ECONOMIA I DISSENY,
2006
| articulo
El disseny industrial com a factor d'innovació i competitivitatAquest article intenta
transmetre la importància estratègica del disseny industrial en els aspectes
relacionats amb la competitivitat i l'èxit empresarial dins el context del
teixit industrial. Així mateix, es fa una aproximació a la indústria
manufacturera espanyola amb especial èmfasi en la catalana tocant a tot allò
relacionat amb l'aplicació de factors de disseny. D'altra banda, el text
comenta els aspectes més destacats de l'estudi promogut pel ClDEM1: Èxit de mercat i disseny 2.
El professor Josep
Tresserras ens parla del disseny industrial com a factor clau per a la
innovació i competitivitat de les empreses espanyoles i, especialment, les
catalanes, tot ressaltant-ne la importància estratègica i suggerint la
conveniència d'aconseguir un coneixement i una cultura del disseny de producte
i d'innovació més compromesa i assumida per la societat en general. Aquests són
aspectes clau en un període en què el teixit industrial s'enfronta als reptes
de la globalització.
Per altra banda, Tresserras incorpora l'anàlisi de l'estudi Èxit de mercat i disseny promogut pel CIDEM, la qual a partir del comportament d'un conjunt d'empreses d'èxit del teixit industrial català, observa i valora la presència del disseny i La innovació com a factors rellevants dels seus resultats. Context competitiu
En els darrers anys. Les indústries europees, especialment les de producte manufacturat, estan patint una forta competència, sobretot per part dels països asiàtics, i especialment de la Xina. Aquesta nova situació ha propiciat una pèrdua creixent de competitivitat de tes empreses europees i ha incentivat, alhora, nombrosos processos de deslocalització empresarial, majoritàriament cap al país esmentat, fet que ha generat grans dificultats en el teixit industrial i social. Al mateix temps, s'han consolidat l'economia global, la internacionalització dels mercats i el protagonisme de la competència estratègica sobre la clàssica competència natural. Aquesta nova situació ha desplaçat plantejaments relacionats amb les estratègies centrades en els avantatges comparatius i la productivitat, els quals han perdut vigència com a factors decisius en la competitivitat. Aquest nou escenari
ens obliga, amb caràcter urgent, a concentrar-nos en estratègies competitives
que generin activitats, en les quals la creativitat, el coneixement, el capital
intel·lectual de les empreses, la innovació, el disseny industrial, la
comunicació, la marca i el servei al client apareguin com a factors que poden
generar avantatges competitius i permetre la supervivència del teixit
industrial europeu.
Entre els diferents
factors que fan possible l'obtenció d'avantatges competitius d'una manera
evident hi ha el disseny industrial, que permet d'incorporar aspectes
diferenciadors als productes, i incrementar així el valor apreciat pel
consumidor, no només de manera tangible sinó també de manera intangible.
Realment, el disseny industrial és un protagonista privilegiat en tota estratègia
competitiva.
En parlar de valors
intangibles generats pel disseny de producte, podem enumerar la identitat
d'empresa, marca i producte, sense oblidar els aspectes relacionats amb la
comunicació entre producte i usuari, molt relacionats amb les sensacions i la
percepció visual transmesa per la configuració del producte que, en nombrosos
casos, desencadenen la decisió de compra.
El disseny de
producte és una activitat d'alt valor en La generació de productes, sempre que
s'articuli adequadament amb altres factors i que faciliti l'obtenció d’un alt
grau de diferenciació. És a dir, que el disseny no es pot considerar,
generalment, com un fi en ell mateix, sinó com un mitjà més per generar un
objectiu és a dir, un nou producte que incorpori aspectes innovadors que possibilitin la generació
d'avantatges competitius en un mercat en el qual hi ha més oferta que demanda.
En alguns casos particulars de producte, el disseny apareix com un valor en ell
mateix; en trobem exemples paradigmàtics en empreses com ara: Alessi, Swacht,
Bang & Olufsen i Grohe, entre altres.
En un futur, entre
les prioritats de les PIMES europees hi apareixen La gestió del coneixement, el
disseny industrial i la innovació com a eines bàsiques per millorar la
competitivitat, com a eines per mantenir o millorar el posicionament en els
mercats.
Dins les diferents
tipologies de disseny industrial, la relacionada amb el producte és la que té
més protagonisme, a nivell horitzontal, en el teixit industrial i en la qual em
centraré principalment en aquest article.
