CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ ,
1991
| articulo
Comunicació, cultura i disseny: una aproximació sistèmico-praxiològicaEntre nosaltres ta comunicació
és sempre relativa, indirecta i incerta.
José Ortega y Gasset Introducció
El problema de la
comunicació ha estat objecte d'estudi de moltes disciplines des de fa molts
anys. Entre elles podem destacar la filosofia (ex. Bunge1), la
cibernètica (ex. Wiener2 i els seus seguidors), la sociologia (ex.
Szacki3), la semiòtica (ex. Eco4), la semàntica (ex.
Tondl5), la ciència de la ciència (ex. Mirski i Sadovsky6),
la psicologia (ex. Lindsay i Norman7) i, per descomptat,
l'enginyeria, per esmentar algunes de les més conegudes. Malgrat tot, encara no
s'ha desenvolupat l'exhaustiu i satisfactori model sistèmic del fenomen.
Contràriament, la literatura proposa models subsistèmics o no sistèmics, a
vegades anomenats sistèmics.
En aquest treball
ens limitarem a revisar la interrelació entre comunicació, cultura i disseny.
L'aproximació que utilitzarem és l'anomenada sistèmico-praxiològica, perquè es
basa en la praxiologia de Tadeusz Kotarbinski8 i en el sistema de
filosofia social de José Ortega y Gasset.9
La praxiologia i el sistema de filosofia social
La praxiologia i
la filosofia social estan sorprenentment relacionades. Això probablement és
degut al fet que Kotarbinski i Ortega y Gasset pertanyien a la mateixa
generació. És molt probable que llurs mentalitats fossin conformades per
lectures iguals o semblants. Ambdós estaven interessats no sols en la
filosofia, sinó també en el llenguatge. Ortega y Gasset també era escriptor,
mentre que Kotarbinski es dedicava especialment a la poesia. Tots dos tenien
tendència a estudiar la filosofia de la tecnologia. Van connectar amb la
praxiologia a través d'Alfred V. Espinas, l'autor de «Les Origines de la
Technologie».10 Fou per Espinas que Kotarbinski va anomenar «praxiologia» la seva pràctica
general i, de manera semblant, Ortega y Gasset estava familiaritzat amb
l'assaig escrit pel sociòleg francès en presentar les seves idees sobre la
tecnologia, tot i que mai no va utilitzar la paraula «praxiologia» en el seu
treball.
Kotarbinski i
Ortega y Gasset no tenen els mateixos vincles filosòfics. El primer estava
relacional amb l'escola de filosofia de Lvov-Varsòvia, fundada per Kazimierz
Twardowski, un professor de la Universitat de Lvov, alumne de F. Brentano. El
segon era neokantià i fenomenòleg, sobretot en l'últim període de la seva
activitat filosòfica. La filosofia de Kotarbinski era analítica; ell
simpatitzava amb el positivisme i estava en contra de la negligència, per part
de l'evolucionisme, de la metodologia de les humanitats.
Tant la
praxiologia de Kotarbinski com la filosofia social d'Ortega y Gasset s'orienten
a estudiar l'acció humana. Segons Ortega y Gasset, l'acció és el destí dels
éssers humans. L'espanyol va identificar tres fases de l'existència humana: (1)
alteració: l'home se sent abandonat entre tota la resta de coses; (2) vita
contemplativa, bíos theoretikós o ensimismamiento: l'home es retreu de la
realitat cap al fons del seu propi ésser per poder produir les idees de les coses que
l'ajudaran a dominar el món; (3) vita activa o praxis: l'home
torna a la realitat per actuar sobre la base d'un pla prèviament dissenyat.
