24
DISSENY CRÍTIC,
2007
Utopíes quotidianes... o Distopies? ... perquè la insurrecció de la imaginació és irresistible.
Una utopia quotidiana pot existir en qualsevol lloc, en qualsevol instant. No necessita coordenades, no necessita història, ni tampoc ser declarada: només ser reconeguda, apropiada i envaïda. Sempre pot aparèixer i desaparèixer. són improvisacions de presència, sempre impredictibles, incertes, poètiques, subversives, sorprenents... Una investigació, un projecte, una recerca, un experiment, una intuïció, una construcció, un objecte, una imatge, un espai, una trobada, una necessitat, un costum, qualsevol realitat, un conflicte, un joc, un instant, una vida, la meva...
Anàlisi urbà
Coneixement divers de la ciutat més enllà del mapa i el plànol: la vivència/experiència de l’espai habitat.
Ambulants Habitants que mitjançant les seves pràctiques espacials reclamen i exploren l’espai públic.
 Arquitectura d’oposició
Una arquitectura d’oposició accepta el conflicte com la força conductora de comunicació i inspiració.
Arquitectura portàtil - entorns impredictibles
Nòmades, viatges, viure en allò que és desconegut, en allò que és inesperat, una quotidianitat plena de sorpreses, conèixer móns llunyans caminant, a cavall, amb cotxe, amb vaixell, amb avió o amb coet, i portar a sobre casa seva...
Arquitectures que es camuflen, inconstants, capricioses, audaces, suspensives, reactives, glocals... Arquitectures que floten, volen, roden, creixen i s’encongeixen, apareixen i desapareixen a la ciutat. Pel seu caràcter artístic, experimental i temporal, aquesta arquitectura té la facilitat de manifestar ideologies, de qüestionar i provocar, així com de mostrar altres alternatives del fet d’habitar, tant domèsticament com urbanística i territorial. D’altra banda, degut al seu caràcter pràctic i funcional, té la capacitat de respondre, protegir, reaccionar i interactuar amb els creixents canvis socials i culturals: ciutats complexes, territoris incerts, límits imprecisos, estructures canviants, etc. Són estructures o arquitectures que van inscrivint la seva identitat ambigua al rígid paisatge urbà, sense deixar-ne cap evidència física, suggerint, a més, una manera d’ús del sòl diferent. Les seves aplicacions i usos són infinits: des d’habitatges per a comunitats rurals, situacions d’emergència i necessitats d’infraestructura fins a contextos molt més desenvolupats i sofisticats. Són projectes que creen ciutat a partir d’unitats mòbils i independents. Alguns ofereixen ciutat, i porten infraestructura i serveis allà on encara no n’hi ha; d’altres esperen ser envaïts, utilitzats, aprofitats. Arquitectures polítiques, crítiques socials, interessades en habitants de residus espacials de ciutat, llocs absents, oberts, canviants. Projectes que manifesten ideals, que protesten davant algun fet urbà, que fan visibles realitats tangibles, sobrevivents, inestables, fràgils... Arquitectures que aïllen, bombolles que protegeixen, unitats mínimes d’habitació, un vestit, una segona pell. Arquitectures poètiques, escultòriques, imaginàries, utòpiques.
 Artefactes urbans Reinterpreten l’espai públic.
 BogotaLab
Utopies de supervivència? Cossos en moviment que constitueixen espais i relacions urbanes deslocalitzades, que accentuen les dinàmiques canviants, les experiències simultànies, expandint-se en el territori i alhora localitzant-se puntualment. Cossos en relació que s’ubiquen i reubiquen, canviant llocs, alterant constantment la ciutat i el paisatge, els seus límits, els seus laberints, el seu caràcter. Una exploració de l’arquitectura que sorgeix de la relació més propera entre cos, objecte i espai públic. El cos es transforma en lloc, el lloc transformat en cos. Descontextualització de l’objecte, extensió del cos, apropiació de l’espai públic... On són les oportunitats per a l’acció en el planejament?
