Aquest article presenta una aproximació a la implicació de l’usuari, que permet confrontar les raons fonamentals del dissenyador amb les motivacions i els valors socials. Aquesta aproximació està particularment feta a mida per als processos de disseny adreçats a la transformació social. En aquest acostament, la implicació de l’usuari es considera un procés constructiu i no destructiu.

Els doctorats professionals van sorgir durant els anys noranta al Regne Unit i Austràlia com a re sposta a les pre ssions institucionals que re bia el segon cicle de l’ensenyament super ior de masses (estudis de postgrau). S’han de senvolupat, així, programes de doctorat alter natius que inclouen projectes (cre atius) i que afirmen abordar els valors professionals i pràctics de les arts i indústries cre atives, incloent-hi el disseny, de maner a més apropiada que el doctorat tradicional. No obstant això, donada la discutible categoria professional
de l disseny, haurien de fomentar les institucions aquests cursos?

En la seva base el disseny representa interessos radicalment diferents als que actualment dicta el mercat. I precisament per aquest fet el disseny pot ser una alternativa civil per col·locar de nou l’interès real de les persones davant dels interessos financers d’uns quants.

El v*i*d*a lab (2005-2008) va ser un taller experimental per a estudiants de disseny industrial de la Pontifícia Universitat Javeriana de Bogotà (Colòmbia) que va explorar la concepció dels nous objectes per a la vida quotidiana, prenent com a punt de partida alguns acostaments transdisciplinars sobre el fenomen de la vida. El present text exposa les principals reflexions del taller, els seus exercicis i metodologia general, com també alguns dels projectes desenvolupats pels seus estudiants.

L’objectiu del congrés Innovation Forum Interaction Design (Fòrum d’Innovació sobre el Disseny d’Interacció), que es va celebrar al llarg de dos dies, girava entorn dels aspectes del disseny d’interfícies i d’interacció: telèfons mòbils i interfícies de mitjans digitals, solució de problemes i visió de nous productes, pàgines web i mons virtuals, art i comerç, negocis i ciència.Mitjançant projectes concrets i conceptes visionaris, diversos experts internacionals dels sectors del disseny, la recerca i els negocis van presentar i debatre les tendències actuals en el disseny d’interacció.

La relació entre la política i el disseny no és evident. Només des d’una concepció generalista de la política, entesa com la forma en què regulem el conflicte social, podem començar a acostar-nos a aquest binomi aparentment estrany.

El present text pren en consideració l’estat de la investigació en disseny i es planteja la importància de fixar uns objectius clars per a un doctorat en aquesta disciplina. Per aquest motiu recull un seguit de consideracions claus per tal d’avançar en el consens al respecte d’aquests programes universitaris.

En el context en què ens trobem, un dels reptes més apassionants que es dibuixa al començament del segle XXI consisteix, sens dubte, a pensar i construir hipòtesis plausibles que aclareixin el present del disseny i constitueixin promeses per al futur més immediat. Juntament amb aquesta decidida mirada, atenta i escodrinyadora, dirigida sempre cap endavant, que se significa en la ingent i heterogènia producció de propostes formals, la mirada retrospectiva, la permanent lliçó de la història, esbrina i mesura, relaciona i dissocia, introdueix criteris de llegibilitat en les coses produïdes, alhora que proposa models experimentats d'intervenció.