ECONOMIA I DISSENY,
2006
| articulo
El disseny en l'economia finlandesaAquest treball recull els resultats obtinguts a partir de l’enquesta
dissenyada i realitzada l'any 2002 per Designium (Nou Centre d'Innovació en Disseny de la
Universitat d'Art i Disseny d'Hèlsinki) i dirigida pels professors Sampsa Piira i Juha Järvinen per encàrrec de l'Agència Nacional de Tecnologia de Finlàndia. Els objectius de l'estudi són aportar
una perspectiva de l’estat actual del disseny a la indústria finlandesa, realitzar una recollida exhaustiva de dades
quantitatives sobre el sector del disseny d'aquest pais i de l'aplicació que en fan les indústries i
crear uns qüestionaris que permetin de
supervisar i ampliar els estudis sobre el desenvolupament del sector del
disseny. L'article s'esforça per
superar la visió de disseny com simple acabat
estètic aplicat al final del procés de
fabricació, per integrar-lo plenament al
procés de producció i distribució. Aquest treball, que utilitza l'enquesta d'opinió com a base metodològica per
obtenir informació (no s’han recollit mai dades
quantitatives sobre els serveis de disseny que ofereixen les empreses dedicades
al disseny, sobre les seves operacions o les repercussions en les activitats
dels seus clients), és el primer estudi en
profunditat que s'ha fet a Finlàndia en
aquest sentit. L'article posa de manifest el pes de la dimensió empresarial i dels sectors econòmics
(metall, tèxtil i alimentari) com a
variable directament lligada al consum de disseny i s'esforça a superar la visió del
disseny com un simple acabat estètic al
final del procés de fabricació, i a integrar-lo plenament al procés de producció i distribució.
Introducció
El disseny ja fa dècades que forma part dels processos de desenvolupament de productes de les empreses finlandeses. En la creació de productes, però, el disseny ha tingut sobretot una funció d'acabat estètic que s'aplica al final del procés. Fins i tot hi ha moltes indústries que mai no n'han fet ús. D'altra banda, els serveis de disseny
no han arribat als destinataris que més el necessiten. Amb tot, el disseny ha esdevingut un
factor competitiu cada vegada més important,
fins i tot en àmbits en què mai no s'havia aplicat. L'aplicació del disseny i l'interès en aquest sector han augmentat gràcies al programa tecnològic Disseny 2005 de l’Agència Nacional de Tecnologia de Finlàndia. Per bé que el disseny
és un factor que augmenta la competitivitat i
el valor afegit, no disposem de dades sistemàtiques sobre la inversió que fan les indústries en disseny aplicat a la creació de productes, en comunicació comercial,
sobre els efectes del disseny en les operacions comercials, ni sobre la
contractació de serveis relacionats
amb el
disseny.
Tampoc no s'han recollit mai dades quantitatives sobre els serveis de disseny
que ofereixen les empreses dedicades al disseny, sobre les seves operacions o
les repercussions en les activitats dels seus clients.
En aquest treball es mostren els
resultats aconseguits amb l'enquesta que va encarregar l'Agència Nacional de Tecnologia1 i que
compta amb el suport de la
Confederació de la Indústria i la Patronal de Finlàndia. L'objectiu consistia a aportar una
perspectiva de l'estat actual del disseny a la indústria finlandesa i fer una recollida exhaustiva de dades
quantitatives sobre el sector del disseny i l’aplicació que en fan les indústries. També pretenia crear uns qüestionaris que permetessin de supervisar i
ampliar els estudis sobre el desenvolupament del sector del disseny.
Generalment, els estudis anteriors
s'havien basat només en estadístiques poc exactes, la qual cosa reduïa la versemblança dels resultats. Aquesta enquesta constitueix el primer
intent de crear un estudi continuat de supervisió sobre l'aplicació del disseny. L'estudi es va fer a partir d'uns qüestionaris enviats a empreses de disseny industrial. Les
adreces es van agrupar en una llista amb l'ajuda de la Confederació de la Indústria i la Patronal de Finlàndia. Es van enviar en total 560 qüestionaris a diverses corporacions del sector
industrial i les dades que se'n van obtenir es van complementar amb
entrevistes.
Les empreses que hi van participar es
van dividir en tres grups d'acord amb el nombre de treballadors, és a dir: empreses amb més de 500 treballadors, empreses amb 100-499 treballadors
i empreses amb 20-99 treballadors. El qüestionari es va enviar a totes les empreses pertanyents a la categoria de més de 500 treballadors a una de cada tres
empreses de la categoria de 100-499 treballadors, i a unes 150 empreses de la
categoria de 20-99 treballadors. En total es van rebre 165 respostes, la qual
cosa indica que el 29,5% de les empreses va respondre el qüestionari.