El disseny de
producte té dos vessants molt diferents i que normalment no apareixen
diferenciats: l'anomenat disseny constitutiu i el definit com disseny
innovador. A continuació, n'indico els camps d'aplicació:
Disseny constitutiu
Activitat integrada en tota acció projectual que intenta donar resposta als aspectes relacionats amb la configuració formal des de l'òptica estrictament tècnica, condicionada pels requeriments relatius als materials, La fabricació, el muntatge, la funcionalitat i la seguretat. Aquesta activitat ha estat sempre present en tot procés de generació de productes i en nombrosos casos no la fan els dissenyadors i els qui la incorporen en moltes ocasions no l'associen a l'activitat específica de disseny de producte. Disseny innovador
És considerat com un factor generador d'atributs diferenciadors els quals, mitjançant les activitats pròpies de la conceptualització i la creativitat, generen valors apreciats pels consumidors, tot tenint en compte diferents requeriments i no només els propis del disseny constitutiu (encara que es complementen), i que en realitat són els generadors d'avantatges competitius. De fet, en l'activitat pròpia del disseny innovador, hi apareix una acció projectual específica de disseny dins el procés de desenvolupament de producte amb una forta exigència en el camp de la conceptualització, la comunicació i la creativitat; i en el cas del disseny constitutiu. L'activitat és clarament operativa sobre la base de coneixements explícits i podem dir que actualment hi apareix la divisió del treball. Però no per això hem de desestimar o infravalorar aquesta activitat, que té la seva importància en l'estructura del procés de generació de producte, tot i que considero que no té una importància estratègica perquè, en certa manera, els coneixements aplicats es poden considerar explícits i relativament fàcils d'assumir. Les solucions diferenciades en la definició formal del producte estan relacionades amb els aspectes propis de l'ordre estètic, dels aspectes de forma i funció, de la comunicació i del packaging, sense oblidar els aspectes associats als nous usos i necessitats dels consumidors, a la interacció amb les noves tecnologies i a la incorporació de solucions innovadores compatibles amb la sostenibilitat i el medi ambient. Les empreses catalanes
davant el repte d'incorporació del disseny de producte com a avantatge competitiu
L'activitat industrial a Catalunya ha sofert grans canvis des de la crisi de 1973 i la posterior de 1992. En aquell moment, les empreses industrials manufactureres van fer un gran esforç per mantenir-se i van orientar les seves energies cap a la implantació o la millora d'estàndards de qualitat homologables als de les empreses líders dels seus sectors respectius, tot aplicant polítiques d'optimització de la producció en tots els seus aspectes i millorant l'organització i ta gestió a fi que tinguessin com a resultat una productivitat més gran amb nivells de qualitat i fiabilitat alts. En realitat, fins a
cert punt es van aplicar solucions post-taylorianes que momentàniament van
aconseguir reduir el problema, tot i que a mig termini les solucions van
demostrar que eren insuficients. No obstant això, no vull pas dir que les
accions aplicades fossin desencertades sinó que, paral·lelament, s'hagués hagut
d'invertir en potenciar polítiques centrades en l'àmbit de la innovació amb
caràcter global i amb especial èmfasis en les especifiques de la generació de
producte.
En el seu moment,
els esforços realitzats es van veure recompensats per un increment de l'exportació
i per augments graduals en els resultats empresarials, conseqüència de la
reducció de costos i de la millora general dels productes dins el context de ta
productivitat, també afavorit per alguns avantatges comparatius encara vigents,
com ara el canvi de la pesseta i el cost de la mà d'obra intensiva. També hi va
influir molt la important millora de l'organització i la gestió empresarials.
Des de fa
aproximadament uns cinc anys, aquesta situació ha canviat; s'aprecia una pèrdua
continuada de competitivitat i, últimament, l'exportació de productes s'està
desaccelerant, fet que incrementa el dèficit de la balança comercial. Els
avantatges obtinguts amb anterioritat desapareixen, perden vigència i passen a
ser accions obligades per poder estar present en els mercats, i apareix la
necessitat de concentrar-se en la innovació del producte i en els seus
diferents vessants, com ara tecnològic, de disseny, de comunicació i de servei,
dins el context d'una empresa més flexible i descentralitzada. Aquest esforç pot
facilitar l'increment de la competitivitat, encara que ens obliga a
plantejar-nos nous paradigmes.
