PEDAGOGIA DEL DISSENY,
1991
| articulo
Nous mitjans i noves tecnologies en el dissenyCanvi paradigmàtic en el disseny
La teoria, la pràctica
i la formació del disseny es troben actualment en una situació ben dramàtica
deguda pràcticament als continus canvis experimentats. El desenvolupament
d'aquesta disciplina, que en els darrers anys va transcórrer d'una manera ininterrompuda
(amb això faig referència a la continuïtat del Bauhaus en relació amb
l'Institut de Disseny d'Ulm fins als postmoderns, és a dir, els neomoderns del
present), es perfila ara sota el lema «Digitalització» del prou agreujat canvi
paradigmàtic de la disciplina.
De
totes maneres, aquest canvi no se'ns ha presentat sobtadament: ja pels anys
setanta el sociòleg americà Daniel Bell1 va assenyalar que tots nosaltres ens trobàvem
sotmesos a un període de transició dirigit a una societat postindustrial.
Aquest període el va descriure en cinc apartats:
1. En el sector econòmic: s'esdevé la transició
d'una societat amb guanys de producció a una altra basada en els serveis.
2. En l'estructura de treball: és a dir, tindran
preferència aquelles professions qualificades, a nivell tècnic i professional.
3. En el principi axial: se suposa que tot serà
canalitzat a favor d'un saber teòric, indispensable com a font d'innovacions i
punt de partida de la programàtica social.
4. En l'orientació cap a un futur: farà
referència a la direcció dels avenços tècnics i a la valoració de la
tecnologia,
5. En la formació alternativa: és a dir, en la
creació d'una nova «tecnologia intel·lectual».
Desmaterialització i intel·lectualització del disseny Aquests aspectes fundats
sociològicament són també vàlids en el camp del disseny, tal com exposaré a
continuació en les seves diferents analogies:
- La «desaparició dels objectes»2 demostra que l'activitat del dissenyador és
cada vegada més propera a una tasca d'assessorament, com ara, per exemple, per a
qüestions plantejades en el Corporate Design o en la cultura empresarial. Els
productes per ells mateixos són solament vehicles per transportar el sentit i
el significat.
- S'observa una major divisió de les tasques de
concepte/planificació i realització. Això es destacarà especialment en els
debats intensius duts a terme en els diferents països respecte a qüestions del
Design-Management.
- Sembla que també en el camp del disseny van
succeint-se diverses etapes. Fins als anys seixanta va predominar «el fer»,
condicionat pels moviments estudiantils que s'esdevingueren en els Estats Units,
França, Itàlia o Alemanya, i que aleshores propiciaren un període de reflexió.
A finals dels anys setanta tot va quedar postergat per un «fer» més activista
(vegeu, per exemple, el Moviment Memphis o el «nou disseny alemany»). A finals
dels anys vuitanta aquest moviment va caure altre cop en el buit i s'inicia
així una nova fase de reflexió que rebrà el nom de «Desmaterialització».
- La dependència entre projecte i tecnologia ha
estat sempre evident. Sembla que, a través de les «noves tecnologies», encara
no han estat facilitats els anomenats «espais oberts» per als dissenyadors. La
«individualització de la producció» de masses serà el tema central dels anys
noranta.
- A causa de l'alt grau d'abstracció de les
noves tecnologies i de la poca claredat dels mitjans electrònics, l'accés a
aquelles és difícil d'aconseguir. Són, sobretot, dissenyadors de formació
tradicional els qui més problemes hi tenen; fins i tot rebutgen aquesta «cosa
endimoniada».