La direcció de l'enquesta correspon a Designium2, el Nou
Centre d'Innovació en Disseny de la Universitat d’Art i
Disseny d'Hèlsinki. Els autors
volen expressar el seu agraïment més sincer a totes les persones que han
participat en l'organització, realització i finançament de l'estudi, com també en altres feines, i molt especialment als enquestats.
Les empreses més grans apliquen més elements de disseny en les seves operacions comercials.
 De les empreses amb una facturació inferior a 1,68 milions d’euros (aproximadament 10 milions de marcs finlandesos), només el 25% introdueix els serveis de disseny, però en canvi, en les empreses amb una facturació superior als 168 milions d'euros (aproximadament 1.000 milions de marcs finlandesos) la proporció arriba al 60%. El sector que es va implicar més en l'estudi va seria indústria del metall. (taula 2) També va resultar ser la principal usuària de disseny les indústries tèxtils, de
roba, pell i calçat tenen,
proporcionalment, el nombre més alt de
dissenyadors. La indústria alimentària utilitza els serveis dels dissenyadors
especialment per als embalatges.
 El 52% dels enquestats aplica el
disseny (disseny industrial, disseny gràfic, arquitectura interior, disseny tèxtil i de roba, etc.).
 El 41% afirma que utilitza el disseny industrial, l'element d'interès d'aquest estudi.  No tots els enquestats fan un ús constant dels serveis de disseny, també n'hi ha que el fan servir de tant en tant. Podem deduir que el disseny s'utilitza menys en les empreses que no van respondre l'enquesta.  El qüestionari es va enviar a un total de 560 empreses. El
nombre d'empreses que van respondre va ser de 165 i, d'aquestes, 86 afirmaven
ser usuàries de disseny. En un estudi dut a terme el
1998 i que s'inclou en un informe del Fons Nacional de Finlàndia per a la Recerca i el Desenvolupament
(SITRA) titulat Muoloiltu etu: Muotoitu, teollisuus ja kansainvälinen kilpailukyky, dirigit per
Pekka Korvenmaa, es calculava que aproximadament la meitat de les empreses de
la indústria de béns de consum introduïa el disseny en les seves operacions. Aquest estudi
confirma el càlcul. Si partim de la
base que, de totes les empreses que van rebre el qüestionari, només 86 utilitzen
el disseny, el percentatge cau al 15%.
El 14% dels enquestats té dissenyadors en nòmina. El terme "dissenyador" no es definia al qüestionari, sinó que es permetia que els mateixos enquestats el
definissin. Els resultats indiquen que el disseny és aquella part de la creació d'un producte que sempre es contracta a proveïdors externs. A més, els clients desconeixen les tècniques del disseny i les particularitats de la professió. La proporció de dissenyadors interns a les empreses també pot anar augmentant a mesura que es vagi
entenent la utilitat del disseny.
L'aplicació del disseny per part de Nokia, com també el nombre de dissenyadors que té en plantilla, són elements estadísticament remarcables. En comparació amb la resta de la indústria, Nokia
contracta molts més dissenyadors. Les
indústries del tèxtil, la roba, la pell i el calçat, com també els
fabricants de béns de consum,
acostumen a comptar amb més dissenyadors
interns que en altres sectors.
El nombre de dissenyadors en altres
sectors de la indústria és reduït: 1-3 persones. També poden
treballar com a directors i clients de serveis de disseny i com a coordinadors
dels serveis de disseny.
