EL DISSENY EN ELS JOCS OLÍMPICS. UN LLEGAT PER A BARCELONA,
1992
| articulo
Projecte de reforma de les piscines Picornell de BarcelonaPaisatge i arquitectura a les obres
olímpiques
Premisses La ubicació i el traçat de l'Anella Olímpica parteixen de l'existència d'un estadi semiderruït que s'ha de remodelar en profunditat i d'un recinte amb edificis i piscines que s'han de mantenir. Condicions imposades pels organitzadors que es van recollir en les propostes inicials. L'ordenació del conjunt olímpic atén
el que és més substanciós del tema. Un eix longitudinal organitza enormes
espais oberts i culmina a l'estadi; a cada costat, alternadament, van
apareixent edificis que pugnen per no ser simples comparses d'un esquema
monumental. Les seves arquitectures tracten acuradament de subratllar la seva
presència, de significar-se. La remodelació de les piscines Picornell, sempre
fora d'aquest joc, restà pendent del fet que es trobés un buit que no
interferís en els objectius prioritaris.
El projecte d'adequació de les
piscines Picornell ens va semblar que s'esdevenia en un moment en què no es
podia dir gairebé res, o en què era millor callar i procurar passar inadvertit.
Es tractava de resistir a la temptació de caure en una trampa evidentment
desigual, per replegar-se i emmudir davant un desplegament tan gran del veïnat.
Per coses del temps, les piscines ja
hi eren abans de la mateixa Anella Olímpica, i això explica la seva magnífica
situació respecte a la nova ordenació. Amb tot, poc se n'esperava, i, per si de
cas, el projecte d'urbanització comptava amb una densa arbreda a la perifèria
del vell edifici, amb la intenció de tapar-lo. Una massa verda protectora
estava a l'expectativa de ser plantada a fi d'entrar en les conegudes lleis de
camuflatge en forma de paisatge.
El quadre tècnic del promotor, seguint
la lògica de la mínima intervenció, decideix conservar les instal·lacions
existents sobre la base del seu aprofitament. Al marge de l'escassa qualitat
arquitectònica que mostrava el conjunt edificat, la remodelació havia d'atendre
prioritariament una adequació funcional, incorporant les noves exigències
obtingudes per un programa estudiat molt detalladament. Calia un projecte
urgent, de caràcter realista, que conservés el màxim possible. Un treball de
Medicina General.
Les expectatives de l'encàrrec no eren
gaire encoratjadores. S'havien de reconstruir els dos vasos de les piscines,
mantenint la seva ubicació anterior i dotant-les d'un impecable nivell
d'equipament tècnic i d'instal·lacions. Per a la resta de la intervenció, un
ajustat pressupost només permetia endegar i reparar el que ja hi havia,
procurant aprofitar-ho tot al màxim. També s'hi havia d'incorporar el cobriment
d'una de les dues piscines remodelades.
 Primers traços
Receptors de tanta cautela temorosa de
propiciar qualsevol perill de contaminació, vam optar per seguir el joc. No va
ser difícil fer que el matalàs actués en tots dos sentits. Posats a cobert sota
els arbres, a l'empara del camuflatge ofert, vam notar l'alleujament del que és
contigu. D'aquesta manera, el projecte va fer els seus primers passos.
Aviat vam tenir una clara consciència
dels pocs mitjans de què disposàvem per a fer una proposta que estigués a
l'escala i a l'altura de les edificacions veïnes. La cosa més assenyada era,
doncs, replegar-se. Es treballà a l'exterior, en una franja estreta, per tota
la perifèria, i d'aquesta manera sorgí una tanca agençada amb maons blancs, que
unificà el conjunt.
Alliberat el projecte de les premisses
d'una complicada integració, que a més a més necessitava la corresponent
justificació per a adquirir dret de lloc, la intervenció arquitectònica prengué
la forma de la lògica que ja abans tenia, malgrat que ara no es pogués
reconèixer. Allò que abans eren pavellons dispersos i mal articulats entorn de
tres piscines descobertes s'havia transformat en un únic edifici. A l'interior
del conjunt, dins de l'espai convertit en un solar tancat, es disposen tres
bigues metàl·liques en enreixat del tipus pont-grua, que salven i abriguen els
edificis existents i alhora creen el cobriment requerit per a una de les
piscines. La nova estructura es diposa sobre el pla de coberta, per fora, com
tota la resta: fer-ho per dins hauria estat una bogeria. En prendre aquesta
decisió, ens va alleujar pensar que les estructures pròximes dels edificis
olímpics encara eren molt més ferotges.
