ECONOMIA I DISSENY,
2006
| articulo
El disseny en l'economia dels Països BaixosAquest treball
sintetitza els resultats de l'estudi realitzat per TNO Strategie i
Technologie en Beleid (2004) per encàrrec de la fundació holandesa de disseny
Premsela i el Ministeri d'Educació, Cultura i Ciència holandès. El treball té la finalitat d'avaluar
el paper del disseny en l'economia dels Països Baixos. Premsela ens
ofereix els resultats assolits amb l'estudi sobre el paper del disseny en
l'economia dels Països Baixos, tot posant de manifest que: a) L'impacte
creixent que el disseny té en l'economia es deu al comportament de la societat, que
cada cop valora més l'estil de vida, la facilitat d'ús i l'experiència de qualitat dels
productes, així com al fet que aquesta disciplina contribueix en gran
mesura al desenvolupament dels nous serveis i béns actuals, b) El disseny és una professió que requereix un ús intensiu de
treballadors altament qualificats. En aquest sentit, la seva aportació al mercat laboral
intensiu en coneixements és molt valuosa. Aquest nivell professional d'ocupació es troba molt vinculat
al context de l'economia creativa occidental actual, difícil de transmetre a
altres regions, c) Les empreses que apliquen les innovacions en disseny com a innovacions
no tecnològiques experimenten increments més grans de la seva quota de mercat que les empreses que
no ho fan. d) A les regions on tradicionalment el disseny ha mantingut un espai
preponderant, les àrees especialitzades del disseny acostumen a créixer a un nivell superior que
la demanda local d'aquest, la disponibilitat d'institucions docents i centres
de formació, i a l'exercici real de la professió a la regió. Això fa que la tendència a satisfer les
necessitats dels mercats nacionals i internacionals hagi substituït la dependència que hi podia haver
anteriorment al mercat local. Per tant, l'èxit del disseny en el context
d'aquestes regions depèn de la recerca de clients i de l'explotació dels mercats de fora de
la regió, preferentment a l'estranger. El disseny influeix
directament i d'una forma considerable en el procés d'innovació i pot potenciar la
competitivitat d'un país fora de les seves fronteres, contribuir a desenvolupar
el mercat internacional, garantir moltes oportunitats laborals als treballadors
altament qualificats i generar un increment del valor afegit dels productes.
Als Països Baixos no es presta suficient atenció a la importància econòmica del disseny, i això es deu bàsicament al fet que es considera que el disseny és principalment un element "artístic" i "estètic". Per tal de destacar-ne la importància econòmica, TNO1 ha elaborat un treball de recerca sobre el paper del disseny en l'economia dels Països Baixos. L'estudi el va encarregar la fundació holandesa de disseny Premsela i el Ministeri d Educació, Cultura i Ciència. Contractació laboral i valor afegit Als Països Baixos hi ha uns 46.000 dissenyadors en actiu2. Aproximadament tres quartes parts d'aquests dissenyadors treballen al sector dels serveis comercials, una cinquena part a la indústria i menys del 10% en entitats sense ànim de lucre. En conjunt, es calcula que els dissenyadors holandesos són els responsables d'uns 2.600 milions d'euros en valor econòmic afegit. Això representa el 0,7% del valor afegit total de l'economia holandesa, 13 qual cosa situa el disseny al mateix nivell que la indústria del petroli (sense incloure l'extracció de minerals) i la indústria del transport aeri. L'any 2001, aquestes dues indústries van produir un valor afegit total de 2.100 milions i 2.600 milions d'euros respectivament. El disseny ocupa un lloc especial en l'estructura econòmica dels Països Baixos. Es caracteritza per ser un servei que el mercat ofereix a les empreses i, alhora, una activitat a gran escala que desenvolupen empreses i organitzacions com una part més dels seus processos de producció i màrqueting. Per posar de manifest la importància del disseny només cal fer un cop d'ull als diversos llocs de treball que ocupen els dissenyadors en els diferents sectors econòmics. Si ho fem, resulta evident que el disseny té tres funcions principals dins els diferents sectors de l'economia holandesa. Les indústries del disseny
Un terç dels dissenyadors treballa a les anomenades indústries del disseny. Es tracta d'empreses que ofereixen serveis de disseny o serveis en què el disseny és un dels elements centrals: publicitat, moda, i disseny interior. D'aquestes activitats, la publicitat és la més comuna molt per sobre de les altres, ja que hi treballen unes 14.000 persones. A la moda i el disseny interior s'hi dediquen en total unes 2.900 persones. Dins el sector de la publicitat, els dissenyadors representen el 26% dels treballadors (aproximadament 1 de cada 4), mentre que per a la moda i el disseny interior la xifra és del 48,3% (aproximadament 1 de cada 2). Aquí, els dissenyadors que treballen en els sectors de la comunicació i el disseny d'espais estan sobrerepresentats, mentre que els dissenyadors de producte constitueixen un percentatge molt més petit. En conjunt, les indústries del disseny aporten un valor econòmic afegit de 635 milions d'euros —gairebé una quarta part del valor afegit total de 2.600 milions d'euros que genera el sector del disseny globalment. Es calcula que uns 16.900 dissenyadors treballen en les anomenades indústries del disseny, la qual cosa equival al 36,7% de tots els dissenyadors contractats als Països Baixos. Sectors empresarials en què es pot determinar el nombre de dissenyadors
