Ves al contingut. Salta a la navegació
21
CAT | ENG | ESP

ELISAVA TdD

Seccions
21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004 | Editorial

MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY






En el recorregut que va de la civilització industrial a la civilització de la informació, s'han anat creant nous camins de disseny que cal tenir en compte. Un d'ells prové del procés de desmaterialització a que estan submisos els objectes.

Els objectes de consum tendeixen a ésser cada vegada més valorats com a signes d'expressió social que com a objectes utilitaris per se. Especialment apreciats com a vehiculadors de sentit i significat, els objectes van reduint el seu valor utilitari per convertir-se en indicadors privilegiats del comportament social.

En les societats industrialitzades, i sobretot per raons de mercat, aquesta reducció del valor utilitari a les simples necessitats de la supervivència de la vida professional i de la pràctica científica es veu compensada, en els productes de gran consum, amb la incorporació de valors simbòlics, informatius i poètics. Tot un llenguatge persuasiu que s'esforça en interrelacionar les característiques de l'objecte amb els sentiments subjectius que, aquest mateix objecte, desperta en l'usuari.

A mesura que l'objecte va assumint la responsabilitat d'expressar els problemes i anhels dels grups socials, el disseny, com a integrador d'unitats culturals i socialitzadores entre els individus, adquireix una funció comunicativa sense precedents. A través dels objectes revelem als altres les nostres formes d'entendre els rols socials, ens mostrem com som o voldríem ser o, també, com voldríem que els altres ens veiessin com som.

Lògicament, el rol comunicatiu que han adquirit els objectes va enfosquint la seva funció utilitària que simplement se li pressuposa. Amb aquest transvasament de valors, el disseny torna a la secular cultura bipolar dels inicis de la seva història, entre simbolisme i utilitarisme.

Tot i que la dualitat entre funció simbòlica i funció utilitària és una constant a la història del disseny, actualment aquesta dualitat presenta uns trets diferencials que, des de TdeD, intentem analitzar. En aquest sentit, Raffaella Perrone reflexiona sobre el procés de disseny que, en tant que acte cultural, acompleix la funció d'interpretar, a través de la poètica, el context social i històric en el que s'insereix. Per part seva, Daniel Zampa ens mostra, des d'una perspectiva dinàmica del disseny, el pas de l'era de la producció a l'era de la personalització. Arantxa Capdevila completa aquesta visió comunicativa dels objectes en analitzar les estratègies retòriques i persuasives en tant que elements integrants de l'actual procés de disseny.

Aquest TdeD també analitza la influència, cada vegada més decisiva, de les tecnologies digitals en el món del disseny. El fet depoder disposar en tot moment de gran quantitat d'informació, una major capacitat de decisió sobre els problemes i una més eficaç racionalització del procés de disseny, fa que el disseny s'estengui a tots els territoris de la producció, des dels dominis més modestos i personalitzats dels "ex-libris", analitzats per Francesc Orenes, als nous territoris interactius descrits per Xavier Berenguer.

Aquesta presència permanent de la cultura digital en el procés de disseny ens obliga, des de la plataforma teòrica de TdeD, a cercar un model que sigui capaç d'integrar les tecnologies del coneixement als diversos sectors del disseny i les converteixi en coneixement profund i útil per construir una nova realitat.

És evident que aquesta nova realitat vindrà també condicionada pels factors econòmics que actualment regeixen la nostra societat i dels quals el disseny en forma part. Des d'aquesta perspectiva, Aleix Carrió intenta valorar l'impacte del sector del disseny en termes de Valor Afegit Brut i d'ocupació sobre l'economia de Catalunya i d'Espanya. Jordi Montana, participant d'aquest interès per la relació que hi ha entre disseny i economia, analitza i defineix els àmbits col·lectius i empresarials d'aquest sector.

D'altra banda, l'estreta relaci
ó que hi ha entre el coneixement, el subjecte que coneix i l'entorn en el qual actua, ens porta inevitablement a una concepció dinàmica del disseny. Mattelart ens recorda que, per evitar el traumatisme del xoc amb el futur, s'ha de crear "un desig de futur, dins el marc d'una nova teoria de l'adaptació". Des d'aquest punt de vista, el dissenyador, com a planificador de productes culturals i partícip en la configuració del medi social, no pot limitar-se al coneixement del present, sinó que ha d'explorar el referent històric per poder desafiar i descobrir horitzons més amplis dels que limiten la realitat actual.