 Aquest nou escenari s'enfronta a una dificultat més gran que el repte assumit en la crisi de 1992. La innovació en el producte no és simplement l’aplicació de mètodes i sistemes (és a dir, l'aplicació d'un coneixement explícit complementat amb més inversió), sinó que obliga a un esforç d'R+D+l més gran, així com també a potenciar el capital intel·lectual de l'empresa tot partint d experiències empresarials anteriors i del coneixement dels professionals (veritables protagonistes de l'actual societat postindustrial). Un aspecte que dificulta aquest nou repte és la manca de tradició a CataLunya pel que fa al desenvolupament i l'aplicació de R+D+l. L'estructura i l'organització existents actualment no assoleixen el nivell mitjà en comparació amb el conjunt dels països integrants de la CEE, i això és una dificultat per a l'obtenció de nivells alts d'eficàcia i rendibilitat a les empreses manufactureres. De la mateixa
manera, la poca cultura i la poca experiència Ien especial a les PIMES] de
projecte de producte i disseny, tractat des d'una òptica competitiva i estratègica,
també ha estat un inconvenient. S'han fet esforços per aplicar polítiques
actives en innovació i disseny de producte, tant des de l'àmbit
institucional i empresarial com universitari, a fi de reduir l'actual situació
[encara que nombroses opinions indiquen que no s'han fet amb la intensitat
necessària].
Actualment, per
millorar els nivells de competitivitat i de supervivència empresarial, no n'hi
ha prou amb l'execució de politiques centrades en gestos o en desigs, sinó que
cal plantejar accions contundents, sostingudes amb ferms suports estructurals i
d'inversió, i potenciar estratègies globals de millora i d'innovació.
Altrament, a mig termini ens podríem trobar en una situació d'emergència quant
a la supervivència del teixit industrial, especialment en el sector de la
manufactura de productes.
Davant d aquesta
situació, el disseny de producte emergeix com un factor decisiu en tota
política d'innovació. Ja no se'l pot tractar dins el context industrial com un
acte aïllat, desvinculat de les activitats globals projectuals ni, encara
menys, associar-lo exclusivament a una activitat artística, cultural o lúdica.
Com deia el Dr. N. Teymur, les relacions econòmiques són l'única raó de
l'activitat de disseny dels objectes que produeix i alguns dissenyadors amaguen aquesta relació o la redueixen a una relació que existeix com un mal
necessari. Considero que el tractament donat al disseny industrial durant els
anys 90 per institucions i mitjans de comunicació va transmetre una visió
d'aquesta activitat allunyada de La realitat industrial; en conseqüència, els
empresaris no s'hi van identificar plenament i, en conseqüència, generalment
van relativitzar les possibilitats del disseny industrial com a factor
d'innovació.
Realment cal fer un
esforç en relació amb la generalització del coneixement del disseny de producte
i de les seves possibilitats. A continuació, exposo diferents actuacions que
considero que és prioritari que es portin a terme a fi de millorar-ne
l'aplicació:
—Optimitzar
l'organització i la gestió.
—Consolidar i
aprofundir els procés i les metodologies de disseny de producte.
— Potenciar les estratègies i els programes de disseny i producte. — Promocionar el
coneixement en profunditat de l'activitat i les possibilitats dels
dissenyadors.
— Incrementar la
formació general i l'específica a les empreses.
— Incentivar el
reciclatge professional dels dissenyadors industrials per aconseguir una
interacció més gran amb les empreses industrials.
— Crear una oferta
de professionals específics de la gestió del disseny i la innovació de
producte.
— Transmetre a la
societat en general la importància del disseny de producte i de la seva
integració a l'empresa; és a dir. crear una cultura específica.Increment de la
competitivitat i millora dels resultats empresarials mitjançant l'aplicació
d'estratègies de disseny de producte
Nombrosos economistes especialistes en innovació i competitivitat, aixi com també institucions públiques i privades, han intentat fer tangibles els beneficis econòmics de les activitats de disseny de producte. Hi ha dificultats
per definir amb precisió uns resultats concrets, en part a causa de les
dificultats a l'hora d'imputar partides concretes. De la mateixa manera,
l’existència de valors tangibles i intangibles en els resultats produeix una situació
complexa. Un altre aspecte és, al mateix temps, que generalment les empreses no
tenen clar on es troba la frontera entre enginyeria i disseny de producte.