Als Països Baixos, la majoria de les activitats relacionades amb el disseny es duen a terme dins l'empresa, com a part de les activitats no relacionades amb el disseny de les empreses. Els treballs de recerca poden determinar el nombre de dissenyadors que treballen en alguns d'aquests sectors empresarials3, per bé que hi ha un nombre molt més gran de sectors empresarials en què això no es pot fer. La proporció de dissenyadors en relació amb el nombre total de treballadors d'aquests sectors empresarials oscil·la entre el 4% i el 0,2%: i la mitjana se situa en el 0,6%, o en un de cada 154. El percentatge de treballadors dedicats al disseny és sensiblement inferior en aquests sectors empresarials en relació amb les indústries del disseny. Això no obstant, atès que el nombre de treballadors dels sectors empresarials implicats en l'estudi és molt gran, en realitat el nombre total de dissenyadors d'aquests sectors empresarials supera el de les indústries del disseny. gairebé la meitat (46.9% o 21.600) dels dissenyadors
que treballen als Països Baixos pertany a
aquests sectors no relacionats amb el disseny, i d'aquests un percentatge alt són dissenyadors de producte: tres quartes parts dels
dissenyadors de producte holandesos treballen en aquests sectors.
Com que hi ha una proporció relativament gran de dissenyadors en aquests sectors "normals" de l'economia, es pot deduir que la major part de les seves necessitats en matèria de disseny es cobreixen dins l'empresa, i que per tant no contracten gaires serveis de disseny externs. Els sectors empresarials que contracten més dissenyadors són: el comerç minorista i la reparació de béns de consum, en què treballen uns 6.100 dissenyadors; i el món editorial, la impremta i la reproducció dels enregistraments dels mitjans de difusió, en què hi treballen uns 4.000. En conjunt, els sectors econòmics dels quals es coneix el nombre de dissenyadors produeixen uns 922 milions d'euros, o el 36% del valor afegit generat pels dissenyadors holandesos en conjunt. Els altres sectors empresarials
No és possible establir el nombre exacte de dissenyadors que treballen en cada un dels altres sectors empresarials perquè el nombre de dissenyadors de cada sector és massa petit. En termes de llocs de treball, aquests sectors empresarials representen més de la meitat de l'economia holandesa. El percentatge mitjà de dissenyadors en aquesta categoria és inferior al 0,2%, la qual cosa vol dir que un de cada 644 treballadors és un dissenyador. Segurament, la major part de les necessitats de disseny d'aquestes empreses es cobreixen amb l'adquisició de serveis de disseny externs, sobretot dels estudis de disseny. Algunes vegades contracten o col·laboren amb empreses que tenen incorporat un departament de disseny. El nombre total de dissenyadors que treballen en aquesta categoria és de 7.600, o el 16,5% de tots els dissenyadors del mercat laboral. És important destacar el fet que aquests dissenyadors aporten gairebé el 40% del valor afegit que generen els dissenyadors en conjunt. Productivitat
Si analitzem els vincles entre el disseny i l'economia holandesa, es posa de manifest que existeix una relació negativa entre el nombre de dissenyadors de cada sector econòmic i la productivitat del sector en qüestió4. La productivitat d'aquells sectors que contracten una proporció relativament gran de dissenyadors és, de mitjana, inferior a la dels sectors que contracten menys dissenyadors. Per exemple: el valor afegit que aporten els sectors del disseny és un 24,5% inferior al percentatge de dissenyadors (36,7%) que treballen en aquests sectors. També s'observa una relació similar, en un grau menor, en aquells sectors empresarials en què es pot establir el nombre de dissenyadors. El 46,9% dels treballadors en aquestes empreses genera el 35,6% del valor afegit. En canvi, s'observa una tendència contrària en la categoria “d'altres sectors", en què treballa només el 16,5% del total de mà d'obra de disseny que genera el 39,9% del valor afegit aportat pel disseny. Aquest fenomen es pot explicar en gran part
perquè la professió del
disseny requereix un ús intensiu de la mà d'obra. Com passa amb altres àrees del sector creatiu, les possibilitats de
desenvolupar béns de capital que augmentin l'eficiència del procés de producció són molt reduïdes. Això no obstant, la consegüent disminució de la productivitat
no redueix la importància econòmica del disseny, ja que la productivitat del sector
holandès del disseny és més elevada que la d'altres països.
