25
RECERCA EN DISSENY,
2008
Tancar la bretxa: educació, assessorament i recerca al CIIDCopenhagen Institute of Interaction Design. Foto David A. Mellis. El Copenhagen Institute of Interaction Design (Institut de Copenhaguen de Disseny d’Interacció o CIID) va ser fundat per Simona Maschi i Heather Martin a l’agost del 2006. Amb l’objectiu de crear un centre internacional d’excel·lència en disseny d’interacció i innovació, el CIID incorpora tres elements —educació, recerca i assessorament— que exploren plegats noves idees sobre el disseny i la tecnologia.
El Copenhagen Institute of Interaction Design (Institut de Copenhaguen de Disseny d’Interacció o CIID) va ser fundat per Simona Maschi i Heather Martin a l’agost del 2006. Amb l’objectiu de crear un centre internacional d’excel·lència en disseny d’interacció i innovació, el CIID incorpora tres elements —educació, recerca i assessorament— que exploren plegats noves idees sobre el disseny i la tecnologia.
L’element d’assessorament de l’institut ha estat ben present des de l’inici mateix i, al setembre del 2008, va començar un curs pilot del programa educatiu en col·laboració amb l’Escola Danesa de Disseny. El Curs Pilot de Disseny d’Interacció és una manera de crear conjuntament —amb els professors, el personal i els estudiants que hi participaran— el que esperem que esdevingui un màster de dos anys. S’estan duent a terme contactes amb escoles de disseny, empreses i instituts de recerca, tant danesos com estrangers, per explorar les possibilitats de col·laboració i associació. La creació del CIID és un intent per tancar la bretxa entre els àmbits d’educació, assessorament i recerca. En part escola, en part assessoria de disseny i en part centre de recerca, el CIID aplega elements que tradicionalment s’han mantingut a part. Tots tres aspectes del CIID, doncs, no s’entenen com elements separats, sinó com punts de vista diferents per observar el món des de la perspectiva del disseny. El disseny com un procés d’enquadrament i enfocament
La manera amb què el CIID mira de tancar la bretxa entre educació, assessorament i recerca és inherent a l’enfocament general que té del disseny. Per entendre’l, vegem l’exemple d’una tasca clàssica de disseny d’interacció: redissenyar un caixer automàtic. Aparentment és un encàrrec clarament definit, en què podem veure el procés de disseny com una selecció de diversos “punts focals” —com si estiguéssim acostant i allunyant un zoom de l’objecte— que generen diferents tipus de comprensió i d’idees respecte al problema.
La feina de disseny, per exemple, es pot dur a terme centrant l’atenció en la “distància mitjana” de l’objecte mateix. Això voldria dir fixar-nos detingudament en la interfície, amb la qual cosa pararíem l’atenció en la interacció entre la màquina i la persona. L’equip de disseny aniria iterant i reiterant la interfície fins que fos al màxim d’intuïtiva. Una recerca d’aquesta mena recorre a les capacitats tradicionalment associades al disseny d’interacció. Imaginem ara que obrim una mica el zoom i ampliem el focus per incloure-hi els processos socials. Això vol dir plantejar-nos qüestions com ara què podem fer per eliminar la incomoditat provocada pel fet de tenir gent esperant al darrere o la inquietud generada per les persones que ronden pel voltant. Ara l’interès principal no és només la interfície, sinó l’entorn: tenir en compte de quina manera el caixer automàtic es relaciona amb el carrer. Per resoldre aquest problema, el coneixement sobre la interacció es pot haver de combinar amb coneixements de psicologia, sociologia, arquitectura i urbanisme. Si obrim encara més el zoom, el procés de disseny pot haver d’abordar qüestions com ara el funcionament dels bancs, potser respecte al desplaçament dels diners d’un lloc a un altre o com es garanteix el subministrament d’efectiu a tots els caixers. Aquestes qüestions exigeixen coneixements de logística, seguretat i gestió de la demanda. Obrim encara més el zoom i ens trobem amb qüestions més generals sobre el mateix sistema bancari: la naturalesa i l’estatus dels diners, diners en metàl·lic enfront de pagaments electrònics, préstecs, crèdit, transaccions estrangeres i confiança. Per crear una solució reeixida, poden fer falta coneixements d’altres camps, com ara les finances i el dret. El disseny d’interacció també és micro alhora que macro. Podem tancar el zoom tant com l’obrim. Anar més enllà de la interfície duu el procés