Segons el meu
criteri, crec que trobar valors absoluts d'ordre econòmic equiparables als utilitzats
en comptabilitat empresarial homologables a tot tipus d'empreses és una comesa
difícil i sense valor pràctic: la cerca de precisió en les xifres sol ser com
un esquer: més val una xifra precisa però pertinent (o sigui, ràpida) que no
pas una xifra precisa sense aptitud per a l'acció3. I, com deia John
Maynard Keynes, cal que deixem d'equívocar-nos amb precisió per ser vagament
correctes...
En principi sembla un parer acceptat a tots els fòrums que la inversió en disseny millora la competitivitat empresarial i facilita el retorn de la inversió a curt termini, tot i que quan aprofundim en el tema apareixen llacunes i dispersions que no contribueixen a una anàlisi concreta ni a la seva posterior valoració i que en conseqüència, dificulten la presa de decisions. Tanmateix, hi ha
millores en els productes que n'incrementen el valor i que poden ser
conseqüència directa d'aplicar el disseny amb un caràcter innovador. A
continuació enuncio les més destacades:
— Millores en la
comunicació del producte.
— Noves solucions de
muntatge, ús, manteniment i
reparació.
— Potenciació del caràcter del producte i de la seva qualitat percebuda. — Potenciació de la marca i de la gamma de disseny. — Millores en el binomi forma-funció i en la seguretat funcional. — Noves respostes a les funcions o necessitats dels consumidors . — Solucions més respectuoses del medi ambient. Davant la
importància creixent del disseny de producte a l'empresa, el CIDEM. preocupat
per la conjuntura, va plantejar un estudi anomenat Èxit de mercat i disseny (4), l'objectiu del qual era explorar la
situació del disseny a les PIMES catalanes en relació amb el seu èxit en el
mercat, i analitzar-ne la rendibilitat quantitativa i qualitativa.
El resultat de l'estudi havia de ser un document de reflexió i de referència per a les empreses i institucions públiques i privades, una pauta per a futures accions. La responsabilitat de la investigació va recaure en el Centre d'Innovació i Desenvolupament Conceptual de Nous Productes de la Universitat de Girona. En l'apartat següent, presentaré una exposició succinta de la investigació, que va concloure l'abril de 2005. Comentaris sobre l'estudi Èxit de mercat i disseny
L'objectiu principal de l'estudi era determinar si hi ha cap relació de causalitat entre l'aplicació de disseny de producte i el seu èxiten l'empresa i en el mercat; és a dir, comprovar que l'esforç en disseny de producte és rendible. Dins l'objectiu
principal, es van emfatitzar els apartats següents:
—Caracteritzar el
procés de disseny a les PIMES catalanes.
—Relacionar els
motius de l'èxit d'una empresa amb el paper del disseny.
— Reflexionar sobre
la necessitat d'apostar pel disseny.
Com a punt de partida, es va fer una taula rodona amb professionals vinculats de manera directa o col·lateral amb les activitats de desenvolupament de producte i disseny, per definir un marc comú de coneixements, aclarir conceptes i discutir hipòtesis de partida de l'estudi, així com també per establir les bases de l'elaboració deís formularis peral desenvolupament d'enquestes personalitzades a 70 PIMES catalanes, nucli central de l'estudi. Al mateix temps, es van fer entrevistes a professionals de prestigi reconegut per conèixer-ne les opinions. Els resultats han estat, d'una banda, una valoració quantitativa i qualitativa de les enquestes efectuades a les empreses [nucli central de l'estudi]; d'altra banda, la síntesi de les opinions dels professionals entrevistats: i, finalment, les opinions i recomanacions de l'equip que va portar a terme l’estudi. Pel que fa a l'elecció d'empreses, se les van ser seleccionades entre PIMES de diferents sectors generadors de producte manufacturat i definides com a empreses d'èxit en el mercat, sobre la base dels aspectes següents: — Xifra mínima de vendes de l'últim any: entre 2,5 i 40 milions d'euros. — Creixement sostingut de les vendes: increment de la xifra de vendes durant els tres últims anys. amb un increment mínim del 8% anual, — Creixement
sostingut de la rendibilitat: rendibilitat econòmica durant els tres últims
anys amb un mínim deL 5% anual.
