CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ ,
1991
| articulo
La teuladaA una teulada tant li fa cobrir un pis
o molts pisos. Qualsevol fonament normal que pugui aguantar una planta baixa
podrà sempre sostenir dos pisos: i de la mateixa manera que en cada fonament
que només ha d'aguantar una planta baixa es produeix un dispendi que cal tenir
en compte, s'hauria de tenir respecte a la teulada una especial cura a
aconseguir una màxima economia de construcció.
La pregunta cabdal de si les cases
petites es cobreixen millor amb una teulada plana o inclinada pot ser
considerada avui com una qüestió atraient, susceptible de ser tractada d'una manera
ben extensa, amb moltíssims pros i contres. En aquest escrit serà suficient
debatre les idees que segueixen.
La nostra història de l'arquitectura
més recent, que comporta la més dura crítica contra totes les coses antigues,
esdevé també una crítica total contra les velles formes de teulades més o menys
inclinades. Aquest rebuig de les teulades vistes és molt seductor, ja que una
gran part de les absurdes imatges habituals en les nostres cases no es donaria
si no veiéssim les respectives teulades.
La nostra predilecció d'avui per les
cobertes planes té com a motiu més important el nostre esforç per la major
puresa possible de les formes arquitectòniques. O, millor dit, te molt més a
veure amb l'especial cultura de la sensibilitat actual que amb els conceptes
generals de l'arquitectura.
La total confusió de formes de la
major part de les nostres teulades més usuals, que sens dubte desperta el
rebuig de tota persona mínimament sensible, ha de ser motiu perquè nosaltres,
en la mesura que considerem la puresa formal de les nostres cases com una cosa
important, desitgem de bon grat «engegar al botavant» totes les teulades
vistes.
Però la gran difusió de la teulada
inclinada, el seu absolut predomini en relació amb la coberta plana, té motius
molt sòlids. Pel que fa a les cobertes planes del nord i el centre d'Europa,
s'ha utilitzat preferentment per a la seva cobertura —a més de diferents
teulades metàl·liques i de les anomenades Holzzementdach1— el
cartó quitranat, àmpliament adoptat a molts llocs, sobretot al nord d'Alemanya
per a la construcció d'habitatges barats. Però, tot i que hem d'adjudicar grans
mèrits al cartó quitranat, això no canvia gens el fet que la teulada inclinada,
en general, sempre és la preferida. Si no volem jutjar la majoria dels tècnics
de la construcció com uns ignorants, cal admetre que la inequívoca i forta preferència per la teulada inclinada també és una prova
que, quant a tècnica constructiva, aquesta és, en general i sempre, la millor
teulada. Efectivament, nosaltres no disposem fins ara de cap innovació, dins
del camp de les cobertes, que pugui ser considerada com a «decisiva». Com a
novetat tenim només diversos tipus de cartons embreats, sense embetumar, que,
si bé per a la nostra praxi constructiva són, ben segur, un gran guany, no cal
pensar que facin de la coberta plana la millor coberta per a tots els casos. De
totes maneres, aquí el més important i cert, fins i tot més important que l'aportació
del cartó sense embetumar, és que nosaltres desenvolupem cada cop més la
sensibilitat respecte a les formes constructives. I mentre nosaltres no tinguem
cap mitjà que des d'un punt de vista económic sigui millor que els mitjans
emprats fins ara per a cobrir les teulades planes, és recomanable procedir amb
prudència cada cop que ens entusiasmem amb les cobertes planes. Almenys, d'una
manera paral·lela, caldria intentar també donar formes a les teulades
inclinades, de manera que, fins i tot per als ulls més sensibles, resultin
adequades.
No passem per alt el fet que la nostra
teulada té primordialment la missió de desviar al més ràpidament possible
l'aigua de la pluja i de la neu que es fon, i en aquest sentit la teulada
inclinada té sempre la forma més adequada per a aquesta important missió. Totes
les nostres cobertes planes, i sobre això no poden fer-se filosofies, cometen
una mena d'error fonamental al qual vull al·ludir d'una manera remarcada, ja
que a la nostra arquitectura d'avantgarda no hi ha res que li manqui tant com
el respecte als raonaments més elementals o més estables: la falla d'una manera
clara de formular un alfabet de consideracions o normes bàsiques.
La teulada plana necessita sempre ser
coberta i atesa atentament i escrupolosament. Llavors, sols podrà ser
considerada com una de les cobertes més sòlides quan, sobre una forta base de
taulons de fusta, estarà acuradament realitzada com a Holzzementdach, o com a sostre massís —amb
una entrecapa del millor asfalt i amb la sobrecapa de plaques de fang cuit
aglomerat—, o com a teulada de metall, a base de plaques de plom. Aquesta i
altres teulades semblants poden ser fins i tot superiors, quant a la
resistència, a les teulades inclinades normals de teules i a les teulades de
pissarra: però totes aquestes cobertes planes són tan cares que no poden ser
recomanables per a la construcció d'habitatges senzills. En canvi, la teulada
inclinada —sigui de dues capes de teules, de doble capa de pissarra o la
senzilla teulada «alemanya» inclinada— pot ser considerada una de les millors
teulades per la seva solidesa i és recomanable, pel seu cost de construcció,
per a l'edificació de les cases més barates.
