EL DISSENY EN ELS JOCS OLÍMPICS. UN LLEGAT PER A BARCELONA,
1992
| articulo
Els símbols dels jocs de la xxv olimpíada de Barcelona’92Concurs per a l’obtenció del símbol i logotip
oficial
L’octubre de 1987, una comissió
assessora del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 formada
per catorze experts en disseny recomanà realitzar un concurs restringit per a
l'obtenció del símbol i de la mascota olímpics. Es van proposar diversos noms,
i finalment van ser invitats a concursar els sis professionals més votats en
ambdues categories.
L'1 de desembre del mateix any, un
jurat integrat per professionals del disseny i de la comunicació i
representants del COOB'92 decidí elegir per 17 vots sobre 18 la proposta de
símbol i logotip presentada per Josep M. Trias per als Jocs Olímpics de
Barcelona'92.
Sobre el llenguatge del símbol
Una de les premisses bàsiques de
l'orientació dels projectes fou la necessitat de diferenciar-se de les imatges
característiques de les celebracions anteriors dels Jocs Olímpics o de les
candidatures. Aquesta consideració no sorgí pas d'unes exigències
d'originalitat, sinó de la constatació que el símbol no podia ser realitzat amb
un vocabulari tècnic, geomètric o tecnològic. Ni Barcelona ni tampoc Catalunya
o Espanya no poden «vendre» una imatge de caràcter tecnologista. És innegable
que internacionalment Barcelona s'associa amb Picasso, Miró, Dalí, Gaudí o
Tàpies; aquesta evidència conduïa a la necessitat de definir un llenguatge més
humà, més càlid, més artístic, més creatiu, més personal; en suma, més coherent
amb els valors comunicatius que calia transmetre.
Ja des del començament del projecte,
vaig considerar la possibilitat que el símbol tingués la condició de «dibuixat
a mà» i no amb instruments propis de llenguatges més tecnificats. El traç
apareixia així com a característica fonamental del símbol.
En els nombrosos croquis, esborranys i
notes prèvies, aquesta valoració del traç gràfic apareixia de manera insistent
com una de les alternatives més consistents; nombrosos assaigs de mil traços de
retolador es barrejaven contínuament amb esbossos de continguts més anecdòtics,
desestimats a l'etapa final de concreció del símbol. El color que apareix en el
resultat final com un dels seus elements més característics va fer acte de
presència un cop la definició constructiva del disseny va haver arribat a un
elevat grau de concreció.
Sobre la mediterraneitat del símbol
Barcelona és una ciutat portuària,
d'història mil·lenària, i és difícil —per no dir impossible— dissociar el mar
de l'esdevenir històric de la ciutat.
El mar és, a més a més, el
Mediterrani, que configura inequívocament una personalitat extravertida,
expressiva, lluminosa, dinàmica, colorista, desimbolta, lliure, directa i
humana.
Sens dubte aquests conceptes
diferencien i identifiquen Barcelona i la seva cultura, i, per tant, aquesta
personalitat havia de reflectir-se en el caràcter del símbol que havia de
representar i identificar els Jocs Olímpics barcelonins. Havia de ser, doncs,
un disseny que pogués ser definit com un símbol mediterrani.
Aquest criteri de mediterraneïtat era
una nova justificació de la necessitat de diferenciar aquest disseny de les
imatges gràfiques de convocatòries olímpiques anteriors, que majoritàriament
poden ser definides com a elaboracions geomètriques molt allunyades d'aquest
caràcter expressiu que el disseny havia de comunicar.
Sobre la
universalitat i la humanitat de l'esport i els jocs olímpics
 Habitualment la imatge dels Jocs Olímpics anteriors s'havia centrat en símbols de ciutats o països, o bé en els seus edificis o altres elements emblemàtics, com ara escuts o banderes. Des d'un primer moment es considerà que els símbols que en aquest camp podia aportar Barcelona —creus i barres, senyera, Sagrada Família, monument a Colom— comportaven un cert perill de caure en un anecdotisme excessiu, molt allunyat en tot cas del pretès universalisme del símbol i amb un risc evident de possibles equívocs semàntics. Un símbol excessivament localisla restringiria el camp semàntic necessari per a constituir un missatge representatiu de Barcelona-Catalunya-Espanya, paper que necessàriament havia d'assumir el logotip. A part aquesta universalitat, hi concorrien els valors expressius propis dels Jocs Olímpics, una dimensió que es podria qualificar d'esportivo-olímpica. Els Jocs són una manifestació
esportiva d'àmbit internacional protagonitzada per esportistes, per homes i
dones. ¿Per quina raó no dissenyar un símbol que utilitzés la síntesi d'una
figura humana en actitud esportiva? El símbol dissenyat pretén ser una síntesi
(gairebé rupestre o arqueològica) d'un individu (un home o una dona) en actitud
dinàmica (corrent o saltant), valors acumulats als descrits anteriorment. L'home
com a protagonista d'uns Jocs Olímpics, l'atleta mediterrani. D'aquesta manera,
el símbol admet dues lectures; una, primera i immediata, de centrada en els
seus valors tàctils; i una altra, més reflexiva i induïda, d'uns certs valors
de figuració.
