26
EDUCACIO EN DISSENY,
2009
El disseny de noves escoles de negocisReformulació del problema Davant d’uns problemes socials de creixent complexitat, les empreses s’han començat a interessar pels processos i mètodes de pensament dels dissenyadors, dos dels aspectes més importants dels quals són l’atenció centrada en els usuaris i el pensament de sistemes. Alhora, els estudis empresarials es poden beneficiar d’incorporar alguns dels conceptes i mètodes que aprenen els dissenyadors. Aquests inclouen com formular els problemes, utilitzar la recerca etnogràfica, raonar abductivament, sintetitzar informació i col·laborar en grup. Els mètodes d’ensenyament han de tenir un enfocament pràctic i reflexiu. Com a exemple d’això, un curs de disseny impartit en una escola de negocis austríaca que va col·laborar a transformar la perspectiva dels estudiants.
Introducció
Un titular recent de The Economist1 va proclamar que «no tots (els màsters en administració d’empreses, els MBA) eren dolents» si bé es podia acusar l’afamada publicació de censurar les escoles de negocis mitjançant alabances tènues, s’ha de dir que el tema era familiar. A pesar (o potser a causa) de l’èxit de la titulació en MBA, el valor dels estudis d’administració d’empreses ha estat asprament debatut durant molts anys. Aquest debat s’ha avivat recentment, després de la revelació que alguns dels protagonistes de l’última debacle econòmica havien aconseguit aquestes titulacions a través d’universitats molt acreditades. El debat en les publicacions populars d’economia reflecteix profunds exàmens de consciència en aquest col·lectiu acadèmic, i durant molts anys les revistes de gestió empresarial han publicat articles que critiquen un o més aspectes dels MBA. Les crítiques més recents solen provenir de tres direccions principals:
En propagar teories amorals d’inspiració ideològica, les escoles de negocis han eximit activament els seus alumnes de tot sentit de responsabilitat moral.
Una part de la investigació generada (per les escoles de negocis) és excel·lent, però com que només una petita part està fonamentada en pràctiques empresarials reals, la base dels estudis empresarials de postgrau s’ha tornat cada cop més restringida, i cada cop menys rellevant per als professionals.3
Ha arribat l’hora de reconèixer els programes convencionals d’MBA pel que són, o bé posar-hi fi. Ofereixen formació especialitzada en les funcions empresarials i no una educació general en la pràctica de l’administració i direcció d’empreses. Utilitzar l’aula per estimular el desenvolupament de persones que ja exerceixen la gestió és una idea magnífica, però fer veure que s’està convertint en directors d’empresa persones que mai han exercit aquesta funció és una farsa».4 Una de les solucions5 proposades davant d’això consisteix a reformular els programes empresarials perquè incorporin alguns elements dels estudis de disseny. En aquest article em centraré en el significat del disseny en aquest context i en l’aportació que podria fer als estudis d’administració i gestor d’empreses. Hi descric com un curs de disseny impartit a Àustria va exposar els alumnes a noves maneres d’abordar els problemes. Per què el disseny interessa als directors d’empresa
Els problemes actuals a què s’enfronta la direcció d’empreses es caracteritzen per la inestabilitat, la imprevisibilitat i els interessos oposats entre múltiples persones amb interessos en joc. Dit d’una altra manera, els problemes «perversos»,6 un «tipus de problemes del sistema social formulats de manera esbiaixada, en què la informació és confusa, amb molts clients i persones amb poder de decisió que tenen valors en conflicte i en què les ramificacions per a la totalitat del sistema resulten totalment confuses».7 Des que el premi Nobel Herbert Simon8 va reclamar un pla d’estudis empresarials basat en el disseny, diversos autors han sostingut que els directors d’empresa poden aprendre molt de l’enfocament adoptat pels dissenyadors.9 Pel fet que tradicionalment es contracta els dissenyadors per la seva creativitat, aquesta és la qualitat amb què se’ls sol