Síntesi de l'estudi organitzat pel Centre Danès de Disseny en col·laboració amb Advice Analyse, l&A Research (recollida d'informació), que ha comptat amb la participació d'Anders Holm i Bella Markmann, de la Universitat de Copenhaguen (metodologia i informàtica) i ha estat dirigit pel professor Anders Krezschmar. L'objectiu de l'estudi és el d'iniciar la creació d'una base de dades sobre els efectes econòmics del disseny, tot prenent com a referent l'economia danesa. El treball parteix de la hipòtesi que no existeix cap estudi que presenti una perspectiva completa dels paràmetres econòmics relacionats amb el disseny i, conseqüentment, pretén establir una plataforma metodològica per avançar-hi. L'estudi, que analitza els efectes econòmics de l'aplicació del disseny, es basa en 1.017 entrevistes telefòniques a empreses privades daneses d'un mínim de 10 treballadors, amb la voluntat d'examinar: a) La inversió total en disseny, b) El rendiment dels ingressos bruts, l'evolució de la contractació i l'augment de les exportacions en relació amb el volum de negoci a les empreses daneses que tenen un mínim de 10 treballadors. c)Les diferències en termes d'ingressos bruts, ocupació i exportacions entre les empreses que adopten un plantejament integral vers el disseny i aquelles que no apliquen el disseny en cap sentit. Les conclusions del treball indiquen una correlació ben clara entre l'ús del disseny i l'èxit econòmic que obtenen les empreses, que al seu torn aporten uns beneficis al conjunt de la societat. Es tracta d'una correlació tan evident que no es pot passar per alt ni posaren qüestió. La correlació és especialment notable en aquelles empreses que adopten un plantejament integral pel que fa al disseny.

Aquest article intenta transmetre la importància estratègica del disseny industrial en els aspectes relacionats amb la competitivitat i l'èxit empresarial dins el context del teixit industrial. Així mateix, es fa una aproximació a la indústria manufacturera espanyola amb especial èmfasi en la catalana tocant a tot allò relacionat amb l'aplicació de factors de disseny. D'altra banda, el text comenta els aspectes més destacats de l'estudi promogut pel ClDEM¹: Èxit de mercat i disseny ².

Aquest treball recull els resultats obtinguts a partir de l’enquesta dissenyada i realitzada l'any 2002 per Designium (Nou Centre d'Innovació en Disseny de la Universitat d'Art i Disseny d'Hèlsinki) i dirigida pels professors Sampsa Piira i Juha Järvinen per encàrrec de l'Agència Nacional de Tecnologia de Finlàndia. Els objectius de l'estudi són aportar una perspectiva de l’estat actual del disseny a la indústria finlandesa, realitzar una recollida exhaustiva de dades quantitatives sobre el sector del disseny d'aquest pais i de l'aplicació que en fan les indústries i crear uns qüestionaris que permetin de supervisar i ampliar els estudis sobre el desenvolupament del sector del disseny. L'article s'esforça per superar la visió de disseny com simple acabat estètic aplicat al final del procés de fabricació, per integrar-lo plenament al procés de producció i distribució. Aquest treball, que utilitza l'enquesta d'opinió com a base metodològica per obtenir informació (no s’han recollit mai dades quantitatives sobre els serveis de disseny que ofereixen les empreses dedicades al disseny, sobre les seves operacions o les repercussions en les activitats dels seus clients), és el primer estudi en profunditat que s'ha fet a Finlàndia en aquest sentit. L'article posa de manifest el pes de la dimensió empresarial i dels sectors econòmics (metall, tèxtil i alimentari) com a variable directament lligada al consum de disseny i s'esforça a superar la visió del disseny com un simple acabat estètic al final del procés de fabricació, i a integrar-lo plenament al procés de producció i distribució.

D'una manera imaginativa Xavier Ferràs ens introdueix al disseny a través de l'envàs i l'embalatge (packaging), un sector transversal amb un pes molt important en les economies actuals i en el que el disseny hi té una presència clau. L'autor situa el packaging i, conseqüentment, el disseny en el context de l'economia catalana. Aquest article mostra com les tendències de la indústria, en el nostre entorn macroeconòmic, van en la direcció de concentrar cada cop més el valor percebut pel mercat en els extrems de la cadena productiva. És a dir, que seran cada vegada més les actuacions de principi i fi (recerca, desenvolupament, disseny, personalització, logística i màrqueting) les que acumularan major valor (generalment, majors marges) i que, per tant, el disseny ampliarà el seu paper en aquest procés. D'altra banda, l'autor remarca que en un entorn que tendeix a l'excés d'oferta de béns, les empreses optaran, cada cop més, per estratègies de diferenciació dels seus productes basades en la qualitat, la funcionalitat, el valor de marca i les característiques tècniques i/o estètiques.