Si
els «nous mitjans i les noves tecnologies» són principalment entesos com a
tecnologies intel·lectuals, hauríem de fer un petit repàs pel que fa a aquest
aspecte. La divulgació progressiva dels microprocessadors —jo una vegada els
vaig anomenar «fòssils industrials del ja esgotat segle xx»3
—
assegura cada vegada més un entorn supeditat a una cultura del producte. Estris
domèstics, ràdio, vídeo i productes d'alta fidelitat, cameres de fotografia, de
filmar i de vídeo, distribuïdors automàtics en l'àmbit públic o no (bitllets,
bancs), mitjans de transport (cotxes de turisme, avions, vaixells), aparells de
comunicació en despatxos (telèfon, telefax, fotocopiadores, ordinadors, etc),
manipulació de les màquines en el recinte de fabricació i el de control... A
tot arreu s'instal·len xips... Tots aquests aparells requereixen una estructura
especial de servei, que l'usuari sempre ha de tornar a aprendre. Aquest punt de
vista serà aclarit més detalladament en fer referència a l’«Interface». En tots
aquests productes podem, però, comprovar una transformació dels caràcters
«materials» en uns altres que podríem anomenar «espirituals», perquè els
aparells són considerablement idèntics en relació amb els seus distintius de
serveis funcionals. Els senyals diferenciadors poden ser solament realitzats,
cada cop més, en l'àmbit del servei.
Influències de les noves tecnologies en el disseny
Els sistemes de CADICAM: una eficaç eina pedagògica.
D'alguna manera
podríem estar d'acord amb Heinz Hirdina,4 que ja fa temps va
assegurar la inviabilital del disseny futur sense els mitjans. En aquest
aspecte, però, trobarem dues actituds: les que no es modifiquen, i les capaces
de resoldre diversos problemes. Aquestes darreres són justament al principi del
seu desenvolupament, com bé ho demostren els exemples esmentats.
Seguidament
anomenaré aquells sectors del disseny que són influïts pels «nous mitjans i les
noves tecnologies». Els punts següents ens mostraran les possibilitats
d'emprament de l'elaboració electrònica de dades.
- Elaboració del text, recopilació de dades,
publicacions, desktop publishing.
- Elaboració de dibuixos tècnics, dibuixos de
principi i construccions.
- Exposició de variants formals i de color del
producte.
- EBV (elaboració electrònica de pantalla).
- Elaboració dels models de disseny o productes
en petites sèries amb tecnologia CNC.
- Simulació per ordinador i animació per
ordinador.
- Gràfics artístics per ordinador.
-
Entrada al banc de dades.
- Comunicació amb altres departaments o
empreses.
Amb
l'ajut d'alguns d'aquests exemples esperem poder mostrar la importància que
aquestes noves tecnologies tenen per a la pràctica i la formació del disseny.
Tecnologies cad/cam L'entrada dels
ordinadors en el món del treball s'ha accelerat en els darrers decennis. Als
anys seixanta es van instal·lar gran màquines de càlcul en centres
corresponents, que sobretot solucionaven qüestions relacionades amb la
comptabilitat, les factures de costos d'empreses i l'administració.
A
finals dels anys setanta s'iniciaren el desenvolupament i la construcció reals
pel que fa a la utilització dels ordinadors. Però una veritable ruptura no
arribà fins a mitjan anys vuitanta. Aquesta fou deguda bàsicament a la gran
expansió i les exigències de l'ordinador personal, és a dir, del lloc de
treball de l'individu.
La
gran expansió d'aquest tipus d'ordinadors provocà un ràpid augment dels paquets
software disponibles. Hardware i software passaren a ser
cada vegada més eficaços, i també més ben preparats en relació amb les actuals
estacions de treball dels serveis de comptes. El desenvolupament actual queda
reforçat en el moment en què pot agrupar diferents càlculs des del punt de
vista local, regional, nacional i fins i tot internacional.
Aquest desenvolupament
ajudà a la formació d'un grup de treball CAD de l'Institut de Disseny
d'Offenbach, un dels primers centres per als nous mitjans i les noves
tecnologies. Des de finals dels anys setanta s'ha estat investigant en tots
aquests temes, i s'assolí així una bona base de treball dins l'àmbit del
disseny per pantalla.
Al
principi partírem de la base que, conjuntament amb la nova generació
d'ordinadors personals, podíem comptar amb sistemes efectius, que també eren
imprescindibles per al treball diari del dissenyador. Una premissa molt
important en aquesta tasca va ser que, en comptes de programar nosaltres
mateixos, vam recórrer a programes acabats. Per a l'elaboració de models s'ha
de recórrer a mitjans existents més que no pas començar a crear-los nosaltres
mateixos.
