Al llarg dels tres primers números, Temes de Disseny ha intentat de recollir els treballs de reflexió teòrica del Disseny i la seva cultura, ha Comentat la discussió i la recerca en aquest àmbit i s'ha esforçat a divulgar autors del nostre país. Alhora ha presentat treballs d'autors estrangers que han semblat interessants d'introduir en el nostre context.

Dins dels canals per a divulgar el Disseny i la seva crítica, Temes de Disseny n'ha obert un de nou, gairebé inexplorat aquí, com és el de la conceptualització dels fenòmens del Disseny.

La publicació ha procurat, doncs, començar a pal·liar un dèficit bastant im­portant.

En aquesta línia i com un pas més, hem considerat que havíem de contrastar el camí iniciat amb un públic internacional interessat en el Disseny. Així, a partir del present número, Temes de Disseny surt traduït al castellà i a l'anglès.

El compromís que hem adquirit amb els lectors ens obliga a accentuar l'actitud crítica envers nosaltres mateixos i a prendre consciència de les insuficiències en el ventall de temes tractats, per tal de superar les limitacions actuals.

El Consell de Redacció

Tres números marquen una trajectòria. En el d'arrencada van tenir molt de pes els escrits de caire metodològic, com si fos necessari definir primer les bases racionals des de les quals pensar l'activitat contemporània del Disseny. El següent va obrir nous temes, però també va mostrar els camins que encara restaven poc tractats. Aquest tercer número continua dibuixant per quines directrius es mou la reflexió sobre el Disseny.

En primer lloc —i aquest és un camí que hauria d'esdevenir més predominant— apareix tot allò relacionat amb el Disseny com a activitat, és a dir, totes aquelles qüestions tècniques, materials, simbòliques, formals, funcionals i productives que determinen avui el Disseny i les seves tendències. De moment, André Ricard ens ofereix un breu escrit sobre el procés creatiu, sobre els mecanismes de trasllat de les paraules de l'encàrrec a les formes del Disseny. Aquests escrits sobre l'activitat disciplinària del Disseny, sobre les seves coordenades i característiques definitòries —en la línia del que ja assenyalava Bruce Archer al número 1— haurien de nodrir els pròxims números.

En segon lloc es desenvolupa detingudament un altre factor definitori del Dis­seny i de l'Arquitectura; el del client, del qui fa l'encàrrec. Encara que el client avui predominant són les institucions públiques i les grans empreses, els autors evoquen amb nostàlgia els primers clients de Le Corbusier, i posen de nou a prova la intel·li­gència i subtilesa d'aquest, ara des de l'òptica de com va saber respondre a les sol·li­cituds dels seus primers mecenes. I descobrint, si cal, un nou Quasimodo, que en forma de dona vestida de negre, geperuda i malcarada, protegeix el tresor blanc de la Ville Savoie i amb els seus grunyits es fa ressò del sord soroll de les cadenes i les queixes dels antics propietaris.

Un altre camí obert, verge i atractiu, és el de la història del Disseny, en els seus inicis preindustrials. Si ja en el número 1, Ignasi de Solà-Morales tractava el tema de la forma en el moviment modern, i en el número 2 Abraham Moles reflexionava sobre l'experiència de la Bauhaus i de l'Escola d'Ulm, en aquest número Anna Calvera ens transporta a les reflexions teòriques que a cavall del rococó, la Il·lustració i l'empirisme anglès es fan sobre la idea del luxe, el confort i el benestar domèstics. Aquí s'obre una secció apassionant sobre l'arqueologia del Disseny industrial.

Josep Maria Montaner

Aquesta reflexió històrica —fora de la història no es pot conèixer res— també és un recurs bàsic per a tractar les activitats paral·leles al tema del Disseny. En aquest cas, l'anàlisi de la gradual introducció del Disseny gràfic en els periòdics a Catalu­nya, es fa, lògicament, a través de la història. Aquest escrit es complementa amb un sèrie d'entrevistes amb els responsables del Disseny dels diaris actuals, de pro­ducció estrictament catalana, raonant sempre sota l'ombra, admirada o rebutjada, del salt gràfic aportat per EL PAÍS.

També la reflexió entorn de disciplines connectades amb el Disseny i estretament lligades al món dels mitjans d'informació condueix a l'anàlisi dels spots televisius, com en d'altres casos va comportar l'anàlisi dels cartells de cinema. Totes aquelles contínues bifurcacions de l'activitat del Disseny —industrial i gràfic— ja sigui entès com un mecanisme comunicatiu o com un procés que es va desenvolupant amb els nous mitjans tecnològics ha anat apareixent també a la revista. De fet, aquesta re­vista també manifesta la gran diversitat d'activitats heterogènies que sota el nom de Disseny s'agrupen —i se'n ressent—. Des del Disseny gràfic fins al d'interiors, des de l'arquitectura fins la microelectrònica, des dels mobles fins a l'enginyeria, des dels bolígrafs fins als ferrocarrils.

Continuen mancant a la revista reflexions crítiques sobre la condició del Dis­seny contemporani. Poques referències trobem encara a les vicissituds i tendències del Disseny industrial actual. Només els escrits de François Burkhardt i Nigel Cross al número 1 i d'Alessandro Mendini al número 2, suggereixen aquesta línia. Falta reflexionar sobre diversos fenòmens: les influències del Disseny radical alemany en el Disseny italià; l'evolució del Disseny italià en els darrers anys i les influències d'ar­quitectes com Aldo Rossi; el paper del Disseny nord-americà; la valoració de l'estat dels Dissenys espanyol i català en el panorama actual; la reflexió sobre la possible superació de la recent etapa del Disseny més fantàstic i experimental, l'anàlisi de les indústries que tenen relació amb l'ampli sector del Disseny: l'estudi taxonòmic i sistemàtic de les heterogènies activitats que s'agrupen sota el rètol de «Design», etc, etc. Manquen consideracions sobre realitzacions destacades recents dins del món del Disseny i sobre la construcció d'un corpus de teoria i història, tal com ja aparei­xia en alguns articles del número 2.

Arqueologia, història, reflexió disciplinària, delimitació de noves activitats re­lacionades amb el Disseny, reflexió sobre l'impacte de les noves tecnologies, valora­ció de les tendències actuals i sobre realitzacions emblemàtiques, teorització sobre la construcció de la teoria del Disseny, etc. són els diversos camins que lentament i feixugament s'han d'anar il·luminant.


Consell de redacció