Deu anys després del joc electrònic Myst, el mitjà interactiu gaudeix de bona salut a la seva aplicació lúdica, però com a mitjà per al documental i la ficció es troba a l'expectativa. Aquest article, que s'acompanya de dos webs de referències, descriu aquesta situació i diverses característiques de la comunicació interactiva.

Si considerem el projecte com a part d'un procés que aporta les seves arrels de la relació entre cultura i cultura material, a través de la mediació d'un subjecte i de la seva poètica, aleshores l'acte tècnic pren el valor d'acte cultural complex, capaç d'interpretar el context social, històric i cultural en el qual es situa. La poètica es configura com un element essencial de l'acte de generar un disseny industrial, arquitectònic, d'enginyeria o d'un altre tipus. Els elements a partir dels quals es desenvolupa la poètica són allò que distingim i especifiquem com propis de cada disciplina, a l'interior d'un sistema cultural i tècnic. Reflexionar sobre la poètica significa investigar l'objecte projectat en el moment en què les condicions tècniques i culturals filtren l'experiència del projectista, transformant-la en un programa operatiu en el qual conflueixen ciència, estètica, investigació, experimentació, intuïció, empirisme, materials, tecnologies i art.

La casa de la vida de Mario Praz i l'espai infinit de la literatura com el lloc on resseguir el rastre que deixa l'habitant en el seu univers interior. Les pàgines d'un llibre, més que el deambular en uns espais congelats per la museografia, com l'indret on buscar una veritable aproximació a l'historiar de l'arquitectura de la vida privada. L'interiorisme contat pel propi habitant on apareixen els matisos més intangibles del somni d'habitar.

En el context en què ens trobem, un dels reptes més apassionants que es dibuixa al començament del segle XXI consisteix, sens dubte, a pensar i construir hipòtesis plausibles que aclareixin el present del disseny i constitueixin promeses per al futur més immediat. Juntament amb aquesta decidida mirada, atenta i escodrinyadora, dirigida sempre cap endavant, que se significa en la ingent i heterogènia producció de propostes formals, la mirada retrospectiva, la permanent lliçó de la història, esbrina i mesura, relaciona i dissocia, introdueix criteris de llegibilitat en les coses produïdes, alhora que proposa models experimentats d'intervenció.

En aquest article hem volgut explicar de forma molt sintètica els grans reptes que tot educador d'Humanitats i Ciències Socials s'hauria de plantejar. Tenint molt en compte que la nostra tasca es realitza en una Escola de Disseny, els principals punts que haurem d'abordar seran els següents: a) El valor arquitectònic de les Humanitats i les Ciències Socials; b) L'exercici del logos; c) L'educació sentimental; d) L'exercici de la memòria clàssica; e) L'autognosi; f) El desvetllament de l’eros intel·lectual; g) L'exercici de la crítica i la metacrítica; h) El treball del dialogos; i) La reflexió al voltant del meta-odos; j) Fomentar l'emparaulament del món; l) Penetració de l'imaginari social, religiós i polític; m) La construcció de la civitas; n) Desplegar les categories inter i trans; o) Interpretar els referents culturals; p) Redimir l'humà de la tecnotendència; q) Habitar humanament el món.

La marca és l'actiu més important de l'empresa juntament amb els clients i el capital humà, que té el coneixement. La marca es crea a partir d'una sèrie d'elements que són intrínsecs i extrínsecs al producte, la major part dels quals són objecte de l'activitat del disseny, tant si es tracta del disseny de producte, disseny gràfic i de la comunicació com del disseny de l'entorn. La creació de marques fortes, amb impacte en el consumidor, tan sols es pot aconseguir amb la coherència i la coordinació de tots els missatges emesos. Això suposa una gestió adient de totes les activitats de disseny a l'empresa.

Al llarg de més de dos segles, la relació entre la indústria, el disseny i les persones, com a consumidores, ha experimentat canvis notables que van transformar i transformen encara la nostra relació amb l'hàbitat físic i humà que ens envolta i del que formem part. Avui, als inicis d'aquest segle XXI, es pot veure en perspectiva la dinàmica de generació d'aquests canvis que ens va portar de l'era de la Producció fins el moment actual, en fase de desenvolupament, l'era de la Personalització.

Aquest article vol mostrar al lector els resultats més rellevants obtinguts de l'anàlisi del disseny des d'una perspectiva econòmica amb la que s'ha tractat de valorar, d'una manera global, l'impacte del sector disseny en termes de Valor Afegit Brut (VAB) i d'Ocupació sobre l'economia de Catalunya i d'Espanya. Així mateix, l'article vol posar de manifest les limitacions que en termes d'informació econòmica i estadística s'han presentat al llarg del desenvolupament d'aquesta anàlisi, tot convidant, finalment, a la reflexió en torn a les conclusions obtingudes.