La contenció de la proposta se centra
en el llenguatge elemental d'unes parets gairebé cegues. La divisió dels maons
en peces serveix per a expressar les grans dimensions de la caixa construïda,
com la seva millor qualitat. La definició del perímetre marca els límits del
projecte i impedeix estendre i prolongar l'espai a l'exterior, és a dir,
abrigar-se amb els elements de la urbanització. Bàsicament s'eludeix
l'enfrontament: en el fons sabíem que fer-ho així era la cosa més adequada. Més
tard, la construcció de la nova torre per a la Telefònica ho ha confirmat.
D'altra banda, si li és permès, la
remodelació no renuncia a sumar-se al conjunt de construccions que formen
l'Anella Olímpica, encara que això signifiqui una entranyable reprimenda per
part d'aquells qui, per circumstàncies variables, es converteixen en els
censors de l'arquitectura. Un prestigiós jurat creat a Barcelona per a atorgar
els premis anuals d'obres de restauració retirà la proposta de les piscines
Picornell perquè eren, al seu parer, una obra de nova planta. Decisió que,
motivacions a part, considerem que és el millor elogi que es pot fer de la
feina duta a terme.
La proposta
Essencialment, la remodelació que es
planteja aspira a servir funcionalment a la pràctica esportiva per a la qual és
concebuda. No obstant això, el projecte refusa del tot parapetar-se en el que
és específic d'aquest tipus d'instal·lacions. L'alt grau de qualificació
tècnica aconseguit en l'obra, que s'ha obtingut amb el necessari concurs
d'autèntics especialistes, no dilueix ni voluntàriament emmascara el problema
arquitectònic que és a la base de la intervenció.
Les instal·lacions anteriors
s'amagaven darrera una densa arbreda. La massa vegetal reduïa la seva
presència, de manera que els fragments que es visualitzaven rera la verdor no
ajudaven a reconèixer el conjunt edificat. En la proposta, l'entorn exterior
amb prou feines es modifica, com no ho fa tampoc l'àmbit de la seva influència (implantació).
De l'anterior timidesa quedaran
bastants trets, però també hi afloraran la nova i potent estructura de les bigues-pont
que sostenen la malla espacial de la coberta i alhora unes noves façanes que
anteriorment mancaven al recinte. La consciència i la memòria del lloc queden
així garantides.
El projecte global és una suma de
projectes parcials; les obres passen per operacions de buidatge de terres,
d'enderrocaments, de patologies i reparacions, de reforma, d'ampliació i
d'addició. Cadascuna de les parts del recinte es converteix en un cas singular,
però sense oblidar que les directrius obeeixen als trets de tipus global i s'hi
han de subordinar. El mateix ocorre a l'hora de descriure el projecte. La
dimensió completa del treball, un cop mostrat el traçat general, necessita un
recorregut detallat a través de les parts que el componen.
Dir que de les anteriors piscines Bernat
Picornell no n' ha quedat pràcticament res és una manera de valorar-ne el
resultat final. Tots els cossos edificats ja existien, i el projecte hi opera
per donar cabuda a un programa complex. Els edificis s'han retallat, han
crescut, s'han allargat i restaurat segons com convenia. Els vasos de dues de
les piscines són nous, més grans i més ben dotats tècnicament. La piscina
d'entrenament queda coberta. Els vestuaris s'amplien i canvien de lloc,
apareixen programes nous i complementaris i també d'altres amb usos
independents i alternatius que necessiten noves ubicacions.
Les graderies d'espectadors, que es
conserven íntegrament després d'una difícil reparació, són el testimoniatge més
visible d'allò que anteriorment van ser les piscines Picornell. A Montjuïc,
sota la complexa restauració realitzada, sorgeix un nou edifici per a la
pràctica de la natació.
La unificació de criteris en l'adopció
de materials ajuda enormement al resultat final. Es decideix un color dominant:
el blanc marfil, i per aproximació van apareixent els diferents materials amb
què es construeix el conjunt. El maó silicocalcari, les peces i els blocs de
formigó blanc prefabricat, la ceràmica, els materials de revestiment,
l'ebenisteria i els plans envidrats contribueixen a la serena uniformitat del
conjunt.
La llum mediterrània de Montjuïc
incideix en els paraments i els reflexos se sumen a la làmina d'aigua,
contrastant amb els clars-obscurs dels porticats, en una festa de lluminositat
que evoca la tremenda proximitat del mar. A la tarda, el vent de garbí porta
l'olor marítima per fer-lo molt més evident.
Procés constructiu
Com en la majoria d'exemples similars,
l'obra de remodelació executada passa no solament per una variada gamma
d'objectes parcials, sinó també per la necessitat de recórrer a diferents
tècniques constructives. Aquest continu salt d'objectius, o, més ben dit,
aquesta contínua necessitat de descompondre el projecte en uns altres de
parcials, obliga constantment a canviar d'escala, i amb això es corre el risc
de perdre la visió global del conjunt de la intervenció.