Sembla que la idea de la circularitat de les fases ha de ser assumida per qualsevol de
les situacions pràctiques dels éssers humans. Això ens recorda la concepció de
les situacions compulsives de Kotarbinski, és a dir, situacions en les
quals la no-acció/alteració no sols preserva les circumstàncies dolentes que
creen una situació, sinó que també empitjora les condicions del subjecte en
aquesta situació. Per tant, l'home es troba obligat a repensar la situació, a
formular un pla per a superar-la i, finalment, a actuar d'acord amb el pla
dissenyat. Kotarbinski creia en el progrés i, segons ell, les situacions
compulsives i els esforços de superació eren els motors del progrés. La idea
d'Ortega y Gasset suggereix una actitud semblant, encara que ell declarava no
ser un progressista. «La cultura —va escriure en el seu treball— ha estat
sempre la utilització de les dificultats.»11
La concepció d´una acció
L'acció és la
influència de l'home sobre l'entorn material de coses i d'altres persones, que
és guiada per un pla prèviament dissenyat per ell durant la reflexió i el
pensament.12
D'acord amb la
praxiologia, una acció és el comportament conscient de l'home, dut a terme
segons la seva voluntat. Els objectius o propòsits de les accions són estats de
coses que l'home considera dignes de ser perseguides. És fàcil entendre que els
objectius així concebuts són, en realitat, actualitzacions d'un propòsit
superior que abans hem identificat com la influència de l'home sobre l'entorn.
Qualsevol acció, deixant de banda les més senzilles, necessita una preparació prèvia
que la faci possible o més senzilla.13 Segons Ortega y Gasset, «la
nostra acció no és la col·lisió accidental amb les coses i altres persones del
nostre voltant: això seria un comportament inferior al del nivell humà, és a
dir. una alteració».14
Una interpretació
sistemàtica d'una acció ha de basar-se en la definició de Bunge d'un sistema
com a trio ordenat, que consta de composició, entorn i estructura.15
Segons això, una acció és un seplenari ordenat de: agent de l'acció (A),
recursos (R), mitjans (T) —per a la composició de l'acció—, entorn (E),
objectiu (G), criteris d'avaluació (K), mètode (M) —per a l'estructura de
l'acció—: α = <A, R, T, E, G, K M>.16
La preparació de
i per a una acció és dissenyada17 o planificada. 18
El disseny i la planificació, encara que són naturals, s'entenen avui en dia
com una forma de pensament professional exterioritzat.
Tant el pensament
com l'acció són importants per a la supervivència de l'home, però han d'estar
equilibrats. La sobreestimació del pensament crea la «intolerància o fanatisme
cultural», mentre que la sobreestimació de l'acció produeix l'«acció pura»
voluntarista. 19 Una cultura equilibrada necessita comunicació per a
comprendre millor l'home i la seva societat i per a la preparació per part seva
de plans i dissenys a fi de poder dur a terme accions més rellevants.
Estrats de comunicació: de l’acció com a comunicació a la comunicació per a les accions
«La comunicació
és un ingredient essencial del comportament social de tots els animals
gregaris», va escriure Mano Bunge en el volum «Exploring de World», dins el seu
Treatise on Basic Phliosophy.20
¿Què és la
comunicació o, per ser més precisos, què és el procés comunicatiu? És «el pas
d'un senyal (no necessàriament un signo) des d'una font (través d'un transmissor,
al llarg d'un canal) cap a una destinació», tal com Umberto Eco defineix el
concepte, que afegeix a la definició el comentari més important: «tot acte de
comunicació (exceptuant el procés d'estimulació, per exemple) envers o entre
els éssers humans —o qualsevol altre aparell biològic o mecànic intel·ligent—
pressuposa un sistema de significació com a condició necessària.» 21
Fins i tot quan
no sóc gregari, jo (o tu) sóc considerat un membre de la família d'animals
gregaris i rebo senyals del món en què visc. Aquest món és un sistema fet de
quelcom que és important per a mi, de pràgmata. El món de les circumstàncies o situacions pràctiques22
és una àmplia realitat pragmàtica o pràctica. Tota mena de colors, llums
i ombres, sons. veus i sorolls, la duresa i la suavitat són senyals segons els
quals desenrotllem la nostra vida.23 Aquests senyals ¿són tan sols
estímuls o elements del més baix estrat de la comunicació, la comunicació entre
jo i el meu entorn o entre tu i el teu entorn? Si resulta que jo sóc un element
del teu entorn o tu ets un element del meu, per a mi tu ets un sistema
d'accions i jo ho sóc per a tu, accions que cadascun espera de l'altre, o que
tem de l'altre, o ambdues coses. Això succeeix perquè cadascun dóna per
assentat que l'altre és formalment, constitutivament perillós. Malgrat tot.