 Caravana La manca de sostre o d’adreça dels sense sostre apareix com una condició natural. La causa està desconnectada de la seva conseqüència i no estan reconeguts com a membres legítims de la comunitat. El mateix motiu o símbol de la caravana, per exemple, està carregat de connotacions de llibertat, d’anar a la deriva, de marginació.
Casa Fragmentada
Una casa fragmentada, sempre incompleta, ubicada i dividida en llocs inèdits del barri. Cada lloc representa un espai domèstic, a través d’objectes i materials simbòlics i arquetípics de la casa. Espais domèstics incomplets que van trobant les seves parts en algun racó, un mur, una andana, i es completen sempre, parcialment.
 Constant
Si espai i temps abans eren constants universals, ara es podria dir que el moviment ho és.
Construcció / destrucció
La construcció física d’escenaris i l’estructura simbòlica a través de la qual sorgeix la comunicació col·lectiva es desenvolupen a partir de continguts i respostes ideològiques distorsionades i invàlides. D’aquí procedeix la necessitat d’introduir una lectura de la pràctica, de la improvisació. Construcció i destrucció succeeixen simultàniament al terreny físic, a la producció d’imaginaris, a l’acondicionament de comportaments, a la discontinuïtat de significats.
Entorn alienant
“El treball realitzat sobre la ciutat, si pretén ser crític i efectiu, ha de qüestionar i desafiar la manera amb què la ciutat actua per a la majoria dels habitants, com un entorn alienant en què les preocupacions i experiències socials i individuals no es corresponguin amb el simbolisme espacial de les propietats immobiliàries”.
Entorns impredictibles
Cada habitant construeix la seva pròpia constel·lació de llocs materials i immaterials per definir múltiples territoris personals. Maneres d’habitar íntimes i mòbils, submergides en territoris incomprensibles i incerts, que reflecteixen la complexitat contemporània de les diverses maneres de vida; un nou territori fragmentat i personalitzat en què les relacions local-global són impredictibles.
 Escenari
La ciutat contemporània es caracteritza per tenir fenòmens i processos polifacètics, que fan que la relació territori-població hagi canviat dràsticament, i que la ciutat no pugui ser pensada només a partir de territoris, sinó de comportaments i mecanismes que generen la vida urbana. Part d’aquesta complexitat sorgeix de situacions descontrolades, imprevisibles i extraordinàries que no són acceptades o que de vegades simplement són ignorades, però que sempre són presents a cada escenari urbà. Realitats que generen processos incerts i espontanis; investigant la ciutat i els seu present, ocupant-la, envaint-la, rellegint-la, invertint-la, reciclant-la...
Espai públic hiperhabitat Apropiació, invasió, caos, subversió de la norma, usos informals i interaccions profanes.
Espais públics per al món real
M’agrada molt viatjar i una de les coses més fascinants és la vida al carrer. És increïble veure com cada ciutat funciona d’una manera totalment diferent segons la cultura, els costums, el clima... I com l’urbanisme, l’arquitectura o el disseny semblen moltes vegades immutables davant aquests canvis, davant totes aquestes diferències; molt sovint generen llocs que acaben inhabitats, freds i aliens... Oportunisme, autoorganització, autoconstrucció, resistències i xarxes precàries i limitades constitueixen els principis d’exploració. La documentació està enfocada envers lògiques i pràctiques d’organització que urbanitzen no només l’espai, sinó també el temps, i que per la seva espontaneïtat i impossibilitat de definició, confronten i qüestionen el pensament arquitectònic molt més enllà d’un context local. L’objectiu d’aquest projecte consisteix a trobar, crear i recrear noves maneres d’ús i d’apropiació de l’espai públic a partir de l’observació de la realitat i les seves particularitats, amb la intenció de valorar processos informals i situacions híbrides, per impulsar la cultura urbana mateixa. Com es pot fer una arquitectura creadora de buits, obridora d’espais? Imatges que reflecteixen les necessitats i els desitjos de cada societat, la interacció de la gent amb la vida urbana; imatges que documenten la invenció, la recursivitat o creativitat individual desenvolupada per resoldre problemes del fet d’habitar a la ciutat contemporània; particularitats de cada ciutat, de cada societat... Una identitat.
