya i d'Espanya. Així mateix, l'article vol posar de manifest les limitacions que en termes d'informació econòmica i estadística s'han presentat al llarg del desenvolupament d'aquesta anàlisi, tot convidant, finalment, a la reflexió en torn a les conclusions obtingudes.
Al llarg dels darrers anys, en aquest país el disseny ha estat estudiat i considerat, entre d'altres, des de les perspectives del seu impacte social, de la seva incidència cultural, del seu paper en el desenvolupament industrial, del seu rol com a mitjà de comunicació, com a factor d'innovació o com a motor empresarial, però, fins ara s'ha obviat una altra vessant, l'econòmica, que possiblement pot contribuir a enriquir el coneixement que tenim d'aquesta activitat de manera complementària a les aportacions que la resta de visions esmentades ens ofereixen. Aquest espai transversal, heterogeni i tal vegada dispers que el món del disseny representa, ja ha estat analitzat per organismes estatals i organitzacions no-governamentals de promoció del sector a d'altres països, com el Regne Unit, tot posant de manifest que el pes del disseny sobre l'economia d'aquest país és, certament, molt important.

La mancan
ça de dades oficials i extraoficials que possibilitin aprofundir en el coneixement del sector disseny a Catalunya i a Espanya, la inexistència d'informes o estudis que s'apropin al tema des d'aquesta vessant i el fet que el disseny no tingui, avui per avui, un apartat propi en l'estadística econòmica ni en la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques del nostre país són limitacions fonamentals per a poder dimensionar, directament i objectivament, el pes del disseny en l'economia del país.

Malgrat aquestes restriccions, i tal i com es presenta en aquest article, s'ha tractat de fer una primera valoraci
ó de l'impacte del sector disseny en l'economia catalana i espanyola, prenent com a referent el model que les dades i la informació disponibles permeten identificar pel Regne Unit i extrapolant-lo a la realitat de Catalunya i d'Espanya.

Finalment, el fet que les dades disponibles sobre el sector disseny a la Gran Bretanya corresponguin a l'any 1999 ha comportat que la valoraci
ó que es presenta giri a l'entorn del període 1999/2000.


El referent del Regne Unit

Per tal de poder realitzar una valoració de l'impacte en Valor Afegit Brut (VAB) i en Ocupació del sector disseny al nostre país, s'ha partit de l'anàlisi de les dades referents a l'any 1999 recollides per la consultoria britànica Public and Corporate Economic Consultants (PACEC) per encàrrec del Desing Council, organització no-governamental de promoció del disseny al Regne Unit. Aquestes valoracions s'han construït extrapolant les dades aconseguides mitjançant les enquestes realitzades a una mostra representativa d'empreses britàniques. Els resultants més rellevants que s'han obtingut de l'anàlisi d'aquestes dades són una valoració econòmica i una avaluació ocupacional del sector disseny1 a l'entorn de les principals branques d'activitat en les que es distribueix l'economia d'un país:

-  Agricultura i extractiva,
-  Manufactures,
-  Construcció transport i comunicacions,
-  Serveis a empreses i financers, i
-  Serveis de consum.

En aquest context, la Taula 1 mostra, sint
èticament, els resultats presentats per PACEC que permeten concloure que el sector disseny britànic generava2 l'any 1999, 41.821 milions (26.736 milions £) i ocupava a 1.003.000 treballadors3 repartits entre les cinc branques d'activitat enumerades. I això, amb una distribució clarament diferenciada entre activitat i ocupació, que situa en 1331500 euros l'aportació econòmica per persona en el sector agricultura i extractiva front als 31.112 euros del sector serveis a empreses i financers.


TDD-21-CA-CS-10_1


Valor relatiu del VAB i de l'ocupació del sector disseny en l'economia britànica

A trav
és de la Office for National Statistics (ONS) britànica, s'ha pogut conèixer el Valor Afegit Brut de l'any 2000 al Regne Unit a partir d'una desagregació de branques d'activitat superiora la de les cinc branques principals (vegeu Taula 2). Aquesta informació, juntament amb les dades del PACEC (Taula 1) sobre el dimensionat del disseny l'any 1999, ha permès concretar un valor relatiu del pes del sector disseny dins el conjunt de l'economia de la Gran Bretanya. En aquest marc, doncs, pot concloure's que l'impacte econòmic del sector disseny per les cinc grans branques d'activitat considerades s'estableix en un 3,21% sobre el total del VAB anglès, però, tenint en compte que fluctua sectorialment entre el 2,30% del sector serveis de consum i el 5,13% del sector agricultura i extractiva.