En xifres globals, es pot resumir dient que la meitat de l'actual volum edificat ha estat remodelada, mentre que l'altra meitat restant és d'ampliació o d'obra nova. De la meitat de l'obra remodelada, una part es conserva mitjançant l'ús de les tècniques de patologia, mentre que la resta s'aconsegueix per mitjà de la pràctica habitual de la remodelació, emparada en l'adequació d'usos. El mateix es pot dir de la part de l'edifici al descobert. La competitivitat aconseguida en les
piscines, des del punt de vista del rendiment esportiu, s'aconsegueix
mitjançant l'ús d'una immillorable dotació tècnica. Aquest requisit va ser un
dels objectius prioritaris de l'encàrrec.
En les diferents solucions usades, pel
que fa al mateix disseny de vasos, sistemes de renovació de l'aigua, tipus de
sobreeixidor, sistemes constructius, material d'aplacats, etc., s'han de
valorar molt especialment les aportacions tant dels tècnics que directament han
intervingut en el projecte, com de l'equip de la propietat que col·laborà
eficaçment en la presa de decisions.
FRANC FERNÁNDEZ I
MOISÉS GALLEGO
Paisatge i
arquitectura a les obres
olímpiques
Moltes de les instal·lacions
olímpiques tenen bastant de bolets campestres, però no pas per una qüestió de
parentiu formal, sinó per la varietat i la rapidesa amb què han crescut i
proliferat. Aquestes construccions han aparegut en un tancar i obrir d'ulls,
com els bolets en camps erms, en terres de ningú, per tota la geografia del
país. La sembra, per qüestions de repartiment, no ha estat uniforme i Barcelona
se n'ha emplenat.
Els últims grans buits que esponjaven
la ciutat han estat ocupats, i amb aquests s'han acabat de sargir els eterns
esquinços d'un teixit urbà, esquinços que, acostumats a tenir-ne, ja ni
notàvem. Fragments isolats d'horts, de camps i de restes que es resistien a
canviar d'ús han desaparegut. Tot ha anat massa de pressa, el que trobàvem a
faltar i el que no trobàvem tant a faltar. Sense amb prou feines temps per a
dubtar, es donen avui per acabat allò que està bé i allò que el temps
confirmarà que s'havia de rectificar.
Els arbres, amb el seu creixement
lent, em permeten fer una aplicació d'aquest fenomen des d'un punt de vista
arquitectònic. Cal assignar a l'espècie vegetal un creixement molt més pausat.
En els arbres, per exemple, el tronc, les branques i la copa es van
desenrotllant proporcionalment, segons un ritme natural, mentre que les arrels
s'estenen paral·lelament. Com a element d'estructura, de suport i de nutrició
de l'arbre, sota terra, i en la mateixa mesura que la resta, es van afermant,
prenen mesures i validen el creixement i els seus límits.
Des d'un punt de vista formal, les
arrels no tenen importància perquè no es veuen, s'estenen sota terra, són fora
de l'abast de ta vista. Però, per a la naturalesa de l'arbre, és evident que són primordials.
A les arrels els passa una cosa que
s'assembla a molts exemples d'arquitectura. Vegem-ho:
Matollar: Edificació isolada (perduda) en ermots urbans. L'arquitectura viu i es descobreix per sorpresa. Arrossars:
Absurdes cases interminables en filera sobre camps de secà promogudes per
Incasol.
Guaret: Camps sense arrels que racionalitzen
els conreus intensius, és a dir, la Vila Olímpica.
Hortalisses:
Parcel·les d'horts i emparrats sobre sòl urbà per a alimentar l'estómac
(disseny urbà de l'Anella Olímpica).
Tubercles: Construccions semienterrades amb
abundància d'adobs.
Les instal·lacions olímpiques de la
Vall d'Hebron són tubercles. O sigui, digna i honrada alimentació en temps de
fam. Contràriament, l'arquitectura, com els arbres, té un creixement massa lent
per a treure'n profit en poc temps, a curt termini. Com gairebé sempre, només
ens toca esperar per a poder confirmar-ho.
MOISÉS GALLEGO
|
Sobre l'autor
FRANCESC FERNÁNDEZ
Arquitecte per l'Escola Tècnica Supe rior d'Arquitectura de Barcelona. Professor de l'ETSA de Barcelona
i de l'Escola Elisava. Autor de les Piscines Picornell.
MOISÉS GALLEGO
Arquitecte. Professor de l'ETSA de Barcelona
i de l'Escola Elisava.
Autor de les Piscines Picornell.
Relacionat 07 EL DISSENY EN ELS JOCS OLÍMPICS. UN LLEGAT PER A BARCELONA, 1992 | articulo ANNA CALVERA El kitsch'92: la dignificació del souvenir olímpic 07 EL DISSENY EN ELS JOCS OLÍMPICS. UN LLEGAT PER A BARCELONA, 1992 | articulo JOSEP MARIA MONTANER El model Barcelona |