Respecte
a les nostres experiències hem dut a terme una sèrie de publicacions, dues de
les quals, referint-se a aquest tema, es van editar a la revista de disseny
alemanya.5-6
Sempre
serà molt important adquirir coneixements pel que fa a l'aprenentatge i la
pràctica dels ordinadors. Un primer pas seria el d'anar substituint la
tradicional màquina d'escriure per un ordinador. A continuació es poden muntar
dibuixos de principi, dibuixos tècnics, i emetre'ls via Plotter o per impressió
làser. Un cop fet això, ja podrem observar la importància que prenen tots
aquests avantatges: l’ordinador és molt més ràpid i efectiu en la tasca de
creació de variants de projectes. Un nou dibuix es genera ràpidament en
pantalla i el hard-copy de dues dimensions necessita solament uns segons
o minuts. Amb això podem contestar el conegut dubte amb què sovint topem
respecte a una possible pèrdua de creativitat en el treball: evidentment
l'ordinador no és creatiu, perquè solament proporciona aquelles solucions que
han estat pensades o suggerides per l'home. Al mateix temps evita tasques
rutinàries i es guanya espais que poden ser utilitzats per desenvolupar
alternatives de projectes.
Un
aspecte també molt important per a l'aprenentatge de totes les capacitats dels
ordinadors serà el que fa referència a l'àmbit DTP (desktop publishing), és
a dir, a l'elaboració d'impresos, documents i publicacions, que pràcticament
poden ser solucionats en la taula de treball (el dissenyador com a creatiu i
productor). Amb un ordinador personal, una impressora làser i un scanner es
constitueix l'estudi. Al mateix temps la utilització del sistema Apple i
Macintosh assegura una certa uniformitat dels resultats del treball. Per a
aquells que no tinguin bons coneixements respecte a la tipografia, cal dir que
les diverses escriptures disponibles els poden representar un perill. El
desastre tipogràfic es presenta quasi sistemàticament.
En
el procés de desenvolupament d'un projecte de disseny industrial, els
ordinadors s'empren en dos camps: per una banda, per a l'exposició i, per
l'altra, per construir i produir. Per això tenim avui una oferta de software
molt àmplia i podem fer cas omís del seu origen en els àmbits científics
d'enginyeria. Resulta també que els àmbits específics del disseny industrial no
es tenen gaire en compte. El grup Ziel mundialment es considera massa petit, de
manera que la inversió per al desenvolupament de software específic de
disseny que es calcula en anys-homes no es
fa, perquè no es pot comptar amb un return-on-investment a curt
terme.
Individualització de la producció de masses D'aquest tema deriven
un seguit de qüestions que podrien variar notablement la teoria i la pràctica.
La utilització de les tecnologies CAD/CAM té l'avantatge que, un cop es generen
les dades geomètriques on line i off line, poden ser també molt
útils en altres àmbits (construcció, acabament, producció). D'aquesta manera
serà possible passar d'una producció de gran sèrie a una de petita fins a
arribar a l'acabament d'una unitat, sense deixar de ser productiu. La diferenciació
cada vegada més gran dels mercats provoca un major interès per aquelles
solucions de tipus individual. L'economista americà Michael J. Piore i el
sociòleg Charles F. Sabel —ambdós del MIT (Massachusetts Institute of
Technology de Boston)— van exposar7 la teoria que molts sectors industrials
s'estaven distanciant del mercat de productes estandarditzats. Les noves tecnologies
tindran un paper molt important en un futur immediat, i també tindran molt de
pes en el món del disseny: el dissenyador que treballi amb la pantalla de
l'ordinador podrà accedir directament a la producció. En aquest sentit l'estereolitografia
ofereix possibilitats molt interessants pel que fa a les noves tecnologies.