de disseny a nous territoris de disseny molecular, nano, subatòmic i fins i tot genètic. Un cop més, això requereix coneixements i capacitats de diversos tipus per recolzar el procés de disseny. El dissenyador d’interacció no és tan sols un expert en interacció, sinó que cada vegada més també ha de ser-ho en cooperació. Al CIID, la capacitat d’operar eficaçment amb diferents punts focals, d’ampliar l’abast d’un projecte canviant-ne els punts de vista, afavoreix la creativitat a l’hora d’abordar el problema. Si obrim o tanquem massa el zoom, o durant massa temps, perdem els detalls en la investigació. D’altra banda, si no explorem diferents punts focals ens pot passar per alt una dada clau, una informació que podria haver generat una solució realment original. El repte rau a trobar el punt òptim que sigui adient i fructífer alhora. Aquesta concepció es fa servir per oferir una comprensió global de les activitats del CIID. En lloc de tractar-les com entitats separades, s’entenen més aviat com tendències adreçades a ocupar determinats punts focals. L’escola obre i tanca el zoom a voluntat, l’assessoria manté l’enfocament adient i l’àrea de recerca permet una indagació continuada tant a nivell micro com macro. Educació
El Curs Pilot de Disseny d’Interacció introdueix els estudiants a tot un univers d’interaccions de disseny amb l’objectiu d’impartir els coneixements per a una disciplina que ja ha arribat a la majoria d’edat. Els estudiants matriculats al curs pilot intensiu viuen una immersió profunda en el disseny d’interacció, segueixen estudis de capacitació (elaboració de prototips en vídeo, disseny informàtic, recerca sobre els usuaris, etc.) i exploren a fons les interfícies gràfiques d’usuari (GUI), les interfícies tangibles d’usuari (TUI) i el disseny de serveis. Hom encoratja contínuament els alumnes perquè traslladin les seves idees a prototips, per perfeccionar les seves aptituds pràctiques i ampliar la seva consciència estratègica. Un element important d’aquesta educació és l’oportunitat de col·laborar amb quatre empreses associades en una sèrie de tallers d’innovació. El disseny d’interacció ha evolucionat més enllà del punt en què es percebia simplement com el disseny de pàgines web o, a l’altre extrem, l’enginy per crear artefactes sorprenents. Les empreses, els governs i altres organitzacions reconeixen ara el vigor d’aquesta disciplina i el seu potencial per ocupar un paper important en les seves activitats. Els dissenyadors d’interacció estan guanyant protagonisme. En encoratjar els estudiants a explorar un ampli ventall de projectes i l’estreta connexió que hi ha entre la interacció i el disseny de serveis, el CIID aspira a oferir-los les eines necessàries per dur a terme un paper estratègic a l’hora de determinar la direcció futura d’una organització. Assessorament
Mentre que els estudiants tenen camp lliure per explorar, l’àrea d’assessorament del CIID tendeix a treballar en projectes més immediats, amb un abast ben delimitat i objectius clars que reflecteixen el ritme més ràpid amb què es mou el sector. El CIID ja ha dut a terme diverses col·laboracions amb empreses de tot el món que van sintonitzar amb l’institut pel seu èmfasi en la creació de prototips i en la capacitat de veure les coses des del punt de vista dels usuaris.
Els departaments d’R+D tradicionalment han tendit a centrar-se en el punt d’origen —com funciona alguna cosa—, mentre que la recerca en disseny sovint ve de l’altra direcció, és a dir, que intenta entendre com es percep alguna cosa i —especialment al CIID— com hi interactuen els usuaris. La relació entre els departaments d’R+D i el dissenyador d’interacció, per tant, s’assembla força a la dels dos obrers que excaven un mateix túnel des de direccions oposades: han de cooperar per calcular com es trobaran a mig camí. L’elaboració de prototips és un element cabdal en el plantejament del CIID. Endevinar el que vol el client és quasi una loteria, amb més errors que no pas encerts. Resulta igualment problemàtic preguntar a la gent, als consumidors, allò que volen. Sovint no ho saben, o creuen que volen una cosa que en realitat no desitgen, ja que basen els seus requisits en l’experiència prèvia. Aquesta mena d’enfocament d’estudis de mercat fa molt improbable trobar un producte o servei que revolucioni els paradigmes i segurament acaba produint un excés de prestacions no desitjades. L’elaboració de prototips ofereix una via alternativa. Un prototip interactua amb l’usuari final i li planteja preguntes d’una manera física, incitant els usuaris a pensar més enllà de la seva experiència anterior. Al CIID els prototips es creen en molt poc temps, amb l’aplicació de tecnologies especials de muntatge ràpid a projectes d’assessorament que estan molt clarament delimitats quant a abast i terminis. Recerca
