MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY,
2004
| articulo
L’ex-libris: un disseny fet a midaEl text que es presenta és la proposta pedagògica d'un exercici
dissenyístic
basat en la creació d'un ex-libris personalitzat, valorant l'aspecte motivador d'introspecció que comporta. Per a
una millor comprensió de la proposta, el text es documenta i es contextualitza en els paràmetres de la cultura
humanística
que li són
propis.
Abans d'entrar en el tema permeteu-me, si us
plau, de contextualitzar-lo en el marc del que han estat les grans revolucions
de la història per una millor comprensió, perquè és evident que el món ha evolucionat gràcies a un conjunt de revolucions puntuals que l'han fet
avançar en termes substancials. Així, es pot parlar de la primera gran revolució, la Revolució de l'Agricultura,
esdevinguda durant el Neolític ara fa 10.000 anys
al Creixent Fèrtil de l'Orient Pròxim, amb la descoberta del cultiu de la terra i el
sedentarisme que en resultà com a sistema de vida
alternatiu a la vida nòmada, i la domesticació dels animals.
A aquesta revolució en seguiren d'altres igualment importants: la Revolució Urbana i la Revolució de l'Escriptura, ambdues esdevingudes pels volts del 4000 abans de Jesucrist. La primera propicià la concentració humana en petits nuclis tribals i els avantatges derivats d'aquest fet, i la segona, la representació de signes grafiats del llenguatge parlat per a una millor entesa i comunicació, esdevenint aquest fet ben determinant per a l'entrada de la humanitat en la història en deixar documents escrits. Altres revolucions de diferent signe han
marcat la humanitat després del naixement de
Crist: la Revolució de la Impremta en el
s. XV, de caràcter cultural; la Revolució Francesa
en el s. XVIII, de caràcter socio-polític i, sobretot, la
Revolució Industrial en els segles XVIII i XIX que, conformada per un conjunt de
revolucions paral·leles de caràcter
tècnic, econòmic, científic, demogràfic, socio-polític, etc... ha canviat de manera important la faç del món. Sociòlegs i economistes estan d'acord en reconèixer que la Revolució Industrial ha dividit
la història humana en dos períodes qualitativament i temporalment diferenciats: el
temps anterior a la Revolució Industrial reconegut
com el Cicle de la Mort i de l’Agricultura i el temps posterior reconegut com
el Cicle de la Vida i dels Negocis. En l'albada del Tercer Mil·leni de l'era postindustrial una altra revolució apunta amb claredat: la Revolució de la Robòtica i de la Informàtica en el context d'un món
multicultural, intercomunicat i globalitzat.
S'escau haver perfilat sintèticament el conjunt d'aquestes revolucions per a contextualitzar millor el tema de l'ex-libris que ens ocupa, abjecte del nostre estudi, aparegut en el si de la Revolució de la Impremta, a les acaballes del s. XV i àmpliament difós en el si de la Revolució Industrial, a les darreries del s. XIX i principis del s. XX, dins el context del Modernisme paneuropeu finisecular decimonònic. Es tracta, doncs, d'aprofundir sobre el sentit d'un art suggerent i fantasiós, simbòlic i màgic, prodigat al llarg de sis-cents anys d'història. Notes per a una contextualització dels ex-libris Tot i que ex-libris -aquestes marques de propietat que s'adhereixen a les guardes d'un llibre per indicar-ne la pertinença- nasqueren pròpiament just després de la invenció de la impremta, dins ja de la segona meitat del s. XV, és fàcilment presumible que, funcionalment considerats com a simples inscripcions manuscrites, els ex-libris hagin acompanyat els llibres en la gairebé tres vegades mil·lenària història de la seva existència. De fet, no manquen documents en l'etapa
preexlibrística anterior a la impremta. A títol d'exemple fem especial menció de la plaqueta de terra cuita esmaltada en blau cel, amb
inscripcions jeroglífiques en blau fosc,
que fou utilitzada durant el s. XIV abans de Crist pel faraó egipci de la XVIII Dinastia, Amenofis III (1405-1372 a.C.)
en les caixes que contenien els rotlles de papir de la seva biblioteca1.