associar. No obstant això, es requereix molta investigació i reflexió per desenvolupar idees. Sovint els dissenyadors necessiten reinterpretar unes instruccions per identificar el problema subjacent; visualitzar solucions abstractes i integrar informació procedent de múltiples fonts. L’habilitat que mostren els dissenyadors per formular els problemes de manera significativa i per integrar els components d’una solució també pot ser aplicada als problemes de direcció. Deixant de banda les habilitats, una «actitud» pròpia del disseny consisteix a contemplar els problemes de la direcció com a oportunitats per a la invenció i el desenvolupament de solucions elegants.10 No obstant això, l’enfocament del disseny difereix força de la pràctica habitual de la gerència i dels estudis empresarials. Els estudiants d’empresari aprenen a descompondre i optimitzar els problemes triant entre alternatives clarament especificades, un enfocament que contrasta clarament amb la caracterització del disseny com una «conversa reflexiva amb la situació»,11 en què el dissenyador proposa una solució, torna a emmarcar el problema i hi intenta una nova aproximació.12 La figura 1 mostra una representació del procés de disseny.13 No és, en absolut, l’única manera d’abordar els problemes de disseny, però sí que ofereix una representació raonable del procés aplicat per molts dissenyadors centrats en l’usuari. Posa l’èmfasi a afavorir una comprensió profunda del problema abans d’intentar elaborar-hi solucions.
Una característica notable d’aquest procés és que la definició del problema és provisional i iterativa: l’equip de dissenyadors comença amb la «Declaració d’intencions 1.0» i la modifica segons les conclusions extretes en la seva investigació dels usuaris i el context, les qüestions empresarials i de mercat, i les restriccions de disseny i tecnològiques. Es poden elaborar diverses declaracions d’intencions abans d’arribar a consensuar la definició del problema i desenvolupar els principis del disseny. Al llarg del procés de la definició del problema l’equip experimenta amb solucions provisionals i estudia el problema de disseny a través d’investigacions i prototips.
Un cop consensuat un conjunt de principis de disseny, l’equip de dissenyadors pensa a emprar tècniques creatives per desenvolupar conceptes de solució i models empresarials, així com per executar el disseny. Aquesta part del procés també és iterativa, ja que l’equip aprofundeix en la seva investigació per perfeccionar les solucions. Un element crític d’aquest procés és l’impacte que té el disseny sobre els éssers humans. Els dissenyadors han de comprendre a fons les necessitats dels usuaris i combinar aquesta comprensió amb informació obtinguda d’altres fonts. Els estudis etnogràfics proporcionen una profunda comprensió de les perspectives físiques, cognitives i afectives dels usuaris. Per interpretar aquesta informació, els dissenyadors l’aborden amb una actitud d’empatia i empren el pensament de sistemes.
Es defineix l’empatia com la percepció del marc de referència intern d’una altra persona com si un fos aquesta persona.14 En la investigació sobre usuaris això significa tractar-los no simplement com a objectes d’estudi decisius, sinó encetar un procés íntim de percepcions i sensacions al costat d’altres éssers humans. En l’administració i direcció d’empreses el terme «usuari» es pot interpretar en un sentit ampli: els «usuaris» d’un balanç poden ser analistes econòmics, igual que els «usuaris» d’una organització de disseny poden ser empleats. Els directors necessiten sentir-se tan compromesos amb aquests usuaris com ho estan els dissenyadors amb els usuaris dels seus dissenys: com a éssers humans que aporten un context personal al seu compromís amb la iniciativa. Els dissenyadors necessiten desenvolupar el pensament de sistemes –la capacitat de pensar de manera general en el problema de disseny– per dues raons. La vertadera empatia amb els usuaris només és possible si un comprèn el seu context d’ús: no solament la situació d’ús sinó la perspectiva personal de l’usuari, basada en factors