Sobre els colors
Els colors de les ensenyes de
Barcelona, Catalunya i Espanya són fonamentalment el groc i el vermell. Per
tant, si el propòsit era identificar aquesta triple realitat topogràfica i
política, no podíem deixar de fer-los servir.
Una característica especial de la
mediterraneïtat de Barcelona, a la qual he al·ludit, hi aconsellà La incorporació
del blau representatiu del mar, color fonamentalment fred, en evident contrast
amb els altres dos, càlids.
El color vermell s'associa a la vida
(sang), al foc (calor), a la passió, als sentiments, al dolor i a la llibertat.
El groc, al sol, a la llum, a la comprensió, a la intuïció, a l'intel·lecte i
als valors humans. Per la seva banda, el blau s'associa al mar, al cel, a la
llum del dia, al pensament, a la constància, a la justícia i a la fredor.
D'aquesTa manera, també la dimensió cromàtica —a més de contribuir decisivament
a la definició material del disseny i al seu desplegament posterior— assumia un
paper propi i característic en el valor expressiu global del símbol.
Sobre el dinamisme
 El símbol mostra la intenció d'un desplaçament (d'esquerra a dreta, en el sentit ordinari de la lectura) en actitud de saltar O de córrer. Els braços oberts i estirats contribueixen al dinamisme del símbol, mentre que el cap —deixat en una posició més estàtica— equilibra El conjunt, configurant un eix central de rotació. Es el salt de l'atleta per damunt de Barcelona i les anelles olímpiques, que fa de base sustentadora de la composició. Però també és, al seu torn, un salt d'alegria quan es guanya una medalla, o l'actitud de braços oberts, símbol universal de l'hospitalitat. Sobre el logotip
El logotip Barcelona'92 ha estat compost amb una tipografia Times Demi Bold (New Roman), que posseeix unes referències culturals d'antiguitat i romanitat, de llatinitat i de serietat. Una tipografia que pels seus trets opera perfectament com a element pont entre els valors essencialment tàctils del traç i el mecanisme geomètric del símbol de les cinc anelles olímpiques, paper emfasitzat per la seva disposició entre l'un i l'altre (insòlita, si jutgem pels desenvolupaments gràfics associats de les últimes celebracions dels Jocs Olímpics). Enfront de la fredor, l'aparent
asèpsia i la pretesa «modernitat» de les tipografies de pal sec (Futura i
Helvètica, fonamentalment), la utilització d'una Times, que, malgrat el seu
origen saxó, es revela com a hereva directa de la capital romana, significa un
compromís decidit cap a una nova cultura de la tipografia.
L'olimpíada
cultural
Amb la designació de Barcelona com a seu dels Jocs de la XXV Olimpíada Barcelona 1992, el COOB'92 adquirí el compromís de portar a terme un ampli programa cultural durant els quatre anys de durada de l'Olimpíada. La línia que se segueix en aquest programa, d'acord amb els principis olímpics d'amistat entre els pobles, de creativitat i concurrència harmònica, és la d'intercanvi universal associat amb l'esport i amb la gran festa de la joventut que són els Jocs Olímpics, i vindrà a ser un pròleg adequat durant els quatre anys anteriors a l'Olimpíada, com també durant la celebració dels Jocs. Per a la identificació d'aquesta Olimpíada Cultural s'ha creat un logotip que acompanyarà totes les activitats que es desenvolupin en el marc del programa. Logotip
 El formen els elements següents: Un fons vermell (color olímpic)
quadrat.
Les sigles «OC» de l'Olimpíada
Cultural: formades a partir d'un fragment del símbol de les anelles olímpiques,
situen la cultura en el context olímpic i formen un «logotip» reduït a sigles
memoritzables.
El símbol oficial dels Jocs Olímpics
de Barcelona’92: situat estratègicament en el marge superior dret del fons i
damunt de les sigles «OC», col·labora en l'equilibri dels tres elements
configuradors de la imatge, alhora que barcelonitza inequívocament el conjunt.
Tipografia Times Demi Bold: és la
mateixa amb què s'ha compost el logotip «Barcelona'92»; aconsegueix així una
coherència tipogràfica, a més d'un caràcter marcadament cultural.
Voluntaris’92
Per a un millor funcionament intern i extern de tota l'organització que comprèn uns Jocs Olímpics, s'ha creat un equip de Voluntaris que col·laboren i participen de manera directa en diverses funcions segons les necessitats de l'organització. Aquestes funcions, entre altres,
inclouen des d'un servei complet de traductors fins a la informació de control
d'accessos, passant per la informació general al públic, missions
d'acompanyament, feines d'auxiliars de competició, d'ajuda tècnica en el centre
de Ràdio i TV, etc.
Per a la identificació d'aquest equip
de Voluntaris s'ha creat un logotip que acompanyarà totes les activitats que
desenrotllin les persones que integren l'equip.
Logotip
El formen els elements següents: Un doble fons vermell i blau (colors
olímpics) rectangular horitzontal, amb el final inferior «trencat», que li
confereix un caràcter cultural jove, dinàmic, viu i no mecànic.