Les teulades cobertes, com a teulades
barates amb cartó embreat o amb cartó sense embetumar, poden ser, tal vegada,
teulades molt sòlides, però des del punt de vista tècnic no són mai les millors
teulades. En el moment de llur construcció resulten considerablement més
econòmiques, però el manteniment és molt més ple d'exigències que el de les
bones teulades inclinades de pedra, que són, però, més cares, ja que no poden
sostenir a la vegada les capes de la teulada i contenir, a més, unes àmplies
golfes, peça molt valuosa per als edificis destinats a habitatge. És cert que
també podríem considerar que aquests raonaments no tenen una especial
importància: llur valoració dependrà sempre de la relació purament sentimental
que mantinguem amb la teulada inclinada o amb la coberta plana, en la mesura
que aquí, en definitiva, el valor purament sentimental té el paper més decisiu.
Per això també són inútils tots els exemples en xifres. Des d'un punt de vista
estrictament aritmètic no es pot demostrar amb exactitud si és millor la
coberta plana o la inclinada. Segueix essent sempre decisivament important el
fet que el valor sentimental d'una casa, o la seva expressió, depèn en gran
mesura de si la casa mostra a la vista molta o poca teulada, o de si no en
mostra gens.
El benefici més gran que aportarà la
nostra recent preocupació per la coberta plana no serà possiblement la coberta
plana en ella mateixa, sinó la major puresa estilística o la major puresa de
les formes en les imatges de les nostres cases. En qualsevol cas, la coberta
plana educa la nostra sensibilitat general cap a aquesta puresa d'una manera
extraordinària, i aquesta aspiració pot ser considerada avui per nosaltres com
una fita raonable. La coberta plana és un mitjà molt adequat per a
aconseguir-la.
Però cada vegada que es treballa per
aconseguir formes pures es corre el risc concret d'arribar a formes buides o a
formes pobres, i aquí hi ha, potser —des d'un punt de vista intuïtiu—,
l'aspecte més dèbil de la coberta plana. Perquè, així que nosaltres som
conscients, encara que només sigui d'una manera aproximada, que volem per a les
nostres cases una clara riquesa expressiva, precisament estem valorant en gran
manera la teulada vista com a mitjà d'expressió. La teulada vista té sempre,
independentment de la seva forma o del tipus de coberta emprat, un aspecte molt
diferent de les altres solucions per a coronar volums d'edificis. I quan
projectem intencionadament el volum d'una casa de tal manera que la teulada
quedi invisible, fem aproximadament el mateix que fa el músic que evita sons
plens de riquesa. Aquesta limitació pot ser una gran virtut, però només té en
compte d'una manera parcial les lleis compositives vàlides en general, les
quals sempre recomanen recórrer a la més àmplia gamma dels mitjans d'expressió.
A més a més, nosaltres posseïm una tradició centenària i acreditada en la
construcció de teulades, que no sols gaudeix de validesa —especialment clara en
les nostres molt variades cúpules i torres—, sinó que ha portat aquest element
arquitectònic a una accentuada exaltació. Per tant, seria absolutament
inconcebible que refuséssim totalment o parcialment la teulada vista o
inclinada.
La idea de la teulada inclinada és tan
justa i sòlida en el nostre clima moderat com ho pot ser la de l'escala
tradicional, que no val menys pel fet que existeixin també escales mecàniques,
ascensors i tapis roulants.
El fet que defensem la coberta plana,
que intentem millorar-la i que en diferents ocasions també la preferim pel seu
caràcter de «negació», hauria de semblar natural a qualsevol arquitecte: i, al
contrari, l'opinió segons la qual la coberta plana pot vèncer aviat en tots els
fronts es basa en un ridícul menyspreu a la teulada inclinada, la qual sens
dubte tindrà sempre entre nosaltres, i particularment per a la construcció
d'habitatges senzills, una difusió major, encara que només sigui perquè per al
nostre clima és indiscutiblement la millor forma bàsica.
En aquest moment en què la nostra
arquitectura d'avantguarda prefereix decididament la coberta plana, apareixen
també el que podríem anomenar adversaris sistemàtics de la coberta plana.
Sempre que es busquen nous camins sorgeixen de seguida adversaris sistemàtics:
així, voldria fer constar aquí, en cas que els arguments desenvolupats no hagin
explicat això prou clarament, que jo no estic de part d'aquests adversaris. Jo
m'estimo la coberta plana i en la meva praxi arquitectònica l'he adoptada
sovint, en les seves diverses possibilitats. Però em sembla que aquí, com atot
arreu, val la pena desconfiar dels tòpics. I en l'arquitectura d'avantguarda,
la coberta plana s'ha convertit clarament en un tòpic.
1. Holzzementdach vol dir textualment 'coberta de ciment de fusta'.
És una coberta plana flotant, feta amb massa de formigó i fusta, inventada a
mitjans del segle xix per un
comerciant anomenat Hausler (N. de la T).
|
Sobre l'autor
H. TESSENOW Relacionat 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 | articulo MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN Buscant la inutilitat desesperadament 05 CULTURA I HISTÒRIA DEL DISSENY. ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL. DISSENY I MERCAT. TECNOLOGIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , 1991 | articulo WOJCIECH GASPARSKI Comunicació, cultura i disseny: una aproximació sistèmico-praxiològica |