D'altra banda, la importància econòmica del disseny no es redueix a la seva aportació al valor econòmic afegit i a les oportunitats laborals. El disseny també té un paper important en l'estimulació d'altres activitats que es consideren vitals per a l'economia. Un nombre considerable d'empreses depèn en part del disseny per reforçar el seu avantatge competitiu: i el disseny és també un factor vital en el desenvolupament de producte i el màrqueting. La importància del disseny per al conjunt de l'economia també constitueix un motor de la dinàmica de l'economia de diferents rams tant del sector industrial com dels serveis; s'hauria de considerar el seu valor econòmic des d'aquesta perspectiva més àmplia i no només en el sentit de l'aportació directa que fa a l'economia en termes de valor afegit. Aquesta conclusió posa de manifest la necessitat que es desenvolupi una metodologia per calcular la contribució general del disseny, i també que es millorin els estudis sobre la contribució exacta del disseny en el camp de la innovació. No s'hauria de deixar de banda que el disseny és una professió que requereix un ús intensiu de treballadors altament qualificats; i que en aquest sentit la seva aportació al mercat laboral intensiu en coneixements és molt valuosa. Com ja s'ha comentat, la mà d'obra qualificada té un paper cada vegada més important en l'actual economia jove de l'experiència. A més, aquest nivell professional d'ocupació es troba molt vinculat al context de l'actual economia creativa occidental i no es pot transmetre fàcilment a altres regions. Transcendència econòmica
Avui més que mai es posa l'accent en la gran importància econòmica de la cultura i la creativitat. En l'economia creativa, l'èxit s'estableix a partir de la capacitat de generar valor afegit sobre idees i conceptes nous. Com ja s'ha destacat, l'ampli ventall d'activitats en què intervé el disseny té aquí un paper central, perquè fa que resulti fonamental entendre millor la seva importància econòmica. Innovació
Si observem amb deteniment les conclusions de sectors empresarials s'equipara al nivell mitjà de productivitat dels l'enquesta anual sobre innovació que duu a terme el CBS (Institut d'Estadística dels Països Baixos), comprovarem que el disseny fa una contribució destacada en innovació, com també fa el màrqueting en un sentit encara més ampli. Tant el disseny com el màrqueting es consideren elements essencials del que s'anomena "innovació no tecnològica". En l'enquesta esmentada abans, es fa referència al "refinament estètic dels productes tant en termes de canvis en els colors, l'embalatge, etc.". Això. però, només representa una part petita d'allò que s'entén per "disseny", fa qual cosa reforça el punt de vista que el disseny exerceix una influència important en la posició competitiva de les empreses, un punt de vista que aquesta anàlisi confirma. La importància del disseny per a la innovació és diferent segons el sector empresarial, tal com indiquen els resultats de l'enquesta sobre innovació. Amb el màrqueting passa el mateix. La proporció mitjana d "empreses que apliquen innovacions en disseny és del 20%. Els tres sectors empresarials que més apliquen la innovació en disseny de forma activa assoleixen uns percentatges molt més alts: 1. La indústria del metall bàsic (55%); 2. la indústria alimentària (de luxe) (46%); i 3. la indústria tèxtil i de la pell (40%). El percentatge mitjà que obté el màrqueting és del 38%, amb els següents sectors principals: 1. la indústria del petroli (74%); 2. el transport, els serveis postals i les telecomunicacions (66%); i 3. la cultura, els esports i l'oci (60%). D'altra banda, les empreses que apliquen les
innovacions en disseny com a "innovacions no tecnològiques" experimenten increments més grans de la seva quota de mercat que les empreses que
no ho fan. El 58% d'aquestes empreses va experimentar un efecte positiu en la
seva quota de mercat, davant del 47% del grup que no aplica aquestes
innovacions. Aquí, també, es calcula que l’efecte
dels nous projectes de màrqueting en innovació és més notable: el 59% de
les empreses que apliquen conscientment innovacions en màrqueting com a part de
la "innovació no tecnològica" experimenta
un augment de la quota de mercat, davant del 44% del grup que no ho fa.
