LA CULTURA ARQUITECTÒNICA. EL DISCURS DEL DISSENY. EL DISSENY I LA SEVA HISTÒRIA,
1989
| articulo
Ex-visis: una proposta per a la creació de marques de videotecaL'afany de personalitzar els objectes d'ús amb una marca ha estat una constant històrica. Vegem si no, a manera d'exemple, aquell important moviment ex-librístic paneuropeu finisecular que, coincidint amb el nostre Modernisme, propicià la creació de les més interessants marques de biblioteca realitzades en la història d'aquest gènere.
A casa nostra, a la primeria del nostre segle, Alexandre de Riquer, Josep Triadó i Joaquim Renart — només per a citar tres dels més importants artistes que conrearen el disseny d'ex-libris— crearen les més belles mostres de marques de propietat de llibres, abeurant-se en les fonts anglesa i alemanya, pioneres del gènere.
Aquest primer moment de renovació ex-librística a Catalunya fou secundat sobretot pels bibliòfils que demanaven als artistes la creació de marques d'identitat i de propietat —ex-libris— per als llibres de llurs biblioteques. Artistes i bibliòfils es convertiren alhora i ben aviat en col·leccionistes i donaren un gran impuls a l'ex-librisme, que encara avui es manté viu arreu del món. Catalunya participaria, encara, en dos moments importants més en la trajectòria del desenvolupament ex-librístic modern en els anys 20 i sobretot en les dècades del 50 al 70.
Tot i que no és l’objectiu d'aquestes línies parlar d'ex-libris, serà bo que ens hi referim per a comprendre millor el sentit i l'abast de la proposta inicial que encapçala aquest article.
La paraula llatina ex-libris significa D’entre els llibres de... o dels llibres pertanyents a... Materialment parlant, l'ex-libris és una estampa, generalment de petit format, que s'enganxa a les guardes d'un llibre. I és compost d'un dibuix i un text que personalitza, identifica i acredita la propietat del seu titular en cas d'oblit, pèrdua, préstec o robatori. Sovint, els llibres es deixen, es perden, s'obliden o es roben i l'ex-libris, adherit com a marca de propietat a les guardes de l'interior d'un llibre, és un recordatori de la pertinença al seu amo, encara que no n'impedeixi la desaparició.
Però el que caracteritza l'ex-libris no és solament el fet de ser una marca de propietat, sinó alhora el retrat del seu posseïdor quant als trets més sobresortints de la seva personalitat, professió o afeccions, reflectit sobretot en la representació del dibuix de l'ex-libris o en els continguts literaris o filosòfics de les sentències amb què gairebé sempre s'acompanya.
Al valor de ser una marca de propietat i d'identitat, cal afegir encara el valor propi de l'ex-libris com a obra d'art i de disseny, realitzat i estampat sovint amb alguna de les tècniques calcogràfiques, xilogràfiques, etc.
L'ex-libris, doncs, és un punt de referència obligat i important a l'hora de fer la nostra proposició, si considerem que la creació de marques de videoteca —objecte de la nostra proposta— té una estreta relació amb les marques de biblioteca de què acabem de parlar.
En efecte, ens trobem immergits en un temps i un espai en els quals l'anomenada cultura visual ha pres un protagonisme de primer ordre, gràcies sobretot als nous mitjans de comunicació i a les descobertes de la nova tecnologia. En termes generals pot dir-se que la imatge està prevalent sobre la lletra impresa i afavoreix una comunicació més fàcil i còmoda, alhora que constitueix un llenguatge universal.
És un fet, doncs, que progressivament s'està produint el pas d'una cultura escrita a una cultura visualitzada en què les imatges estan assolint un relleu especial. Bona mostra del que estem dient són les formacions de videoteques, públiques o privades, que proliferen arreu i en les quals es recullen els documents gràfics més importants de la cultura artística, científica o d'esplai dels nostres temps, passant, com és natural, pel sedàs dels filtres personals dels titulars que les posseeixen.
El fenomen de la cultura visual no és solament important en el sentit que determina una comunicació nova —la de les imatges—, sinó també perquè pot arribar fins i tot a determinar el comportament humà, si descobrim que les imatges són motores com ho són les idees. No pretenem, però, entrar en aquest terreny, que bé podria ser objecte de la nostra atenció en una altra ocasió.
El sentit de la nostra proposta, doncs, s'encamina a fer patent aquest canvi qualitatiu en la transmissió de la cultura, i crear les imatges que la identifiquen. Més en concret, treballar en el disseny de marques de videoteca, personals o corporatives, en un sentit similar i paral·lel al que es realitzà amb els ex-libris o marques de biblioteca.
Avui, qui més qui menys, tothom posseeix el seu vídeo i guarda en uns prestatges tot un conjunt de cintes —com si fossin llibres— en les quals es conserven selectivament els documents gràfics que hom considera més interessants per les raons que siguin. Coneixem algunes videoteques realment riques i ben organitzades. ¿Per què no personalitzar-les amb una marca d'identitat que n'acrediti alhora la propietat?