 Extensió Quan desapareixen els límits.
Extensió del cos
Cossos i objectes lúdics que provoquen, conviden, transformen i interpreten espontàniament moviments urbans, comunicant realitats quotidianes a través de l’abstracció de les formes i els actes. Es generen i provoquen realitats quotidianes basades en processos d’autoorganització, subversió, invasió, apropiació i improvisació, fins a crear l’escenari adequat per a un dia de supervivència.
 Generadores generoses
Són arquitectures imprescindibles que es qüestionen a elles mateixes, que generen dinàmiques molt més obertes i atentes a la realitat, cercant noves possibilitats d’acció, més socials i polítiques, impulsant petites iniciatives individuals o de grups privats.
Habitar
Es pot definir com un acte temporal incorporat a les regles del temps, atès que està canviant constantment en relació amb els hàbits de cada individu. La projecció en l’arquitectura i l’urbanisme ha d’introduir aquesta idea d’inestabilitat i l’essència fugaç dels objectes en relació amb el pas del temps.
 Infraestructura Quina mena d’infraestructures caldrien per crear una base que unís i posés en funcionament una xarxa d’edificis portàtils i de vides nòmades en el territori de qualsevol ciutat actual?
Infraestructures immediates - Espais públics domèstics
Una exploració d’allò que és temporal, partint de la convicció que el territori urbà, incloent-hi els mecanismes, fenòmens, processos i comportaments, té el potencial necessari per satisfer i respondre a les necessitats específiques de planejament d’ell mateix.
Espais públics domèstics proposa un sistema d’infraestructures mòbils integrades a partir d’allò que cada ciutat ofereix de manera gratuïta. Es tracta d’unes unitats mòbils equipades d’infraestructures d’ús híbrid —domèstiques i urbanes— que localitzen i suggereixen un sistema de pràctiques simultànies, complementant l’activació d’espais de caràcter incomplet, espais buits i residuals. Insurgents
“... Perquè sorgeixen del no res i són pertot arreu, perquè les idees es poden ignorar, però no suprimir, i perquè la insurrecció de la imaginació és irresistible”.
Intervenció
Les intervencions urbanes han d’incloure els seus habitants com a col·laboradors en la producció del significat, canviant sempre segons el context i la seva especificitat en temps i espai.
Itinerari
Trobar al territori urbà un recorregut que es descobreixi a l’instant, a l’experiència d’allò que és real, en els seus conflictes i les seves contradiccions. Una mirada que no cerqui afirmacions monumentals ni accions acostumades, sinó que es deixi emportat per la curiositat i sorprendre per cada descobriment de la inimaginable complexitat de cada escenari, en cada instant.
Laboratori
L’exploració del territori urbà, del carrer, de potencials de disseny, d’inspiració, de respostes i de moviments... Simplement cal observar i convertir la ciutat mateixa en un laboratori.
 m.a.m.i.green - (Artefactes urbans)
Un artefacte verd, un paisatge mòbil, un saló rodant que envaeix un aparcament. Dos artefactes verds, dos paisatges mòbils, dos salons rodants que envaeixen dos aparcaments. Mil artefactes verds, mil paisatges mòbils, mil salons rodants que envaeixen dos aparcaments. Desapareixeran els cotxes i els aparcaments? Artefactes verds que activen, estenen, reclamen i ocupen l’espai públic de manera temporal. Objectes, ambients, paisatges mòbils que depenent dels seus habitants es van movent per la ciutat, buscant i canviant... Simplement un jardí, un microlloc de trobada on somiar no està prohibit.
Mapa
Tants processos tan complexos i diversos fan que un mapa de relacions i tensions sigui molt més interessant que un mapa físic de la ciutat o del territori. Mapes físics, descriptius, històrics, polítics, al·legòrics, utòpics, emocionals, conceptuals, imaginaris, literals; mapes d’exploracions abstractes, quotidianes, personals, etc., que generalment generen més preguntes que no pas respostes.