Aquestes conclusions coincideixen amb les d'altres estudis sobre la relació existent entre el disseny i la innovació en altres països, com ara el Regne
Unit.
Economia regional
Els estudis preliminars sobre el lloc que ocupa el disseny en l'economia regional, basats en dos estudis d'abast limitat sobre ta situació a Amsterdam i Eindhoven i els seus voltants, posen de manifest unes conclusions prou destacables. Sembla que existeix un lligam clar entre el tipus d'activitats de disseny que es duen a terme en aquestes regions i l'estructura de l’economia local. Això no obstant, les empreses actives en un sector del disseny regional ja no depenen necessàriament del mercat local. Per contra, cada vegada operen més en l'àmbit nacional o internacional. Les organitzacions regionals, des de les dedicades al coneixement i l'educació fins a les associacions comercials, segueixen en general aquesta tendència. El paper central de la regió d'Amsterdam en el sector creatiu dels Països Baixos també s'amplia al terreny del disseny. A Amsterdam hi treballa molta més gent als sectors del disseny que a Eindhoven, on val a dir que també s'hi concentra un bon grup d'empreses de disseny. A totes dues regions, la indústria de la publicitat és notablement més gran que la de la moda o el disseny interior, tot i que aquest últim creix a un ritme superior que el primer. Durant la dècada del 1990, la importància estratègica del disseny per al món dels negocis va augmentar a totes dues regions. Es considera que el disseny "crea negoci" a Eindhoven i als voltants d'aquesta ciutat, on el disseny se centra en la tecnologia avançada i la indústria manufacturera. Aquí, els dissenyadors participen en els processos d'innovació de les empreses des de bon començament. A l'àrea d'Eindhoven, la potència del disseny resideix sobretot en la contribució que fa al desenvolupament del producte en la indústria manufacturera tecnològicament avançada, "El disseny comunicatiu", que ha
evolucionat a partir de la tradició del disseny gràfic, és especialment
important a la regió d'Amsterdam. El
disseny gràfic s'ha anat transformant gradualment en
aquesta nova disciplina, la qual constitueix avui dia un factor essencial en la
contribució al desenvolupament de la identitat
corporativa de les empreses, i que es relaciona amb tots els aspectes que tenen
a veure amb la forma en què es presenta una
empresa, tant al públic com en les seves
relacions comercials.