culturals, lingüístics i emocionals. La segona raó és que el disseny efectiu no es limita només a productes sinó que proveeix valor als usuaris combinant recursos organitzatius i de xarxa. Així, el disseny efectiu requereix que el dissenyador comprengui tant el context de l’usuari com el de l’organització del client. Per apreciar les relacions que formen el sistema, els dissenyadors utilitzen l’anàlisi tradicional i desenvolupen una síntesi del sistema com a totalitat. Pel fet que els problemes de l’administració d’empreses solen ser canviants, situacions difícils caracteritzades per complexes interrelacions i múltiples dipositaris o persones amb interessos en joc, tampoc solen tenir solucions fàcils. El pensament de sistemes, per tant, ha interessat als estudiosos de la gestió d’empreses durant bastant temps i la popularitat del llibre The Fifth Discipline15 de Peter Senge dóna fe del desig d’un enfocament més fresc de problemes complexos. En l’administració d’empreses, igual que en el disseny, les consideracions clau són les relacions entre consumidors, empleats, accionistes, directors i altres dipositaris. Un model d’estudis empresarials basat en el disseny
El model del disseny té profundes implicacions en els estudis de gestió i direcció d’empreses. En una llicenciatura en administració d’empreses basada en els principis del disseny els alumnes aprendrien a desenvolupar una actitud basada en l’empatia i en habilitats per al pensament de sistemes. Per aconseguir-ho, se’ls exigiria saber resoldre problemes d’extrema complexitat contextualitzant-los, entendre íntimament els usuaris, pensar creativament en possibles solucions, utilitzar l’anàlisi i la síntesi en la comprensió de sistemes i els seus elements constitutius, i col·laborar en diversos equips. Tot i així, això no significa que els cursos de disseny hagin de suplantar els que s’imparteixen actualment a les escoles de negocis: allò prioritari, més que no pas un gran corpus de material nou, és un canvi d’actitud i d’enfocament. Cal dir, però, que aquests principis tenen implicacions significatives tant per als plans d’estudi com per als mètodes docents, com veurem a continuació. Pla d'estudis Els alumnes de cursos d’MBA aprenen gran varietat de tècniques per analitzar els problemes empresarials, però solen aplicar-les a problemes ben definits. Els conjunts de problemes, exàmens i casos, per exemple, sovint expliquen amb detall les alternatives disponibles per a la comparació. El que es troba a faltar en l’educació d’un alumne típic d’empresarials és un debat sobre com identificar el problema correcte que cal resoldre, i com pensar en noves alternatives que no han estat provades. Encara que als alumnes d’empresarials els ensenyen alguns models concebuts per ajudar-los a fer-se una idea més general d’un cas (el model de forces competitives16 de Porter en seria un exemple), hi ha possibilitats d’anar molt més enllà i considerar les implicacions que tenen els problemes per a usuaris, mercats i societats. Una actitud apropiada també resulta essencial: assumir que els usuaris no són només «consumidors» que cal captar, sinó vertaders éssers humans amb sensacions, necessitats i pensaments propis; que els empleats no són exclusivament factors de producció; i que la col·laboració amb altres significa comprendre com es percep el món des del seu punt de vista. Un pla d’estudis d’MBA basat en el disseny comprendria les següents àrees temàtiques:
En un curs d’MBA basat en el disseny caben els dos enfocaments, el quantitatiu i el qualitatiu. Els dos s’emprarien conjuntament per arribar a una comprensió subjectiva i íntima de l’usuari, en contraposició als efectes de distanciament i deshumanització produïts en considerar els consumidors meres estadístiques. A causa de les diferències en les epistemologies subjacents, seria lògic oferir cursos separats encara que emmarcats en una filosofia comuna d’intimitat amb l’usuari.
Mètodes docents Una part significativa dels esforços dels alumnes d’un màster en empresarials centrat en l’usuari es dedicaria a abordar els problemes perversos en la pràctica.