Papallona o nòmades?
Símbols fugaços al paisatge, presències momentànies al camí.
Nòmades
Milers d’anys d’història i de tradició, de vides mòbils travessant llocs i situacions canviants, paisatges impredictibles, naturals, urbans, guerrers, ficticis, i ara cibernètico-virtuals... Sempre cercant respostes a aquest instint i necessitat de moviment i adaptació de l’home. Nòmades per tradició, nòmades per necessitat, per curiositat... Nòmades urbans, nòmades de la feina, de l’aigua, del desert... Sempre creant a partir de la precarietat, construint amb el seu entorn, adaptant-lo, buscant-lo, aprofitant-lo.
Nomàdic
Símptoma d’una societat global
Particularitats
 Patafísica “[...] La patafísica és la ciència de les solucions imaginàries, i sobretot la ciència d’allò que és particular [...]”. Extracte de Dels Navis a la Patafísica, d’Alfred Jarry.
 Pirates Urbans - (Artefactes urbans) Exploren l’ús d’objectes urbans existents i els possibles potencials, analitzant conceptes i principis del fet d’habitar i les seves noves relacions, per activar, provocar, ocupar, invertir, qüestionar i dinamitzar una xarxa de llocs no definits. ... només la curiositat de cada habitant pot reimaginar la ciutat, reinventar-la, redescobrir-la, jugar-la...
 Poesia L’art de la quotidianitat.
Potencials
Autoorganització, autoconstrucció, comportaments invisibles, apropiació temporal, espais residuals, buits, reciclatge...
Semipúblic o semiprivat
L’arquitectura portàtil i els nòmades revelen la seva intimitat, confonent i mesclant els codis i interpretant els límits entre l’espai públic i el privat.
 Realitat
En quina realitat pot succeir l’arquitectura?
Recorregut
El moviment com una manera de resistència.
Recursiu
Sobreviu a tot i pot marxar sense endur-se res.
Ressonància inesperada
Aquesta ressonància inesperada entre l’art estètica i l’artesania, entre la subtilesa de la ment i el pes de la terra, entre les idees elitistes i l’execució popular.
 Sostenibilitat Per als sense sostre, les implicacions de la sostenibilitat són més socials que no pas ambientals.
Tecnologia Facilita el moviment, la simultaneïtat, la comunicació i la informació, retallant distàncies i temps, portant-nos a habitar en un caos de materials i esdeveniments.
Territori
Col·lecció de signes en moviment.
Territoris mòbils
Múltiples formes temporals d’apropiació de l’espai i del territori que es produeixen a diferents escales: tippies, gitanos, circs, campaments militars, creuers, fires, raves, càmpings, cines i fins i tot fàbriques xineses mòbils...
Vianant
Amb cada mirada, el vianant compon un paisatge retallat que el converteix en un paisatgista, en un retratista, en un imaginador.
Transportabilitat
La recreació lògica d’un entorn o la seva relocalització física.
Travesses intraurbanes
Les travesses intraurbanes impliquen el desplegament d’allò que és corporal en una dimensió vedada a la paraula, perquè es construeixen a l’instant i s’esborren amb el moviment.
Urbanisme informal
El reconeixement de circumstàncies i presències, no evidenciades, i, per això mateix, gairebé descontrolades; és l’acceptació d’allò impredictible, impermanent, canviant, fugaç, inesperat...
Urbà
Allò que es mou.
Buits urbans
Residuals, buits, llocs disponibles i oberts, fora de l’interès immobiliari, aptes per a l’apropiació espontània i immediata.
 “... Vet aquí una vegada un viatge, qualsevol aventura, qualsevol expedició exploratòria. Per a la majoria, començava en algun lloc llunyà i tornava a començar a la confrontació de cadascú, la qual cosa semblava cada cop diferent.”
|
Sobre l'autor
PILAR ECHAVARRÍA
Pilar Echavarría estudia arquitectura a Bogotà (Universidad de los Andes), Düsseldorf (University of Applied Sciences) i Barcelona (IaaC). És l’autora del llibre Arquitectura Portátil, Entornos Imprescindibles, 2007, publicat per Structure. Actualment desenvolupa projectes d’investigació en torn a l’arquitectura, l’espai públic, la dansa i l’escenografia.