Aquest procediment, existent des de fa solament tres anys, ens ofereix els
mitjans per lliurar dades geomètriques d'un projecte CAD a un aparell SLA, el
qual les divideix en disquet individuals, i mitjançant un làser ultraviolat
d'un material líquid photopolymer construeix el model. D'aquesta manera,
i en molt poques hores, es poden crear directament models i fins i tol
prototips de disseny. Amb aquest procediment es genera una gran revolució de
models de disseny en l'àmbit de la construcció.
Els
problemes teòrics que necessàriament es plantegen en relació amb les noves tecnologies
i el disseny han estat només discutits parcialment. La pèssima situació a què
es troba sotmès el disseny a la
RFA —on per primera vegada es va discutir aquesta qüestió3-8-9—
resideix en la manca d'investigacions realitzades. Les institucions de disseny
es dediquen a exposicions i col·loquis, però realment no tenen capacitat per
tematitzar aquelles matèries que actualment són imprescindibles per a un bon
futur de la seva disciplina.
Un parell de qüestions estètiques respecte als nous mitjans L'ús dels nous mitjans
és condicionat per una sèrie de «curiositats» que no hauríem d'oblidar. Peter
Glotz10 ho ha explicat de la següent manera: «El trist
escenari queda així; els Estats Units proporcionen el software, els
japonesos el hardware, i Europa és un mercat comprador.»
Aquesta
reflexió ens demostrarà d'una manera ben senzilla fins a quin punt arribem a
dependre dels Estats Units i el Japó en el tema dels nous mitjans. Aquesta
realitat serà molt més evident amb el software, on estèticament també som
dominats pels americans. Precisament per la seva condició de país sense
tradició, aquest aspecte serà tan xocant culturalment. Als EUA es realitzen
nous estàndards estètics via software, i nosaltres ens deixem «quasi»
colonitzar per ells.
Umberto
Eco11 va
parlar en una ocasió de la propensió d'Amèrica a la «iconocitat», com a reflex
més aproximat a la realitat. Tant si es tracta de Disneyland com dels Universal
Film Studies de Hollywood, tot ha de ser mirall de la realitat. Aquesta idea
conductora en els Estats Units ha exercit molta influència en els productors de
software, la possibilitat d'exposar superfícies metàl·liques brillants
satisfà les bases de la indústria americana de l'automòbil, que vol visualitzar
els seus projectes amb sistemes CAD.
En
primer lloc, es tracta d'un preview, és a dir, de la reproducció dels
objectes que s'han de produir. És evident, però, que d'aquesta manera no es
podran mai crear imatges estètiques. El gràfic per ordinador es troba ara en la
mateixa situació que visqué la fotografia fa cent anys. També aquesta va
necessitar molt de temps fins a poder desenvolupar una disciplina estètica i
artística pròpia.12
Disseny «interface» Moltes situacions de
la vida quotidiana s'identifiquen amb aparells electrònics. El clàssic paradigma
form follows function ha quedat arcaic. La funció del producte és
assegurada per mitjà dels xips, és a dir, dels microprocessadors. La forma,
doncs, no podrà visualitzar més la funció, com succeeix regularment en les
funcions de senyals.13 La utilització dels productes s'efectua cada
vegada més a través dels monitors o displays —o sigui, que la superfície
de les coses serà més important que el seu contingut real— tal com ho va dir
l'escriptor Arnold Schmidt pels anys seixanta.
La
configuració de les superfícies de les coses és anomenada interface-design o
interaction-design.14-15
En els següents exemples se'n demostrarà la rellevància, en augment
constant. A Europa a poc a poc es van introduint els telèfons ISDN (Integrated
Services Digital Network). Donat que els seus costos són relativament baixos,
s'hi afegeixen noves prestacions. A continuació n'anomenarem algunes:
- Elecció d'un telèfon penjat.
- Trucada.
- Canvi de trucada.
- Recepció i transmissió d'una trucada.
- Alternança.
- Terceres conferències.
- Altres possibilitats.
Com
a usuari es pot rebre un complet manual per accedir a tota la informació
necessària i conèixer així quin és el bon rendiment de les prestacions.
És
més que qüestionable si aquest aparell farà un bon servei en les diferents
situacions quotidianes de stress, o també si pot passar a ser el nou
símbol de status del jove manager: el Sharp IQ-7100M Personal Organizer
és calendari, registre de telèfons i adreces, indicador de l’hora mundial,
calculador, planificador de visites, i altres coses.