Els mètodes docents estàndard a les escoles de negocis –les ponències i els casos– són capaços de proporcionar eines empresarials als alumnes. No obstant això, atès que aquests mètodes solen presentar els problemes de manera ben definida i, fins i tot, ben sovint ofereixen alternatives perquè els alumnes les comparin, no tindran èxit per impartir alguns dels conceptes i habilitats d’una gestió empresarial basada en el disseny. El paper que compleixen les ponències i els casos seria el d’ajudar els alumnes a comprendre els conceptes de forma simplificada; a continuació, aplicarien aquestes habilitats en projectes del món real que es resisteixen a una definició fàcil i que requereixen generar alternatives pròpies basades en la comprensió dels usuaris i del sistema. Un curs d’empresarials basat en el disseny
Els principis anteriors subjeien en un curs d’Innovació estratègica ofert per la Universitat Johannes Kepler, a Linz, Àustria, l’any 2007. Els alumnes eren estudiants universitaris de l’últim any d’empresarials, i el curs consistia en un projecte basat en el procés de disseny mostrat a la figura 1. La descripció del curs resava així: Aquest curs és una secció pràctica reflexiva en el procés de la innovació. Es presentarà als alumnes un procés de disseny centrat en l’usuari i, en equips, implementaran aquest procés per desenvolupar o bé una idea per a un nou producte/servei, o bé una estratègia empresarial per a un producte/servei existent. Les ponències i els debats destacaran les fases clau del procés, i els alumnes reflexionaran de manera regular sobre el seu propi enfocament individual de la innovació estratègica. Al final del curs els alumnes hauran desenvolupat un marc de referència generalitzat i individual per a les innovacions estratègiques a què s’enfrontaran en el futur. Va haver-hi cinc sessions plenàries en el transcurs d’un mes, intercalades amb sessions de treball en grups petits. Després d’una sessió inicial en què se’ls presentava el procés, els alumnes procedien a elaborar una Declaració d’intencions (una visió general del que es proposaven aconseguir), a realitzar estudis sobre usuaris, a desenvolupar Va haver-hi cinc sessions plenàries en el transcurs d’un mes, intercalades amb sessions de treball en grups petits. Després d’una sessió inicial en què se’ls presentava el procés, els alumnes procedien a elaborar una Declaració d’intencions (una visió general del que es proposaven aconseguir), a realitzar estudis sobre usuaris, a desenvolupar intuïcions i principis de disseny, a preparar un nou marc per a la Declaració d’intencions i a presentar uns conceptes inicials. Al llarg del procés, l’enfocament se centrava a dissenyar una experiència de client; els alumnes es dividien en tres grups, cadascun dels quals seleccionava un projecte: un zoo, un servei financer i un comerç d’art. Els alumnes eren avaluats per grups, segons la qualitat de la seva presentació final, i individualment, en un diari reflexiu que analitzava el seu aprenentatge del procés d’innovació. Gràcies a les anotacions en els diaris dels alumnes i a les entrevistes en profunditat conduïdes per un llicenciat que participava en el curs, es reunia prou informació avaluativa sobre cada un. En la fase inicial del curs, els alumnes identificaven els problemes en què volien treballar i elaboraven una Declaració d’intencions preliminar, condensant els seus objectius globals quant al procés i a allò que esperaven poder dissenyar. Al grup de serveis financers, per exemple, li interessava proporcionar préstecs de baix cost als alumnes. Els alumnes recopilaven dades secundàries i observaven i entrevistaven potencials usuaris per a la seva experiència. Això els va portar a repensar la seva declaració original del problema: el grup financer, per exemple, va veure que hi havia poca demanda de préstecs estudiantils i, en canvi, molt interès a entendre la informació econòmica, així que va revisar la seva Declaració d’intencions en conseqüència. Per als alumnes acostumats a un enfocament lineal, tipus «primer formula i després resol», el fet de reformular el problema així va suposar-los una experiència nova. Diversos alumnes ho van comentar en les seves entrevistes: La veritat és que ens trobem amb un problema totalment diferent del que ens havíem pensat. A alguns estudiants, el descobriment que havien identificat el problema erròniament els va