Relacionat 24 DISSENY CRÍTIC, 2007 ALESSANDRA CAPORALE La Deriva Natural (en l'obra) de Natalie Jeremijenko Punta de llança de l’art digital i electrònic, el bioart o a-life art, natalie jeremijenko "juga” amb la intel·ligència artificial i la biotecnologia i duu al terreny del hightech unes pràctiques socials d’art activista que tenen les seves arrels en els moviments socials lligats als nous mitjans (nous media). 24 DISSENY CRÍTIC, 2007 JOAN SUBIRATS, JAUME BADOSA Quin disseny per quina societat? La relació entre la política i el disseny no és evident. Només des d’una concepció generalista de la política, entesa com la forma en què regulem el conflicte social, podem començar a acostar-nos a aquest binomi aparentment estrany. 24 DISSENY CRÍTIC, 2007 RAQUEL PELTA Dissenyar amb la gent En el context econòmic de les nostres societats capitalistes, el disseny és una eina que serveix per augmentar la quota de mercat. Nogensmenys, en tot sistema existeixen fractures i contradiccions i els dissenyadors poden operar productivament amb aquestes. Un dels grans reptes es aconseguir la consistència professional sense renunciar al principis ètics. [...] 24 DISSENY CRÍTIC, 2007 MIREN ETXEZARRETA És possible un disseny crític? El disseny, una magnífica eina de potenciació de qualsevol activitat col·lectiva orientada a la millora social, difícilment aconseguirà orientar-se envers aquesta direcció mentre visquem en un sistema econòmic l’objectiu principal del qual consisteixi en obtenir beneficis per al capital privat. 24 DISSENY CRÍTIC, 2007 RUEDI BAUR Autosatisfacció visual gairebé generalitzada En la seva base el disseny representa interessos radicalment diferents als que actualment dicta el mercat. I precisament per aquest fet el disseny pot ser una alternativa civil per col·locar de nou l’interès real de les persones davant dels interessos financers d’uns quants. 01 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1986 JORDI BERRIO Crítica social i cultura del disseny 26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 ARVIND LODAYA Desglobalitzar el disseny L’article, Basat en una conferència impartida dins el cicle Educar els Dissenyadors per una Ciutadania Global, celebrat a la UWC de Cardiff el novembre de 2005, qüestiona el paper del disseny i reconeix el seu potencial com a eina per al canvi social. [...]26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 ALEJANDRO TAMAYO v*i*d*a lab: repensar els objectes per a la vida quotidiana El v*i*d*a lab (2005-2008) va ser un taller experimental per a estudiants de disseny industrial de la Pontifícia Universitat Javeriana de Bogotà (Colòmbia) que va explorar la concepció dels nous objectes per a la vida quotidiana, prenent com a punt de partida alguns acostaments transdisciplinars sobre el fenomen de la vida. El present text exposa les principals reflexions del taller, els seus exercicis i metodologia general, com també alguns dels projectes desenvolupats pels seus estudiants. [...]24 DISSENY CRÍTIC, 2007 AZRA AKSAMIJA La mesquita genèrica El concepte de mesquita genèrica investiga la representació de la pràctica islàmica contemporània en un context laic i explora la idea de la mesquita com a espai multifuncional a través dels anomenats Principis de Disseny Generatiu, una sèrie de directrius de disseny conceptual que he après estudiant la història de l’arquitectura islàmica. [...]24 DISSENY CRÍTIC, 2007 ROGER IBARS Don’t panic L’article Don’t panic es divideix en dues parts; la primera és un recorregut pels projectes més significatius de l’estudi de disseny Dunne & Raby, format per la parella anglesa establerta a Londres Tony Dunne i Fiona Raby. La segona part de l’article es centra en la definició del disseny crític. [...] |