això no significa necessàriament que les teves accions siguin dolentes: fins i
tot poden ser bones, però perilloses per a mi. Per poder-me sentir segur de les
teves accions, intento examinar, experimentar amb tu. Per poder-ho fer,
m'acosto a tu amb precaució. Tu tens el mateix problema respecte a mi i fas el
mateix. Ambdós comencem a dur a terme accions que són essencialment inútils en
el sentit més corrent de la paraula. Es duen a terme per a provar i comunicar
intencions i actituds de l'un respecte a l'altre. Les accions que conformen el
procediment o ritual de la salutació són un bon exemple d'aquest tipus de
comunicació.24 Aquest
és el segon estrat de la comunicació social. Aquesta és la comunicació real, no
únicament els senyals. Això passa perquè el sistema de significació es vincula
al sistema del llenguatge de les accions25 en una cultura
determinada. És per això que la paraula «jo» escrita en una pissarra té un significat
abstracte o no en té cap en absolut, mentre que el crit de «Jo!» és quelcom
molt més concret.
El sistema de
significació inherent a les accions és de naturalesa etimològica. Els costums i
els hàbits són l'etimologia de les accions. «Les paraules tenen la seva
etimologia —va escriure Ortega y Gasset— no perquè siguin paraules, sinó perquè
són hàbils.»26 Va concloure que l'home és una criatura etimològica.
El següent estrat de comunicació més elevat és la comunicació mitjançant el
llenguatge.
És evident que,
des que es va convertir en humà, en l'home hi ha una necessitat de comunicació
molt superior a les necessitats característiques de tota la resta d'animals.
Aquesta necessitat era apressant, perquè l'animal que aviat es convertiria en
ésser humà tenia «moltes coses a dir». Hi ha quelcom en ell que no es dóna en
la resta d'animals, concretament l'aparició del seu «món interior» que havia de
ser exterioritzat, expressat. [...] l'animal que va donar lloc a l'home es va
haver d'originar gràcies a l'extraordinari desenvolupament i sobreabundància
d'una funció primària coneguda amb el nom d'imaginació. [...] La riquesa
interior, aliena als altres animals, va donar vida a la comunitat i un caràcter
completament nou a la forma existent de comunicació entre els éssers humans,
perquè la qüestió no era només generar i rebre senyals relatius a la situació
en l'entorn, sinó manifestar la vida interior, que necessitava una
interpretació temptativa.27
Això va conduir
al naixement d'una forma més elevada de comunicació —la comunicació mitjançant
el llenguatge.
El descobriment
del llenguatge és un procés que no s'acaba mai; per això nosaltres, o almenys
alguns de nosaltres, intentem crear sempre estrats de comunicació més elevats,
més sofisticats. Això és així perquè el nostre coneixement de la vida, en
relació amb els altres i amb nosaltres mateixos, és un coneixement obert, no
fixat i amb límits difícils de definir.