Vegem per exemple una recerca sobre la personalització dels dispositius mòbils. Un objectiu comercial podria ser la creació d’una interfície que pugui ser personalitzada per l’usuari. Potser descarreguin components mitjançant un navegador d’internet, afegint-hi o eliminant-ne elements segons les necessitats. Aquestes solucions es tradueixen en un prototip i es comenten amb el client i l’usuari potencial. Aquí es treballa amb un enfocament molt delimitat, amb instruccions precises i un termini fix que sovint només és d’uns pocs mesos o fins i tot setmanes. La recerca en disseny, amb projectes que sovint duren de dos a sis anys, es pot permetre adoptar un punt de vista a més llarg terme i investigar diversos punts d’interès durant un període de temps més extens. Acostant el zoom, el CIID té el potencial de dur a terme recerques sobre les tecnologies i tècniques d’interacció, contribuint així al coneixement públic (el CIID té previst crear un laboratori de recerca, i s’estan establint vincles amb institucions educatives i de recerca per tal de fer-lo realitat). Allunyant el zoom, la recerca en disseny ofereix l’oportunitat d’ampliar conside-rablement el camp d’acció. Si tornem a la nostra hipotètica personalització dels dis-positius mòbils, un projecte de recerca ofereix l’oportunitat per plantejar-nos qüestions socials i fins i tot filosòfiques: “És una cosa desitjable, la personalització total?”. Si la gent decideix rebre només notícies d’esports i entreteniment al seu dispositiu mòbil, com pot afectar això la manera en què participen en la societat? És just, fins i tot, oferir-los aquesta possibilitat? Com ho podríem resoldre, això? Aquestes preguntes queden clarament fora de l’abast de la majoria d’empreses que operen en entorns altament competitius. Això ens duu a cercar fonts de finançament governamentals o filantròpiques, tot i que aquestes també voldran obtenir un rendiment de la seva inversió en algun moment posterior. La recerca en disseny permet que ens plantegem més preguntes, mentre que del disseny només n’esperem respostes. La combinació d’educació, assessorament i recerca al CIID
En tancar la bretxa entre l’educació, l’assessorament i la recerca, el CIID aspira a fomentar la pol·linització creuada entre aquestes diverses activitats, la qual cosa seria impossible si es mantinguessin hermèticament aïllades. Els projectes d’assessorament, d’abast delimitat i naturalesa intensiva, mantenen el CIID connectat al món dels negocis i a una disciplina del disseny d’interacció que avança molt ràpidament. Faciliten així mateix que ens plantegem preguntes que podem explorar més a fons mitjançant els projectes de recerca. La recerca genera un coneixement que il·lumina les activitats educatives i d’assessorament. Els alumnes es beneficien de totes dues: poden conèixer professionals destacats del sector i fer-se una idea de com és aquest món. A més, poden experimentar les qüestions més generals que es plantegen entorn del disseny d’interacció. Per tancar el cercle, el CIID es beneficia de les noves idees i de l’energia fresca que aporten els alumnes. L’exploració entorn d’aquestes activitats i com es poden alimentar i influir mútuament es considera adient per a una institució dedicada al disseny d’interacció. Encara som al començament, però hi ha indicis que el model funciona. El Curs Pilot de Disseny d’Interacció va començar tot just al setembre del 2008, però sembla que les activitats ja actuen plegades seguint camins satisfactoris i, al mateix temps, difícils de predir.
Referències: ciid.dk ciid.dkds.dk Biografies de Heather Martin i Simona Maschi: http://ciid.dk/about/people |
Sobre l'autor
Mark Stevens És escriptor, dissenyador i investigador. En la seva trajectòria professional ha treballat en múltiples disciplines vinculades a la comunicació i ha desenvolupat projectes amb IDEO, Interbrand i McCann Advertising, entre altres. És llicenciat per l’Institute Without Boundaries i actualment dirigeix el Research Studio, una empresa de creació de continguts que interactua amb els dissenyadors.