arribar bastant avançat el curs, després de diverses fases d’investigació. En aquell moment semblava un contratemps, però al final els alumnes van arribar a valorar el caràcter no lineal del procés. Un alumne ho va descriure així: Redefinir la pregunta de la nostra investigació ens va ajudar a centrar el problema. De manera que vaig aprendre que la pregunta correcta em pot ajudar a [comprendre] el problema i a centrar-me en les dificultats i punts febles [dels usuaris] […] cada nova definició ens feia avançar dues passes. Els alumnes també van ser sotmesos a sessions de brainstorming i van idear prototips conceptuals de les seves propostes en forma de collages com a manera de polir i comunicar la seva idea (vegeu-ne les fotografies). Desplegar representacions físiques de les idees com a part del procés de solució de problemes va resultar ser una tècnica nova i sorprenent per als grups d’alumnes. La seva representació física feia aflorar idees que no podien ser expressades verbalment i que afavorien la comprensió mútua entre els membres del grup: És important poder expressar els pensaments i les emocions a través d’imatges i d’altres tècniques creatives, a més de mitjançant paraules, perquè no tots els sentiments es poden expressar només amb paraules. Tan sols quan hi hagi quelcom (…) que els companys puguin tocar estaran en condicions de començar a entendre el significat de la idea. Encara que l’experiència global del curs va ser positiva per als alumnes, va tenir, no obstant, limitacions. El poc temps de què disposava el curs va limitar la capacitat dels alumnes d’absorbir i implementar del tot el nou procés: més temps hauria permès realitzar estudis més complets i profunds dels usuaris i elaborar plans d’implementació més rigorosos. Així mateix, els alumnes van tenir dificultats amb l’ambigüitat de la tasca final i van demanar directrius més clares. Malgrat les limitacions, diversos alumnes van considerar l’enfocament transformador, tal com demostra la citació següent: Quan analitzo la meva vida diària, sovint em trobo cercant possibles solucions en identificar un problema. No ho puc evitar, és de bojos! Però m’agrada. La setmana que ve començo a treballar en el departament de gestió de recursos humans internacionals d’una empresa de producció austríaca. He pensat ja en tants enfocaments per innovar les eines i els hàbits existents que m’agradaria arribar allí i canviar-ho tot.
Conclusió Els administradors d’empresa i els professors d’aquesta disciplina han arribat a reconèixer que els problemes a què s’enfronten les empreses suposen ara majors reptes i són més difícils de definir. Aquest tipus de problema no es pot resoldre mitjançant els mètodes lineals comunament impartits a les escoles de negocis. Els dissenyadors, d’altra banda, aborden problemes semblants diàriament i, per tant, els directors d’empreses han vist en el disseny un enfocament interessant en la resolució de problemes en el camp de l’administració i gestió. Els plans d’estudi de les escoles de negocis haurien de canviar per contemplar el plantejament diferent que caracteritza les estratègies els dissenyadors. Tot i així, més que simplement afegir cursos nous, l’enfocament basat en el disseny podria servir com a manera de coordinar i sintetitzar les habilitats apreses en els cursos tradicionals. L’aplicació de mètodes de disseny a un projecte pot exposar els alumnes a formes de pensar noves i radicalment distintes. 1. The Economist (2009). «MBA Students: Not All Bad», 29 juny.
2. GHOSHAl, Sumanthra (2005). «Bad Management Theories Llauri Destroying Good Management Practices». Academy of Management Learning & Education, vol. 4, núm. 1, p. 75-91.
3. BENNIS, Warren; O’TOOLE, James (2005). «How Business Schools Lost Their Way». Harvard Business Review, 1 de maig.
4. MINTZBERG, Henry (2004). Mànagers Not MBA’s: A Hard Look Drec The Soft Practice Of Management Development. San Francisco: Berrett-Koehler.
5. DUNNE, David; MARTIN, Roger (2006). «Design Thinking And How It Will Change Management Education: An Interview And Discussion». Academy of Management Learning & Education, vol. 5, núm. 4, p. 512-523.
6. RITTEL, Horst; WEBBER, Melvin (1973). «Dilemmas In A General Theory Of Planning». Policy Sciences, núm. 4, p. 155-169. [Reimprès en Cross, Nigel, ed. (1984). Developments In Design Methodology. Chichester, Regne Unit: J. Wiley & Sons, p. 135-144].