En termes generals, es pot dir que els
ex-libris funcionals més abundosos coneguts
anteriors a la impremta foren les inscripcions manuscrites orlades, realitzades
per monjos copistes i miniaturistes de codis, tant en l'alta com la baixa Edat
Mitjana, sobretot per a ús de la noblesa eclesiàstica i civil, un escàs privilegiat cinc per
cent de la població.
Cal dir, però,
que els primers ex-libris manuscrits que es coneixen a Europa formen part d'un
ric conjunt d'ex-libris mossàrab- medievals
realitzats a la Península Ibèrica, compresos entre els segles VIII i XII de la nostra era.
Bàsicament consisteixen
en inscripcions manuscrites sobre el cos d'una inicial miniada del text o bé són marques úniques expressament realitzades per al llibre que
acompanyen amb una rica i, a vegades, laberíntica ornamentació, un fet singular i exclusiu de la Península2.
S'entén perfectament, doncs, que en el període que precedeix a la invenció de la impremta els llibres, objectes preuats d'una restringida minoria, lligada sovint al poder religiós dipositari de la cultura, fossin escassos i cars pel fet de ser laboriosament treballats a mà i amb materials costosos. Situats en aquest context, no és estrany que els llibres fossin objecte de llegat testamentari tan valorats com els blasons i que estiguessin materialment encadenats a les prestatgeries en algunes biblioteques o sagristies. Fins i tot, que s'arribés a l'aplicació de la pena d'excomunió a qui s'apropiés d'algun exemplar, amb l'absolució reservada al Sant Pare, tat com es pot llegir en l'ex-libris de la Universitat de Salamanca, entre d'altres. L'etapa pròpiament exlibrística abasta dos períodes clarament
diferenciats de concepte i de temps: el Període Clàssic que, dominat per l'heràldica,
s'estén des de finals del s. XV fins les acaballes
del s. XIX (circa 1480-1880), i el Període Modern, que abasta
des de les darreries del s. XIX fins l'actualitat. Com és natural, el primer període
ha seguit les vicissituds del que ha estat l'evolució de l'art del blasó i, de manera
semblant, el segon període ha evolucionat
d'acord a la trajectòria de l'art
contemporani. Cal constatar que, d'haver perviscut l'heraldisme, els ex-libris no haurien prosperat, però atenent al fet del nou teixit social configurat amb la
Revolució Industrial els ex-libris donaren un gir
copernicà.
  És dins d'aquest
context que, amb l'ascensió de la burgesia al
poder dins del marc del Modernisme internacional, aparegué un nou concepte d'ex-libris -l'artístic per contraposició a l'heràldic- que propicià la creació de marques de biblioteca amb un segell de modernitat així com la creació d'associacions i,
sobretot, l'aparició del col·leccionisme d'ex-libris com una segona naturalesa o funció aplicada a les marques de biblioteca. La cultura, i els
signes que l'acompanyen, amplià el seu cercle i queda
lluny el temps en el qual només era patrimoni d'una
escassa minoria privilegiada.