Comunicació per al disseny i disseny per al a comunicació
Tant Kotarbinski
com Ortega y Gasset van veure l'home com un tecnòleg, perquè la tecnologia és
una elaboració específicament humana. A causa de la seva habilitat per a
arribar al fons de si mateix, d'entotsolar-se, l'home es va convertir en
planificador, en dissenyador de les seves pròpies idees relativament a com canviar el món d'acord amb
els seus desigs i la seva voluntat. Es comunica amb ell mateix quan processa
coneixements rellevants i, un cop ha dissenyat el seu pla, torna a la realitat
per imposar-lo al món exterior, i d'aquesta manera humanitza la realitat. Per a
fer això és necessària la comunicació amb els altres. Ambdós són tipus de
comunicació: comunicació per a dissenyar i per a dur a terme els dissenys.
Atès que fer
dissenys és una preparació conceptual de i per a les accions, és de naturalesa
informativa i es basa en diferents
tipus de comunicació duts a terme pel llenguatge (en el sentit més general de
la paraula) a través de mitjans apropiats que, tots junts, formen o creen un
sistema. Com millor és el sistema, més rellevants són els plans i/o els
dissenys per a l'acció. Per tant, no solament es necessita comunicació per al
disseny, sinó una preparació conceptual, és a dir, el disseny és necessari per
a la comunicació.
Planificar i
dissenyar, com també prendre decisions, programar i altres accions de
naturalesa similar, són, en llur caràcter més praxiològic, les pre-accions.29
És més, les accions esmentades són pre-accions d'un tipus específic. Són
accions sobre altres accions i, per tant, igual que els logístics diferencien
el llenguatge del metallenguatge, els praxiòlegs les diferencien de les accions
i les anomenen metaaccions. Les metaaccions tenen a veure no solament amb el
fet de processar altres accions, sinó amb ordenar o organitzar accions, és a
dir, amb llurs models retrospectius o prospectius (dissenys). La substància de
les metaaccions és la informació, i aquestes accions són: l'adquisició de
coneixements (identificació i interpretació), la utilització dels coneixements
en els processos de planificació i disseny, i la transferència de coneixements
en els processos d'educació permanent. Els mitjans tècnics del processament
d'informació són la resposta al repte de «la comunicació i el disseny».
Conclusions
Cal recordar que
la comunicació i el disseny no són tecnologies sense valor que serveixen per a
imposar al món el que nosaltres volem. Són també, o fins i tot predominantment,
activitats socials que depenen de la cultura que serveixen.
El destí de la
cultura i el destí de l'home depenen de si en el fons del seu ésser és capaç
d'adonar-se que la incertesa es 1’única certesa.30
Per a la
supervivència no solament es necessita cultura. S'han d'introduir canvis en la
cultura existent.
No és fàcil introduir canvis en una
cultura determinada, però, per altra banda, com ja s'ha dit, una cultura és
l'art de saber treure avantatges de les dificultats. Les dificultats amb què
ens enfrontem són: la manca de recursos, la pol·lució del medi ambient, les
tecnologies brutes i un mar de necessitats humanes insatisfetes. 31
És per aquest motiu que molts iniel·lecluals de diferents països exhonen a
actuar en la creació d'una cultura nova: Valaskakis, 32 Peccei,33
Kostopoulos.34 Aquests pensadors afavoreixen una cultura de disseny
de sistemes 35, com se l'ha anomenada a vegades. És per això que la
comunicació entre individus, a més de la comunicació global, és tan important.
36
1. Bunge, M., «Ontology II: A World of
Systems», dins Treatise on Basic Philosophy, D. Reidel, Dordrecht, vol. IV, 1979, pp.
180-181; «Epistemology and Methodology I: Exploring the World», dins Treatise
on Basic Philosophy, D.
Reidel, Dordrecht, vol V, 1983, pp. 95-125.
2. Wiener, N., Cybernetics or
Control and Communication in the Animal and the Machine, MIT Press, Cambridge, Mass.,
1948.
3. Szacki, J., Història del
pensament sociològic (en polonès), Polish Scientific Publ., Varsòvia, 1983,
pp. 587, 591-592, 598-599, 613-654.