L'estudi de casos demostra que en aquestes regions, les àrees especialitzades del disseny acostumen a créixer a un nivell superior a la demanda local de disseny, a la disponibilitat d'institucions docents, als centres de formació i a l'exercici real de la professió a la regió. La tendència a satisfer les necessitats dels mercats nacionals i internacionals ha substituït la dependència que hi podia haver abans en el mercat local. Per tant, l'èxit del disseny en el context de les regions depèn de la recerca de clients i l'explotació dels mercats de fora de la regió, preferentment a l'estranger. El futur
El disseny té una importància doble en l'economia creativa. En primer lloc, augmenta la demanda de disseny per la influència dels progressos dels sectors cultural i econòmic. Es tracta d'un fet evident, entre altres motius, per l'augment del nombre de dissenyadors contractats als sectors del disseny, sobretot en la moda i el disseny interior. Com que la societat valora cada vegada més l'estil de vida, la facilitat d'ús i l'experiència de qualitat dels productes, cal esperar que en el futur hi hagi més i més feina per als dissenyadors. Això farà augmentar el valor afegit, que s'aconseguirà de manera molt més directa gràcies a les activitats de disseny tant dels sectors del disseny com de les empreses "normals". La segona via d'influència notable del disseny sobre l'economia creativa és menys directa i més difícil de calcular. La idea que el disseny contribueix en gran mesura al desenvolupament de serveis i béns nous ens ha acompanyat des de fa un cert temps; el disseny influeix en el procés d'innovació directament, i d'una forma considerable. Amb tot, en els darrers anys s'ha estès La idea que el disseny pot tenir un paper clau en l'estratègia de màrqueting de les empreses. Si posen atenció als desenvolupaments socials i culturals, els professionals del disseny poden garantir que els serveis o els productes d'una empresa arribin de forma efectiva als consumidors objectius. Per tant, el disseny aporta un "valor simbòlic" als béns i serveis, i els proporciona un marge competitiu favorable al mercat. El disseny també pot contribuir valuosament a la "cara pública" d'una empresa o organització; des del concepte inicial al producte final té un paper clau en la creació de marques i de la identitat corporativa. L'estudi preliminar dut a terme a les regions d'Amsterdam i Eindhoven demostra clarament l'existència d'aquestes pràctiques i la seva creixent importància. La transcendència estratègica del disseny per al món dels negocis i per a les altres organitzacions va en augment. Amb tot, encara cal estudiar la millor manera de definir i calcular aquesta transcendència, com també la forma concreta en què el disseny contribueix al valor econòmic de la innovació. És evident, però, fins i tot sobre la base de les conclusions de què disposem actualment, que aquest sector innovador del disseny que constantment "obre camí" aporta avantatges a l'economia nacional. En la seva interrelació amb el món dels negocis, el disseny pot potenciar l'avantatge competitiu d'un país fora de tes seves fronteres, pot contribuir a desenvolupar el mercat internacional, a garantir moltes oportunitats laborals pera uns treballadors altament qualificats i a generar un valor econòmic afegit. 1 L'estudi va estar
organitzat per TNO Strategie, Technologie en Beleid, en col·laboració amb TNO
Inro, i va finalitzar el desembre del 2004.
2 Segons l'estudi "Qui
són els nostres dissenyadors?, dut a terme pel CBS
Centraal Bureau voor Statistiek, (2004) Premsela, abans d'aquest informe.
3 Aquest estudi el va
elaborar CBS a partir dels resultats de les enquestes sobre ocupació dutes a
terme els anys 2000, 2001 i 2002.
|
Sobre l'autor
DUTCH DESIGN FOUNDATION PREMSELA Relacionat 22 ECONOMIA I DISSENY, 2006 | articulo DAVID KESTER Efecte del disseny en l'evolució de la borsa de valors David Kester ha dirigit el programa de recerca impulsat pel Consell del Disseny amb la finalitat d'analitzar els efectes de la inversió en disseny en l'evolució de les empreses del Regne Unit que cotitzen en borsa. El fet que el Regne Unit tingui una capacitat en disseny que situa el país a l'avantguarda en experiència global, és ben conegut. Però, perquè el disseny s'apliqui a les empreses cal que augmenti la confiança en les seves potencialitats i la precisió en la mesura de les seves aportacions. Les empreses han de justificar les inversions que fan en totes les activitats comercials, i han de mesurar-ne les repercussions concretes sobre la productivitat i la rendibilitat. Aquest estudi vol establir, també, uns mecanismes objectius i globals per identificar les empreses usuàries actives i efectives de disseny, així com comparar-ne els seus resultats globals amb els de les altres empreses que cotitzen en borsa, tot ampliant, així, la forma d'entendre la inversió i el valor de capitalització de les empreses. Les conclusions de l'estudi indiquen que les empreses que apliquen el disseny amb eficàcia superen les altres. Existeix, doncs, una relació directa entre l'aplicació efectiva del disseny per part de les companyies i l'augment del rendiment del preu de les accions i, conseqüentment, en l'increment dels beneficis per part dels accionistes. [...]24 DISSENY CRÍTIC, 2007 | articulo MIREN ETXEZARRETA És possible un disseny crític? El disseny, una magnífica eina de potenciació de qualsevol activitat col·lectiva orientada a la millora social, difícilment aconseguirà orientar-se envers aquesta direcció mentre visquem en un sistema econòmic l’objectiu principal del qual consisteixi en obtenir beneficis per al capital privat. |