7. CHURCHMAN, C. Wes (1967). «Wicked Problems». Management Science, vol. 4, núm. 14, p. 141–142.
8. SIMON, Herbert A. (1996). The Sciences Of The Artificial. 3a ed. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press.
9. Per exemple, SENGE, Peter (1994). The Fifth Disciplini: The Art And Practice Of The Learning Organization. Nova York: Currency/Doubleday; BOLAND, R. J; COLLOPY, F. (eds.) (2004). Managing As Designing. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press; Dunne and Martin (2006), op. cit.
10. Boland & Collopy (2004), op. cit.
11. SCHÖN, Donald A. (1983). The Reflective Practitioner: How Professionals Think In Action. Londres: Tremp Smith.
12. DORST, Kees; CROSS, Nigel (2001). «Creativity In The Design Process: Co-Evolution Of Problem-Solution». Design Studies, vol. 22, núm. 5, p. 425-437.
13. De l’Institute of Design, Illinois Institute of Technology, 2007.
14. ROGERS, Carl (1959). «A Theory Of Therapy, Personality And Interpersonal Relationships, As Developed In The Client-Centered Framework». En S. Koch (ed.). Psychology: A Study of Science. 3. Nova York: McGraw Hill, p. 210-211, p. 184-256.
15. Senge (1994), op. cit.
16. PORTER, Michael E. (1979). «How Competitive Forces Shape Strategy». Harvard Business Review, març/abril.
17. DAELLENBACHAND, H; PETTY, N. W. (2000). «Using MENTOR To Teach Systems Thinking And OR Methodology To First-Year Students In New Zealand». The Journal of the Operational Research Society, núm. 51, p. 12.
|
Sobre l'autor
DAVID DUNNE
David Dunne ensenya Màrqueting, Disseny i Pensament Integral en l’Escola d’Administració d’Empreses Joseph L. Rotman de la Universitat de Toronto, Canadà
Relacionat 26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 VICTOR MARGOLIN Educació doctoral en disseny El present text pren en consideració l’estat de la investigació en disseny i es planteja la importància de fixar uns objectius clars per a un doctorat en aquesta disciplina. Per aquest motiu recull un seguit de consideracions claus per tal d’avançar en el consens al respecte d’aquests programes universitaris. [...]26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 ARVIND LODAYA Desglobalitzar el disseny L’article, Basat en una conferència impartida dins el cicle Educar els Dissenyadors per una Ciutadania Global, celebrat a la UWC de Cardiff el novembre de 2005, qüestiona el paper del disseny i reconeix el seu potencial com a eina per al canvi social. [...]26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 MÁRTON SZENTPÉTERI Iniciatives de disseny socialment responsables en l’educació en disseny hongaresa El paper del disseny als països postsocialistes encara en transició al capitalisme ha canviat radicalment en les dues últimes dècades. El declivi industrial ha donat pas a una crisi de la legitimitat social dels dissenyadors industrials, que havia estat el sector capdavanter fins llavors. No obstant això, encara que han sorgit esporàdicament noves formes d’identitat dels dissenyadors, aquesta crisi de legitimitat és encara evident i reclama un canvi radical, des de la imatge tradicional d’aquests professionals cap a la d’aquells dissenyadors que reconeixen el nou paper cada cop més expandit del disseny. La crisi global financera i econòmica, paral·lela a la crisi de sistema general, més profunda cada dia a Hongria, constreny la resolució d’aquesta situació. 26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 IGNASI PÉREZ ARNAL Els nous dissenyadors de la tècnica La nostra societat sembla estar varada en una posició en què les eleccions dels usuaris determinen com viurem en el futur. L’educació i la pràctica dels enginyers de la nostra societat estan determinades pels efectes a curt termini en comptes de per la responsabilitat social a llarg termini. La cultura és poc més que un mercat en el qual la política és la façana i la ciutat, l’escenari. En comptes de tornar a l’antiga escola de l’alta enginyeria o reclamar la necessitat d’una nova intel·ligència