25
RECERCA EN DISSENY,
2008
| Editorial
RECERCA EN DISSENY[ CERVINI, KAYSER et al. Mobile Embodiements. Interaction-Ivrea, 2003 ] El número 25 de la revista ELISAVA TdD es centra en el tema de la investigació en disseny a través d’uns articles que presenten diversos punts de vista complementaris entre si i realitzats des de diferents camps d’acció. Ja sigui apostant per la generació de nous processos creatius que aprofundeixin en tècniques per conèixer millor els usuaris o per noves metodologies que trenquin amb paradigmes establerts, en tots dos casos es posa en evidència la necessitat d’explorar models col·laboratius, així com que la necessària multidisciplinarietat del disseny contribueixi a una pràctica professional coherent. El disseny, com tot camp d’estudi, necessita de manera constant dotar-se de contingut mitjançant una investigació rigorosa. I més si tenim en compte que es tracta d’una disciplina apareguda el segle passat.
En part, els orígens de la investigació en disseny es troben en l’aparició, després de la Segona Guerra Mundial, de mètodes per la investigació i tècniques per la presa de decisions, el desenvolupament de tècniques creatives durant els anys cinquanta i l’inici de l’aplicació d’eines de software per la resolució de problemes als anys seixanta. La investigació en disseny com a disciplina sorgeix durant els anys seixanta, inicialment apuntada durant la conferència Design Methods1, celebrada a l’Imperial College de Londres, el 1962. D’aquesta conferència en sorgeix la institució Design Research Society (DRS), fundada el 1966. John Chris Jones (promotor de la conferència) funda un Laboratori d’Investigació en Disseny a l’Institut de Ciència i Tecnologia de la Universitat de Manchester, i posteriorment Bruce Archer funda el Departament d’Investigació en Disseny al Royal College of Art, passant a ser el primer professor d’investigació en disseny. Segons la Design Research Society, l’objectiu de la investigació en disseny és “promoure l’estudi i la investigació sobre el procés de disseny en els seus diferents àmbits”. El seu propòsit és, llavors, reflexionar des d’un punt de vista acadèmic i independent sobre el procés mateix de disseny i la seva interrelació amb altres disciplines.
Avui dia podríem dir que el desenvolupament recent de la investigació en disseny ha generat una nova concepció d’aquesta disciplina: el considera una disciplina d’estudi independent, reforçada per l’afirmació que el disseny té un discurs propi, amb les conseqüències que això comporta. Bruce Archer va encapsular aquesta idea en opinar que “hi ha una nova manera de conèixer i comunicar [en el disseny] que és diferent de les tècniques purament acadèmiques o científiques”2. De manera similar, Donald Schön (1983) va promoure aquesta nova visió en el seu llibre The Reflective Practitioner3, en el qual qüestionava la racionalitat tècnica i esperava establir “una epistemologia pràctica implícita en els processos artístics i intuïtius mitjançant els quals els dissenyadors resolen situacions d’incertesa, inestabilitat, exclusivitat i conflicte de valors”.
