05
CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ ,
1991
| Editorial
CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ Jonathan Swift, en un passatge d'Els viatges de Gulliver. exposa que dos assenyats professors deliberen extensament sobre com aconseguir una millora de vida per als seus conciutadans.
Dels projectes que posen en discussió,
n'escullen un que consisteix a abolir completament les paraules, per a
així —diuen els savis professors— guanyar en salut i velocitat, ja que
cada paraula que hom pronuncia redueix la força dels nostres pulmons
per corrosió i, per tant, contribueix a escurçar-nos la vida. És
evident, doncs, que, ja que les paraules no són altra cosa que noms,
millor serà que carreguem sacs amb els objectes necessaris per a poder
expressar, de forma mes directa i saludable, els assumptes convenients.
Poc després, l'autor explica que va ser
testimoni que aquells savis es desmaiaven sota el pes de llurs
voluminosos sacs plens d'objectes.
Les converses arribaren a fer-se terriblement
complicades i dures. Transportar els objectes, mostrar-los,
intercanviar-los i carregar-los de nou requeria un treball tan feixuc
que ràpidament comprengueren la gran utilitat dels símbols per a
realitzar les mateixes operacions, però d'una manera immensament més
descansada.
Es així com l'home recuperà el símbol de la
paraula i, amb aquest, la possibilitat de crear un món cultural que
respongués a les seves necessitats de comunicació social.
Ja sigui per economia energètica o per gaudir
dels seus avantatges o, fins i tot, per raons de salut, el fet és que
vivim en un món cultural format enterament de símbols que ens informen
eficaçment de la massa dels objectes reals.
Un món simbòlic que possibilita i accelera
les reaccions, les comparacions, les induccions o les deduccions, però,
sobretot, ens possibilita la comprensió còmoda i alleugerida del món.
Un sistema simbòlic que, a nivell reflexiu, esdevé la matriu de
qualsevol activitat comunicativa.
A través dels símbols, l'home s'apropia el
món. I, en la mesura que són signes que representen convencionalment
llur objecte, els individus poden comunicar-se, generar noves propostes
i, sobretot, construir una nova naturalesa que els possibilita la
supervivència.
És així com els objectes, que originàriament
tenien una funció essencialment utilitària, es van transformant en
símbols portadors d'altres significats, que res, o ben poc, tenen a
veure amb les prestacions originàries de l'objecte.
Evidentment, aquesta circumstància no és
aliena als interessos de la indústria, la qual, en un moment en què les
tecnologies permeten un funcionament precís, exacte i plenament
satisfactori dels objectes, veu aquesta càrrega simbòlica com una nova
forma de diferenciar els seus productes i de crear una impressió de
llibertat d'elecció consumista.
La dinàmica de l'evolució industrial
requereix conquerir nous camps d'acció que, servint-se de l'usuari,
puguin satisfer les necessitats de producció. Així, amb l'ajuda i els
esforços del disseny, els objectes esdevenen unitats simbòliques d'un
nou llenguatge de gran capacitat retòrica, en què la novetat i
l'atractiu de llurs figures constitueix la principal força persuasiva
dels programes de marketing.
Els objectes ja no se signifiquen per les
prestacions que ofereixen. S'elogien les formes simbòliques del moment
com una constant, a la vegada que una canviant. La bona forma simbòlica
és sempre la més recent, que desautoritza automàticament les formes
anteriors com a obsoletes. Les formes simbòliques es venen al marge
dels interessos d'ús i, fins i tot, de la utilitat tècnica i social.
Neix un nou discurs, l'objectal. Ben diferent
del verbal. Si aquest ens eximeix de carregar sacs amb els objectes, el
discurs objectal no tan sols ens obliga a carregar-los constantment,
sinó que, per si fos poc, ens força a comprar-los i exhibir-los
ostentosament.
Els objectes, investits de valors socials
distintius, han passat a simbolitzar prestigi, novetat, joventut o
modernitat, però amb l'agreujant que aquests valors simbolitzats
solament es posen en funcionament des de la garantia de possessió del
mateix objecte.
¿Quin consell ens donarien avui els savis de
Gulliver per a resoldre les nostres necessitats de prestigi social i
d'eterna joventut? Sens dubte buscarien els sacs buits més grossos que
tinguessin i, donant-nos la mà, sense dir ni un mot, ens portarien a
botiguejar per carregar, com més millor, els sacs amb atractius
objectes de disseny.
Amb una mà hem de carregar novament el
voluminós sac dels objectes i amb l'altra hem d'arborar, un darrera
l'altre, els objectes de disseny, si pot ser amb l'etiqueta de compra i
l'alt preu ben visible.
|
Continguts
05
CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ ,
1991
JORDI BERRIO Disseny i indústria cultural 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 H. TESSENOW La teulada 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 JOSEP MARIA MONTANER El retorn de Tessenow 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 FERNANDO ANDACHT Disseny i dimensió fatològica 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 WOJCIECH GASPARSKI Comunicació, cultura i disseny: una aproximació sistèmico-praxiològica 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 LINO CABEZAS GELABERT Del Colorit al Color i la Funció de la Ciència en L’art 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 GUI BONSIEPE Sobre funció, forma, disseny i «software» 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 XAVIER BERENGUER La imatge sintètica com a llenguatge 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 JORDI MONTAÑA Disseny de Nous Productes 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 TERESA HONRUBIA, ASUNCIÓN HERRERA Dos «signes»: Peirce i Morris 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 MENENE GRAS BALAGUER Apunts per a una Raó del Gust 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN Buscant la inutilitat desesperadament |