Així, doncs, de manera lenta i progressiva, la cultura esdevingué un fet democratitzat i és per aquesta raó que durant el s. XX l'ex-libris es popularitzà a efectes d'ús i, sobretot, de col·leccionisme. En l'actualitat, la FISAE (Fédération Internationale des Sociétés d'Amateurs d'Ex-libris)3 aplega un conjunt de quasi 40 associacions mundials, entre elles l'actual Associació Catalana d'Exlibris-tes (ACE) que fundàrem a Barcelona l'any 1989, quarta associació nascuda a Catalunya en el transcurs del s. XX. L’objectiu d'aquestes associacions és el de promoure la cultura exlibrística en base a trobades nacionals i internacionals, la celebració periòdica d'exposicions i concursos, la publicació específica de monografies i revistes especialitzades sobre el tema... i, sobretot, la creació d'ex-libris de cara al col·leccionisme. En l'actualitat, l'Orient -el Japó i la Xina- també participen activament d'aquest moviment cultural. L'ex-libris com objecte de disseny Una aproximació al món dels ex-libris permet adonar-nos de la gran riquesa que s'hi amaga. En efecte, la lectura que podem fer d'ells és clarament polièdrica ja que ens hi podem atansar des de diferents angles de visió com són la teoria que s'hi conté, la seva evolució històrica, les seves tècniques de realització, l'estètica que respira, la filosofia que s'hi amaga, el món simbòlic que evidencia, el moviment sociològic que ha generat al seu entorn, la titularitat dels seus propietaris, la literatura especialitzada que ha propiciat, etc. El nostre objectiu és el d'atansar-nos-hi des de la concepció de l'ex-libris com objecte personalitzat d'un disseny fet a mida, ja que en nombroses ocasions ha estat un exercici reeixit en les classes d'art i de disseny que he impartit com a pedagog. Talment com ho fan els ex-libris, poques disciplines artístiques són capaces de personalitzar exceptuant, potser, el que són els retrats o autoretrats en escultura, en pintura o en fotografia, que ofereixen sobretot la imatge de versemblança a través de l'aparença física. L'ex-libris, que va més enllà gràcies a la utilització de símbols i d'al·legories, és capaç de representar metafòricament idees abstractes a través d'imatges o de temes plàstics que superen la pura materialitat del retrat físic. Perquè allò que determina l'essencialitat d'un ex-libris, a més d'ésser marca de propietat per als llibres d'una biblioteca, és el fet de ser un signe d'identitat del seu titular, és a dir, un retrat psicològic del seu posseïdor quant a professió, afeccions, ideologia... Ho expressava amb claredat l'artista Antoni Ollé i Pinell en prologar l'obra de Josep M. de Riquer i Palau: "L'ex-libris no és simplement una marca de possessió, és un símbol de la personalitat, dels gustos i afectes de l'usuari per a qui s'ha realitzat expressament. L'artista (el dissenyador) ha de saber situar-se i elevar-se davant d'aquesta obra psicològica, ha de posar la seva ànima i munyir el seu cervell per tal de trobar la manera. La bona i millor manera, de donarà conèixer, amb elegància, la conformació material i espiritual del titular"4. Com qualsevulla manifestació humana l'ex-libris és, doncs, un preuat document que ens informa de continguts que estan per sobre del que constitueix la seva materialització i van més enllà del que es representa en la seva visualització. Al marge de resultats, i en bona mesura, ha estat en aquest aspecte de l'ex-libris considerat com un objecte de disseny fet a mida on els meus alumnes, sovint, han trobat un bon i motivador punt de partida per al seu treball. Lluny de la fredor d'un exercici per encàrrec, l'alumne, enfrontat a la tasca del disseny del seu propi ex-libris o el d'altri, es veu obligat a fer un treball d'introspecció personal, sempre agraïda i gratificant, pel grau d'implicació que comporta. Lluny de ser una intromissió psicològica en la vida dels
meus alumnes, l'encàrrec de l'ex-libris
personal com un vestit fet a mida, pedagògicament parlant,
sempre m'ha ajudat a escurçar distàncies i a motivar-los d'entrada i sempre ha estat un
treball ben rebut. En aquest cas, el resultat és
una qüestió secundària pel fet que, atenent a criteris de gust, d'estètica, de bagatge cultural i, alhora, de composició i de perícia dissenyística, cadascú dóna el que pot i el que sap. El primer pas, però, ha estat donat: el disseny com una forma d'introspecció i de reconeixement en un moment en què tantes sol·licituds ens distreuen
de l'essencial. Segur que la bona entesa d’un disseny ecològic comença pel disseny catàrtic d'un mateix, perquè la
mirada interior sempre és beneficiosa.