Per poder definir aquestes estrat
ègies de futur, cal fer present la memòria. Així. José Baltanás considera que la història és, per al dissenyador. una permanent lliçó de criteris de legibilitat i també de valors. Uns valors, moltes vegades marginats en nom d'una mal entesa modernitat.

Des d'una visi
ó humanística del disseny, la introducció d'aquests valors és, segons Guillem Turró i Francesc Torralba, el gran repte de l'actual pedagogia del disseny. Una història i uns valors que, per Daniel Cid, no s'han d'anar a buscar als espais congelats de la museografia, sinó en el propi univers interior de cadascú.

Des d'aquesta perspectiva, el coneixement del m
ón no pot ser concebut de manera compartimentada, segmentada en àrees inconnexes. Cal veure el procés de disseny des d'una òptica d'unitat, on un fet puntual sempre repercuteix en tota la resta dels fenòmens. Entenem el disseny com una acció solidària de repercussions generals.

El
disseny és, bàsicament, una forma general de pensar, de sentir i d'actuar respecte el món i els seus canvis. És a dir, el dissenyador ha de disposar d'un coneixement amb suficient capacitat critica per poder incidir i dinamitzar la realitat social. Aquesta actitud crítica li permetrà constatar que les actuals transformacions tecnològiques, econòmiques i financeres no sempre van acompanyades d'una evolució paral·lela dels valors socials que necessita.

Des d'aquesta concepci
ó humanística del món, en què la dignitat de l'home està en el centre, no podem admetre que tot esdevingui objecte de transaccions comercials. Hem d'evitar la construcció d'una societat desproveïda d'iniciatives i d'espontaneïtat, que respon cegament a les consignes de la publicitat i del mercat. Hem de rebutjar el principi neoliberal de convertir qualsevol tipus de relació en un bé de consum que transforma en objecte la pròpia vida.

Un disseny que es resisteixi a la mercantilitzaci
ó de la vida, que potenciï la cultura, i afronti els greus problemes socials, ambientals i ètics que està generant. Un disseny que impulsi valors de convivència, d'equilibri intercultural i de respecte al medi.

Jordi Pericot


Continguts



21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

ARANTXA CAPDEVILA I GÓMEZ
La retòrica de l’objecte


Els objectes, com a vehicles socials, tenen una finalitat clarament persuasiva.  Per aquesta raó, a l'hora de fer-ne l'anàlisi es pot aplicar un mètode retòric centrat en les operacions retòriques. Aquestes permeten considerar el text persuasiu com una estructura dividida en diferents nivells. Els estrats que componen el missatge persuasiu van des dels elements més profunds del text fins aquells més superficials, és a dir, des del significat profund a la manifestació expressiva a través d'imatges, paraules, meterials, ectcètera. Tots aquests aspectes estan encaminats  a la persuasió i, per tant, han de ser tinguts en compte. En aquest text s'analitzen quins aspectes es troben en cadascuna d'aquestes parts i com influeixen en la persuasió.



[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

DANIEL ZAMPA CANCELO
De la producció a la personalització


Al llarg de més de dos segles, la relació entre la indústria, el disseny i les persones, com a consumidores, ha experimentat canvis notables que van transformar i transformen encara la nostra relació amb l'hàbitat físic i humà que ens envolta i del que formem part. Avui, als inicis d'aquest segle XXI, es pot veure en perspectiva la dinàmica de generació d'aquests canvis que ens va portar de l'era de la Producció fins el moment actual, en fase de desenvolupament, l'era de la Personalització.

[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

RAFFAELA PERRONE
Poètica, disseny i enginyeria industrial


Si considerem el projecte com a part d'un procés que aporta les seves arrels de la relació entre cultura i cultura material, a través de la mediació d'un subjecte i de la seva poètica, aleshores l'acte tècnic pren el valor d'acte cultural complex, capaç d'interpretar el context social, històric i cultural en el qual es situa. La poètica es configura com un element essencial de l'acte de generar un disseny industrial, arquitectònic, d'enginyeria o d'un altre tipus. Els elements a partir dels quals es desenvolupa la poètica són allò que distingim i especifiquem com propis de cada disciplina, a l'interior d'un sistema cultural i tècnic. Reflexionar sobre la poètica significa investigar l'objecte projectat en el moment en què les condicions tècniques i culturals filtren l'experiència del projectista, transformant-la en un programa operatiu en el qual conflueixen ciència, estètica, investigació, experimentació, intuïció, empirisme, materials, tecnologies i art.