L'enquesta es va estructurar en blocs diferents: — Dades
empresarials.
— Caracterització del sector en el qual es desenvolupa l'activitat. — Característiques
de l'empresa,
— El procés de
disseny a l’empresa.
— Coneixements i
experiència en disseny.
— Resultats de l'aplicació del disseny.
— Relacions amb
institucions.
En l'apartat
següent exposem els aspectes més importants del resultat de l'estudi:
Amb relació als
beneficis derivats de l'aplicació de disseny a les empreses
En aquest apartat
s'exposen els aspectes més destacables de l'estudi amb relació als beneficis i
avantatges d'incorporar disseny a la generació de productes.
L'aplicació de disseny a les accions pròpies de la generació de nous productes es considera un factor d'exit, especialment a les empreses que incorporen productes a mercats madurs i d'oferta i que incrementen la xifra de vendes en un percentatge una mica superior al 10%. (Fig. 2)  Moltes de les empreses entrevistades 123% afirmen que l'aplicació de factors específics de disseny els ha permès d'incrementar de manera significativa el seu volum d'exportacions, amb increments superiors al 10%. (Fig. 3).  Les empreses consideren que l'aplicació de factors de disseny ha facilitat alguns aspectes intangibles, com ara consolidar o potenciar la seva identitat d'empresa, marca i producte, així com també la qualitat percebuda. El 70% de les empreses considera important l'aportació del disseny pel que fa a l'increment dels aspectes intangibles. (Fig. 4).  En principi, aquestes dades econòmiques serien les més rellevants de l'estudi. Tanmateix, també hi ha altres aspectes que considero importants i que mereixen una reflexió. Els exposo a continuació: Amb relació al coneixement
i les experiències de disseny de les empreses
Les empreses de l'estudi generalment tenen molt clars els avantatges d'aplicar disseny als productes i la interrelació amb l'enginyeria de producte. No obstant això, el 30% declara que no té gaire clara la frontera entre disseny i enginyeria. Dins les empreses, les que operen amb productes de gran consun i les de sistemes industriales son les que comprenen millor la diferencia entre disseny i enginyeria. La majoria
d'empreses declara que no té professionals de disseny en plantilla, però que
coneix professionals i equips de disseny externs. També declara que, en
general, estan satisfetes dels professionals externs contractats
(aproximadament el 54,5%) i que la relació ha estat correcta (el 31,5%).
Pel que fa a les
situacions no satisfactòries, destaquen els següents comentaris de les
empreses:
— Dissenys no
realistes.
— Bons dissenys des
del punt de vista de la representacio gràfica, però poc adaptats a les
necessitats i capacitats de producció de les empreses. — Dissenys no adaptats a
les especificacions inicials.
En general, a les empreses s'aprecia una manca d'experiència dilatada o de tradició en la contractació de dissenyadors o d'equips de disseny i en el desenvolupament de producte. Aspectes relacionats amb el procés de disseny de producte
El procés de disseny no s'entén com una activitat aïllada, sinó que està integrat en el procés de desenvolupament de producte i té nombroses interaccions amb altres activitats pròpies del desenvolupament de producte. A la majoria d'empreses s'aprecia la necessitat de millorar els processos i de generar nivells més alts d'eficiència que donin millors resultats en menys temps i amb costos menors. És a dir, que les empreses realment tenen un camí llarg a fer per millorar els processos i els procediments que, a posteriori, influiran en els beneficis empresarials. A continuació,
exposem uns quants resultats relacionats amb aquest apartat:
La majoria de les
empreses (54,5%) indica que els costos de disseny del producte no sobrepassen
el total del 5% del cost total de desenvolupament de producte (Fig. 5). Les
causes d'aquesta situació poden ser conseqüència d’una dificultat per separar
les activitats que són de disseny de les que són de disseny dins el projecte.
 Una altra causa pot ser la poca predisposició per a l'aplicació de tècniques, metodologies i eines amb una gran capacitat d'abast i d'aprofundiment, especialment en els aspectes relatius a la creativitat i la innovació. La poca despesa en
relació amb el cost total del desenvolupament del producte redueix les
possibilitats d'aprofundiren les activitats relacionades amb els aspectes
estratègics, la creativitat i la conceptualització.