4. Eco, U., A Theory of Semiotics, Indiana University Press,
Bloomington, 1976.
5. Tondl, L., Problems of Semantics, D. Reidel, Dordrecht, 1981.
6. Mirski, E. M., Sadovsky, W. N., Comunicació
en la ciència contemporània (en rus), Progress Publ., Moscou, 1976.
7. Lindsay, P. H., Norman, D. A., Human
Information Processing: An Introduction to Psychology, Academic Press, Londres,
1972.
8. Kotarbinski, T.. Praxiology: An Introdutction
to the Sciences of Eficient Action,
Pergamon Press, Oxford, 1965.
9. Ortega y Gasset, J., El nombre y
la gente, Madrid,
1969 (citat de la traducció polonesa de La
rebelión de las masas y otros escritos sociológicos, Polish
Scientific Publ., Varsòvia, 1982).
10. Espinas, A. V., «Les Origines
de la Technologie», Revue Philosophique, París, 1890.
11. Ortega y Gasset, J., ibid.
12. Id., ibid.
l3. Gasparski, W., «On Praxiology of
Preparatory Actions», Int. J. of General Systems, vol. XIII, núm. 4, 1987a, pp. 346-347.
14. Ortega y Gasset, J., ibid.
15. Bunge, M., ibid., pp. 5-8.
16. Gasparski, W., «Praxiology», dins Systems
and Control Encyclopaedia: Theory, Technology, Applications, Pergamon Press, Oxford, l987b, p.
3852.
17. Gasparski, W., Understanding
Design; The Praxiological Systemic Perspective, Intersystem Publ. Seaside,
CA, 1984.
18. Nadler, G., The Planning and
Design Approach, Wiley,
Nova York, 1981.
19. Ortega y Gasset, J., ibid.
20. Bimge, M., ibid., 1983, p. 97.
21. Eco, U., ibid., pp. 8-9.
22. Gasparski, W,.
ibidK., 1987a, pp. 349-350.
23. Ortega y Gasset, J., ibid.
24. Id., ibid.
25. Nowakowska, M., Languaje of
Motivation and Language of Actions,
Mouton, La Haia, 1973.
26. Ortega y Gassel, J., ibid.
27. Id., ibid.
28. Id., ibid.
29. Gasparski, W., ibid., 1987a.
30. Ortega y Gasset, J., ibid.
31. McHale, J., McHale, M. C., Basic
Human Needs: A Framework far Action,
Transaction Books, New Brunswick, N. J., 1978.
32. Valaskakis, K., Sindell, P. S.,
Smith, J. G., Fitzpatrick-Martin, I., The Conserver Society: A Workable Alternative
for the Future, Sindell Research Lld.,
Montreal, 1979.
33. Peccei, A., Cento pagine per l’avvenire,
A. Mondadori Ed., Milà, 1981.
34. Kostopoulos, T., People of
Knowledge become Revolutionaries: A Manifesto of Nomocracy, Nomocratia, Estocolm, 1989.
35. Gasparski, W., ibid, 1989, pp. 191-209.
36. El present treball ha estat
preparat per invitació del doctor Rafael Rodríguez Delgado, fundador i
vice-president de la Sociedad Española de Sistemas Generales (SESGE), per a ser
presentat al Congrés Internacional sobre Sistemes i Mitjans de Comunicació per
al Desenvolupament, Madrid, 20-24 de novembre de 1989.
|
Sobre l'autor
WOJCIECH GASPARSKI
Cap del Departament de Praxiologia i Ciència
de l´Institut de Filosofia i Sociologia
de l'Acadèmia Ciències de Polònia.
Teòric del disseny, ha publicat entre altres, les següents obres: Desing
Methodology: an Outline , 1981,
i Paxiological i Studies, 1983.
Relacionat 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 | articulo MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN Buscant la inutilitat desesperadament 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 | articulo FERNANDO ANDACHT Disseny i dimensió fatològica |