TDD-21-CA-CS-10_2


Pel que fa a l'ocupaci
ó, i també, a través de la Office for National Statistics s'ha trobat informació referent al mes de juny de l'any 2000, que descriu l'ocupació total al Regne Unit desagregable per les cinc grans branques tradicionals d'activitat (vegeu Taula 3). Amb aquesta informació s'ha pogut contrastar la xifra dels poc més d'un milió d'ocupats en el sector disseny amb la de 29,3 miLions d'ocupats totals de l'economia de la Gran Bretanya. D'aquesta manera, es pot establir, finalment, que el pes relatiu del sector disseny en termes d'ocupació al Regne Unit és de mitjana del 3,42%. Pes que es reparteix, també, de manera desigual i mostra un grau de variació molt diferenciat entre les cinc branques d'activitat contemplades; del 0,40% a l'agricultura i extractives fins el 8,01% als serveis a empreses i financeres.


Obtenció d'informació econòmica i d'ocupació compatible

Per tal d'obtenir una informaci
ó econòmica i d'ocupació per Espanya que sigui compatible i comparable amb l'estructura d'informació disponible per la Gran Bretanya s'ha dut a terme una recerca de les fonts d'informació econòmica i d'ocupació, per una banda, per al conjunt de l'economia espanyola i, per l'altra, la seva desagregació per Comunitats Autònomes (CCAA). En aquest sentit, la informació continguda a la Contabilidad Regional del Instituto Nacional de Estadística (INE) incorpora tots els requisits per poder ser comparada amb la informació britànica que es disposa.

La Taula 4 permet comparar el VAB del Regne Unit amb el d'Espanya per les cinc branques d'activitat que es venen considerant i observa-hi que el VAB espanyol representa globalment el 39,23% del brit
ànic però que el mix d'activitat sectorial és, sensiblement, diferent entre ambdós països (26,28% pels serveis a empreses i financers front al 46,89% per l'agricultura i extractives).


TDD-21-CA-CS-10_3


TDD-21-CA-CS-10_4


TDD-21-CA-CS-10_5


Aix
í mateix, la Taula 5 permet comparar el nivell d'ocupació del Regne Unit amb el d’Espanya per les cinc grans branques d'activitat analitzades i observa-hi que el nombre de treballadors espanyols representa globalment el 52,57% del britànic però que el mix d'ocupació sectorial és, també, clarament diferent entre ambdós països (25,41% pels serveis a empreses i financers front al 219.48% per l’agricultura i extractives).

A partir de la desagregaci
ó del Valor Afegit Brut estatal per Comunitats Autònomes que ofereix la Contabilidad Regional del Instituto Nacional d'Estadística es compara en la Taula 6 l'aportació de Catalunya respecte a Espanya que es situa a nivell global en el 18,74%.

Finalment, a la Taula 7 es reprodueix la comparaci
ó entre CataLunya i Espanya però ara pel que fa als nivells d'ocupació que es situa a nivell global en el 17,65%.


Aplicació dels pesos relatius britànics a la realitat espanyola

Per tal d'estimar el valor del VAB espanyol que correspon a les activitats relacionades amb el disseny, s'han aplicat a l'economia espanyola els pesos obtinguts en termes de VAB i d'ocupació facilitats pels estudis realitzats per PACEC i per la Office for National Statistics relatius a l'economia britànica, tant en conjunt com desagregadament per branques d’activitat.

D'aquesta manera, pot estimar-se que el valor del VAB espanyol que respon a activitats relacionades amb el disseny s'eleva a 15,788 miLions
, l'equivalent al 3,09% del VAB total. És a dir, un 3,74% menys que en el model britànic i degut a la diferent estructura productiva.

En termes d'ocupaci
ó del sector disseny a Espanya, és important destacar que d'acord amb l'aplicació del model britànic considerat 460.938 persones el 2,99% de la població activa estan treballant en aquest sector (vegeu Taula 9).


Aplicació dels pesos relatius britànics a la realitat catalana

Per tal d'estimar el valor del VAB català que correspon a les activitats relacionades amb el disseny, s'han aplicat a l'economia catalana els pesos obtinguts en termes de VAB i d'ocupació facilitats pels estudis realitzats per PACEC i per la Office for National Statistics relatius a l'economia britànica, tant en conjunt com desagregadament per branques d'activitat.

D'aquesta manera, pot estimar-se que el valor del VAB català que respon a activitats relacionades amb el disseny s'eleva a 2942 milions , l'equivalent al 3,07% del VAB total de Catalunya. És a dir, un 4,37% menys que en el model britànic i degut, també, a la diferent estructura productiva.