[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

XAVIER BERENGUER
Una dècada d'interactius


Deu anys després del joc electrònic Myst, el mitjà interactiu gaudeix de bona salut a la seva aplicació lúdica, però com a mitjà per al documental i la ficció es troba a l'expectativa. Aquest article, que s'acompanya de dos webs de referències, descriu aquesta situació i diverses característiques de la comunicació interactiva.

[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

FRANCESC ORENES I NAVARRO
L’ex-libris: un disseny fet a mida


El text que es presenta és la proposta pedagògica d'un exercici dissenyístic basat en la creació d'un ex-libris personalitzat, valorant l'aspecte motivador d'introspecció que comporta. Per a una millor comprensió de la proposta, el text es documenta i es contextualitza en els paràmetres de la cultura humanística que li són propis.

[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

JORDI MONTAÑA
La gestió del disseny en la creació de marques


La marca és l'actiu més important de l'empresa juntament amb els clients i el capital humà, que té el coneixement. La marca es crea a partir d'una sèrie d'elements que són intrínsecs i extrínsecs al producte, la major part dels quals són objecte de l'activitat del disseny, tant si es tracta del disseny de producte, disseny gràfic i de la comunicació com del disseny de l'entorn. La creació de marques fortes, amb impacte en el consumidor, tan sols es pot aconseguir amb la coherència i la coordinació de tots els missatges emesos. Això suposa una gestió adient de totes les activitats de disseny a l'empresa.


[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

GUILLEM TURRÓ, FRANCESC TORRALBA
El disseny és un humanisme


En aquest article hem volgut explicar de forma molt sintètica els grans reptes que tot educador d'Humanitats i Ciències Socials s'hauria de plantejar. Tenint molt en compte que la nostra tasca es realitza en una Escola de Disseny, els principals punts que haurem d'abordar seran els següents: a) El valor arquitectònic de les Humanitats i les Ciències Socials; b) L'exercici del logos; c) L'educació sentimental; d) L'exercici de la memòria clàssica; e) L'autognosi; f) El desvetllament de l’eros intel·lectual; g) L'exercici de la crítica i la metacrítica; h) El treball del dialogos; i) La reflexió al voltant del meta-odos; j) Fomentar l'emparaulament del món; l) Penetració de l'imaginari social, religiós i polític; m) La construcció de la civitas; n) Desplegar les categories inter i trans; o) Interpretar els referents culturals; p) Redimir l'humà de la tecnotendència; q) Habitar humanament el món.


[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

DANIEL CID MORAGAS
La casa i la vida de Mario Praz


La casa de la vida de Mario Praz i l'espai infinit de la literatura com el lloc on resseguir el rastre que deixa l'habitant en el seu univers interior. Les pàgines d'un llibre, més que el deambular en uns espais congelats per la museografia, com l'indret on buscar una veritable aproximació a l'historiar de l'arquitectura de la vida privada. L'interiorisme contat pel propi habitant on apareixen els matisos més intangibles del somni d'habitar.


[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

JOSÉ BALTANÁS
La història com a projecte


En el context en què ens trobem, un dels reptes més apassionants que es dibuixa al començament del segle XXI consisteix, sens dubte, a pensar i construir hipòtesis plausibles que aclareixin el present del disseny i constitueixin promeses per al futur més immediat. Juntament amb aquesta decidida mirada, atenta i escodrinyadora, dirigida sempre cap endavant, que se significa en la ingent i heterogènia producció de propostes formals, la mirada retrospectiva, la permanent lliçó de la història, esbrina i mesura, relaciona i dissocia, introdueix criteris de llegibilitat en les coses produïdes, alhora que proposa models experimentats d'intervenció.


[...]


21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004

ALEIX CARRIÓ MILLÁ
Impacte econòmic del disseny a Catalunya i Espanya


Aquest article vol mostrar al lector els resultats més rellevants obtinguts de l'anàlisi del disseny des d'una perspectiva econòmica amb la que s'ha tractat de valorar, d'una manera global, l'impacte del sector disseny en termes de Valor Afegit Brut (VAB) i d'Ocupació sobre l'economia de Catalunya i d'Espanya. Així mateix, l'article vol posar de manifest les limitacions que en termes d'informació econòmica i estadística s'han presentat al llarg del desenvolupament d'aquesta anàlisi, tot convidant, finalment, a la reflexió en torn a les conclusions obtingudes.


[...]