El paper del disseny als països postsocialistes encara en transició al capitalisme ha canviat radicalment en les dues últimes dècades. El declivi industrial ha donat pas a una crisi de la legitimitat social dels dissenyadors industrials, que havia estat el sector capdavanter fins llavors. No obstant això, encara que han sorgit esporàdicament noves formes d’identitat dels dissenyadors, aquesta crisi de legitimitat és encara evident i reclama un canvi radical, des de la imatge tradicional d’aquests professionals cap a la d’aquells dissenyadors que reconeixen el nou paper cada cop més expandit del disseny. La crisi global financera i econòmica, paral·lela a la crisi de sistema general, més profunda cada dia a Hongria, constreny la resolució d’aquesta situació.

Els doctorats professionals van sorgir durant els anys noranta al Regne Unit i Austràlia com a re sposta a les pre ssions institucionals que re bia el segon cicle de l’ensenyament super ior de masses (estudis de postgrau). S’han de senvolupat, així, programes de doctorat alter natius que inclouen projectes (cre atius) i que afirmen abordar els valors professionals i pràctics de les arts i indústries cre atives, incloent-hi el disseny, de maner a més apropiada que el doctorat tradicional. No obstant això, donada la discutible categoria professional
de l disseny, haurien de fomentar les institucions aquests cursos?

Bona salut a Cuneo és un projecte d’innovació sanitària que es va posar en marxa l’estiu del 2008 per al sistema regional italià de salut ASL CN1. El projecte proposava noves solucions i estratègies de disseny que volien donar resposta a les necessitats de salut locals dels ciutadans i els proveïdors d’assistència sanitària de la província de Cuneo.

Al llarg de la darrera dècada, la relació entre recerca en disseny i la transferència que se’n deriva en forma d’innovació està experimentant un procés de canvi. La relació habitual de “causa-efecte”, que assumeix una seqüència en què la recerca es produeix primer i la seva aplicació en un segon moment, pot donar pas a experiències més integrals que poden combinar recerca i innovació en diferents formats.

A partir d'un cas específic, el curs de postgrau Product Service System Design (Disseny de Sistemes de Productes i Serveis) impartit a la facultat de disseny del Politècnic de Milà a estudiants italians i internacionals en anglès, es pretén exposar un conjunt de reflexions inherents al perfil actual i futur del dissenyador, entès com un «professional reflexiu» –en paraules de Donald A. Schön– cridat a actuar en contextos incerts i poc definits, capaç d'estructurar d'una manera original un problema i de trobar –mitjançant tècniques híbrides i complexes, amb instruments adaptats d'altres disciplines o de producció pròpia– solucions d’espectre ampli, experimentals i innovadores.

L’objectiu del congrés Innovation Forum Interaction Design (Fòrum d’Innovació sobre el Disseny d’Interacció), que es va celebrar al llarg de dos dies, girava entorn dels aspectes del disseny d’interfícies i d’interacció: telèfons mòbils i interfícies de mitjans digitals, solució de problemes i visió de nous productes, pàgines web i mons virtuals, art i comerç, negocis i ciència.Mitjançant projectes concrets i conceptes visionaris, diversos experts internacionals dels sectors del disseny, la recerca i els negocis van presentar i debatre les tendències actuals en el disseny d’interacció.

Into(context) és un projecte de recerca de disseny desenvolupat pel grup Design for Sustainability de la Universitat Tecnològica de Delft (Països Baixos), Kiva.org i amb el finançament de la Digital Inclusion Initiative de Microsoft Research. L’objectiu d’aquesta iniciativa és finançar recerques que explorin el paper que la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) pot tenir per crear solucions que superin les moltes barreres que ha d’afrontar el món en desenvolupament.

El present text pren en consideració l’estat de la investigació en disseny i es planteja la importància de fixar uns objectius clars per a un doctorat en aquesta disciplina. Per aquest motiu recull un seguit de consideracions claus per tal d’avançar en el consens al respecte d’aquests programes universitaris.

El Copenhagen Institute of Interaction Design (Institut de Copenhaguen de Disseny d’Interacció o CIID) va ser fundat per Simona Maschi i Heather Martin a l’agost del 2006. Amb l’objectiu de crear un centre internacional d’excel·lència en disseny d’interacció i innovació, el CIID incorpora tres elements —educació, recerca i assessorament— que exploren plegats noves idees sobre el disseny i la tecnologia.

David Kester ha dirigit el programa de recerca impulsat pel Consell del Disseny amb la finalitat d'analitzar els efectes de la inversió en disseny en l'evolució de les empreses del Regne Unit que cotitzen en borsa. El fet que el Regne Unit tingui una capacitat en disseny que situa el país a l'avantguarda en experiència global, és ben conegut. Però, perquè el disseny s'apliqui a les empreses cal que augmenti la confiança en les seves potencialitats i la precisió en la mesura de les seves aportacions. Les empreses han de justificar les inversions que fan en totes les activitats comercials, i han de mesurar-ne les repercussions concretes sobre la productivitat i la rendibilitat. Aquest estudi vol establir, també, uns mecanismes objectius i globals per identificar les empreses usuàries actives i efectives de disseny, així com comparar-ne els seus resultats globals amb els de les altres empreses que cotitzen en borsa, tot ampliant, així, la forma d'entendre la inversió i el valor de capitalització de les empreses. Les conclusions de l'estudi indiquen que les empreses que apliquen el disseny amb eficàcia superen les altres. Existeix, doncs, una relació directa entre l'aplicació efectiva del disseny per part de les companyies i l'augment del rendiment del preu de les accions i, conseqüentment, en l'increment dels beneficis per part dels accionistes.