Relacionat 25 RECERCA EN DISSENY, 2008 Cale Thompson, JON RODRIGUEZ Posar la tecnologia en context Into(context) és un projecte de recerca de disseny desenvolupat pel grup Design for Sustainability de la Universitat Tecnològica de Delft (Països Baixos), Kiva.org i amb el finançament de la Digital Inclusion Initiative de Microsoft Research. L’objectiu d’aquesta iniciativa és finançar recerques que explorin el paper que la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) pot tenir per crear solucions que superin les moltes barreres que ha d’afrontar el món en desenvolupament. 26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 GAVIN MELLES Doctorats professionals en disseny? Els doctorats professionals van sorgir durant els anys noranta al Regne Unit i Austràlia com a re sposta a les pre ssions institucionals que re bia el segon cicle de l’ensenyament super ior de masses (estudis de postgrau). S’han de senvolupat, així, programes de doctorat alter natius que inclouen projectes (cre atius) i que afirmen abordar els valors professionals i pràctics de les arts i indústries cre atives, incloent-hi el disseny, de maner a més apropiada que el doctorat tradicional. No obstant això, donada la discutible categoria professional 26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 VICTOR MARGOLIN Educació doctoral en disseny El present text pren en consideració l’estat de la investigació en disseny i es planteja la importància de fixar uns objectius clars per a un doctorat en aquesta disciplina. Per aquest motiu recull un seguit de consideracions claus per tal d’avançar en el consens al respecte d’aquests programes universitaris. [...]26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 ARVIND LODAYA Desglobalitzar el disseny L’article, Basat en una conferència impartida dins el cicle Educar els Dissenyadors per una Ciutadania Global, celebrat a la UWC de Cardiff el novembre de 2005, qüestiona el paper del disseny i reconeix el seu potencial com a eina per al canvi social. [...]26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 ALEJANDRO TAMAYO v*i*d*a lab: repensar els objectes per a la vida quotidiana El v*i*d*a lab (2005-2008) va ser un taller experimental per a estudiants de disseny industrial de la Pontifícia Universitat Javeriana de Bogotà (Colòmbia) que va explorar la concepció dels nous objectes per a la vida quotidiana, prenent com a punt de partida alguns acostaments transdisciplinars sobre el fenomen de la vida. El present text exposa les principals reflexions del taller, els seus exercicis i metodologia general, com també alguns dels projectes desenvolupats pels seus estudiants. [...]26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 OSCAR TOMICO Co-reflexió Aquest article presenta una aproximació a la implicació de l’usuari, que permet confrontar les raons fonamentals del dissenyador amb les motivacions i els valors socials. Aquesta aproximació està particularment feta a mida per als processos de disseny adreçats a la transformació social. En aquest acostament, la implicació de l’usuari es considera un procés constructiu i no destructiu. 26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 MÁRTON SZENTPÉTERI Iniciatives de disseny socialment responsables en l’educació en disseny hongaresa El paper del disseny als països postsocialistes encara en transició al capitalisme ha canviat radicalment en les dues últimes dècades. El declivi industrial ha donat pas a una crisi de la legitimitat social dels dissenyadors industrials, que havia estat el sector capdavanter fins llavors. No obstant això, encara que han sorgit esporàdicament noves formes d’identitat dels dissenyadors, aquesta crisi de legitimitat és encara evident i reclama un canvi radical, des de la imatge tradicional d’aquests professionals cap a la d’aquells dissenyadors que reconeixen el nou paper cada cop més expandit del disseny. La crisi global financera i econòmica, paral·lela a la crisi de sistema general, més profunda cada dia a Hongria, constreny la resolució d’aquesta situació. 26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 LUISA COLLINA La formació dels dissenyadors del futur: A partir d'un cas específic, el curs de postgrau Product Service System Design (Disseny de Sistemes de Productes i Serveis) impartit a la facultat de disseny del Politècnic de Milà a estudiants italians i internacionals en anglès, es pretén exposar un conjunt de reflexions inherents al perfil actual i futur del dissenyador, entès com un «professional reflexiu» –en paraules de Donald A. Schön– cridat a actuar en contextos incerts i poc definits, capaç d'estructurar d'una manera original un problema i de trobar –mitjançant tècniques híbrides i complexes, amb instruments adaptats d'altres disciplines o de producció pròpia– solucions d’espectre ampli, experimentals i innovadores. [...]25 RECERCA EN DISSENY, 2008 Lekshmy Parameswaran, Laszlo Herczegh Bona salut a Cuneo Bona salut a Cuneo és un projecte d’innovació sanitària que es va posar en marxa l’estiu del 2008 per al sistema regional italià de salut ASL CN1. El projecte proposava noves solucions i estratègies de disseny que volien donar resposta a les necessitats de salut locals dels ciutadans i els proveïdors d’assistència sanitària de la província de Cuneo. 25 RECERCA EN DISSENY, 2008 GILLIAN CRAMPTON-SMITH L’ofici del disseny d'interacció L’objectiu del congrés Innovation Forum Interaction Design (Fòrum d’Innovació sobre el Disseny d’Interacció), que es va celebrar al llarg de dos dies, girava entorn dels aspectes del disseny d’interfícies i d’interacció: telèfons mòbils i interfícies de mitjans digitals, solució de problemes i visió de nous productes, pàgines web i mons virtuals, art i comerç, negocis i ciència.Mitjançant projectes concrets i conceptes visionaris, diversos experts internacionals dels sectors del disseny, la recerca i els negocis van presentar i debatre les tendències actuals en el disseny d’interacció. [...] |