Fa anys, Herbert Simon4 va apuntar que el disseny era una de les plataformes més rellevants de reflexió i debat sobre quina forma havia de tenir el futur. És més, segons Brenda Laurel avui dia les eines de la investigació en disseny permeten als dissenyadors “reclamar i dirigir el potencial de la seva professió”5. L’autora afirma que una de les diferències principals entre disseny aplicat i investigació en disseny és que el disseny no té per què ser nou, però ha de ser bo. La investigació, en canvi, no té per què ser bona, però ha de ser nova. O, en tot cas, el que sí que podríem dir és que, almenys, la investigació en disseny ens ajuda a generalitzar un coneixement aplicable en diverses situacions i projectes de disseny. El present número incorpora així una sèrie d’articles que, ja sigui a través de reflexions o a través de casos d’estudi, apunten una sèrie de qüestions clau per la pràctica del disseny. Com transformar la teoria generada per la investigació en disseny en pràctiques generalitzables? Com integrar tècniques d’investigació d’altres disciplines d’humanitats com l’etnografia, la sociologia o l’antropologia en el procés de disseny? És la investigació en disseny compatible amb la pràctica comercial? Quina és la diferència entre disseny aplicat i investigació en disseny? Un primer grup de textos protagonitzats per Gillian Crampton-Smith i per Simona Maschi i Heather Martin representen un clar reconeixement de la complexitat creixent del disseny, la necessitat de desenvolupar noves eines i mètodes, alhora que centren gran part del seu discurs a resoldre l’última de les qüestions plantejades en el paràgraf anterior. Concretament, en el primer article d’aquest número d’ELISAVA TdD es recull la transcripció d’una conferència de Gillian Crampton-Smith realitzada durant el Fòrum d’Innovació organitzat per la Universitat de Ciències Aplicades de Postdam el març d’aquest any. Crampton-Smith, una de les pioneres en disseny d’interacció i amb una llarga experiència en investigació en centres com el Royal College of Art de Londres o l’Interaction Design Institute Ivrea, ens ofereix una reflexió sobre els objectius de la investigació en disseny. En la seva presentació, Crampton-Smith qüestiona la veritable naturalesa de la investigació en disseny i apunta que aquesta investigació, per ser considerada com a tal, ha d’estar allunyada de terrenys més comercials, ja que la investigació és un camí cap allò que és desconegut, i tot i que el resultat final sigui fallit, el procés d’investigació en si pot oferir valuoses lliçons extrapolables a futurs projectes. En un segon text, Mark Stevens, recollint opinions de Simona Maschi i Heather Martin, directores del recentment creat Copenhagen Institute of Interaction Design (CIID), ens presenta la filosofia d’aquest nou centre, on es combinen educació, investigació i consultoria, un trinomi que garanteix la retroalimentació dels processos de disseny des d’allò aplicat fins a allò especulatiu. El model del CIID se’ns presenta com una aposta intel·ligent en un moment en què l’acadèmia s’ha de replantejar la relació amb el món empresarial, apostant per una innovació que només és possible en entorns lliures de consideracions purament comercials. Una tercera aportació, la de Karmen Franinovic, investigadora a l’Escola d’Art de Zuric, ens presenta un avanç de la seva tesi doctoral en què estudia els fonaments bàsics del disseny d’interacció, en particular la interacció amb objectes sonors. Es tracta en si mateix d’un treball d’investigació acadèmica en curs que alhora reflexiona sobre els paral·lelismes entre les metodologies desenvolupades en escoles de les avantguardes com la Bauhaus i la pràctica actual de la investigació en disseny, i afirma que és necessari desenvolupar estratègies creatives que trenquin amb paradigmes establerts i ens ajudin a definir els fonaments d’un nou mitjà. Finalment, els dos últims articles són dos casos d’estudi de projectes d’investigació aplicada a situacions concretes: la gestió de microcrèdits a Uganda i Kenya, així com la gestió del sistema sanitari local de la província italiana de Cuneo. El primer cas ha estat desenvolupat pel grup Design for Sustainability de la Universitat Tecnològica de Delft (Països Baixos) per a Kiva.org i amb el finançament de la Digital Inclusion Initiative de Microsoft Research. El segon ha estat dut a terme en el marc de Torino World Design Capital. Tant el primer equip, format per Jon Rodriguez i Cale Thompson, com el segon, format per Lekshmy Parameswaran i Laszlo Herczegh, posen en evidència el valor de les estratègies d’innovació centrades en l’estudi d’usuari que, sens dubte, tenen com a objectiu últim orientar futurs encàrrecs de disseny. Alhora, però, es tracta de metodologies d’investigació aplicades a les condicions que la societat i l’entorn exigeixen, que situen just en el centre del procés els usuaris. Cal remarcar que, si bé aquestes metodologies estan destinades a evidenciar necessitats latents que d’altra manera no sorgirien fàcilment, hi ha el perill que assumeixin que l’usuari sap què vol, quan sovint no és conscient ni tan sols de les possibilitats existents. Aquestes metodologies, per tant, han d’estar complementades amb visions que confrontin i validin la investigació. Després d’aquesta breu recensió de les diferents aportacions al número 25 d’ELISAVA TdD, on lògicament la investigació en disseny apareix com quelcom estretament vinculat al món universitari, es posa en evidència un últim aspecte que volem ressaltar. El paper de les escoles de disseny no com a simples transmissores de coneixement, sinó també com a generadores de coneixement. Sens dubte, el repte d’aquests centres ha de ser anar més enllà de la imprescindible formació de professionals competents i fomentar, tal com ja es plantejava en el número 24 d’aquesta revista, la construcció d’un punt de vista propi.