Tots
aquests petits i útils auxiliars electrònics tenen en comú que disposen d'una
gran quantitat de prestacions que s'han d'estudiar i comprendre una per una.
Després de fer-ne un estudi, el psicòleg americà Donald A. Norman16 constata:
- Si en un producte es multipliquen les
prestacions, llavors se'n quadriplicarà la complexitat.
- En una decuplicació de les característiques
de producció, la complexitat es pot augmentar en cent.
La
reducció de la complexitat ha passat a ser un tema essencial en el camp de les
«noves tecnologies». Aquest tema serà feina del dissenyador, perquè els
informàtics i enginyers tendeixen a complicar cada cop més els aparells i
perden una mica de vista l'usuari. Com que el coneixement que tenim en aquest camp
és relativament petit, no hi ha encara gaires despatxos de disseny que tinguin
la possibilitat de dedicar-s'hi a fons. De totes maneres, cal esmentar el
despatx californià ID TWO (Bill Moggridge), l'empresa belga d'assessorament Integration
by Design o el grup alemany Vision und Gestalt. fundat a principis de 1990.
Les
ciutats en les quals s'ofereix una formació de disseny no han reaccionat
seriosament davant aquesta qüestió, i molt menys encara han sabut plantejar
bones propostes d'estudi. Sembla que la pràctica és la capdavantera quant a les
necessitats de l'aprenentatge.
Un cop d’ull a la formació Tots
aquests aspectes són ara comentats en relació amb el valor que prenen en
l'àmbit de la formació del disseny, el tema més problemàtic de l'estudi. Michael
Schirner17 ho descriu de la següent manera:
Avui en dia s'ha
afegit una tercera categoria a la de forma i funció: la informació. La societat
industrial s'ha convertit en una societat de la informació. Els seus mitjans
són els nous mitjans, els d'informació, com ara els ordinadors, les
telecomunicacions, els textos pera pantalla. La seva expansió ens condueix a
una situació anàloga a la
que travessà el Bauhaus.
Un
breu cop d'ull a l'«escenari» de la formació alemanya ens demostra fins a quin
punt s'ha estat sempre divagant sense arribar a conclusions definitives. El
nombre d'ordinadors va en augment, i s'estan concebem així programes
d'investigació per a escoles i universitats. D'això també se n'han aprofitat
les escoles de disseny i actualment moltes disposen de bons laboratoris
d'ordinadors en els quals es practica bàsicament el desktop publishing i
CAD.
Departaments
de cultura i organismes oficials científics alemanys que hi han invertit fons
econòmics, han oblidat una mica la infrastructura personal. Com a exemple podem
esmentar l'escola superior d'Offenbach on, després de deu anys dedicats als
lemes dels nous mitjans, aquest ha estat el primer en què els ha estat possible
d'incloure en la seva infrastructura un enginyer de laboratori especialitzat en
aquest tema.
No
és tan fàcil assegurar que és solament en les escoles de disseny i art
tradicionals on hi ha més dificultats a l'hora d'aplicar conceptes més
avançats. A mi fins i tot em sembla que són molts més els casos en què es
tendeix a prendre una actitud regressiva. L'escola superior d'Offenbach
-capdavantera pel seu esperit innovador- va inaugurar l'any passat un taller
dedicat al cuir que s'havia d'adaptar a les estructures econòmiques regionals.
Més endavant un nombre relativament gran d'estudiants es va anar dedicant a
treballar amb projectes de mobles individuals, tal com va ser moda pels anys
vuitanta. El fet que el hobby d'un professor sigui suficient perquè
aquest el canalitzi cap a l'ensenyament, provoca un augment de dissenyadors en
atur, ja que l'especialització no és indispensable. Ex-alumnes d'aquesta escola
solament troben portes obertes en lemes d'assessorament de mobiliaris. El
caràcter «prostituït» d'aquesta indústria és evident. A més a més. a causa de
l'europeïtzació del disseny, les transferències provinents d'Itàlia, Espanya,
Anglaterrra o França són cada vegada més evidents. Precisament aquelles
qüestions tan necessàries del grafisme i l'animació per ordinador són les que
han estat menys estudiades i estructurades. Aquesta hauria de ser una bona
matèria d'investigació que ens conduís a trobades dels diversos representants
europeus. Partint de la base d'una tradició cultural similar, es podrien crear
noves formes d'expressió i de llenguatge.