A manera d'epíleg Ni que sigui com excusa pedagògica proposo, experimentalment, la realització d'un ex-libris personalitzat per posar a prova l'homo simbolicus que hi ha dins nostre. Perquè si és cert que aquestes arquitectures gràfiques que són els ex-libris testimonien i documenten el pas del temps i dels estils, no ho és menys que els ex-libris són capaços d'explicitar els plecs i replecs més recòndits de l'ànima humana, gràcies a la utilització de símbols i d'al·legories que la fan possible. Situats en aquesta perspectiva, es pot dir que els ex-libris, pel fet de ser retrats psicològics dels seus titulars, han esdevingut, alhora i privilegiadament, testimonis documentals silents dels més grans ideals dels humans sobre el planeta. Amb perspectiva de futur, doncs, tot fa pensar que el tema de l'ex-libris continuarà gaudint d'un públic, per bé que reduït i selectiu, capaç de sintonitzar-hi a través de les formes i colors d'imatges al servei d'una iconografia personalitzada. Sotmesos als llibres o alliberats d'aquesta servitud, els ex-libris continuaran essent, amb més o menys profusió, objectes de cultiu, d'estudi i de recerca i, sempre, objectes de fruïció estètica. Deixem a antropòlegs i psicòlegs les raons més fondes que expliquen aquest fet. 1En la part inferior d'aquesta plaqueta,
conservada al British Museum de Londres (inventari núm 22.878) hi figura el títol
del rotlle de papir que acompanyava. Llibre de la figuera i de la palmera, i en
la part superior, al·ludint als possessors,
la següent inscripció: "El
déu bo Amenofis III que dóna vida, estimat de
Path, rei dels dos països, i la seva reial
esposa Tii, vivent".
2 El primer estudi sobre
aquests ex-libris fou realitzat per Jesús Domínguez Bordona: "Ex-libris rmozárabes" a Archivo Español de Arte y Arqueología.
Madrid: núm XXXII, 1935, pag. 153-163.
3 La FISAE és un organisme internacional
fundat a Hamburg l'any ànima del moviment
exlibrístic europeu a mitjans del s. XX.
4 Josep M. de Riquer i Palau: Els ex-libris i
l'exlibrisme. Col·lecció "L'ocell de paper III". Barcelona, Edicions
Millà 1952. 2 vol pàg.
11.
|
Sobre l'autor
FRANCESC ORENES I NAVARRO
Doctor en Belles Arts. Professor de La Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (Secció Gravat i Estampació). Fundador i President de l'Associació Catalana d'Exlibristes. Director de ta revista Ex-libris. Professor col·laborador d'Elisava. Dissenyador gràfic i teòric especialitzat en temes [...]
Relacionat 03 LA CULTURA ARQUITECTÒNICA. EL DISCURS DEL DISSENY. EL DISSENY I LA SEVA HISTÒRIA, 1989 | articulo FRANCESC ORENES I NAVARRO Ex-visis: una proposta per a la creació de marques de videoteca 21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004 | articulo ALEIX CARRIÓ MILLÁ Impacte econòmic del disseny a Catalunya i Espanya Aquest article vol mostrar al lector els resultats més rellevants obtinguts de l'anàlisi del disseny des d'una perspectiva econòmica amb la que s'ha tractat de valorar, d'una manera global, l'impacte del sector disseny en termes de Valor Afegit Brut (VAB) i d'Ocupació sobre l'economia de Catalunya i d'Espanya. Així mateix, l'article vol posar de manifest les limitacions que en termes d'informació econòmica i estadística s'han presentat al llarg del desenvolupament d'aquesta anàlisi, tot convidant, finalment, a la reflexió en torn a les conclusions obtingudes. |