 La major part dels dissenyadors
treballen en l'àmbit operatiu de
l'empresa, en el desenvolupament de producte. (taula 3)
El dissenyador és un membre més del procés de creació del producte. El disseny s'aplica també en màrqueting i comunicació, i en aquests
casos el dissenyador és un especialista que
participa en tot el procés d'organització. La majoria d'especialistes en disseny
ocupen, probablement, càrrecs directius
mitjans. Poques empreses disposen de departaments especials de disseny, perquè això implicaria haver de tenir diversos dissenyadors i, per tant, invertir més. El dissenyador només forma part de l'alta direcció a les agències petites
dirigides per dissenyadors, o a les grans organitzacions que
apliquen el disseny. En aquest últim cas els
dissenyadors ocupen càrrecs en tots els
nivells de la jerarquia. (taula 4)
 Les respostes a la pregunta sobre el
percentatge de dissenyadors que es dediquen al desenvolupament de productes
presentaven variacions notables. Sense tenir en compte les xifres més altes i més baixes (100% i 0,5%), la mitjana se situa en el 22%. El
nombre de dissenyadors depèn sobretot de
les dimensions i l’àmbit d’activitat de
l'empresa. El percentatge de dissenyadors és més gran en
algunes empreses petites de la indústria del tèxtil, la roba, la pell i el calçat, com també en el sector de l'artesania. Moltes empreses reconegudes
pel seu disseny han contractat els serveis de disseny a fonts externes, ja que
els dissenyadors en plantilla no sempre són necessaris. Això no obstant, es tracta
d'empreses que acostumen a tenir una llarga tradició en l'aplicació del disseny i
tenen experiència en l'adquisició de serveis de disseny. En l'elecció de proveïdor, les referències són el condicionant principal. Això també pot voler dir que aquests enquestats fa molt de temps que no adquireixen
serveis de disseny i que, per tant, l'empresa encara no disposa d'un proveïdor habitual. (taula 5) La familiaritat amb
les activitats del client també suposa
clarament un factor important. Quan una empresa de disseny treballa bé, les altres empreses del sector se n'assabenten.
Per valorar la qualitat de la feina d'una empresa de disseny, les experiències anteriors són bons elements de referència.
  Les relacions personals són importants, i els dissenyadors són els professionals més indicats per promocionar-se.
D'acord amb les agències de disseny, la demanda de solucions exhaustives i
integrals ha augmentat. El preu no és el factor
determinant a l'hora de triar el proveïdor dels serveis de disseny.
Els serveis de disseny estudiats es
limiten al disseny industrial, l'arquitectura interior i el disseny gràfic.
Principalment, el disseny industrial
s’utilitza de tant en tant, però també s’observa una proporció d'enquestats notablement alia que aplica sempre el
disseny.
Les diferències entre l'arquitectura interior, el disseny gràfic i el disseny industrial s'expliquen per
la naturalesa de la feina en aquests sectors: per exemple, no cal renovar
constantment les instal·lacions de l'empresa.
(taula 6) La
diferència és molt més evident en les
respostes sobre la proporció del disseny
en el pressupost d'R+D. La majoria d'enquestats van ser incapaços de donar un percentatge aproximat. La
mitjana de les respostes se situa en el 13%, però les opcions van ser molt variades. (taula 7)
  El servei que més s'ofereix és el disseny
de producte, que també és el més sol·licitat. Les respostes també indiquen que els dissenyadors industrials i
les agències de disseny industrial adquireixen
majoritàriament serveis de disseny gràfic i de disseny d’embalatges, contràriament als serveis de disseny estratègic, que no es contracten gairebé mai. Els clients són conscients de la importància dels coneixements tècnics, però no fan ús dels serveis d'assessorament de les
empreses de disseny. (taula 8)
El disseny s'aplica per crear la imatge
corporativa, sobretot en productes (disseny industrial), màrqueting i publicitat (disseny gràfic) i en fires (arquitectura interior). S’aplica tota la
gamma de possibilitats del disseny en la creació de la imatge corporativa, (taula 9).
  Els serveis de disseny es consideren
força cars. Això no obstant, el preu no constitueix el factor clau en
l'adquisició de serveis de
disseny. Com a resposta a la pregunta sobre els factors que condicionen
l'elecció d'una agència de disseny, la qüestió de la conveniència del preu se situa en la setena posició de la llista. (taula 10)
Les experiències en l'ús de serveis
de disseny són generalment bones. Més del 37% dels enquestats afirma haver tingut
experiències excepcionalment bones.
Naturalment, les experiències positives fan créixer la predisposició de les empreses a contractar més serveis de disseny en el futur. (taula 11)
La majoria d'enquestats considera que
el disseny és un factor important
de la seva activitat comercial.
Les empreses que afirmen que utilitzen
només alguns serveis de disseny, però, consideren que la funció del disseny és important per a les seves empreses. En particular, el
disseny ocupa un lloc decisiu en la indústria de la roba. (taula 12)
   La dificultat o motiu principal que
explica el poc ús dels serveis de
disseny és la poca importància que aquest sector en concret atorga al disseny.
La majoria d’enquestats que van al·legar aquests motius subcontracten els
serveis de disseny. En alguns casos, el client aporta el
disseny. Així mateix, moltes
empreses alimentàries i químiques consideren que el disseny és insignificant per als seus negocis.