1. Jones, J. C. i D. G. Thornley (eds.) (1963). Conference on Design Methods. Oxford, UK: Pergamon Press.
2. Archer, L. B. (1965). Systematic Method for Designers. Londres: The Design Council.
3. Schön, D. (1983). The Reflective Practitioner: How Professionals Think in Action. Londres: Temple Smith.
4. Simon, H. (1969). “The Science of Design: Creating the Artificial”. A: The Sciences of the Artificial. Cambridge, MA: MIT Press, p. 55-56.
5. Laurel, B. (2003). Design Research: Methods and Perspectives. Cambridge, MA: MIT Press.
|
Continguts
25
RECERCA EN DISSENY,
2008
KARMEN FRANINOVIC Cap a un disseny d'interacció bàsic “On són els artistes?”, s’exclamà Hiroshi Ishii, professor del Media Lab del MIT, en adreçar-se als participants d’un debat a la Conferència sobre els Factors Humans en els Sistemes Informàtics, que el 2008 va tenir lloc sota el lema “Art. Ciència. Equilibri”.1 25 RECERCA EN DISSENY, 2008 GILLIAN CRAMPTON-SMITH L’ofici del disseny d'interacció L’objectiu del congrés Innovation Forum Interaction Design (Fòrum d’Innovació sobre el Disseny d’Interacció), que es va celebrar al llarg de dos dies, girava entorn dels aspectes del disseny d’interfícies i d’interacció: telèfons mòbils i interfícies de mitjans digitals, solució de problemes i visió de nous productes, pàgines web i mons virtuals, art i comerç, negocis i ciència.Mitjançant projectes concrets i conceptes visionaris, diversos experts internacionals dels sectors del disseny, la recerca i els negocis van presentar i debatre les tendències actuals en el disseny d’interacció. [...]25 RECERCA EN DISSENY, 2008 Lekshmy Parameswaran, Laszlo Herczegh Bona salut a Cuneo Bona salut a Cuneo és un projecte d’innovació sanitària que es va posar en marxa l’estiu del 2008 per al sistema regional italià de salut ASL CN1. El projecte proposava noves solucions i estratègies de disseny que volien donar resposta a les necessitats de salut locals dels ciutadans i els proveïdors d’assistència sanitària de la província de Cuneo. 25 RECERCA EN DISSENY, 2008 Cale Thompson, JON RODRIGUEZ Posar la tecnologia en context Into(context) és un projecte de recerca de disseny desenvolupat pel grup Design for Sustainability de la Universitat Tecnològica de Delft (Països Baixos), Kiva.org i amb el finançament de la Digital Inclusion Initiative de Microsoft Research. L’objectiu d’aquesta iniciativa és finançar recerques que explorin el paper que la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) pot tenir per crear solucions que superin les moltes barreres que ha d’afrontar el món en desenvolupament. 25 RECERCA EN DISSENY, 2008 Mark Stevens Tancar la bretxa: educació, assessorament i recerca al CIID El Copenhagen Institute of Interaction Design (Institut de Copenhaguen de Disseny d’Interacció o CIID) va ser fundat per Simona Maschi i Heather Martin a l’agost del 2006. Amb l’objectiu de crear un centre internacional d’excel·lència en disseny d’interacció i innovació, el CIID incorpora tres elements —educació, recerca i assessorament— que exploren plegats noves idees sobre el disseny i la tecnologia. [...] |