La paraula «Voluntaris'92» en negatiu
blanc, composta amb la mateixa tipografia Times Demi Bold del logotip
«Barcelona'92» i de l'«Olimpíada Cultural Barcelona’92», a fi d'aconseguir la
coherència tipogràfica.
Substitució de la «i» (en català) i de
les «io» (en castellà) pel símbol dels Jocs Olímpics de Barcelona'92, per tal
de personalitzar el nom i de barcelonitzar el concepte de Voluntari, a més de
pretendre superar el fet del bilingüisme.
Pictogrames
d'esports
 La sèrie de pictogrames proposada per a la simbolització dels esports olímpics té el seu origen en el mateix símbol dels Jocs de Barcelona'92. El símbol, com a síntesi
antropomòrfica d'un atleta en actitud dinàmica o de salt, suggerí, ja des del
primer moment de la seva obtenció, la possibilitat de realitzar les variacions
suficients perquè poguessin ser associades als diversos esports olímpics,
d'altra banda ja coneguts i assumits internacionalment en la seva forma de
pictograma. Se satisfà així, des de la mateixa concepció del disseny, una de
les condicions bàsiques dels pictogrames: la de la creació d'una imatge
unitària dels Jocs Olímpics que serveixi de vehicle als significats centrals
que se li atribueixen. En aquest cas, els valors bàsics d'un disseny de
qualitat, amb voluntat humanista, de sociabilitat i d'identificació amb la
cultura pròpia i el seu entorn mediterrani.
Els tres elements antropomòrfics del
símbol es converteixen en els tres elements bàsics de l'estructura dels
pictogrames d'esports: el punt blau proposa la significació del cap; la línia
groga proposa la significació dels braços; la línia vermella proposa la
significació de les cames.
Les diferències amb els anteriors
sistemes de pictogrames són notables. Hi ha diferències en els elements que
componen l'estructura dels pictogrames i també en les formes d'articulació
d'aquests elements.
L'estructura es compon, ara, únicament
de tres elements: cap, braços i cames. A diferència de totes les experiències
anteriors, no hi ha un element propi per a representar el tronc del cos. La
percepció del tronc de l'atleta ha de ser el resultat de la percepció del
conjunt del pictograma. La identificació del cos es confia a una acció descodificadora
del receptor, que hi ha d'aportar la seva pròpia imaginació.
La segona gran diferència es troba en
la forma d'articulació que s'estableix entre els elements que componen el
pictograma. Mentre que, en les sèries anteriors, aquests elements (cap, cos i
cames) s'articulaven d'acord amb un codi geomètric estricte i amb un nombre
limitat de combinatòries, en els nous pictogrames de Barcelona'92 aquesta
combinatòria és oberta, menys codificada o normalitzada i, per tant, més
creativa. Els pictogrames de Barcelona no pertanyen a cap sistema articulat,
sinó a un llenguatge plenament icònic, format per analogies entre la percepció
visual del pictograma i el record que cada receptor té de les pràctiques
esportives, ja sigui per la visió directa de l'esport o per l'experiència
visual a través dels mitjans de comunicació.
El treball de disseny realitzat ha
consistit en la investigació de les possibilitats d'extrapolació de l'estil
gràfic del símbol de Barcelona'92 als diferents esports olímpics, procurant un
màxim de comprensió, expressivitat i personalització.
  Símbol i logotip per als jocs olímpics El símbol dels IX Jocs Paralímpics de Barcelona'92 té el seu origen en el dels Jocs Absoluts de Barcelona'92. La identitat dels Jocs Paralímpics havia de poder ser reconeguda i associada a la dels Jocs Absoluts, però no podia ser la mateixa, havia de tenir una imatge pròpia. Així, doncs, el símbol dissenyat pretén transmetre els mateixos conceptes d'humanitat i mediterraneïtat mitjançant l'expressió humanitzada i antropomòrfica del seu traç, i pel seu triple colorit: blau del Mediterrani, groc del sol i vermell de vida. D'altra banda, al cap blau centrat i
als braços grocs oberts en senyal d'acolliment i d'alegria s'hi afegeix un
tercer element vermell circular que l'acaba de caracteritzar i que pretén ser
una síntesi entre unes cames i l'element principal de la universal i simbòlica
cadira de rodes dels disminuïts físics.
Els logotips «Paralímpics» i
«Barcelona'92» han estat compostos amb el mateix tipus de lletra utilitzada en
els dels Jocs Absoluts a fi de donar al símbol el mateix contrast de caràcter
gràfic i tipogràfic.
 |
Sobre l'autor
JOSEP M. TRIAS
Dissenyador gràfic Autor del símbol i
del sistema de senyalització de les Olimpíades.
Relacionat 07 EL DISSENY EN ELS JOCS OLÍMPICS. UN LLEGAT PER A BARCELONA, 1992 | articulo ANNA CALVERA El kitsch'92: la dignificació del souvenir olímpic 07 EL DISSENY EN ELS JOCS OLÍMPICS. UN LLEGAT PER A BARCELONA, 1992 | articulo JOSEP MARIA MONTANER El model Barcelona |