Com a regla
general, considero que, per poder obtenir resultats més evidents i contundents
que permetin d’incrementar els avantatges competitius, caldria incrementar la
xifra del 5% de les despeses en disseny.
Els temps de
desenvolupament de productes són generalment curts: la majoria d'empreses
dedica menys d'un any a disseny i desenvolupament (el 64% de les empreses consultades). Aquesta situació evidencia que
les empreses es beneficien de les dinàmiques actuals relacionades amb el
llançament de productes (Fig. 6).
 La majoria d'empreses consultades (més del 62%) amortitzen les inversions que efectuen en el desenvolupament i el disseny d'un nou producte en un temps màxim de dos anys (Fig. 7).  En general, els retorns de les inversions en disseny són ràpids i, en tot cas, se'ls podria diferir més temps i es podrien incorporar més inversions sense que això afectés de manera significativa els costos del producte. Tot això podria influir directament sobre l'obtenció de productes amb solucions de disseny més diferenciades i innovadores. Opinions de diversos professionals
Les opinions transmeses pels professionals tenen un estrat més horitzontal i no tan vertical com les de les empreses, que normalment estan molt concentrades en un sector molt determinat i en productes molt específics. A continuació, n'exposo els aspectes que considero més destacables: —En general, les
empreses encara no identifiquen el disseny com un factor estratègic.
— Les empreses
encara consideren les activitats de disseny com un tractament purament estètic.
-Un altre aspecte
coincident: moltes empreses intueixen la necessitat d'incorporar factors de
disseny però no saben com articular-los, perquè no tenen l'experiència
suficient o els coneixements específics necessaris,
També comenten que, a les empreses, els és difícil d'adjectivar i valorar els factors propis del disseny de producte. En general, coincideixen en l'opinió que, a les empreses, els manca una cultura pròpia de disseny aplicat al producte i detecten l'absència d'una estructura organitzativa i de gestió adequada que permeti d'obtenir un rendiment més gran a les activitats de disseny de producte. Entre les empreses, no hi ha una preocupació evident per introduir o consolidar les activitats pròpies del disseny de producte. Conclusions dels comentaris de l'estudi
Tot i que els comentaris de l'estudi Èxit de mercat i disseny fan referència a empreses d'èxit i comprenen un segment molt concret del teixit industrial català, se'n desprèn que, de fet, aplicar el disseny d'una manera organitzada i amb un procés estructurat al desenvolupament de nous productes permet d'incrementar les exportacions i els beneficis, i potenciar aspectes intangibles que incidiran col·lateralment en els resultats empresarials.
És clar que les empreses consultades encara tenen molt de camí a fer en la intensificació i la millora dels aspectes relacionats amb el disseny i la innovació, i que els facilitaria la consecució d'avantatges competitius més grans. Les empreses entrevistades hauran de continuar fent més esforços i més grans per mantenir-se en el mercat, i per poder mantenir la competitivitat hauran d'incrementar les inversions i els mitjans tant materials com humans i aprofundir molt més en el disseny i la innovació. L'activitat desenvolupada per Les empreses reflectides en l'estudi és un referent per a les PIMES que lluiten per mantenir la seva competitivitat i que, ineludiblement, hauran d'incorporar avantatges competitius als seus productes a fi d'assegurar la pròpia supervivència a mig termini. Consideracions finals
La necessitat
urgent de millorar la productivitat i la competitivitat a les empreses
espanyoles les obliga a aprofundiren l'àmbit del disseny i de la innovació,
perquè són dos factors interrelacionats i decisius dins tota estratègia
competitiva d'empreses generadores de productes manufacturats.