Com és natural, no és el nostre intent reivindicar el sentit de la propietat privada referit a la cultura, però sí deixar molt clar el que ja està passant: Les cintes de vídeo es deixen, es perden, desapareixen... i sovint no tornen al lloc d'origen. ¿Per què no segellar-les amb una marca personalitzadora?
Ens atrevim a batejar aquestes marques de viodeteca amb el nom d'EX-VISIS, en paral·lel al que fou la paraula EX-LIBRIS per a les marques de biblioteca. Constituïda per la preposició d'ablatiu llatina EX i el participi ablatiu plural neutre VISIS — que bé podríem considerar substantivat— la paraula EX-VISIS vindria a significar D'entre les coses vistes de... o millor —i permetent-nos una llicència— De les cintes (de video) pertanyents a...
El disseny d'aquestes marques podria incloure, igual que en els ex-libris, dos elements fixos. El component textual contenint la paraula EX-VISIS i el nom i cognom del propietari titular de la videoteca, i el component gràfico-icònic, que bé podria al·ludir a aspectes relacionats amb la personalitat del posseïdor i ser-ne una mena de retrat psicològic a fi de personalitzar al màxim aquestes marques.
Podria plantejar-se d'incorporar altres elements, com són el número de la cinta o de la prestatgeria, així com frases o sentències al·lusives a la personalitat del posseïdor d'una marca de videoteca. Podria crear-se un codi de gèneres o d'especialitats, però tot això formaria part d'un estudi en profunditat que no és el nostre intent fer. Aquí reclamem només el fet de la creació d'aquestes marques singulars i no pas el com, que ja el portaria la pròpia pràctica.
Se'ns pot demanar per què introduïm la paraula llatina EX-VISIS i no un altre mot. La resposta és clara. D'una banda empalmem amb la nostra tradició occidental d'arrels greco-llatines, llengües mares de la nostra pròpia llengua i cultura. A més, si ja ha estat acceptada la paraula VIDEO, sembla lògic introduir un mot derivat seu: VISIS.
D'altra banda i per aproximació connectem amb l'important moviment ex-librístic modern que es produí en el pas del segle XIX al XX en el si del nostre Modernisme i que sabé renovar-se mantenint una terminologia ja emprada a Europa des de començaments del s. XVI. Cal constatar encara que dins el mateix camp de l'ex-librisme s'utilitzaren expressions similars a les que nosaltres hem proposat per a les marques de videoteca com ex-musicis, ex-eroticis... Que quedi clar, però, que la paraula EX-VISIS és només una proposta.
Com és evident, la creació d'aquestes marques de videoteca no impedeix en absolut l'oblit, la pèrdua o el préstec de les cintes de vídeo, però és ben cert que pot ajudar a identificar-les i personalitzar-les, tot convertint-se en un recordatori visual del seu posseïdor i potser en un mitjà de persuasió callat, que contribueixi al retorn de les cintes de vídeo al seu propietari.
Seguint la mateixa pauta, la nostra proposta podria fer-se extensible als discos que formen part de les nostres discoteques particulars. En aquest cas, la paraula escaient seguint l'esquema inicial proposat seria EX-AUDITIS. Aquest mot estaria format per l'ablatiu neutre plural AUDITIS, derivat del verb audio i precedit de la preposició llatina d'ablatiu EX, indicant lloc de pertinença. La traducció seria D'entre les coses escoltades de..., o millor, D'entre els discos pertanyents a...
A l'hora de cloure la nostra proposta no podem deixar d'esmentar les «icones» —anomenades així pels especialistes informàtics— que, en el camp dels ordinadors, vénen a ser signes o marques d'identificació gràfica que encapçalen gairebé sempre els diferents programes de les cases que els produeixen.
Tal com hem avançat, són sobretot signes d'identitat i fins i tot de catalogació, els equivalents dels quals en les arts del llibre serien la marca editorial o la marca de la col·lecció, però desposseïts del caràcter de propietat i titularitat que posseixen els ex-libris. D'aquestes singulars marques —les «icones»— en parlarem en una propera ocasió.
Ara, doncs, al cap de quasi cent anys del moviment de renovació de l'ex-libris en el si de nostre Modernisme, oferim aquesta proposta sobre els EX-VISIS, a fi que artistes i dissenyadors la tinguin en comptes tot adonant-se d'un fet nou que cal tenir present i d'un buit que cal omplir: Les marques de videoteca.
|
Sobre l'autor
FRANCESC ORENES I NAVARRO
Doctor en Belles Arts. Professor de La Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (Secció Gravat i Estampació). Fundador i President de l'Associació Catalana d'Exlibristes. Director de ta revista Ex-libris. Professor col·laborador d'Elisava. Dissenyador gràfic i teòric especialitzat en temes [...]
Relacionat 21 MEMÒRIA, COMUNICACIÓ, ECONOMIA I DISSENY, 2004 | articulo FRANCESC ORENES I NAVARRO L’ex-libris: un disseny fet a mida 03 LA CULTURA ARQUITECTÒNICA. EL DISCURS DEL DISSENY. EL DISSENY I LA SEVA HISTÒRIA, 1989 | articulo JOAN COSTA Les variables expressives del color en el disseny gràfic |