D'aquesta
manera també es podrien començar a evitar els dèficits existents a interface-design
i a interaction-design, que
ja han restat oblidats massa temps. Ara és un bon moment perquè centres de
formació de disseny duguin a terme aquestes comeses.
Nous centres de la cultura electrònica Aquesta
problemàtica de les escoles de disseny tradicional en relació amb els nous
mitjans i les noves tecnologies va motivar la fundació de tres centres dedicats
enterament a les noves perspectives.
Els
projectes més amplis corresponen a aquells iniciats a Karlsruhe i a la regió de
Baden-Württemberg. Aquí s'ha obert un centre de disseny i tecnologia de mitjans
la construcció del qual s'avalua en cent milions de marcs, i en trenta milions
la decoració. El director d'aquest centre, que rep el nom de ZMK, és el doctor
Heinrich Klotz, antic director del museu d'arquitectura de Frankfurt. Aquest ha
basat els seus fonaments en la tradició del Bauhaus, com també en la
llegendària Universitat de Disseny d'Ulm, on les qüestions estètiques
s'associen amb les de les produccions industrials. El doctor Klotz es pregunta
de quina manera reaccionaran les arts lliures i les tradicionals davant les
tècniques digitals a finals del segle xx. A ell li
agradaria de fundar una escola nova de disseny a Karlsruhe en la qual,
paral·lelament a les disciplines de disseny clàssic, s'anés investigant en
arquitectura, pintura o plàstica. S'hi haurien d'afegir vídeo, gràfic i
animació per ordinador, holografia, imatge-escenari (Bühnenbild), etc.
A
Colònia s'inaugurà l'escola superior de disseny i mitjans de comunicació, el
fundador i rector de la qual, Manfred Eisenbeis, va estar organitzant el tema
dels nous mitjans —sobretot BTX (text per pantalla)— en l'escola superior de
disseny d'Offenbach durant molts anys, A la tardor de 1990 es començarà amb un
programa de post-grau que amb una durada de dos anys aglutinarà els temes de
film, vídeo, televisió, art i estructura de la comunicació. Es calcula que en
tres anys es podran oferir definitivament uns estudis regulars amb
llicenciatura. En aquest centre ja han tingut lloc les primeres promocions de
professors.
La Universitat de Colònia
també és molt interessant perquè, paral·lelament al que hem dit, gaudirà d'un
centre multifuncional de tècniques de la informació i de la comunicació.
Diverses institucions, emissores, editorials i grans impremtes ja s'han
establert a Colònia, cosa que ha facilitat una gran ampliació dels mitjans
electrònics. D'aquesta manera podem gairebé assegurar la complementaritat, en
una mateixa ciutat, de temes d'investigació, aprenentatge i pràctica. Aquell
centre entrarà en funcionament l'any 1992. Sols ens queda per veure com es
desenvoluparà.
Resta
per indicar el tercer centre, corresponent a l'institut de nous mitjans de
Frankfurt, En els seus inicis va ser com un joint venture entre l'escola
Städel (una acadèmia independent d'art de Frankfurt amb molta tradició) i
l'Escola Superior de Disseny d'Offenbach (amb les assignatures de disseny
industrial i comunicació visual). Per raons polítiques l'escola Stàdei quedà
sola: el polifacètic artista Peter Weibel va ser cridat a Frankfurt en qualitat
de director/fundador de la nova Universitat de Frankfurt. La idea inicial de
treballar en combinació amb especialistes en lemes d'ordinadors, creadors i
artistes respecte a temes de llenguatge i estètica de la imatge sembla
irrealitzable. L'institut es consagra plenament al «règim de la imatge», tal
com ho marquen els vídeos i les animacions per ordinador. Encara no s'han fet
treballs independents, però també aquí hem de comptar amb un any o dos
d'espera.