Aquesta etapa és i serà més difícil que altres de passades. No n'hi ha prou amb invertiren mitjans, sinó que és imperatiu que es potenciï la cultura del disseny de producte i la innovació. No és una tasca fàcil i exigeix temps, i tampoc no és una activitat que hagin de fer només les empreses, sinó que, a més, cal que s'hi involucrin institucions públiques i privades, centres de formació de diferents nivells i orientacions, així com també els mitjans de comunicació: és a dir, la societat en conjunt, perquè no ens podem permetre de reduir el nostre teixit industrial d'empreses manufactureres a una activitat purament testimonial. Crec que encara tenim un marge de maniobra però, de temps per reaccionar, no en tenim gaire en conseqüència, en primera instància les empreses han d'aplicar, d'una manera més intensiva i eficaç, les metodologies i tècniques especifiques de projecte amb més amplitud, abast i profunditat (actualment es constata que en general, no se'n fa un ús gaire generalitzat), per obtenir així un rendiment més gran i, per tant un increment de la competitivitat i la productivitat com a conseqüència d'una millora continua de la qual el disseny seria protagonista significatiu. Aquesta nova situació els donaria el marge suficient (sense traumes ni pèrdua de competitivitat) per actuar paral·lelament en les activitats específiques d'innovació (incrementals o de ruptura) que permetessin, a mig termini, una posició competitiva millor, la quaL garantiria el manteniment del nostre teixit industrial. sense necessitat de concentrar-nos tant en la productivitat. Aquests plantejaments haurien d'induir coltateralment, a la consolidació general d'un coneixement i d'una cultura del disseny de producte i de la innovació més compromesa i assumida per la societat en general. Per acabar aquest article, voldria enunciar allò que ja va dir Tàcit fa més de 2000 anys: la dificultat és matèria d'acció. En conseqüència, és un moment de reflexió, però amb una voluntat decidida de trencar antics paradigmes, de revisar i qüestionar anteriors actuacions, i de plantejar una estratègia que permeti la consolidació dels productes que incorporen factors de caràcter fortament innovador, en especial dins el context del disseny. És a dir, hem d'esforçar-nos per trobar oportunitats, i per això cal potenciar una cultura de l'esforç, en la qual la potenciació del disseny serà una de les vies valides per aconseguir-ho. 1 CIDEM Centre d'innovació i
Desenvolupament Empresarial, organisme dependent del Departament de Treball i
Industria de la Generalitat de Cataluña.
2 Tresserras.Josep
/Verdaguer,Narcis/Espinach,X[2005],Éxit de mercat
disseny.CIDEM. Barcelona
3 Lorino, Philippe [1993]. El control de gestión estratégico
Marcombo-Boixareu editores ,Barcelona
|
Sobre l'autor
JOSEP TRESSERRAS I PICAS
Professor de la Universitat de Girona; Director del Centre d'lnnovació i Desenvolupament Conceptual
de Nous Productes de la Universitat de Girona.
Relacionat 22 ECONOMIA I DISSENY, 2006 | articulo DAVID KESTER Efecte del disseny en l'evolució de la borsa de valors David Kester ha dirigit el programa de recerca impulsat pel Consell del Disseny amb la finalitat d'analitzar els efectes de la inversió en disseny en l'evolució de les empreses del Regne Unit que cotitzen en borsa. El fet que el Regne Unit tingui una capacitat en disseny que situa el país a l'avantguarda en experiència global, és ben conegut. Però, perquè el disseny s'apliqui a les empreses cal que augmenti la confiança en les seves potencialitats i la precisió en la mesura de les seves aportacions. Les empreses han de justificar les inversions que fan en totes les activitats comercials, i han de mesurar-ne les repercussions concretes sobre la productivitat i la rendibilitat. Aquest estudi vol establir, també, uns mecanismes objectius i globals per identificar les empreses usuàries actives i efectives de disseny, així com comparar-ne els seus resultats globals amb els de les altres empreses que cotitzen en borsa, tot ampliant, així, la forma d'entendre la inversió i el valor de capitalització de les empreses. Les conclusions de l'estudi indiquen que les empreses que apliquen el disseny amb eficàcia superen les altres. Existeix, doncs, una relació directa entre l'aplicació efectiva del disseny per part de les companyies i l'augment del rendiment del preu de les accions i, conseqüentment, en l'increment dels beneficis per part dels accionistes. [...]21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004 | articulo ALEIX CARRIÓ MILLÁ Impacte econòmic del disseny a Catalunya i Espanya Aquest article vol mostrar al lector els resultats més rellevants obtinguts de l'anàlisi del disseny des d'una perspectiva econòmica amb la que s'ha tractat de valorar, d'una manera global, l'impacte del sector disseny en termes de Valor Afegit Brut (VAB) i d'Ocupació sobre l'economia de Catalunya i d'Espanya. Així mateix, l'article vol posar de manifest les limitacions que en termes d'informació econòmica i estadística s'han presentat al llarg del desenvolupament d'aquesta anàlisi, tot convidant, finalment, a la reflexió en torn a les conclusions obtingudes. |