Ves al contingut. Salta a la navegació
09
CAT | ENG | ESP

ELISAVA TdD

Seccions
09 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1993 | Editorial

DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA






Després d'una sèrie de volums monogràfics veiem la necessitat de presentar novament un número miscel·lani. La pluralitat del món del disseny aconsella recollir l'àmplia gamma d'aportacions que provenen dels diversos àmbits que conformen l'univers de la cultura del disseny. No obstant això, els números monogràfics són fonamentals per a aprofundir cadascun d'aquests àmbits. Per tant. Temes de Disseny continuarà la política de combinar els números miscel·lanis que proporcionen una visió general amb els monogràfics que aprofundeixen un aspecte particular.

Temes de Disseny sempre ha volgut incorporar
a la cultura del disseny perspectives i punts de vista provinents de diferents camps de la cultura, especialment de la filosofia, de la sociologia i de l'economia. La intenció d'aquesta obertura pluridisciplinària no sols vol enriquir la cultura del disseny, sinó també vol intentar renovar les bases teòriques del disseny que creiem que necessiten una actualització profunda.
El congrés de Chicago, ressenyat per V. Margolin i R. Buchanan, no fa sinó confirmar aquesta línia d'ampliar el diàleg contemporani sobre el disseny entre dissenyadors i professionals de diferents disciplines.

El disseny és una de les pràctiques essencials de la cultura contemporània, ja que constitueix un instrument de construcció de la realitat: realitat externa, en tant que configura el nostre món, i realitat interna, en tant que contribueix
a donar-nos les categories cognitives per mitjà de les quals apercebem aquest món.

És aquesta la raó per la qual tota polèmica plantejada en el camp de la cultura contemporània afecta de manera molt directa el disseny, i considerem, per tant, que és imprescindible recollir-la. Com que vivim en un món cultural de significacions que han anat substituint els objectes, el disseny ja no té
com a referent aquesta realitat natural, sinó que, igual que tot llenguatge, parla d'un altre llenguatge.

És un món en què els signes tenen com
a referent les formes culturals.

Abans, el dibuix es referia
a la realitat natural, ara el disseny té com a referent el dibuix mateix.

És evident, però, que l'arquitectura i el disseny, com
a conformadors de móns, no poden evitar les seves vinculacions amb la realitat material.

Aquests vincles exigeixen la presència d'una investigació metodològica. Qualsevol actuació, donada la complexitat del món, és més probable que condueixi al fracàs
que a l'èxit. Si tenim això en compte, es poden entendre les tècniques que fa servir l'home com un procediment per a evitar el propi fracàs.


Continguts



09 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1993

FRANCESC XAVIER RUIZ-COLLANTES
L’estètica del traç. El disseny en el disseny



09 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1993

TOM HEATH
Sobre com no fer-ho malament: ciència i disseny en arquitectura



09 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1993

ANNA PAPIOL CONSTANTÍ
La nostra postmodernitat de cada dia



09 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1993

J. LAWRENCE RODERICK
Anàlisi antropològica dels interiors dels habitatges


Aquest article examina els principis teòrics i metodològics per a l'anàlisi dels interiors dels habitatges. Comença amb una crítica dels plantejaments que repeteixen arquitectes, planificadors i administradors d'habitatges. Després proposa una interpretació antropològica dels conceptes de límit, transició i codi espacial que es revelen pertinents per a l'anàlisi de les característiques tant espacials com afectives dels interiors dels habitatges. Aquests conceptes s'utilitzen per a analitzar la transició entre l'interior i l'exterior dels habitatges (especialment el paper pragmàtic i simbòlic assignat al cancell): després examina les relacions entre els espais interiors i les activitats en termes de l'estructura del grau d'intimitat, i la interacció entre l'espai i les activitats domèstiques; finalment s'hi parla de la situació, del significat i de l'ús dels objectes domèstics. Aquestes anàlisis demostren que els ambients de les cases s'assemblen a una xarxa de característiques afectives i espacials inseparables. D'aquesta manera, aquest estudi diversifica la investigació actual sobre els interiors dels habitatges.

[...]


09 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1993

ANDRZEJ NIEZABIETOWSKI
Idees sobre la valoració del treball arquitectònic. Bases teòriques de la crítica de l'arquitectura



09 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1993

DAVID BRETT
Sobre la interpretació del disseny



09 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1993

HENRY PETROSKI
El disseny com una manera d’obviar al fracàs


Evitar sistemàticament el fracàs és allò que caracteritza el disseny racional. Per això els estudis històrics de casos de fracàs són plens d'una informació important per a l'èxit del disseny, i el dissenyador que desconegui la història dels fracassos corre el risc de repetir vells errors. En comptes de ser debatuts d'una manera merament general en aquest assaig, les idees corresponents són examinades en el context de l'exemple específic dels ponts en l'enginyeria estructural.


[...]


09 DISSENY, COMUNICACIÓ, CULTURA, 1993

RICHARD BUCHANAN, VICTOR MARGOLIN
Descobrint el disseny: l’informe d’un congrés