Normalment, els productes que es mencionen com a productes que no requereixen
cap mena de disseny pertanyen al sector dels materials de construcció. En aquestes empreses, segurament, es
considera que el disseny només es relaciona
amb el disseny del producte, sense que se n'hagi entès la importància estratègica. (taula 13).
 1. Tekes aporta
el finançament i els serveis dels especialistes per a
la creació de productes i de tècniques de producció competitius internacionalment. L'agència destina anualment més de 390 milions
d’euros en concepte de subvencions i préstecs pera projectes de desenvolupament tecnològic. Els programes tecnològics contribueixen a crear noves competències en matèria tecnològica a Finlàndia en col·laboració amb empreses,
institucions dedicades a la recerca i universitats. Lobjectiu del programa
consisteix a fer créixer la competitivitat
tecnològica de la indústria finlandesa en els sectors industrials clau del
futur. Actualment, l'agència duu a terme uns
50 programes relacionats amb la tecnologia.
2 . Nou Centre d'Innovació en
Disseny de la Universitat
d'Art i Disseny d'Hèlsinki creat gràcies a la intensa col·laboració de la Universitat
d’Art i Disseny d'Hèlsinki, la Universitat Lapònia, la Universitat de
Tecnologia d'Hèlsinki i l'Escola d'Economia i
Administració d'Empreses d'Hèlsinki. També hi ha participat altres
centres universitaris, escoles de formació professional,
empreses i organismes públics. Designiurn té la missió de promoure la realització del pla nacional de disseny, estimularia internacionalització del sector, i també pretén millorar la competitivitat de la indústria finlandesa a través de la
recerca i la innovació en diverses disciplines
|
Sobre l'autor
SAMPSA PIIRA
Investigadora i Cap de projecte
JUHA JÄRVINEN
Investigadora i Cap de projecte
Relacionat 22 ECONOMIA I DISSENY, 2006 | articulo DAVID KESTER Efecte del disseny en l'evolució de la borsa de valors David Kester ha dirigit el programa de recerca impulsat pel Consell del Disseny amb la finalitat d'analitzar els efectes de la inversió en disseny en l'evolució de les empreses del Regne Unit que cotitzen en borsa. El fet que el Regne Unit tingui una capacitat en disseny que situa el país a l'avantguarda en experiència global, és ben conegut. Però, perquè el disseny s'apliqui a les empreses cal que augmenti la confiança en les seves potencialitats i la precisió en la mesura de les seves aportacions. Les empreses han de justificar les inversions que fan en totes les activitats comercials, i han de mesurar-ne les repercussions concretes sobre la productivitat i la rendibilitat. Aquest estudi vol establir, també, uns mecanismes objectius i globals per identificar les empreses usuàries actives i efectives de disseny, així com comparar-ne els seus resultats globals amb els de les altres empreses que cotitzen en borsa, tot ampliant, així, la forma d'entendre la inversió i el valor de capitalització de les empreses. Les conclusions de l'estudi indiquen que les empreses que apliquen el disseny amb eficàcia superen les altres. Existeix, doncs, una relació directa entre l'aplicació efectiva del disseny per part de les companyies i l'augment del rendiment del preu de les accions i, conseqüentment, en l'increment dels beneficis per part dels accionistes. [...]22 ECONOMIA I DISSENY, 2006 | articulo JORDI BERRIO El disseny i les indústries manufactureres irlandeses Jordi Berrio ens introdueix en l'experiència d'Irlanda, un país petit que en els darrers anys amb l'ingrés a la Unió Europea, i els ajuts que n'ha rebut, ha realitzat una veritable revolució en la seva estructura productiva. La indústria i els serveis s'han convertit en els principals components del producte nacional brut d'aquest país i el sector primari, com a tots els països desenvolupats, ha passat a la 3a posició tant en termes de força de treball ocupada com de riquesa creada. En aquest marc, i tot centrant-se bàsicament en el disseny industrial, l'article dibuixa un model de possibles polítiques de promoció del disseny en el qual es manifesta reiteradament la seva importància en el desenvolupament de la producció. Paral·lelament, es destaca el poc interès i, fins i tot, la malfiança que fins ara han demostrat els industrials irlandesos respecte el disseny i els professionals que s'hi dediquen. Aquest fet s'explica pel poc volum de negoci que han assolit les empreses. Aquest article ens mostra, doncs, com un país que inicia la seva aventura industrial molt tardanament en comparació amb la majoria dels que formen la Unió Europea arriba, per se, a les mateixes conclusions respecte del disseny que els països que van iniciar la industrialització molt abans. |