En termes d'ocupació del sector disseny a Catalunya, és important destacar que d'acord amb l'aplicació del model britànic considerat 93345 persones el 3,43% de la població activa està treballant en aquest sector (vegeu Taula 11).


Conclusions i consideracions

En aquest article, s'ha tractat de valorar l'impacte que el sector disseny, identificat per la percepció que les empreses i institucions, té sobre el conjunt de l'economia catalana i espanyola, tant en termes de VAB com d'Ocupació.

S'estima que, a l'any 1999, a Espanya l'espai disseny representava globalment el 3,09% del VAB espanyol,
és a dir, 15778 M. d'euros i que el nivell d'ocupació assolia el 2,99% de la població activa, això és 460938 persones. A Catalunya aquest espai representava el 3,07% del VAB català, és a dir, 2942 M. d'euros i el nivell d'ocupació es situava al 3,43% de la població activa, això és 93.345 persones.



TDD-21-CA-CS-10_6


TDD-21-CA-CS-10_7



TDD-21-CA-CS-10_8


TDD-21-CA-CS-10_9


TDD-21-CA-CS-10_10


TDD-21-CA-CS-10_11



La manca d'informacions directes d'aquesta realitat al nostre país ha fet necessària l'aplicació de la informació existent a la Gran Bretanya. Per aquest motiu, la utilització dels patrons perceptius britànics a la realitat espanyola i catalana pot incorporar incerteses sobre la seva solvència.

Igualment, existeix el dubte de si la presència del disseny és la mateixa dins de cada branca d'activitat a Catalunya i Espanya que a la Gran Bretanya. Malauradament, no es pot donar una resposta a aquesta pregunta i l'opció de fer servir aquesta metodologia és la via que s'ha considerat per poder tenir una primera referència de l'impacte del sector disseny al nostre país.

Amb tot, cal destacar que la informació sobre el VAB i l'Ocupació de Catalunya, d'Espanya i del Regne Unit són altament comparables, ja que les classificacions són les mateixes i les diferents fonts d'informació les utilitzen de forma molt normalitzada.

Evidentment, cal destacar que la possibilitat de fer les enquestes que fa el Public and Corporate Economic Consultants (PACEC) a la Gran Bretanya possibilitaria l'obtenció d'una informació molt més fidedigna de l'impacte i de les necessitats del sector disseny en el marc del desenvolupament de l'economia catalana i espanyola i una possibilitat de contrastar les estimacions aportades. Amb tot, l'extrapolació de les dades britàniques a la realitat catalana i espanyola posen de manifest que, efectivament, el sector disseny d'aquest país té un impacte molt important sobre l'economia.

Els resultats més rellevants obtinguts d'aquest treball de valoració de l'impacte econòmic del disseny, la metodologia emprada, els obstacles que s'han anat plantejant pel seu desenvolupament i la solvència de la informació presentada volen ser una aportació que complementi el coneixement que actualment es té del disseny i un esperó per situar-lo en el lloc que li correspon.






Sobre l'autor



ALEIX CARRIÓ MILLÁ


Dr. Enginyer Industrial i Economista






Relacionat



24 DISSENY CRÍTIC, 2007

MIREN ETXEZARRETA
És possible un disseny crític?


El disseny, una magnífica eina de potenciació de qualsevol activitat col·lectiva orientada a la millora social, difícilment aconseguirà orientar-se envers aquesta direcció mentre visquem en un sistema econòmic l’objectiu principal del qual consisteixi en obtenir beneficis per al capital privat.

[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

FRANCESC ORENES I NAVARRO
L’ex-libris: un disseny fet a mida


El text que es presenta és la proposta pedagògica d'un exercici dissenyístic basat en la creació d'un ex-libris personalitzat, valorant l'aspecte motivador d'introspecció que comporta. Per a una millor comprensió de la proposta, el text es documenta i es contextualitza en els paràmetres de la cultura humanística que li són propis.

[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

XAVIER BERENGUER
Una dècada d'interactius


Deu anys després del joc electrònic Myst, el mitjà interactiu gaudeix de bona salut a la seva aplicació lúdica, però com a mitjà per al documental i la ficció es troba a l'expectativa. Aquest article, que s'acompanya de dos webs de referències, descriu aquesta situació i diverses característiques de la comunicació interactiva.