per part dels enginyers, sol·licitem noves formes d’enginyeria social. Cap a on ens conduirà això? El nou pla d’estudis d’enginyeria de l’edificació ha de resoldre la diatriba generada entre mercat, societat i escenaris actuals. [...]26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 LUISA COLLINA La formació dels dissenyadors del futur: A partir d'un cas específic, el curs de postgrau Product Service System Design (Disseny de Sistemes de Productes i Serveis) impartit a la facultat de disseny del Politècnic de Milà a estudiants italians i internacionals en anglès, es pretén exposar un conjunt de reflexions inherents al perfil actual i futur del dissenyador, entès com un «professional reflexiu» –en paraules de Donald A. Schön– cridat a actuar en contextos incerts i poc definits, capaç d'estructurar d'una manera original un problema i de trobar –mitjançant tècniques híbrides i complexes, amb instruments adaptats d'altres disciplines o de producció pròpia– solucions d’espectre ampli, experimentals i innovadores. [...]21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004 ALEIX CARRIÓ MILLÁ Impacte econòmic del disseny a Catalunya i Espanya Aquest article vol mostrar al lector els resultats més rellevants obtinguts de l'anàlisi del disseny des d'una perspectiva econòmica amb la que s'ha tractat de valorar, d'una manera global, l'impacte del sector disseny en termes de Valor Afegit Brut (VAB) i d'Ocupació sobre l'economia de Catalunya i d'Espanya. Així mateix, l'article vol posar de manifest les limitacions que en termes d'informació econòmica i estadística s'han presentat al llarg del desenvolupament d'aquesta anàlisi, tot convidant, finalment, a la reflexió en torn a les conclusions obtingudes. 24 DISSENY CRÍTIC, 2007 JOAN SUBIRATS, JAUME BADOSA Quin disseny per quina societat? La relació entre la política i el disseny no és evident. Només des d’una concepció generalista de la política, entesa com la forma en què regulem el conflicte social, podem començar a acostar-nos a aquest binomi aparentment estrany. 24 DISSENY CRÍTIC, 2007 RAQUEL PELTA Dissenyar amb la gent En el context econòmic de les nostres societats capitalistes, el disseny és una eina que serveix per augmentar la quota de mercat. Nogensmenys, en tot sistema existeixen fractures i contradiccions i els dissenyadors poden operar productivament amb aquestes. Un dels grans reptes es aconseguir la consistència professional sense renunciar al principis ètics. [...] 25 RECERCA EN DISSENY, 2008 Cale Thompson, JON RODRIGUEZ Posar la tecnologia en context Into(context) és un projecte de recerca de disseny desenvolupat pel grup Design for Sustainability de la Universitat Tecnològica de Delft (Països Baixos), Kiva.org i amb el finançament de la Digital Inclusion Initiative de Microsoft Research. L’objectiu d’aquesta iniciativa és finançar recerques que explorin el paper que la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) pot tenir per crear solucions que superin les moltes barreres que ha d’afrontar el món en desenvolupament. 26 EDUCACIO EN DISSENY, 2009 GAVIN MELLES Doctorats professionals en disseny? Els doctorats professionals van sorgir durant els anys noranta al Regne Unit i Austràlia com a re sposta a les pre ssions institucionals que re bia el segon cicle de l’ensenyament super ior de masses (estudis de postgrau). S’han de senvolupat, així, programes de doctorat alter natius que inclouen projectes (cre atius) i que afirmen abordar els valors professionals i pràctics de les arts i indústries cre atives, incloent-hi el disseny, de maner a més apropiada que el doctorat tradicional. No obstant això, donada la discutible categoria professional |
![[ Representació del procés de disseny ]](../../img/tdd26-educacio-en-disseny/dunne-3/Imatge_gran "[ Representació del procés de disseny ]")
![[ Visualització de l?experiència del zoo ]](../../img/tdd26-educacio-en-disseny/dunne-1/Imatge_gran "[ Visualització de l?experiència del zoo ]")