Les
tres institucions, la de Karlsruhe, la de Colònia i la de Frankfurt, orientades
en favor d'una estructura de treball oberta, ofereixen una tasca conjunta amb
els nous mitjans i les noves
1. Bell, Daniel, The Comning of thePost-lndustrial
Society, Nova York, 1973.
2. Erlhoff, Michael, «Kopfüber, zu Füssen» a Catàleg
Documenta, vol. I, Kassel, 1987.
3. Bürdek, Bernhard E., Der Chip «—Leufossil der
neunziger Jahre? Der Einfluss der Mikroelektronik— Die Rolle des Design in der
individualisierten Massen-fertigung» a Bachinger, Richard (ed.), Unternehnskultur,
Frankfurt am Main, 1990.
4. Hirdina, Heinz, «Design und moderne Medien»,
a Form und Zweck, núm. 1, 1990.
5. Bürdek, Bernhard E., Hannes, Georg i Schneider,
Horst, «Personal Computer fürs Design», a Form, 113-1-1986.
6. Bürdek, Bernhard E., Hannes, Georg, i Schneider,
Horst, «Personal Computer fürs Design», a Form, 121-1-1988.
7. Piore, Michael J., i Sabel. Charles F., «The
second Industrial Divide». Possibilities of Prosperity, Nova York, 1984.
8. Gros, Jochen. «Multiplicitat en el disseny a
través del manual-robot». a Lucius Burckhardt/IDZ Berlin (ed.), Disseny del
futur, Berlín, 1987.
9. Gros, Jochen, «High-Tech-Avantgarde», a Form,
117-1, 1188-II i 119-III-1987.
10. Glotz, Peter, «Software und Souveränität, über
die Zukunft der Telekommunication und die Isolation der Eliten in Europa», a
Peter Sloterdijk (ed.), Vor der Jahrtausendwende: Berichte zur Lage der
Zukunft, Frankfurt am Main, 1990, vol. I.
11. Eco, Umberto, Über Gott und die Welt.
Essays und Glossen, Munic, 1985.
12. Bürdek, Bernhard E., «Computer-Grafik und die
Ästhetic der Animation», CAD-CAM Report, sum. 9, 1989.
13. Fischer, Richard, i Mikosh, Gerda, Grundlagen
einer Theorie der Produktsprache. Anzeinchenfunktionen (Heft 3), Hochschule
für Gestaltung, Offenbach am Main, 1984.
14. Bürdek, Bernhard E., «Interface Design: mal
zaghaflt, mal schrill. Neue Aufgaben im Spannungsfeld zwischen Mikroelektronik,
Konstruktion und Design», Süddeutsche Zeitung, núm. 100, 2 de maig de
1990.
15. Bürdek, Bernhard E., «Die Benuizeroberflächen
rücken in den Blickpunkt der Designer», Frankfurter Zeitung, Blick durch die
Wirtschaft, núm. 105, 1 de juny de 1990.
16. Norman, Donald A., The Psycohology of
Everyday Things, Nova York, 1988.
17. Schirner, Michael. «Ich, Kunst, Autor,
Werbung», a Imitationen. publicat per Jörg Hubert, Martin Heller, Hans
Ulrich Reck, Basilea, 1989.
|
Sobre l'autor
BERNHARD E. BÜRDEK
Diplomat a l’'HfG d'Ulm.
Vice-rector de l'AfG Offenbach i co-fundador del Grup Vision und Gestalt.
Autor, entre d'altres, d'Introducció a la Metodologia del
Disseny (Hamburg, 1975) i de Teoria del Disseny (Milà, 1977).
Relacionat 06 PEDAGOGIA DEL DISSENY, 1991 | articulo SARAH DINHAM L’ensenyament del disseny: el disseny de l’ensenyament 06 PEDAGOGIA DEL DISSENY, 1991 | articulo JOY H. DOHR, MARGARET B. PORTILLO Marc de disseny associatiu per a l’educació |