David Kester ha dirigit el programa de recerca impulsat pel Consell del Disseny amb la finalitat d'analitzar els efectes de la inversió en disseny en l'evolució de les empreses del Regne Unit que cotitzen en borsa. El fet que el Regne Unit tingui una capacitat en disseny que situa el país a l'avantguarda en experiència global, és ben conegut. Però, perquè el disseny s'apliqui a les empreses cal que augmenti la confiança en les seves potencialitats i la precisió en la mesura de les seves aportacions. Les empreses han de justificar les inversions que fan en totes les activitats comercials, i han de mesurar-ne les repercussions concretes sobre la productivitat i la rendibilitat. Aquest estudi vol establir, també, uns mecanismes objectius i globals per identificar les empreses usuàries actives i efectives de disseny, així com comparar-ne els seus resultats globals amb els de les altres empreses que cotitzen en borsa, tot ampliant, així, la forma d'entendre la inversió i el valor de capitalització de les empreses. Les conclusions de l'estudi indiquen que les empreses que apliquen el disseny amb eficàcia superen les altres. Existeix, doncs, una relació directa entre l'aplicació efectiva del disseny per part de les companyies i l'augment del rendiment del preu de les accions i, conseqüentment, en l'increment dels beneficis per part dels accionistes.

Aquest treball sintetitza els resultats de l'estudi realitzat per TNO Strategie i Technologie en Beleid (2004) per encàrrec de la fundació holandesa de disseny Premsela i el Ministeri d'Educació, Cultura i Ciència holandès. El treball té la finalitat d'avaluar el paper del disseny en l'economia dels Països Baixos. Premsela ens ofereix els resultats assolits amb l'estudi sobre el paper del disseny en l'economia dels Països Baixos, tot posant de manifest que: a) L'impacte creixent que el disseny té en l'economia es deu al comportament de la societat, que cada cop valora més l'estil de vida, la facilitat d'ús i l'experiència de qualitat dels productes, així com al fet que aquesta disciplina contribueix en gran mesura al desenvolupament dels nous serveis i béns actuals, b) El disseny és una professió que requereix un ús intensiu de treballadors altament qualificats. En aquest sentit, la seva aportació al mercat laboral intensiu en coneixements és molt valuosa. Aquest nivell professional d'ocupació es troba molt vinculat al context de l'economia creativa occidental actual, difícil de transmetre a altres regions, c) Les empreses que apliquen les innovacions en disseny com a innovacions no tecnològiques experimenten increments més grans de la seva quota de mercat que les empreses que no ho fan. d) A les regions on tradicionalment el disseny ha mantingut un espai preponderant, les àrees especialitzades del disseny acostumen a créixer a un nivell superior que la demanda local d'aquest, la disponibilitat d'institucions docents i centres de formació, i a l'exercici real de la professió a la regió. Això fa que la tendència a satisfer les necessitats dels mercats nacionals i internacionals hagi substituït la dependència que hi podia haver anteriorment al mercat local. Per tant, l'èxit del disseny en el context d'aquestes regions depèn de la recerca de clients i de l'explotació dels mercats de fora de la regió, preferentment a l'estranger. El disseny influeix directament i d'una forma considerable en el procés d'innovació i pot potenciar la competitivitat d'un país fora de les seves fronteres, contribuir a desenvolupar el mercat internacional, garantir moltes oportunitats laborals als treballadors altament qualificats i generar un increment del valor afegit dels productes.

Jordi Berrio ens introdueix en l'experiència d'Irlanda, un país petit que en els darrers anys amb l'ingrés a la Unió Europea, i els ajuts que n'ha rebut, ha realitzat una veritable revolució en la seva estructura productiva. La indústria i els serveis s'han convertit en els principals components del producte nacional brut d'aquest país i el sector primari, com a tots els països desenvolupats, ha passat a la 3a posició tant en termes de força de treball ocupada com de riquesa creada. En aquest marc, i tot centrant-se bàsicament en el disseny industrial, l'article dibuixa un model de possibles polítiques de promoció del disseny en el qual es manifesta reiteradament la seva importància en el desenvolupament de la producció. Paral·lelament, es destaca el poc interès i, fins i tot, la malfiança que fins ara han demostrat els industrials irlandesos respecte el disseny i els professionals que s'hi dediquen. Aquest fet s'explica pel poc volum de negoci que han assolit les empreses. Aquest article ens mostra, doncs, com un país que inicia la seva aventura industrial molt tardanament en comparació amb la majoria dels que formen la Unió Europea arriba, per se, a les mateixes conclusions respecte del disseny que els països que van iniciar la industrialització molt abans.