[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

RAFFAELA PERRONE
Poètica, disseny i enginyeria industrial


Si considerem el projecte com a part d'un procés que aporta les seves arrels de la relació entre cultura i cultura material, a través de la mediació d'un subjecte i de la seva poètica, aleshores l'acte tècnic pren el valor d'acte cultural complex, capaç d'interpretar el context social, històric i cultural en el qual es situa. La poètica es configura com un element essencial de l'acte de generar un disseny industrial, arquitectònic, d'enginyeria o d'un altre tipus. Els elements a partir dels quals es desenvolupa la poètica són allò que distingim i especifiquem com propis de cada disciplina, a l'interior d'un sistema cultural i tècnic. Reflexionar sobre la poètica significa investigar l'objecte projectat en el moment en què les condicions tècniques i culturals filtren l'experiència del projectista, transformant-la en un programa operatiu en el qual conflueixen ciència, estètica, investigació, experimentació, intuïció, empirisme, materials, tecnologies i art.


[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

DANIEL CID MORAGAS
La casa i la vida de Mario Praz


La casa de la vida de Mario Praz i l'espai infinit de la literatura com el lloc on resseguir el rastre que deixa l'habitant en el seu univers interior. Les pàgines d'un llibre, més que el deambular en uns espais congelats per la museografia, com l'indret on buscar una veritable aproximació a l'historiar de l'arquitectura de la vida privada. L'interiorisme contat pel propi habitant on apareixen els matisos més intangibles del somni d'habitar.


[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

JOSÉ BALTANÁS
La història com a projecte


En el context en què ens trobem, un dels reptes més apassionants que es dibuixa al començament del segle XXI consisteix, sens dubte, a pensar i construir hipòtesis plausibles que aclareixin el present del disseny i constitueixin promeses per al futur més immediat. Juntament amb aquesta decidida mirada, atenta i escodrinyadora, dirigida sempre cap endavant, que se significa en la ingent i heterogènia producció de propostes formals, la mirada retrospectiva, la permanent lliçó de la història, esbrina i mesura, relaciona i dissocia, introdueix criteris de llegibilitat en les coses produïdes, alhora que proposa models experimentats d'intervenció.


[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

GUILLEM TURRÓ, FRANCESC TORRALBA
El disseny és un humanisme


En aquest article hem volgut explicar de forma molt sintètica els grans reptes que tot educador d'Humanitats i Ciències Socials s'hauria de plantejar. Tenint molt en compte que la nostra tasca es realitza en una Escola de Disseny, els principals punts que haurem d'abordar seran els següents: a) El valor arquitectònic de les Humanitats i les Ciències Socials; b) L'exercici del logos; c) L'educació sentimental; d) L'exercici de la memòria clàssica; e) L'autognosi; f) El desvetllament de l’eros intel·lectual; g) L'exercici de la crítica i la metacrítica; h) El treball del dialogos; i) La reflexió al voltant del meta-odos; j) Fomentar l'emparaulament del món; l) Penetració de l'imaginari social, religiós i polític; m) La construcció de la civitas; n) Desplegar les categories inter i trans; o) Interpretar els referents culturals; p) Redimir l'humà de la tecnotendència; q) Habitar humanament el món.


[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

JORDI MONTAÑA
La gestió del disseny en la creació de marques


La marca és l'actiu més important de l'empresa juntament amb els clients i el capital humà, que té el coneixement. La marca es crea a partir d'una sèrie d'elements que són intrínsecs i extrínsecs al producte, la major part dels quals són objecte de l'activitat del disseny, tant si es tracta del disseny de producte, disseny gràfic i de la comunicació com del disseny de l'entorn. La creació de marques fortes, amb impacte en el consumidor, tan sols es pot aconseguir amb la coherència i la coordinació de tots els missatges emesos. Això suposa una gestió adient de totes les activitats de disseny a l'empresa.


[...]


24 DISSENY CRÍTIC, 2007

JOAN SUBIRATS, JAUME BADOSA
Quin disseny per quina societat?


La relació entre la política i el disseny no és evident. Només des d’una concepció generalista de la política, entesa com la forma en què regulem el conflicte social, podem començar a acostar-nos a aquest binomi aparentment estrany.

[...]


26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009

DAVID DUNNE
El disseny de noves escoles de negocis

Reformulació del problema

Davant d’uns problemes socials de creixent complexitat, les empreses s’han començat a interessar pels processos i mètodes de pensament dels dissenyadors, dos dels aspectes més importants dels quals són l’atenció centrada en els usuaris i el pensament de sistemes. Alhora, els estudis empresarials es poden beneficiar d’incorporar alguns dels conceptes i mètodes que aprenen els dissenyadors. Aquests inclouen com formular els problemes, utilitzar la recerca etnogràfica, raonar abductivament, sintetitzar informació i col·laborar en grup.

[...]